Taller 5: Intent d’assassinat?

TALLER 5: Intent d’assassinat?

Esther Llop
esther.llop@udg.edu

https://www.naciodigital.cat/noticia/209446/intent-assassinat-josep-maria-mainat-mans-seva-dona 1
Problema: Intent d’assassinat?
Llegim enunciat del Problema

Un jutge està investigant si l’Àngela Dobrowolski, dona de Josep Maria Mainat, va intentar assassinar-lo per evitar el divorci i
beneficiar-se de la seva herència. Segons revelen els diaris, els Mossos d’Esquadra haurien detectat indicis d’intent d'assassinat
després d'apuntar que Dobrowolski, de 37 anys i estudiant d’últim curs de medicina, hauria administrat insulina al seu marit,
diabètic, mentre dormia.
El jutge d’instrucció ha apreciat com a “element incriminatori” els enregistraments d’una de les càmeres del domicili que mostren
com ella es va amagar mentre manipulava algun objecte darrere la porta de la nevera. Es tractaria de les dosis que després va
injectar a Mainat, justificant que era “Saxenda” una hormona per aprimar-se. Tot i intentar negar-se a rebre la injecció, enmig d'un
son profund, en Josep Maria va acabar cedint. Posteriorment va patir un fort mareig, una baixada de glucosa en sang sobtada i va
entrar en coma hipoglucèmic.
A més, els Mossos van detectar que l’Àngela va utilitzar un glucòmetre per mesurar la glucosa de Mainat fins a cinc vegades aquella
matinada. L'aparell va revelar valors alarmants que podien suposar risc de mort però ella no va fer res per solucionar-ho. Una hora
més tard, l’Àngela va trucar a emergències i els tècnics li van recomanar que donés sucre al seu marit. Ella hauria dit que no en
tenia, pel que els agents sostenen que va incórrer en un delicte de denegació d’auxili. Quan van arribar els serveis mèdics li van
administrar una injecció de GlucaGen (principi actiu glucagó) per intentar revertir els efectes i el van traslladar a l’hospital.
Posteriorment se li va administrar glucosa intravenosa i un cop estabilitzat li van donar hidrats de carboni per via oral para restaurar
el glicogen hepàtic i prevenir la recidiva d’una hipoglucèmia.

2
Problema: Intent d’assassinat?
Llegim enunciat del Problema Identifiquem continguts clau

Un jutge està investigant si l’Àngela Dobrowolski, dona de Josep Maria Mainat, va intentar assassinar-lo per evitar el divorci i
beneficiar-se de la seva herència. Segons revelen els diaris, els Mossos d’Esquadra haurien detectat indicis d’intent d'assassinat
després d'apuntar que Dobrowolski, de 37 anys i estudiant d’últim curs de medicina, hauria administrat insulina al seu marit,
diabètic, mentre dormia.
El jutge d’instrucció ha apreciat com a “element incriminatori” els enregistraments d’una de les càmeres del domicili que mostren
com ella es va amagar mentre manipulava algun objecte darrere la porta de la nevera. Es tractaria de les dosis que després va
injectar a Mainat, justificant que era “Saxenda” una hormona per aprimar-se. Tot i intentar negar-se a rebre la injecció, enmig d'un
son profund, en Josep Maria va acabar cedint. Posteriorment va patir un fort mareig, una baixada de glucosa en sang sobtada i va
entrar en coma hipoglucèmic.
A més, els Mossos van detectar que l’Àngela va utilitzar un glucòmetre per mesurar la glucosa de Mainat fins a cinc vegades aquella
matinada. L'aparell va revelar valors alarmants que podien suposar risc de mort però ella no va fer res per solucionar-ho. Una hora
més tard, l’Àngela va trucar a emergències i els tècnics li van recomanar que donés sucre al seu marit. Ella hauria dit que no en
tenia, pel que els agents sostenen que va incórrer en un delicte de denegació d’auxili. Quan van arribar els serveis mèdics li van
administrar una injecció de GlucaGen (principi actiu glucagó) per intentar revertir els efectes i el van traslladar a l’hospital.
Posteriorment se li va administrar glucosa intravenosa i un cop estabilitzat li van donar hidrats de carboni per via oral para restaurar
el glicogen hepàtic i prevenir la recidiva d’una hipoglucèmia.

3
Problema: Intent d’assassinat?
Llegim enunciat del Problema Identifiquem continguts clau Definim objectius aprenentatge

1. Conèixer i entendre la importància del manteniment dels nivells de glucosa en sang.

 L’Àngela va utilitzar un glucòmetre per mesurar el sucre de Mainat fins a cinc vegades...
 Els nivells de glucosa de Mainat estaven en nivells de risc de mort...

