PRESERVACIÓ DE LA VIDA

EN EMERGÈNCIES
MÈDIQUES
“Ajudar el que ho necessita no és només part del deure, sinó
de la felicitat.”

— José Marti
1853 - 1895. Filòsof cubà.
AGRAÏMENTS

Vull dedicar el meu treball a totes aquelles persones que no us doneu

per vençudes fins i tot en les condicions més adverses: sou una font
inesgotable d’inspiració per mi.

Violeta i Ana, no hi ha paraules que puguin agrair-vos haver compartit

les vostres experiències amb mi. Sou persones increïblement
meravelloses, nobles i fortes. Que res o ningú mai apagui la vostra llum.

Beatriz, Eva, Laura i Ricardo, us estic infinitament agraït per compartir la

vostra saviesa d’incalculable valor. Sou els nostres àngels de la guarda,
i per això no puc fer més que admirar-vos i oferir-vos els meus màxims
respectes.

Laia, moltíssimes gràcies per la teva orientació, el teu temps i la teva

paciència. Has estat la clau perquè pugui plasmar les meves idees
sobre el paper.

Sense tots vosaltres i el suport dels meus éssers estimats aquesta

recerca no hauria pogut estar possible.
ABSTRACT

(Català)

La meva recerca té com a objectiu trobar la forma de preservar al màxim la vida en

emergències mèdiques.

Per aconseguir-ho, he pres com a referència un model teòric on augmentar la taxa

de supervivència no es troba a l’abast humà, sinó que depèn únicament de factors
incontrolables. L’he anomenat “assistència sanitària immediata ideal”.

El meu marc teòric combina ciència i humanitarisme atès que tots dos tenen papers
fonamentals en l’àmbit de les emergències. Alguns dels temes que he tractat són els
aparells de reanimació, les noves teràpies i la psicologia de les emergències, entre
d’altres.

Per tal de poder proporcionar dades de qualitat, m’he format en primers auxilis a
l'organització de referència Creu Roja. A més a més, també he contactat amb
professionals sanitaris especialitzats i víctimes d’emergències que han compartit els
seus testimonis.

Una vegada finalitzada la recerca he justificat quina és la principal problemàtica que

ens allunya del model de referència i he pogut proposar i executar solucions.
(Castellano)

Mi investigación tiene por objetivo encontrar la forma de preservar al máximo la vida

en emergencias médicas.

Para conseguirlo, he tomado como referencia un modelo teórico en el que aumentar

la tasa de supervivencia no se encuentra al alcance humano, sino que depende
únicamente de factores incontrolables. Lo he apodado "asistencia sanitaria
inmediata ideal".

Mi marco teórico combina ciencia y humanitarismo dado que ambos tienen papeles
fundamentales en el ámbito de las emergencias. Algunos de los temas que he
tratado son los aparatos de reanimación, nuevas terapias y la psicología de las
emergencias, entre otros.

Para poder proporcionar información de calidad, me he formado en primeros auxilios

en la organización de referencia Cruz Roja. Además, también he contactado con
profesionales sanitarios especializados y víctimas de emergencias que han
compartido sus testimonios.

Una vez finalizada la investigación he justificado cuál es la principal problemática

que nos aleja del modelo de referencia y he podido proponer y ejecutar soluciones.
(English)

My research aims to find the way to preserve life as much as possible in medical
emergencies.

To achieve this, I have taken as a reference a theoretical model where increasing the
survival rate is not within human reach, but depends entirely on uncontrollable
factors. I have called it “ideal immediate healthcare”.

My theoretical framework combines science and humanitarianism since both have

fundamental roles in the field of emergencies. Some of the topics I have covered are
resuscitation devices, new therapies and the psychology of emergencies, among
others.

In order to be able to provide quality data, I have trained in first aid at the reference
organization Red Cross. In addition, I have also contacted specialized health
professionals and emergency victims who have shared their testimonies.

Once the research has been completed, I have justified what is the main problem
that moves us away from the reference model and I have been able to propose and
implement solutions.
AGRAÏMENTS......................................................................................................................... 3
ABSTRACT............................................................................................................................. 4
1. OBJECTIU........................................................................................................................... 8
2. INTRODUCCIÓ.................................................................................................................... 8
2.1 Sobre les emergències mèdiques................................................................................ 8
2.2 Sobre els primers auxilis.............................................................................................. 9
3. EVOLUCIÓ DELS PRIMERS AUXILIS............................................................................... 9
3.1 Documents importants a la història dels primers auxilis............................................ 10
3.2 Precursors dels primers auxilis moderns....................................................................11
4. CONCEPTES BÀSICS...................................................................................................... 13
4.1 Sigles PAS..................................................................................................................13
4.2 Valoració Primària (X)ABCDE.................................................................................... 13
4.3 PLS.............................................................................................................................14
4.4 RCP i desfibril·lació.................................................................................................... 14
5. PSICOLOGIA ALS PRIMERS AUXILIS............................................................................ 15
5.1 Psicologia del socorrista.............................................................................................16
5.2 Psicologia de la víctima..............................................................................................17
5.3 L’impacte de la mort................................................................................................... 19
6. RECURSOS CIENTÍFICS I TECNOLÒGICS.................................................................... 20
6.1 Cadena de supervivència...........................................................................................20
6.2 LUCAS....................................................................................................................... 21
6.3 ECMO.........................................................................................................................21
6.4 UCI Multisensorial...................................................................................................... 22
6.5 Drons medicalitzats.................................................................................................... 23
6.6 DEA i DESA.............................................................................................................. 24
7. RECURSOS SOCIALS...................................................................................................... 25
7.1 Formació en ASI.........................................................................................................25
7.2 Número d’emergències:112....................................................................................... 25
7.3 Espais cardioprotegits................................................................................................ 26
7.4 Ensenyament a les noves generacions......................................................................26
8. PROBLEMÀTIQUES QUE IMPEDEIXEN L’A.S.I. IDEAL................................................ 27
8.1 Manca d’informació.................................................................................................... 27
8.2 Manca d’inversió........................................................................................................ 30
9. CONCLUSIONS.................................................................................................................31
GLOSSARI............................................................................................................................ 34
ANNEXOS............................................................................................................................. 36
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES................................................................................... 45
 1. OBJECTIU

La meva principal motivació per a l’elaboració d’aquesta recerca és l’estima

incondicional que sento cap a la vida humana. Aquest valor em va impulsar a voler
saber com protegir-la el màxim possible, i he pogut trobar la resposta gràcies a
aquesta investigació. Quan la vaig descobrir, vaig sentir instantàniament que el món
l’ha de conèixer.

