ECONOMIA I

Diplomatura en Administració i
Direcció d’Empreses
 TEMA 1

Economia: conceptes bàsics

Capítol 1 d’Elements de Microeconomia Bàsica

 REGLA

i1  i 
t
aK
(1  i )  1
t
 La llei econòmica fonamental

𝑅𝑁0 ⊕ 𝑀𝑃0 ⊕ 𝐵𝐶0 ⊕ 𝐹𝑇0 → 𝑅𝑁1 ⊕ 𝑀𝑃1 ⊕ 𝐵𝐶1 ⊕ 𝐸1

Components del sistema econòmic:

Recursos Naturals, Mitjans de Producció, Béns de Consum

i Capacitats de Treball.
El Temps.
L’Excedent.
 Estructura profunda del sistema econòmic

•Sistema econòmic plurisectorial

•Sense relacions amb l’exterior
•Estat estacionari

Capítol 1.3 d’Elements de Microeconomia Bàsica

El sistema econòmic en
termes físics
Aspecte de l’economia d’aquest territori aïllat

100 𝐺 + 75 𝐶 + 75 𝐿 → 750 𝐺
450 𝐺 + 75 𝐶 + 25 𝐿 → 250 𝐶
550 G 150 C 100 L

Què hi ha darrera d’aquestes xifres?

 Coeficients tècnics de la producció de gra (G) i carbó (C)

4 𝐺 + 1 𝐶 + 1
30 10 10 𝐿 → 1𝐺 Outputs

18 𝐺 + 3 𝐶 + 1
10 10 10 𝐿 → 1𝐶

Necessitats
Requeriments físics dels
de mà d’obra
processos de producció

Població: 100 unitats

Mínim de subsistència: 2 G i 1 C
 Càlcul de la quantitat de gra i de carbó que satisfà els requeriments físics
dels sectors productius del sistema econòmic i la subsistència de la població

𝐺 = 200 + 4 30 𝐺 + 18 10 𝐶

𝐶 = 100 + 1 10 𝐺 + 3 10 𝐶

Necessitats d’inputs
Necessitats totals dels processos productius
de mà d’obra (o població) (o sectors)

Es tracta d’un sistema de dues equacions i dues incògnites.

La solució és ^ ^
G=750 unitats i C=250 unitats.
 La doble configuració d’un sistema econòmic

1. Requeriments sectorials físics i de treball explícits

100 𝐺 + 75 𝐶 + 75 𝐿 → 750 𝐺
450 𝐺 + 75 𝐶 + 25 𝐿 → 250 𝐶
2. Requeriments sectorials només en termes físics (expressió compacta)

250 𝐺 + 150 𝐶 → 750 𝐺

500 𝐺 + 100 𝐶 → 250 𝐶
Les necessitats de gra i carbó
dels treballadors de cada sector
han estat sumats als respectius
requeriments físics.
 Un sistema econòmic sense excedent

Es fàcil comprovar amb l’expressió 2 que el sistema no té

excedent: la quantitat d’outputs cobreix exactament les
necessitats físiques de la producció i de la mà d’obra:

250 𝐺 + 150 𝐶 → 750 𝐺

500 𝐺 + 100 𝐶 → 250 𝐶
750 G 250 C

El sistema econòmic es viable i resta en estat estacionari

 Un sistema econòmic amb excedent

En l’anterior sistema econòmic baixen un 40% els coeficients del sector del gra, això és,
• 4/30 G ·60/100 = 8/100 G
• 1/10 C · 60/100 = 6/100 C
• 1/10 L · 60/100 = 6/100 L
El sistema pren la forma:

8 𝐺 + 6 𝐶 + 6
100 100 100 𝐿 → 1𝐺
18 𝐺 + 3 𝐶 + 1
10 10 10 𝐿 → 1𝐶

El motiu de la disminució dels coeficients tècnics pot ser la innovació tècnica

 Càlcul dels inputs i outputs del nou sistema econòmic
amb excedent

Atès que cap altra circumstància ha canviat, la producció de gra pot calcular-se:
6/100 L 1G
75 L 1250 G
Aplicant aquesta quantitat d’output a la resta de coeficients del sector del gra,
s’obté:
6/100·1250 G
8/100·1250 G

100 𝐺 + 75 𝐶 + 75 𝐿 → 1250 𝐺
450 𝐺 + 75 𝐶 + 25 𝐿 → 250 𝐶
Sumant tots els requeriments físics i les necessitats s’obté l’expressió compacta:

250 𝐺 + 150 𝐶 → 1250 𝐺

500 𝐺 + 100 𝐶 → 250 𝐶
 250 𝐺 + 150 𝐶 → 1250 𝐺
500 𝐺 + 100 𝐶 → 250 𝐶
750 G 250 C

L’output supera l’input en

500 G

Excedent
Conjunt de productes que queden un cop de l’output total s’han restat
els inputs físics de la producció necessaris per a continuar el cicle al
mateix nivell i els requeriments de restaurar els treballadors per a què
puguin subministrar la mateixa quantitat de força de treball.
 Excedent
L’excedent és un conjunt de béns especificats, amb components positius o nuls,
resultat de restar al vector de tots els outputs el vector dels inputs.
Es tracta del conjunt de productes disponibles de l’output total un cop han estat
deduïts els mitjans de producció necessaris pel manteniment del sistema
econòmic i els béns de consum requerits per sosteniment de la capacitat de
treball dels treballadors.
Està format per béns de consum no necessaris i mitjans de producció.

En una societat agrària, com apuntaren els fisiòcrates, el que

els pagesos produeixen per damunt de les seves necessitats
(ells i famílies), que probablement lliuren en forma de rendes
als senyors i impostos a les autoritats, és la base dels
recursos amb que la resta de membres de la societat satisfà
les seves necessitats.
I 0  O1  I1  O2  I 2  O3  ...

distribució excedent distribució excedent distribució excedent

període primer període segon període tercer
 Cal determinar-ne la seva destinació i
distribució entre grups socials.

Hi ha tres grans possibilitats:

Consumir-lo

• Repartir-lo (de forma no necessàriament igualitària) entre la població.

• Destinar un grup de treballadors dedicats a la producció de béns de
luxe.
• Destinar un grup de treballadors a activitats improductives.
• Invertir-lo per expandir el sistema econòmic.
Si es canvia la distribució sectorial dels treballadors, l’excedent canvia la seva
composició. Per exemple, si es desplacen treballadors de G a C:

𝐺 = 200 + 8 100 𝐺 + 18 10 𝐶 Necessitats mínimes de gra: garantir els

requeriments productius i 200 G pels treballadors

100 − 6 100 𝐺 La resta de treballadors van a produir carbó. Sigui

𝐶= 1
la regla de tres: 1/10 L 1C
10 ^
(100 – 6/100 G) ^
C

Operant:
𝐺 = 200 + 8 100 𝐺 + 18 100 − 6 100 𝐺
𝐺 = 2000 + 8 100 𝐺 − 1 2 25 𝐺

𝐺 = 1000
𝐶 = 400
El nou sistema és:

80 𝐺 + 60 𝐶 + 60 𝐿 → 1000 𝐺
Excedent: 0 G, 400-280=120 C
720 𝐺 + 120 𝐶 + 40 𝐿 → 400 𝐶
Suposi’s la situació inicial de l’excedent 500 G. Una primera opció és repartir-lo
entre la població a parts iguals: 7 G per a tota la població. El sistema passa a
ser: Consum de subsistència
Consum extra

100 𝐺 + 75 𝐶 + 150 𝐺 + 375 𝐺 + 75 𝐶 → 1250 𝐺

450 𝐺 + 75 𝐶 + 50 𝐺 + 125 𝐺 + 25 𝐶 → 250 𝐶
Consum de C
Consum de G

Consum dels treballadors: 700 G, 100 C

O bé de forma desigual. Per exemple (les xifres són les mateixes: perquè?):

100 𝐺 + 75 𝐶 + 150 𝐺 + 375 𝐺 + 75 𝐶 → 1250 𝐺

450 𝐺 + 75 𝐶 + 50 𝐺 + 125 𝐺 + 25 𝐶 → 250 𝐶
Consum extra de G 75 L/2·10= 375 G
de 50 treballadors 25 L/2·10= 125 G

50 treballadors consumeixen el mínim de 2 G, i 50 treballadors 12 (2+10) G

 Producció de béns de luxe.
Productes que no són inputs d’altres, ni formen part del mínim de subsistència

Suposi’s que 3 treballadors del sector G són desplaçats a la producció de diamants,

sector que compta amb els coeficients tècnics següents:

2 𝐶 + 3
25 25 𝐿 → 1𝐷
Cal efectuar les operacions següents:
• Si 3/25 L produeixen 1 D, 3 L en produiran 25 D
• La producció de 25 D requereix 2C
• Cal recalcular l’output i inputs del sector del G si només compta amb 72
treballadors.
La nova configuració del sistema econòmic és la següent:

96 𝐺 + 72 𝐶 + 72 𝐿 → 1200 𝐺
450 𝐺 + 75 𝐶 + 25 𝐿 → 250 𝐶
2 𝐶 + 3 𝐿 → 25 𝐷

L’excedent està format per 454 G, 1 C i 25 D. El model no indica

com aquest excedent es distribuït entre la població.
 Cas dels treballadors aturats (activitats improductives)

Per saber el nombre màxim de treballadors aturats que el sistema econòmic

considerat pot mantenir, cal calcular la producció de G i C com si el sistema no
generés excedent:

𝐺 = 200 + 8 100 𝐺 + 18 10 𝐶
𝐶 = 100 + 6 100 𝐺 + 3 10 𝐶

Necessitats de consum
de subsistència Requeriments reproductius
(coeficients del sistema amb excedent)

La configuració del sistema d’equacions:

• Garanteix el manteniment de totes les unitats de treball.
• Satisfà els requeriments físics dels sectors productius

Els resultats del sistema d’equacions són: 597 G i 194 C

 Cas dels treballadors aturats (activitats improductives)
La configuració del sistema és la següent:

47,8 𝐺 + 35,8 𝐶 + 35,8 𝐿 → 597 𝐺

349,2 𝐺 + 58,2 𝐶 + 19,4 𝐿 → 194 𝐶

47,8 G + 349,2 G = 397 G

Requeriments físics
35,8 C + 58,2 C = 94 C
Requeriments
del sistema
Distribució 55,2 L · 2 G = 110,4 G
de l’output Treballadors ocupats
(35,8 L + 19,4 L= 55,2 L) 55,2 L · 1 C = 55,2 C
Consum

Treballadors aturats
44,8 L · 2 G = 89,6 G
(44,8 L)
Excedent
44,8 L · 1 C = 44,8 C
 Creixement del sistema econòmic

Sigui el sistema econòmic següent:

96 𝐺 + 72 𝐶 + 72 𝐿 → 1200 𝐺
504 𝐺 + 84 𝐶 + 28 𝐿 → 280 𝐶
Es tracta del sistema econòmic amb excedent del qual 3 L del sector G
s’han desplaçat a C. Una mesura per garantir excedent de cada mercaderia.
La forma compacta d’aquest sistema és la següent:

240 𝐺 + 144 𝐶 → 1200 𝐺

560 𝐺 + 112 𝐶 → 280 𝐶
Com s’hi observa, l’excedent està format per:
• 1200 G – 800 G = 400 G
• 280 C – 256 C = 24 C

Pot créixer aquest sistema econòmic?

La inversió de l’excedent pot garantir que cada sector augmenti el
seu nivell d’activitat, per exemple, un 9%?
L’expansió del sistema un 9% es planteja de la manera següent:

240 + 9 100 · 240 𝐺 + 144 + 9 100 · 144 𝐶 → 1200 + 9 100 · 1200 𝐺

560 + 9 100 · 560 𝐺 + 112 + 9 100 · 112 𝐶 → 280 + 9 100 · 280 𝐶

Cada input i output creix un 9%. Fent els càlculs, el període següent la
configuració del sistema econòmic, serà:

261,6 𝐺 + 156,9 𝐶 → 1308 𝐺

610,4 𝐺 + 122,1 𝐶 → 305,2 𝐶

És l’excedent suficient per satisfer aquestes quantitats?

Exigències del creixement
Capítol Mercaderia Any 0 Any 1 Increments
Gra 800 G 261,6 G + 610,4 G = 872 G 72 G
Requeriments físics
Carbó 256 C 156,9 C + 122,1 C = 279 C 23 C
Gra 400 G
Excedent
Carbó 24 C
Treballadors Nombre 100 L 109 L 9L
El sistema pot créixer al 9% i encara
queda excedent per altres usos

Usos de lʼexcedent
Excedent
Mercaderia/ Reposició Consum Consum
Output Acumulació Total
unitats inputs mínim extra
Gra 1200 600 200 72 328 400
Carbó 280 156 100 23 1 24

Requeriments del sistema

econòmic (versió compacta)
 Taxa d’excedent en termes físics per a cada mercaderia j

