BLOC CONCENTRAT 1

apunts generals

Pau Sarrio Maiques

Llengua i Literatura Valenciana
Curs 2023-2024. 1a Avaluació
IES Francesc Ferrer i Guàrdia
1. LA ESTRUCTURA DELS TEXTOS.....................................................................................3
2. EL RESUM D’UN TEXT.......................................................................................................3
3. LA POLIFONIA TEXTUAL.................................................................................................. 4
4. LA MODALITZACIÓ............................................................................................................ 5
5. ELS REGISTRES................................................................................................................ 6
5. LES TIPOLOGIES TEXTUALS........................................................................................... 7
5.1 ELS TEXTOS NARRATIUS..........................................................................................7
5.2 ELS TEXTOS ARGUMENTATIUS................................................................................7
1. SISTEMA VOCÀLIC............................................................................................................ 9
1.1 POSICIONS OBERTES............................................................................................... 9
1.2 CONTACTES VOCÀLICS............................................................................................ 9
1.2.1 ELISIÓ................................................................................................................. 9
1.2.2 SINALEFA........................................................................................................... 9
2. EL SISTEMA CONSONÀNTIC.......................................................................................... 10
2.1 ELS CONTACTES CONSONÀNTICS........................................................................10
2.1.1 SONORITZACIÓ............................................................................................... 10
2.1.2 ENSORDIMENT................................................................................................ 10
1. FUNCIONS SINTÀCTIQUES I ELS SEUS PRONOMS.................................................... 11
Part 1: Comprensió de Textos

1. LA ESTRUCTURA DELS TEXTOS

Existeixen diverses tipologies textuals que es diferencien en la seua estructura segons la
finalitat lingüística cercada. El que vol dir que la disposició de la informació en un text
narratiu per exemple, no será la mateixa que en un text expositiu. Les estructures textuals
dels diferents textos son:

A. Descriu el tema i les Parts Bàsiques del Text

Exposició del tema amb una extensió menor a 10 paraules

Descriure les parts bàsiques del text implica també comentar paràgraf per paràgraf el
contingut de cadascun i a la vegada comentar les parts del text (estructura) aquests abasten.

2. EL RESUM D’UN TEXT

Pautes per a resumir correctament un text:

➔ Extreure la idea o idees secundàries de cada paràgraf o bloc

➔ Un resum no està modalitzat
➔ El text no pot començar amb recursos del tipus el text tracta de… l’autor diu…
➔ El resum ha de estar condensat en un únic paràgraf
➔ Presència de connectors variats

B. Resumeix el contingut del text

Escriure un resum del text d’una extensió aproximada a la requerida en el enunciat
3. LA POLIFONIA TEXTUAL
A les narracions es combinen diferents veus que es diferencien segons el punt de vista de la
narració. Aquestes veus es diferencien primàriament segons la seua realitat externa o
interna al text:
4. LA MODALITZACIÓ
La modalització es el conjunt de recursos que marquen la presència de l’emissor al text.
Aquests trets confereixen al text de subjectivitat. Les marques de modalització son:

La manca de modalització a un text rep el nom d’impersonalitat, que també té altres trets a
mes de la falta dels de modalització, estudiats en el següent bloc.

C. Indica I Justifica …. Marques de Modalització Presents al

Text
S’esmenten, localitzen i justifiquen (relacionant-les amb el seu tipus) el nombre requerit de
marques. Normalment indicar dos exemples del mateix tipus es correcte.

Aquest punt també té relació amb la identificació de la tipologia textual, ja que la

modalització es característica de textos argumentatius.
5. ELS REGISTRES
La llengua s’adapta a les diferents necessitats comunicatives canviants en funció del tema a
tractar, àmbit d'ús, canal de comunicació, intenció comunicativa… Cada variant funcional
rep el nom de registre.

La primera classificació dels registres varia segons el tò, que pot ser formal i informal:

➔ TÒ FORMAL: És correcte gramaticalment i socialment

➔ TÒ INFORMAL: Empra expressions col·loquials.

D. Identifica la tipologia textual del text i especifica …. trets

característics
Cada tipologia textual empra registres especifics que la caracteritzen. Per tant, esmentar el
registre en el que s’escriu el text és un important tret.
6. LES TIPOLOGIES TEXTUALS
Existeixen diferents tipus de textos, la seua estructura i contingut els diferencien entre ells.
Diferenciem en aquest bloc els textos narratius i argumentatius:

6.1 ELS TEXTOS NARRATIUS

Els textos narratius presenten les següents marques:

Totes aquestes s'han de justificar al text amb exemples (paraules, frases i altres) i també
classificar en el cas del narrador.

6.2 ELS TEXTOS ARGUMENTATIUS

El més important d’aquests textos es el seu caràcter subjectiu. Els textos argumentatius es
poden classificar segons la posició on figura la tesi, la seua estructura pot ser:

➔ ANALITZANT (deductiva): La tesi apareix al començament del text, en la introducció.