L’objectiu d’aquesta recerca és trobar eines per aconseguir optimitzar al màxim

l’ASI, i en conseqüència, elevar les taxes de supervivència en emergències tant com
sigui possible.

Per portar-la a terme he avaluat la situació actual als àmbits científic, tecnològic i
social. Això m’ha permès, en última instància, detectar les principals deficiències
que allunyen la realitat del model d’ASI ideal. Amb aquesta informació, he pogut
plantejar possibles solucions i dissenyar i realitzar projectes per poder-ne contribuir.

2. INTRODUCCIÓ

2.1 Sobre les emergències mèdiques

Les emergències mèdiques són situacions de risc imminent per a la vida, i poden
ser causades per diversos factors com ara accidents o malalties. Podem esmentar
com a exemples els atacs cardíacs, ennuegaments o grans hemorràgies.

Com a societat hem d’estar preparats per executar una actuació ràpida i eficaç en
una situació d’emergència. La velocitat a la qual un pacient rep assistència
determina la supervivència o no de la persona i la gravetat de les seqüeles. Per
aquest motiu és essencial poder assistir a aquelles persones que ho necessitin i fer
bon ús de les eines disponibles com ho és el desfibril·lador extern automàtic.

Les emergències formen part de la vida dels professionals de rescat, però també de
la mateixa població, que és probable que en algun moment es trobi o presenciï una
situació de vida o mort.

8
No obstant això, conèixer com s’ha de procedir no és tasca fàcil per a ningú, fins i tot
pels metges. Ho desvela Laura Civera, graduada en medicina i estudiant de
residència en medicina familiar:
- “Pots saber-te tota la teoria, però quan l’has de portar a la pràctica és totalment
diferent: les coses canvien. No és com <<si passa això, has de fer això>>, sinó
que es presenten contratemps.” 1

2.2 Sobre els primers auxilis

Els primers auxilis són un conjunt de coneixements aplicats en situacions

d’emergència mèdica. Les nocions que impliquen es consideren elementals i
necessàries per a la societat, i només s’utilitzen abans de l’arribada d'atenció
mèdica professional.

Respondre davant d’emergències salva vides, com van ser els casos de Violeta
Bodeman i Ana Guzmán, supervivents d’aturades cardiorespiratòries a les edats de
4 i 8 anys respectivament:

- “Casos com el meu proven que els recursos hi són per alguna cosa. Els meus
pares i un policia em van salvar la vida gràcies a la RCP. Sense les nocions del
meu pare i la meva mare res podria haver succeït.” 2

- “Si les condicions haguessin estat diferents, potser no ho conto. Si no saps

actuar és millor que no, però si saps i no ho fas és pitjor.”.3

3. EVOLUCIÓ DELS PRIMERS AUXILIS

Des del seu origen han estat presents a l’ASI una sèrie de valors socials que han
impulsat els socorristes a ajudar a les persones en risc independentment de la seva
ètnia, posició política o classe social. 4
El formador en ASI Ricardo Valverde explica com l’altruisme i la solidaritat
l’impulsen a exercir la seva professió:
- “La meva obsessió és que la gent rebi formació en primers auxilis. Ho faig de
manera altruista perquè la gent no estigui desemparada mentre arriben els
serveis d’emergències.
1
L. Civera (25/10/2023)
2
V. Bodeman (22/10/2023)
3
A. Guzmán, (14/10/23)
4
Adaptació de Creu Roja (2023)

9
 Si un alt percentatge de la població estigués informada es podrien reduir les
taxes de mortalitat i ajudar de forma més eficient a qualsevol persona que tingui
una emergència.” 5

La unió de persones amb l’objectiu de protegir la vida va permetre la creació

d’organitzacions que afavoreixen la recerca, la divulgació de coneixement i
l’establiment de normes. Els exemples més coneguts són la Creu Roja i l’OMS.

A l’àmbit científic i tecnològic el desenvolupament ha estat constant i cooperatiu.

Això s’ha vist reflectit en una millora en la rapidesa i eficàcia de l’atenció que han
permès augmentar els índexs de supervivència i recuperació. Podem agafar com a
exemple la invenció del desfibril·lador o la creació de la maniobra d’Heimlich.

Tots aquests descobriments, a més d’evitar morts, han promogut la cooperació

internacional cap a un objectiu comú: lluitar per la vida.

Tot i això, no són una innovació del segle XXI, sinó que algunes de les primeres
societats feien ús d'embenats per aturar hemorràgies o immobilitzaven fractures.
Aquestes van deixar diversos registres escrits que daten de molts segles enrere, i
alguns dels més importants són els següents.

3.1 Documents importants a la història dels primers auxilis

3.1.1 Papir d’Edwin Smith:

El Papir d’Edwin Smith és un dels documents mèdics més antics de la història, data
de la Dinastia XVIII d’Egipte, al voltant del 1700 aC. Es pensa que aquest document
podria ser un manual per a cirurgians de l’època o uns apunts emprats per ensenyar
medicina. 6

La civilització egípcia és una de les més antigues que es coneixen. Trobar qualsevol
registre és tan difícil com rellevant per poder entendre les bases de la medicina i les
cures com les apliquem avui dia.