2. Descriure com es produeix la captació de glucosa de la sang per part de les cèl·lules. Identificar com i a on
s’acumula intracel·lularment.
 Posteriorment se li va administrar glucosa intravenosa...

3. Descriure, el mecanisme pel qual un augment de la concentració de glucosa provoca la secreció d’insulina.
 hauria administrat insulina al seu marit, diabètic, mentre dormia, fet que va provocar que entrés en coma...

4. Explicar com la insulina regula el metabolisme de sucres i greixos.

 Li van administrar hidrats de carboni per via oral para restaurar el glicogen hepàtic i prevenir la recidiva d’una hipoglucèmia...

5. Explicar quina és la funció del glucagó, en quines condicions es secreta aquesta hormona i també com
regula el metabolisme de sucres i greixos de l’organisme.
 Li van administrar una injecció de GlucaGen (principi actiu glucagó) per intentar revertir els efectes de la insulina

6. Explicar el sistema de transducció del senyal basat en receptors proteics: receptors enzimàtics (insulina) i
receptors acoblats a proteïnes G (glucagó). Saber explicar com el sistema de transducció del senyal
d’aquestes hormones es coordina amb la regulació del metabolisme.
Problema: Intent d’assassinat?
Llegim enunciat del Problema Identifiquem continguts clau Definim objectius aprenentatge Ens fem preguntes / discutim

1. Fes un llistat de les raons de la importància de la glucosa pel cos humà.

2. A través de quin mecanisme les cèl·lules capten la glucosa de la sang? És igual per a tots els teixits?
3. Quines característiques cinètiques tenen i cóm actuen els transportadors de glucosa de les cèl·lules ß dels Illots de Langerhans?
4. Relaciona les causes d’una hiperglucèmia i d’una hipoglucèmia amb alteracions en l’acció de la insulina.
5. Classifica les hormones des d’un punt de vista químic i descriu els principals trets de cada tipus.
6. Com es produeix la maduració de la insulina?
7. Tots els tipus d’hormones es transporten per la sang de la mateixa manera? Per què?
8. Quines són les cèl·lules diana de la insulina?
9. Quines particularitats té el receptor de la insulina?
10. Mecanisme de transducció del senyal. Ex: insulina i glucagó.
11. Quins mecanismes de transducció del senyal afecten l’expressió gènica? Creus que aquests efectes tenen el mateix nivell d’immediatesa
que si el mecanisme és via missatgers secundaris?
12. El senyal de la insulina afecta l’activitat d’enzims clau del metabolisme de sucres i greixos. Quins enzims són i quines funcions realitzen?
13. Quin són els destins metabòlics de la glucosa captada en excés? En quins òrgans tenen lloc aquests processos?
14. Quin paper juga el glucagó durant un estat de bona nutrició i durant una fase prolongada de dejú?
15. Descriu les principals característiques metabòliques especialitzades del fetge, els muscles, el cervell, els adipòcits i els eritròcits en estat
de bona nutrició i en dejú.
Taller 5: quina és la importància de la glucosa pel cos humà?

6
 Taller 5: a través de quin mecanisme les cèl·lules capten la glucosa de la sang?

Transportadores de glucosa GLUT

- Difusió facilitada
[proteïnes de transport]

- Canvis conformacionals per

desplaçar substàncies d’un costat a
l’altre de la membrana (depenent de
les concentracions de glucosa intra i
extracel·lular.)

Figure 8.10 Lippincott’s

Schematic representation of the facilitated transport of glucose through a cell membrane.
7
Taller 5: el mecanisme de captació de glucosa és igual per a tots els teixits?

Tissue specificity of GLUT gene expression:

GLUT: Transport passiu

SGLT: Transport actiu

Table 12-1 Properties of Selected Members of Human Glucose Transporters (GLUT)

8
 Taller 5: el mecanisme de captació de glucosa és igual per a tots els teixits?

ENTERÒCIT (cèl·lula epitelial intestinal)

Tight junctions GLUT 2
Transport passiu
a favor de
gradient
SGLT1
difusió facilitada
Transport
[transportador]
actiu
dirigit per
gradient 2
iònic (Na+) BOMBA Na+/K+
Membrana apical Transport actiu
Membrana basolateral
dirigit per
hidròlisi d’ATP
Hiddo J.L. Heerspink. Circulation. Sodium Glucose Cotransporter 2 Inhibitors in the Treatment of Diabetes Mellitus, Volume:
134, Issue: 10, Pages: 752-772, DOI: (10.1161/CIRCULATIONAHA.116.021887) © 2016 American Heart Association, Inc.

9
Taller 5: Quines característiques cinètiques tenen i cóm actuen els transportadors
de glucosa de les cèl·lules β dels illots de Langerhans?