L’autor explica la seua posició i després la justifica amb l'argumentació

➔ SINTETIZANT (inductiva): La tesi es localitza al final del text, a la conclusió, de

manera que primer s’exposen els arguments que conflueixen en la tesi

➔ ENCUADRADA (circular): La tesi figura en la introducció i es repeteix en la conclusió.

Al analitzar la estructura d’un text argumentatiu s’a de senyalar justificadament a quin tipus
pertany
Les marques característiques d’aquesta tipologia son:

D. Identifica la tipologia textual del text i especifica …. trets

característics
S'han d’esmentar, localitzar i justificar les caracteristiques que demana l'enunciat. Algunes
qüestions com la modalització i el registre an de ser aprofundides (classificar els exemples de
marques modalitzats o en la justificació del registre el tò i l’àmbit d'ús del text)

***
Part 2: Fonètica

1. SISTEMA VOCÀLIC
El valencià té set vocals en posició tònica. Algunes son representades amb la mateixa lletra
diferenciant-se una forma tancada i oberta, quest cas es el de la e i la o:

A [a] I [i] U [u] E [e] E[ε] O [o] O [Ɔ]ue

1.1 POSICIONS OBERTES

Les vocals E i O son obertes en els següents casos:

1.2 CONTACTES VOCÀLICS

1.2.1 ELISIÓ
S’elimina una vocal àtona, es presenten els següents casos:

➔ ÀTONA + ÀTONA: Si son iguals, s’elimina una. Si son diferents s’elimina la e, en

absència de e, s’elimina la a, en absència de ambdues no s’elimina cap: Si inventes
[sinventes]
➔ ÀTONA + TÒNICA: Cada ora [Cad၁ra]
➔ TÒNICA + ÀTONA: S’elimina normalment, especialment si la àtona precedeix -s, -n,
m-: Acció estranya [Acciostranya]

1.2.2 SINALEFA
Fenòmen d’unio en el que se crea un diftong i no s’elimina cap vocal. Frequent quan
apareixen les vocals i/u.
2. EL SISTEMA CONSONÀNTIC
Els sons consonàntics es produeixen al interrompre la sortida de aire en el moment de la
pronunciació. Les consonants poden ser sordes i sonores i de manera semblant a les vocals,
una mateixa lletra pot representar ambdos tipus de sons:

SON SORDES: SON SONORES:

➔ P (Porta) [p] ➔ B (També) [b]

➔ T (Taula) [t] ➔ D (Dau) [d]
➔ C: Davant A/O/U (Casa) [k] ➔ G (Paga) [g]
➔ F (Fanal) [f] ➔ V (Volcà) [v]
➔ S: NO INTERVOCALICA (Sal) [s] ➔ S: Intervocàlica (Casa) [z]
➔ SS (missa) [s] ➔ Z (Zero) [z]
➔ Ç (Braç) [s] ➔ Tg, Tj (Metge) [ʤ]
➔ X [Caixa] [∫] ➔ M (Ma) [m]
➔ TS (Potser) [ts] ➔ N (Neu) [n]
➔ TX (Cotxe) [t∫] ➔ Ny (Canya) [ր]
Les anomenades consonants oclusives ➔ L (Bala) [l]
sonores (b, d, g) es converteixen a les ➔ LL (Llum) [λ]
seves relatives sordes (p, t, c) en posició
➔ R (Cara) [ɾ]
final de paraula
➔ RR (Carro) [r]

2.1 ELS CONTACTES CONSONÀNTICS

2.1.1 SONORITZACIÓ
La consonant sorda passa a ser sonora en els següents casos:
➔ SORDA + SONORA
➔ SORDA [s], [f], [ts], [t∫], [∫] + VOCAL

2.1.2 ENSORDIMENT
La consonant sonora passa a ser sorda en el següent cas:
➔ SONORA + SORDA

Fàcilment recordable ja que les consonants en contacte adopten la forma de la segona

Part 3: Substitució Pronominal

1. FUNCIONS SINTÀCTIQUES I ELS SEUS PRONOMS

COMPLEMENT DIRECTE: Mai duu la preposició a

DETERMINAT INDETERMINAT/NUMERAL AIXÒ/O.SUB. QUE + CD

EL LA ELS LES EN + QUANTITAT HO

COMPLEMENT INDIRECTE: Duu la preposició “a” i “per a”

PRIMERA PERSONA SEGONA PERSONA TERCERA PERSONA

EM ENS ET VOS/US LI ELS

*Les formes li, les, se no son correctes

ATRIBUT: Complementa als verbs ser, estar, pareixer i semblar

ATRIBUT

HO

COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

PREPOSICIÓ DE ALTRES PREPOSICIONS

EN HI

COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS:
PREPOSICIÓ DE ALTRES PREPOSICIONS SENSE PREPOSICIÓ

EN HI HI

COMPLEMENT PREDICATIU
VERBS FER-SE SOCI, ELEGIR, NOMINAR, DESIGNAR ALTRES VERBS

EN HI

L’ordre de col·locació en cas de aparèixer més d’un pronom en substitucio es:

Se + 1ª + 2ª + 3ª + CD + Atr + CRV/CC/Pred