5
R. Valverde (15/7/23)
6
González, R. & Flores. P (2005)

10
3.1.2 Llibres d’Aulus Cornelius Celsus:
El romà Aulus Cornelius Celsus, nascut al s. I aC, va escriure diversos llibres sobre
medicina on explicava el tractament de cremades o fractures entre d’altres. Aquests
textos no només parlaven de tractament de ferides, sinó també de farmacologia,
cirurgia i dieta.7

Podem veure, doncs, que al s. I ja existien els primers auxilis: el tractament de

riscos inesperats com ferides o fractures ja era motiu d’interès per registrar el
coneixement.

3.1.3 Textos hipocràtics:

Posteriorment, el metge grec Hipòcrates de Cos, que va viure al s. V aC, va escriure
diversos textos sobre el tractament de ferides i lesions comunes, que coneixem
actualment com “Textos hipocràtics”. 8

Aquests escrits pretenien divulgar coneixements per poder estendre coneixements

sobre auxilis bàsics i, conseqüentment, poder assistir millor a la població.

3.2 Precursors dels primers auxilis moderns

A mesura que hi havia nous descobriments i es començava a estendre la medicina

també es van fer invencions que encara són presents al nostre dia a dia, com ho
són els hospitals i ambulàncies.

3.2.1 Primers hospitals

Els primers hospitals sorgeixen a Europa, L’Imperi Bizantí i les regions musulmanes.
Al voltant del segle IV, els cristians occidentals comencen a crear institucions per
ajudar els malalts de pocs recursos. No obstant això, el primer hospital que va
combinar l'ensenyament mèdic amb l'atenció als malalts es va establir al segle VI a
Gundishapur. 9

7
Talamonti. G, D’Aliberti.G & Cenzato.M (2020)
8
P. Octavi. (1983)
9
De Micheli. A (2005)

11
3.2.2 Primeres ambulàncies
Els primers serveis d'ambulància per a l'atenció de la població civil es van iniciar
l'any 1865 a Cincinnati i 1869 a Nova York. Eren en vehicles tirats per cavalls que tot
i disposar d’algun equipament bàsic, pràcticament es limitaven al trasllat de pacients
a l'hospital.10

La primera ambulància motoritzada es va utilitzar per primera vegada l'any 1899, es

tractava d'un vehicle molt pesat que avançava a la velocitat d’uns 20 km per hora.

3.2.3 Creació de la Creu Roja 11

El 24 de juny de 1859 va haver-hi quasi 40.000 morts a l’enfrontament entre l’exèrcit
austríac i el piemontès i francès.

Henry Dunant, un negociant de prestigi que es trobava a Solferino per qüestions

laborals, va observar com els ferits quedaven desatesos i morien. Amb ajuda de les
dones del poble, es va esforçar a ajudar-los sense distinció d’uniforme ni
nacionalitat.

L'any 1862 Dunant va relatar les seves experiències al llibre "Record de Solferino",
on parla de la idea de crear societats d'auxili en temps de pau. La finalitat de les
quals serà tenir cura dels ferits en temps de guerra per mitjà de voluntaris
qualificats.

La seva idea va ser recollida per un grup de quatre ciutadans suïssos (G. Moynier,
G. Dufour, L. Appia & T. Maunoir), que juntament amb H. Dunant, van ser coneguts,
més endavant, com el Comitè dels Cinc . Aquest comitè va impulsar les idees de
Dunant i va donar origen el 1863 al Comitè Internacional de la Creu Roja. La seva
obra va ser reconeguda l’any 1901 amb el primer Premi Nobel de la Pau.

10
C. Elpidio, Borja. B & Arzola. A (2006)
11
Adaptació de Creu Roja (2023)

12
L'any 1921, després de la Primera Guerra Mundial, en la revisió dels Estatuts del
Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), es va introduir, en aquest document, el
primer enunciat formal dels Principis Fonamentals: la imparcialitat, la independència
(política, religiosa i econòmica), la universalitat del moviment i la igualtat dels
membres que la componen.

Avui en dia La Creu Roja és una de les ONG més importants arreu del món, referent
en la formació en primers auxilis i l’ajuda als més necessitats. (Vegeu annex 1)

4. CONCEPTES BÀSICS

Deguda la importància de donar informació verídica i actualitzada sobre maniobres i

protocols de primers auxilis, he sintetitzat i adaptat aquesta informació a partir del
contingut formatiu de Creu Roja Espanyola. Aquest és impartit per professionals i es
basa en les normes oficials de l’European Resuscitation Council.

4.1 Sigles PAS

Les sigles PAS corresponen un protocol emprat a qualsevol actuació de primers

auxilis. (Vegeu annex 2).
Eva Núñez, treballadora a l’UCI i la unitat de reanimació de l’hospital de Badajoz des
del 2008 explica la seva utilitat:
- “Per poder actuar en situacions d’emergència s’ha de saber fer un
reconeixement primerenc i sol·licitar ajuda: Mètode PAS; Protegir, Avisar i
Socórrer.” 12

4.2 Valoració Primària (X)ABCDE

La valoració primària és aquella on s’identifiquen els perills imminents per a la vida

del pacient. Alguns exemples serien grans hemorràgies o obstrucció de les vies
aèries. Les sigles (X)ABCDE corresponen a l’ordre de prioritats que s’atenen a l’ASI.
(Vegeu annex 3)

12
E. Núñez (8/11/23)

13
4.3 PLS

La PLS (posició lateral de seguretat) es realitza en pacients no conscients que sí

que respiren. L’objectiu d’aquesta posició és permeabilitzar la via aèria. Consisteix a
lateralitzar a la víctima per evitar l’ofegament i permetre el pas de l’aire. (Vegeu
annex 4)

4.4 RCP i desfibril·lació

A Espanya es produeixen al voltant de 30.000 aturades cardíaques sobtades a l'any,

prop de 100 al dia i gairebé el 80% dels casos tenen lloc a la via pública o a les
cases. 13

Per a moltes persones pot semblar que les aturades cardiorespiratòries són casos
aïllats, però res més lluny de la realitat. Sempre hem de tenir present que ens podria
succeir a nosaltres.