11
Taller 5: Relaciona les causes d’una hiperglucèmia I d’una hipoglucèmia amb
alteracions en l’acció de la insulina.

12
Taller 5: la insulina i el glucagó son hormones? Classifica-les des d’un punt de vista químic
Explica perquè el senyal d’una hormona és tan específic

 Hormones: missatgers químics sintetitzats per les glàndules endocrines i

alliberats a la circulació sanguínia per a produir respostes específiques.
 Només els teixits que expressen receptors específics per al seu
reconeixement poden respondre al missatge hormonal.

 Juguen un paper essencial en la regulació i integració del metabolisme.

Tipus Exemple Via de síntesi Mecanisme d’acció

Peptídiques Insulina, Glucagó Processament proteolític Receptors a la membrana plasmàtica

de la prohormona (2n missatgers)
Esteroides Testosterona, Derivats del colesterol Receptors citoplasmàtics o nuclears.
Glucocorticoides Regulació de la transcripció.

13
Taller 5: com es produeix la maduració de la insulina?
Preproinsulina –
amb el pèptid senyal

Proinsulina –
precursor inactiu

Insulina madura -
2 cadenes polipeptídiques
Amb 2 ponts disulfur

15
Taller 5: com es produeix la maduració de la insulina?

Figura 23.3 Lippincott’s. Biochemistry

A) Estructura de la insulina. B) Formació de la insulina a partir de la preproinsulina

https://www.youtube.com/watch?v=aHhoUyU0ysQ 16
Taller 5: tots els tipus d’hormones es transporten per la sang de la mateixa manera?

Hormones peptídiques Hormones esteroides i tiroides

Cèl·lules diana

17
 Taller 5: quines particularitats té el receptor d’insulina?

2 subunidades α extracelulares--- unión insulina

2 subunidades β transmembrana --- tyr quinasa

RECEPTOR ENZIMÁTICO

Actividad tirosina quinasa es

fundamental para la actividad
biológica del receptor, ya que
algunas diabetes no dependientes
de insulina están asociadas con
mutaciones del receptor que
suprimen la actividad quinasa.

FIGURE 20-5 Model of the insulin receptor. The receptor contains two
α - and two β -subunits, held together by disulfide linkages. The α -
subunits are entirely extracellular and contain the insulin bind- ing site.
The β -subunits have transmembrane and intracellular domains. Both
autophosphorylation and tyrosine kinase activity reside in the β - 18
subunit and are markedly enhanced on insulin binding. Essentials of Medical Biochemistry. N . V. Bhagavan and Chung -Eun Ha
Taller 5: com es produeix la transducció del senyal de la insulina?

+ _

19
Taller 5: quins efectes produeix l’activació de la transducció del senyal de la insulina?

 Insulina manté l’homeòstasi de la glucosa:

estimula la translocació de Glut 4

1. Hormona 3. Segon 4. Translocació

Missatger Glut 4

2. Receptor
Enzimàtic PKB/Akt
-
GAP
P
IRS s’uneix als
dominis tirosina
quinasa del
receptor a través
dels dominis SH2

https://www.youtube.com/watch?v=FkkK5lTmBYQ
Taller 5: quins efectes produeix l’activació de la transducció del senyal de la insulina?

GAP
GTPase activating protein
Taller 5: quins efectes produeix l’activació de la transducció del senyal de la insulina?

Diabetis

Receptor inactiu

Captació de Glc sanguínia

Hiperglucèmia
 Polyphagia
 Polydipsia
 Polyuria
 Blurred vision
 Fatigue
 Weight loss
 Poor wound healing
 Dry or itchy skin
 Recurrent infections
 Cardiac arrhythmia
 Microvascular dysfunction:
24
 Taller 5: quins efectes produeix l’activació de la transducció del senyal de la insulina?

 Insulina activa la glicogen sintasa GS

25
Quins mecanismes de transducció del senyal afecten l’expressió gènica? Creus que aquests
efectes tenen el mateix nivell d’immediatesa que si el mecanisme és via missatgers secundaris?

Figure 24.1
Control mechanisms of metabolism and some typical response times. 26
[Note: Response times may vary according to the nature of the stimulus and from tissue to tissue.]
Taller 5: quins efectes produeix l’activació de la transducció del senyal de la insulina?