𝑓 𝐸𝑥𝑐𝑒𝑑𝑒𝑛𝑡𝑗
𝑒𝑗 =
𝑄𝑢𝑎𝑛𝑡𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑟𝑒𝑞𝑢𝑒𝑟𝑖𝑑𝑎𝑗

Taxa de creixement del sistema econòmic (t, t+1)

𝑂𝑢𝑡𝑝𝑢𝑡𝑡+1 − 𝑂𝑢𝑡𝑝𝑢𝑡𝑡
𝑔=
𝑂𝑢𝑡𝑝𝑢𝑡𝑡
La màxima taxa de creixement d’un sistema econòmic (t, t+1) ve donat per
la igualtat:
𝑓
𝑒𝑗 = 𝑔

Exemple
Creixement i disponibilitat Taxa d'excedent Condició de
d'excedent creixement (al 9%)
Gra 400/800 = 50% 9% << 50%
Carbó 24/256 = 9,375% 9% < 9,375%
El sistema econòmic en acabar l’any 1
Mercaderia/ unitats Output Reposició inputs Consum mínim Excedent
Gra 1308 654 218 436
Carbó 305,2 170 109 26,2

Requeriments del sistema

econòmic (versió compacta)

Creixement i disponibilitat Taxa d'excedent Condició de

d'excedent creixement (al 9%)
Gra 436/872 = 50% 9% << 50%
Carbó 26,2/279 = 9,39%* 9% < 9,39%*
*Discrepàncies decimals

La capacitat de creixement del sistema no ha canviat.

Què caldria fer per augmentar-la?
Desplaçar treballadors fins assolir l’excedent amb la composició
de gra i de carbó més idònia per a ser invertits.
El sistema econòmic en
termes de valor
 Sigui un sistema sense excedent expressat de la manera següent:

250 𝑝𝐺 + 150 𝑝𝐶 = 750 𝑝𝐺

500 𝑝𝐺 + 100 𝑝𝐶 = 250 𝑝𝐶

Respecte el cas en termes físics ara, enlloc d’una fletxa entre inputs i outputs,
hi apareix el signe igual (=) atès que inputs i outputs ja no s’expressen en
termes materials, sinó de valor (una quantitat multiplicada pel seu preu).

pg és el preu del gra i pc és el preu del carbó

Els sectors s’intercanvien gra i carbó entre sí. Per exemple, el sector del
gra produeix per valor de 750 pg, de les quals en reté 250 pg, però ha de
comprar per valor de 150 pc. Per tant, el valor que posa en venda ha de ser igual
al valor que ha de comprar:
500 pg=150 pc.
En el cas del sector del carbó, les xifres són anàlogues. La relació de preus és
pc=3,3 pg
Sigui un sistema amb excedent:

250𝑝𝐺 + 150𝑝𝐶 = 1250𝑝𝐺

500𝑝𝐺 + 100𝑝𝐶 = 250𝑝𝐶

Com és sabut, hi ha un excedent de 500 G, el valor del qual és 500·pG

La gran qüestió és ara saber quin paper juguen els preus a l’hora
de repartir aquest excedent entre els sectors. Intuïtivament, però,
sembla clar que, el sector que imposi un preu més alt, hi sortirà guanyant.
Si es fixa com a numerari el preu del gra, pG=1, i pc=10/3 la situació 1 de la
taula inferior indica els costos i ingressos de cada sector.

Sector Preus Costos Ingressos Diferència

Gra pG=1 250·1+150·10/3=750 1250·1=1250 500
Situació 1
Carbó pC= 10/3 500·1+100·10/3=833,3 250·10/3=833,3 0

Gra pG=1 250·1+150·20/3=1250 1250·1=1250 0

Situació 2
Carbó pC=20/3 500·1+100·20/3=1166,7 250·20/3=1666,7 500

Suposi’s ara que pC=20/3, mantenint el numerari. La situació 2 de la taula superior

mostra que, malgrat els intercanvis físics no han canviat, si que ho han fet
els valors dels costos i dels ingressos. Ara, la diferència es totalment a favor del
sector del carbó: aquest sector acapara tot el valor de l’excedent.
No importa la forma física que pren l’excedent.
La seva distribució només depèn dels preus de les mercaderies.
No sembla raonable pensar que, si degut els preus de les mercaderies, un sector
s’enduu tot o bona part de l’excedent, el sistema econòmic continuï operant
sense problemes. Per encarar aquesta qüestió es proposa la,