L’RCP (reanimació cardiopulmonar) és un conjunt de maniobres que s’ha de

realitzar quan un pacient està inconscient i no respira. (Vegeu annex 5). Segons R.
Valverde, “Va suposar un abans i un després a la història dels primers auxilis.” 14

Si el pacient està inconscient i no respira s’han de fer compressions toràciques

d’entre 5 i 6 cm (en adults). Es poden acompanyar amb insuflacions en una relació
de 2/30, però és opcional i són prioritàries les compressions. Si tenim un
desfibril·lador a mà és prioritari connectar-lo a fer RCP. Farem la RCP quan el
desfibril·lador ens ho indiqui.

13
SEMES (2017)
14
R. Valverde (5/7/23)

14
 5. PSICOLOGIA ALS PRIMERS AUXILIS

Encara que no ho pugui semblar, la ciència de la psicologia i les pràctiques de

primers auxilis estan estretament relacionades. Aquesta juga un paper fonamental
tant a la psyche15 del socorrista com a la de la víctima (en cas de trobar-se
conscient) com a la del pacient en procés de recuperació. R. Valverde fa les
següents afirmacions al respecte:
- “L’atenció psicològica, especialment l’acompanyament a la víctima, és de vital
importància. Als rescatadors també hi ha una condició psicològica, que depèn de
la persona i de l’experiència. Hi ha equips assistencials de psicòlegs que es
dediquen a atendre a les víctimes i a ensenyar als socorristes.” 16

Així doncs, no és d’estranyar que puguem trobar blocs o matèries dedicades a la

psicologia a la formació en ASI i al grau en medicina respectivament.
Podríem agafar com a exemple aquest índex, que correspon a un dels blocs d’un
curs en ASI oferit per Creu Roja Espanyola:

Als diferents punts del mòdul podem observar una sèrie de paraules clau
connectades amb l’àmbit psicològic. En destaquen concretament els següents
termes: comunicació, psicologia i habilitats socials.

Tot i això, no només trobem la seva rellevància representada en forma de bloc, sinó
que també s’expressa de forma directa al punt: 1. Psicologia de la víctima.

15
psyche: ment
16
R. Valverde (15/7/23)

15
“Quan parlem d’aquestes intervencions, moltes vegades es deixa de banda o no
s’aprofundeix en la part psicològica del/la pacient, que és igual d’important que la resta
d’auxilis.”

De vegades, l’aspecte psicològic és el causant de l’emergència i de l’afectació física.

Segons explica la L. Civera, aquests casos són molt més comuns del que podem
imaginar. Assegura que és la nova epidèmia:

- “És molt important tenir cura de l’aspecte psicològic. He tingut moltíssims

pacients amb afectacions d’origen mental i amb problemes molt seriosos. En
cada guàrdia tinc mínim un pacient amb sobreingesta de medicaments per
intentar suïcidar-se, i en atenció primària el percentatge puja moltíssim.

A l’hospital on treballo tenim un protocol de suïcidi; s’ha d’abordar com una

emergència. Cada vegada hi ha més casos, és una barbaritat.” 17

5.1 Psicologia del socorrista

El socorrisme és una pràctica on no només el coneixement i l'experiència juguen un

paper important, sinó que també ho fa l’estat mental. Per a ells influeix, a més de la
pressió de tenir una vida a les mans, la connexió que estableixen amb el pacient. L.
Civera, qui ho viu diàriament, ho ha explicat:
- “Tinc gravada la ferida d’una noia al cap. L’impacte és major si tinc algun vincle
afectiu o si la persona és de característiques semblants a mi. Aquesta noia era
jove i pensava <<podria ser jo>>.” 18

Durant l’entrevista, també ha volgut destacar la influència de l’entorn on ha d’actuar.

Comenta que no se sent igual de segura per poder dur a terme un rescat quan es
troba a un context extrahospitalari:
- “No és igual veure les coses a dins de l’hospital que a fora. Al carrer he vist
casos que ni tan sols són ferides, però com no estàs acompanyat ni et sents
protegit ho passes pitjor. Tot i el cas ser menys greu, si no et trobes a la teva
zona de confort és diferent.”

Podem veure, doncs, que tot i estar qualificats per a actuar la ment humana és
increïblement complexa i juga un paper important. Creu Roja descriu el fenomen de
la següent manera a un dels seus mòduls formatius:

17
L. Civera (25/10/2023)
18
L. Civera (25/10/2023)

16
“Després d’una catàstrofe, podem distingir entre el rol de víctima i el rol del personal
d’ajuda o rescat. Es pot pensar, erròniament, que a aquests últims no els afecta la
magnitud dels fets, però ningú és totalment immune als efectes de la catàstrofe. Kliman
(1976), a partir d’un estudi sobre inundacions, parla del personal d’ajuda com les
“víctimes ocultes” del desastre. [...] La majoria dels intervinents experimenten, en major
o menor mesura, fortes emocions (por, inseguretat, estrès, impotència, preocupació,
pena, dolor, etc.), que són reaccions justificables en una situació excepcional com la
catàstrofe.” 19

El fragment explica com estereotipadament es plantegen les víctimes directes o

indirectes com a úniques afectades de les emergències, quan res podria ser més
lluny de la realitat. Les emocions fortes seran presents a tots aquells que presenciïn
una catàstrofe, inclosos els rescatadors professionals, però especialment si no
tenen formació ni experiència.

Segons mencionen els professionals entrevistats, aquests sentiments estan molt

lligats als éssers estimats i la imatge que tenim de nosaltres mateixos. És a dir, que
els paral·lelismes que veuen amb el seu entorn personal provoquen una alteració
del seu estat d’ànim.

5.2 Psicologia de la víctima

El benestar mental de la víctima i dels afectats (que a més de la mateixa víctima són
el seu cercle social i els testimonis), és una necessitat de la qual ens hem
d'assegurar tan aviat com sigui possible.