27
Taller 5: quins efectes produeix l’activació de la transducció del senyal de la insulina?

Mecanismes de transducció del senyal que afecten l’expressió gènica

28
Taller 5: quins són els destins metabòlics de la glucosa captada pel MÚSCUL?

Glicogen

La insulina també activa la captació d’aminoàcids en el

múscul amb la consegüent activació de síntesis de
proteïna muscular i inhibició de la degradació. 29
Taller 5: quins són els destins metabòlics de la glucosa captada pel MÚSCUL?
A. Synthesis of UDP-glucose
Glucose 6-phosphate is converted to glucose 1-Phosphate by phosphoglucomutase.
α-D-Glucose attached to uridine diphosphate (UDP) is the source of all the glucosyl residues that are added to the growing glycogen molecule.
UDP-glucose is synthesized from glucose 1-phosphate and UTP by UDP-glucose pyrophosphorylase.

B. Primer to initiate glycogen synthesis

glycogen synthase is responsible for making the
α(1→4) linkages in glycogen. This enzyme cannot
initiate chain synthesis using free glucose as an
acceptor of a molecule of glucose from UDP-
glucose. Instead, it can only elongate already
existing chains of glucose.
Therefore, a fragment of glycogen can serve as a
primer in cells whose glycogen stores are not totally
depleted. In the absence of a glycogen fragment, a
protein, called glycogenin, can serve as an acceptor
of glucose residues from UDP-glucose.
The side chain hydroxyl group of a specific tyrosine
serves as the site at which the initial glucosyl unit is
attached. The reaction is catalyzed by glycogenin
itself via autoglucosylation.

C. Elongation of glycogen chains by glycogen synthase

The enzyme responsible for making the α(1→4) linkages in glycogen is glycogen synthase.
Taller 5: quins
destinssón
metabòlics
els destins
demetabòlics
la glucosa captada
de la glucosa
en excés
captada
--- FETGE
pel FETGE?

31
Taller 5: quins
destinssón
metabòlics
els destins
demetabòlics
la glucosa captada
de la glucosa
en excés
captada
--- TEIXIT
pel TEIXIT
ADIPÓS
ADIPÓS?

Captura de glucosa en los adipocitos, se

convierte en G3P que se combina con AG
para estimular la síntesis de TAG

32
Taller 5: quins
destinssón
metabòlics
els destins
demetabòlics
la glucosa captada
de la glucosa
en excés
captada
--- TEIXIT
pel TEIXIT
ADIPÓS
ADIPÓS?

• Increment de la captació de glucosa GLUT4

• Mitjançant glicòlisis obté DHAP I G3P necessaris per a

la síntesi de TAG. DHAP

• Activació de la LPL que permet captació d’AG dels

quilomicrons I VLDL
Taller 5: quins
destinssón
metabòlics
els destins
demetabòlics
la glucosa captada
de la glucosa
en excés
captada
--- TEIXIT
pel TEIXIT
ADIPÓS
ADIPÓS?

Effects of insulin on blood glucose:

uptake of glucose and storage as
triacylglycerols in adipose tissue
Problema: Intent d’assassinat?
Què hem après?

Un jutge està investigant si l’Àngela Dobrowolski, dona de Josep Maria Mainat, va intentar assassinar-lo per evitar el divorci i
beneficiar-se de la seva herència. Segons revelen els diaris, els Mossos d’Esquadra haurien detectat indicis d’intent d'assassinat
després d'apuntar que Dobrowolski, de 37 anys i estudiant d’últim curs de medicina, hauria administrat insulina al seu marit,
diabètic, mentre dormia.
El jutge d’instrucció ha apreciat com a “element incriminatori” els enregistraments d’una de les càmeres del domicili que mostren
com ella es va amagar mentre manipulava algun objecte darrere la porta de la nevera. Es tractaria de les dosis que després va
injectar a Mainat, justificant que era “Saxenda” una hormona per aprimar-se. Tot i intentar negar-se a rebre la injecció, enmig d'un
son profund, en Josep Maria va acabar cedint. Posteriorment va patir un fort mareig, una baixada de glucosa en sang sobtada i va
entrar en coma hipoglucèmic.
A més, els Mossos van detectar que l’Àngela va utilitzar un glucòmetre per mesurar la glucosa de Mainat fins a cinc vegades aquella
matinada. L'aparell va revelar valors alarmants que podien suposar risc de mort però ella no va fer res per solucionar-ho. Una hora
més tard, l’Àngela va trucar a emergències i els tècnics li van recomanar que donés sucre al seu marit. Ella hauria dit que no en
tenia, pel que els agents sostenen que va incórrer en un delicte de denegació d’auxili. Quan van arribar els serveis mèdics li van
administrar una injecció de GlucaGen (principi actiu glucagó) per intentar revertir els efectes i el van traslladar a l’hospital.
Posteriorment se li va administrar glucosa intravenosa i un cop estabilitzat li van donar hidrats de carboni per via oral para restaurar
el glicogen hepàtic i prevenir la recidiva d’una hipoglucèmia.

35