Taxa d’excedent en termes de valor

𝐼𝑛𝑔𝑟𝑒𝑠𝑠𝑜𝑠 − 𝐶𝑜𝑠𝑡𝑜𝑠
𝑒=
𝐶𝑜𝑠𝑡𝑜𝑠

La taxa ha de ser igual en ambdós sectors, cosa que es dóna si pC=5, donat
el mateix numerari i la resta de condicions del sistema econòmic. Llavors,
d’acord amb la taula,

Sector Preus Costos Ingressos BeneficisTaxa dʼexcedent en

valor
Gra pG=1 250·1+150·5=1000 1250·1=1250 250 25%
Carbó pC=5 500·1+100·5=1000 250·5=1250 250 25%
 Donat un sistema econòmic amb excedent, com el cas senzill indicat a
continuació, el càlcul del sistema d’equacions resultant fixat un numerari
(per exemple, p1=1), té per solucions l’altre preu (p2) i la taxa d’excedent
en valor (e).

280 𝑝1 + 12𝑝2 1 + 𝑒 = 575 𝑝1

120 𝑝1 + 8 𝑝2 1 + 𝑒 = 20 𝑝2
Resolvent el sistema:
(1+e)=(1+e)
575/(280+12 p2)= 20p2/(120+8p2)
240p22+1000p2-69000=0
p2=15*
e=0,25 o 25%
Sector Preus Costos Ingressos Beneficis Taxa dʼexcedent en
valor
1 pG=1 280·1+12·15=460 575·1=575 115 115/460=25%
2 pC=15 120·1+8·15=240 20·15=300 60 60/240=25%

(*) La solució negativa, -19,2 és descartada)

Sigui el sistema amb dues variables distributives: r el tipus de benefici i w el salari

100 𝑝1 + 75 𝑝2 1 + 𝑟 + 75𝑤 = 1250 𝑝1

450 𝑝1 + 75 𝑝2 1 + 𝑟 + 25𝑤 = 250 𝑝2
El sistema amb la taxa d’excedent pot ser afinat incloent les variables
distributives típiques d’una economia capitalista, en què l’excedent generat es
repartit entre beneficis (la retribució del capital) i salaris (el preu del treball).

Formalment, el sistema econòmic presenta (almenys) dos sectors i quatre

incògnites (p1, p2, r, w). Per reduir els graus de llibertat, cal fixar un numerari i
calcular cada variable distributiva suposant que l’altra té un valor nul, això és,
p1=1, r=R (w=0) i w=W (r=0), i p2 en ambdós casos

p1=1, w=0 p1=1, r=0

100 + 75𝑝2 1 + 𝑟 = 1250 100 + 75𝑝2 + 75𝑤 = 1250

450 + 75𝑝2 1 + 𝑟 = 250𝑝2 450 + 75𝑝2 + 25𝑤 = 250𝑝2
 La següent taula mostra alguns valors del preu de 2 i de la variable distributiva seleccionada

Valors de r, p2 i w
p1 r p2 w
0 4,16 11,11
0,1 4,49 10,26
0,2 4,82 9,28

1 0,3 5,18 8,20

0,4 5,55 7,02
... ... ...
0,86 7,6 0

S’observa que els canvis en les variables distributives estan associats

a canvis en el preu del bé 2 i viceversa.

Preus i variables distributives es determinen conjuntament.

Les variables distributives es mouen de manera oposada
 Demostració general que r i w es mouen en sentits oposats

𝑎11 + 𝑎12 𝑝2 1 + 𝑟 + 𝑙1 𝑤 = 1
𝑎21 + 𝑎22 𝑝2 1 + 𝑟 + 𝑙2 𝑤 = 𝑝2

El numerari del sistema és p1=1. Llavors, si w puja:

• Pot passar que p2 pugi o es mantingui constant de manera que,

d’acord amb la primera Igualtat r ha de disminuir.
• Pot passar que p2 baixi de manera que, d’acord amb la segona
igualtat, ha de disminuir atès que a22·p2<p2 perquè a22<1.
El sistema econòmic en la seva configuració capitalista es un
sistema no linial d’ecuacions amb dos graus de llibertat:
1. Cal fixar un numerari: per exemple, pa = 1
2. Càlcul dels valors extrems de la distribució: Wr=0 y Rw=0

Sota determinades condicions, la relació entre

r i w esdevé lineal, de manera que es pot escriure:
r

R
r=R(1-w)

W W