Aquesta idea es deixa sempre molt clara des del principi de cara als socorristes,
com podem observar al següent bloc formatiu de Creu Roja:
“Davant d’una situació crítica o d’emergència, les persones afectades tenen una sèrie
de reaccions psicològiques, que poden arribar a ser greus i molt condicionants. [...]. És
important saber gestionar els sentiments i sensacions internes que surten a la llum al
presenciar qualsevol mena de catàstrofe, ja sigui com a víctima, afectat/da directe o
indirecte i/o com a testimoni. Aquest tipus d’assistència es denomina Primers Auxilis
Psicològics i s’usen per a socórrer psicològicament a les persones que han patit una
situació de crisi o un incident crític. Tenen com a objectiu donar seguretat física i
emocional, reduir el nivell d’estrès inicial, fomentant l’adaptació a curt, mitjà i llarg
termini potenciant les estratègies d’enfrontament.” 20

19
Formació Creu Roja Espanyola (2023)
20
Formació Creu Roja Espanyola (2023)

17
D’aquest fragment en podem començar destacant els termes “Primers auxilis
psicològics” i “socórrer psicològicament” , és a dir, que se li atribueix un valor igual
d’important a la salvació de l’equilibri mental (evitar o minimitzar el trauma 21) que al
salvament de la vida (reduir el mal físic per evitar la mort cerebral).

Però a què es refereix el text amb “estratègies d’enfrontament”? Les estratègies

d’enfrontament són les diferents formes en les quals una persona enfronta un
trauma. Aquestes poden ser molt variades i depenen de la persona i del moment.
Algunes de les més comunes són l’ús de l’humor, la negació de l’esdeveniment
traumàtic o evitar recordar-lo. És evident que les emergències deixen una forta
empremta en tothom.

Una de les incomptables persones afectades va ser A. Guzmán, que tot i no voler
expressar-se oralment va ser prou valent per explicar la seva experiència:
- “Et concediria l’entrevista de forma oral, però no puc perquè se’m trencaria la
veu.” “Quan el cor m’estava a punt de fer <<plof>> vaig sentir que se’m venia
una cosa greu.” 22

És per casos com els de l’A. Guzmán que Beatriz Ruiz de Pablo, infermera des de
1997 i gestora de l'UCI de l’Hospital de Bellvitge des de 2015, assegura que a
l’atenció sanitària la humanització és fonamental. Explica que és una àrea on
s’estan fent descobriments:
- “Nosaltres entenem que el pacient és un ésser psicosocial en moltes
dimensions a les quals l’estat emocional influeix molt.” “Estem immersos en
un projecte d’humanització i aconseguim crear evidència. Hem inclòs tres
psicòlogues dins d'aquest, però, tot i això, són poques.” 23

5.3 L’impacte de la mort

La mort és un tema tabú i desagradable per a la majoria de persones. No per això

deixa de ser un fenomen natural i inevitable el qual s’ha d'acceptar.

21
trauma: ruptura de l’equilibri psíquic.
22
A. Guzmán (14/10/23)
23
B. Ruiz (10/8/23)

18
Tot i no ser fàcil per a ningú, són els socorristes i sanitaris qui conviuen amb ella dia
a dia i s’acaben veient més afectats. És clar, aquesta sensació és inimaginable per
les persones que no ho vivim.

Per poder posar-nos en la seva pell, B. Ruiz, L. Civera i E. Núñez han volgut relatar
algunes de les seves vivències. És necessari mencionar que algunes de les seves
experiències es remunten a la pandèmia COVID-19.
Per consegüent, expliquen unes circumstàncies molt dures dignes de la crisi
sanitària a escala global que es va viure l’any 2020.

Testimoni d’E. Núñez, que explica com es va sentir durant l’època pandèmia:

- “A l’UCI de l’Hospital Universitari de Badajoz he viscut situacions penoses com

parades cardíaques o accidents de politràumes en pacients molt joves. No
obstant això, la situació més penosa va ser la viscuda durant la COVID-19:
vèiem com la gent moria dia rere dia de forma desorbitada i sense entendre
d’edat mentre els sanitaris ens deixàvem la pell. Res era suficient i només vèiem
llàgrimes de consolació i comiats a través de videotrucada, sense l’escalfor d’una
mà que pogués tocar-los: només el fred plàstic dels uniformes. Van ser comiats
massa tristos, dies que es feien eterns i grisos.

Tot i això, com sanitària et queda una pau interior d’haver pogut actuar i fer tot el
que era a les teves mans.” 24

Testimoni de B. Ruiz, que comenta com afrontar l’afectació personal que implica
estar en contacte amb la mort:

- “La pandèmia va ser la pitjor crisi que hem tingut en l'àmbit de la salut. Vam tenir
casos molt durs on morien diàriament moltes persones. L’UCI té un alt
percentatge de supervivència, però, tot i això, de vegades estem rodejats de
mort; de final de vida. L’impacte per a nosaltres és directe i hem de fer un treball
dur perquè de vegades ens afecta. Ens hem d’esforçar a escala interna per
poder abordar aquests temes de caràcter professional. Per aconseguir
afrontar-ho tenim a la psicòloga i l’equip, que és una pinya. Quan hi ha molta
unió de l’equip i el clima laboral és bo et resulta més fàcil i ho portes millor.” 25

24
E. Núñez (8/11/23)
25
B. Ruiz (10/8/23)

19
Testimoni de L. Civera, que parla sobre el pic de suïcidis que es va partir l’any 2020:

- “El suïcidi és un problema que sempre ha estat present i sobre el que hi ha molt
estigma social. Com a la pandèmia hi va haver un important nombre de casos
s’està començant a prendre una mica de consciència i perdre l’estigma.” 26

6. RECURSOS CIENTÍFICS I TECNOLÒGICS

Tant les tècniques com els aparells emprats a l’ASI han canviat radicalment des dels
seus orígens. Algunes d’elles, com l’RCP, han evolucionat amb el temps gràcies als
descobriments i la investigació, augmentant la seva complexitat. En altres ocasions,
els avenços han permès que es deixessin d’emprar altres mètodes poc
recomanables, com podria ser fer servir l'alcohol a mètode d'anestèsia. A més a
més, molts tractaments o procediments que abans es creien oportuns han estat
desmentits.

Els protocols oficials de primers auxilis s’actualitzen cada cinc anys. Els avenços
llistats a continuació són alguns dels més destacats en els últims anys.

6.1 Cadena de supervivència

La cadena de supervivència és un protocol emprat en cas d’aturada

cardiorespiratòria. A la cadena de supervivència participen sanitaris i no sanitaris
amb l’objectiu de maximitzar les possibilitats de supervivència de l'afectat.
Aquest protocol consta de 4 passos:

6.2 LUCAS
LUCAS (Lund University Cardiopulmonary Assist System) és un dispositiu que
serveix per a fer compressions toràciques de forma totalment automatitzada.

26
L. Civera (25/10/2023)

20
No només estalvia als professionals la feina de fer les compressions, sinó que
també permet fer compressions de més qualitat, a un ritme i profunditat constants.

El dispositiu LUCAS està equipat amb un braç mecànic, que realitza les
compressions. La feina de l’aparell permet als sanitaris ocupar-se d’altres
assumptes com l’administració de fàrmacs o l’avaluació del pacient mentre l’eficàcia
de les compressions es manté i s’elimina la necessitat de rotar la persona
resucitadora.

Això és el que va comentar B. Ruiz:

- “LUCAS és un dispositiu que fa compressió toràcica. El porten totes les
ambulàncies avançades. És a dir, abans, quan arribava una ambulància a fer
una reanimació, el massatge cardíac el feia un professional que havia de rotar,
era esgotador. LUCAS és un compressor mecànic que es posa a sobre del tòrax
i fa les compressions automàticament. El personal es pot dedicar a altres coses:
administrar medicació, preservar la via aèria o comprovar l’estat neurològic. Si el
professional fa massa temps que realitza les maniobres s’esgota i la compressió
no és la mateixa. LUCAS per a nosaltres és diví.” 27

6.3 ECMO

L'ECMO (Oxigenació per Membrana Extracorpòria) és un tractament que s’aplica a

pacients que no oxigenen correctament degut a problemes al cor i/o als pulmons.
Només es pot fer en alguns casos atès que requereix un procediment complex que
involucra cirurgia cardíaca. Aquesta teràpia ha suposat un abans i un després
perquè fa uns anys només s’oferien les teràpies proporcionades als serveis de cura
intensiva. Tot i això, s’han de complir uns criteris per aplicar-la.

B. Ruiz actualment treballa amb aquest tractament a l’Hospital de Bellvitge i explica

el seu funcionament:
- “Quan hi havia aturades cardíaques o respiratòries que acabaven a l’hospital
moltes vegades no podies oferir alternatives terapèutiques més que les que
oferies dins dels serveis intensius. L'última alternativa que oferies era una
ECMO. Una ECMO és una teràpia que substitueix el pulmó i el cor, és una
màquina extracorpòria.

27
B. Ruiz (10/8/23)

21
 Aquesta es feia servir per a trasplantaments cardíacs, en algunes patologies,
quan hi havia un error cardíac important, després d’un infart o després d’una
aturada. Ara és una alternativa terapèutica més.

Diversos hospitals formem part d’un projecte que es diu <<ECMO RCP>>.
Consisteix en la col·laboració del SEM amb l’hospital per poder preparar la
canulació de la teràpia en casos d'aturada presenciada al carrer.

Si la isòcrona és menys de seixanta minuts, un temps en el qual determinen que

pot haver-hi una supervivència elevada, o almenys acceptable, es valora que
quan arribi a l’hospital estigui tot preparat per canular l’ECMO. A la segona fase
del projecte s’ampliarà a què la canulació d’aquesta màquina es pugui fer a
domicili. De moment el projecte només està iniciant, ja que l’ECMO és complexa
i porta moltes complicacions.” 28

6.4 UCI Multisensorial

Les recuperacions després de les emergències són força doloroses i complicades, i

en moltes ocasions els pacients pateixen danys neurològics i psicomotrius. Per això,
a les unitats de cures intensives s’està implementant una teràpia multisensorial, amb
la qual els pacients es recuperen mitjançant una immersió dels sentits en contingut
audiovisual en sales especialitzades.

Fixant l’atenció al benestar del pacient, B. Ruiz de Pablo exposa:

- “Intentem activar el pacient psicomotriument i neurològicament mitjançant unes
pantalles LED a les quals hi ha una sèrie de documentals amb immersió visual,
acústica i sensitiva. Això, per mi, és un mètode nou que s’ha de començar a
investigar.” 29

6.5 Drons medicalitzats

Els drons van començar a ser populars a finals de la dècada del 2010 i han
contribuït al progrés dels primers auxilis. La característica que destaca dels drons és
la seva velocitat. Això els fa ideals a l’hora de reduir el temps d’espera d’un pacient
en situació crítica. Un fàrmac administrat a temps o una desfibril·lació primerenca
poden marcar la diferència entre la vida o la mort.

28
B. Ruiz (10/8/23)
29
B. Ruiz (10/8/23)

22
Aquests dispositius no només faciliten el subministrament de DEA, sinó que també
eviten el risc de robatori quan es col·loquen en espais públics. Això suposa un gran
avantatge, ja que les pèrdues materials són d’uns 1000 euros per dispositiu i la
pèrdua humana que pot causar l’absència d’un desfibril·lador és irreparable. (Vegeu
annex 6)

Han estat diversos els mitjans de comunicació que s’han pronunciat al respecte,
entre els quals trobem BBC, European Heart Journal i New England Journal of
Medicine.

La seva eficàcia ja ha estat demostrada amb 18.000 vols autònoms realitzats i més
de 3.000.000 de vols simulats. A més a més, una recerca feta per l’European Heart
Journal ha determinat que els drons medicalitzats són eficaços en més del 90% de
les ocasions30:
“En aquest estudi pilot, hem demostrat que els drons poden portar els DEA a casos
reals d'OHCA (aturada cardíaca extrahospitalària) amb una taxa de lliurament de DEA
del 92%. Hi va haver un benefici temporal en comparació amb els serveis mèdics
d'emergència en els casos en què el dron va arribar primer. No obstant això, calen més
millores per augmentar la taxa d'enviament i els beneficis en el temps” 31

Així doncs, s’ha conclòs que els drons medicalitzats són eficaços i ràpids. Tot i això,
encara falta investigació per poder invertir a escala internacional i integrar-los com a
un sistema quotidià.

6.6 DEA i DESA

Els desfibril·ladors han salvat incomptables vides des de la seva invenció. Són
capaços de detectar el ritme cardíac i determinar si és recomanable aplicar
descàrregues elèctriques. Estan programats per analitzar l’estat d’un pacient cada
dos minuts i donar les instruccions pertinents.

R. Valverde destaca el paper del DEA:

- “El DEA és l'eina més útil que tenim per a l’atenció extrahospitalària. És realment
intuïtiu”32

30
Everdrone (2023)
31
European Heart Journal (2022)
32
R. Valverde (15/7/23)

23
Els DEA i DESA es diferencien en la manipulació d’un botó, que és el que allibera
les descàrregues elèctriques. Tots els desfibril·ladors estan equipats amb
comandaments de veu, que indiquen al socorrista com ha d’actuar en cada moment.
N'hi ha també amb configuració pediàtrica, que proporcionen descàrregues menors.

La taxa de presència de desfibril·ladors a Espanya és cinc vegades més baixa que

en altres països com Alemanya o el Regne Unit, i fins a vuit vegades menor que a
França, que juntament amb Dinamarca i Suècia estan al capdavant a Europa
d'aquests dispositius.33

No obstant això, deguda la seva importància és

fonamental reconèixer on podem trobar-los. Per
aquest motiu he contactat amb l’empresa de
referència en mapes Google Maps per proposar la
incorporació de les localitzacions de DEA i DESA a
la seva aplicació. He enviat un escrit en català,
castellà i anglès a través del sistema de denúncies
de l’empresa. (Vegeu annex 7)

Missatge de confirmació de denúncia de Google.

7. RECURSOS SOCIALS

7.1 Formació en ASI

La formació en primers auxilis és absolutament necessària per a la societat.

Aprendre a detectar una situació de risc imminent i actuar en conseqüència salva
vides.

Els protocols no són gens fàcils, tot i haver-se simplificat al llarg del temps per a
millorar la seva comprensió, segons explica R. Valverde:

33
SEMES (2017)

24
 - “Als últims anys els protocols s’han simplificat els per fer-los més eficients de
cara a la població. Abans es donaven protocols molt tècnics que la gent no
assimilava en situacions d'estrès, resultant en una aplicació errònia. Hem
comprès el comportament de les persones i els hem adaptat perquè siguin
millors.” 34

Una bona atenció primerenca no només pot salvar la vida del pacient, sinó també
millorar la seva qualitat de vida després de la recuperació. A més a més, facilita el
tractament pel part del SEM al moment de traslladar el pacient.

Per aquest motiu, diverses entitats com la Creu Roja tenen programes de formació
en primers auxilis i ASI de diverses durades i modalitats.

Altres organismes internacionals també han volgut apostar per la formació, com és
el cas de la Unió Europea, que també ofereix cursos en línia sobre detecció i
actuació en casos d’emergència.

7.2 Número d’emergències:112

El número 112 és el número d'emergència estàndard en tots els països membres de

la Unió Europea. El seu equivalent és el 911 als Estats Units d’Amèrica. El telèfon
112 disposa, a més a més de les trucades, d'SMS i fax. Una de les seves
característiques més importants és que està dissenyat per ser senzill de memoritzar.
Es tracta d’un telèfon gratuït que enregistra les trucades automàticament.

L’atenció del 112 està disponible en 50 idiomes les 24 h al dia durant tot l’any. Pel
que fa als operadors, algunes de les seves aptituds són la capacitat de treballar sota
pressió i l’empatia, controlant l’estat emocional de qui realitza la trucada i donant
assistència al socorrista telemàticament.

A més a més, estan altament formats en primers auxilis, i és recomanable demanar

permís i instruccions al moment d’administrar algun medicament o realitzar
maniobres de rescat. D’aquesta manera no només reduïm el risc d’empitjorar l’estat
del pacient, sinó que també evitem la responsabilitat legal que suposa administrar
un medicament que pugui empitjorar la situació.
34
R. Valverde (15/7/23)

25
7.3 Espais cardioprotegits

Els espais cardioprotegits són llocs, generalment públics, que estan preparats per
oferir l’assistència necessària en cas d’aturada respiratòria. La mesura més comuna
que presenten és la disponibilitat d’un o més DEA per poder ressuscitar ràpidament
el pacient. A més a més, els espais cardioprotegits sovint compten amb personal
capacitat per realitzar una RCP professional d’alta qualitat. Alguns exemples
d’espais cardioprotegits són gimnasos, centres comercials… (Vegeu annex 8)

7.4 Ensenyament a les noves generacions

Per poder aconseguir que les noves generacions coneguin la importància dels
primers auxilis com també els protocols a seguir, és fonamental l’ensenyança des de
petits a les escoles primàries i secundàries. Així ho han recalcat diversos
professionals de diferents àmbits com formadors, metges i infermers.

Un d’ells és en R. Valverde, que ho expressa amb total decisió i assegura que ja es

fa a alguns països:

- “S’haurien d'incloure al currículum escolar sense dubte. L’edat és variable, però

si comences a ensenyar a partir dels 5 anys i es fa de forma gradual pot ser molt
efectiu.”

“Noruega, Suïssa i Finlàndia són alguns dels països que ja han implementat
exitosament els primers auxilis al seu currículum escolar” 35

L. Civera comparteix una visió similar, qui també esmenta edats inferiors a 10 anys
per començar a aprendre sobre la matèria.

- “Depèn de la complexitat del concepte i de la maduresa del nen, però considero

que als 8 o fins i tot 6 anys es podrien començar a explicar certes idees. Termes
molt bàsics se’ls haurien d’explicar.” 36

Tot i trobar-nos encara molt lluny del panorama ideal, a les aules dels instituts
catalans s’estan començant a realitzar tallers a alumnes d’ESO, asseguren els
entrevistats.

35
R. Valverde (15/7/23)
36
L. Civera (25/10/23)

26
A. Guzmán, que va ser reanimada a la seva escola primària, expressa la següent
opinió:
- “Els primers auxilis, s’haurien d’ensenyar de forma obligatòria. I no només una
classe a l’any.” 37

Un exemple de progrés en l’àmbit és l’Institut de La Roca del Vallès, que els darrers
anys ha fet tallers dirigits per personal qualificat en aules de 1r i 4t d’ESO. Els
alumnes marxen al centre esportiu municipal i practiquen maniobres de reanimació
amb material d’entrenament, expliquen els docents del centre. (Vegeu annex 9). Per
poder col·laborar, assistiré als pròxims taller els dies 10 i 11 de gener de 2024.

8. PROBLEMÀTIQUES QUE IMPEDEIXEN L’A.S.I. IDEAL

8.1 Manca d’informació.

La mancança d’informació o els coneixements erronis són una problemàtica greu

que impedeix el correcte reconeixement i gestió de les emergències per part de la
població. Els professionals asseguren que s’han de prendre mesures urgents davant
d’aquesta problemàtica per poder assistir a persones en risc.

Així ho explica R. Valverde:

- “La població no està informada en absolut. El desconeixement que hi ha és
enorme i a mesura que passa el temps hi ha menys interès per formar-se. La
forma que la gent s’interessi és imposant-lo de manera obligatòria” 38

La importància de saber el que s’ha de fer pot decidir si una persona se salva o no,
com va ser el cas d’A. Guzmán, que afortunadament viu per explicar-ho:
- “Crec que la societat només està preparada per actuar si estan informats. Si la
gent no sap que tens un problema poc es pot fer.

El meu cas en ser una malformació de les artèries coronàries es va informar el

meu centre escolar i a la meva classe. Estaven al corrent de què em succeïa i
els meus amics de tota la vida ho saben. Ambdues parts han de posar de la seva
part.” 39

37
A. Guzmán (14/10/23)
38
R. Valverde (15/7/23)
39
A. Guzmán (14/10/23)

27
Amb les seves paraules es demostra novament la importància de tenir
coneixements en primers auxilis. A més a més, també ens ensenya que hem
d'alertar al nostre entorn si patim qualsevol malaltia comprometedora: ens juguem la
vida.

Han estat diverses les organitzacions que s’han pronunciat respecte a la

desinformació que hi ha en l’àmbit dels primers auxilis al nostre país.

Les conclusions dels estudis realitzats per organitzacions com Creu Roja i SEMES
demostren que més del 70% dels Espanyols no té coneixement sobre la realització
de primers auxilis, i que Espanya és un dels països europeus amb menys formació
en aquest àmbit. Així ho ha informat també el diari de La Vanguardia, un dels
mitjans de comunicació més influents a escala nacional. Aquesta xifra és alarmant
perquè els primers auxilis s’haurien de considerar coneixements elementals.

No només s’ha demostrat que hi ha desconeixement en aquest àmbit, sinó que

també té un efecte a la taxa de supervivència. La Creu Roja assenyala al seu estudi
que tenir coneixements en primers auxilis i familiaritzar-se amb dispositius com ara
el desfibril·lador pot contribuir a evitar entre un 15 i un 20% de les morts.

És per aquest motiu que juntament amb la recerca realitzada he decidit aportar el
meu gra de sorra amb una sèrie de projectes divulgatius:

El dia 16/10/23, amb motiu del dia mundial del DEA, vaig dur a terme sessions de
sensibilització de l’alumat a l'institut de La Roca del Vallès. He fet més de 15
sessions a l’ESO i batxillerat sobre l’ús d’aquest aparell i les nocions bàsiques de
primers auxilis.

El docent Pedro Cid, present a la xerrada, va fer la següent declaració espontània:

- “De vegades als professors ens demanen que incloguem moltes coses i no hi ha
temps per a tot. No obstant això, el que es dirà ara és realment important i
s’hauria d’explicar.” 40

40
Cid. P (16/10/23)

28
Sessions de sensibilització. 16/10/23, Institut de La Roca del Vallès. Fotografies de Pedro Cid.

A més a més, per poder arribar a encara més persones també he escrit un manual
sobre com es fa la desfibril·lació i per què és important. Aquest s’ha penjat a la
pàgina de l’Institut de la Roca del Vallès i és una síntesi de la xerrada feta al centre

8.2 Manca d’inversió

El Grup d’Investigació sobre Desigualtats en Salut de la Universitat Pompeu Fabra

va publicar l'any 2012 un article on s’esmenta la manca de despesa en sanitat des
de principis dels anys 2000. Els investigadors situen a Espanya a la cua del
rànquing europeu en percentatge del PIB destinat a sanitat:
“Un bon indicador per mesurar el grau de desenvolupament de la sanitat pública
espanyola és la despesa pública sanitària per habitant comparant-ho amb la mitjana de
la UE-27. Espanya està, juntament amb Grècia i Portugal, a la cua de la UE. El 2009, a
Espanya el sector públic va dedicar uns recursos en salut equivalents al 6,7% del PIB,
una quantia inferior a la despesa pública mitjana en salut dels 27 països europeus que
va ser el 7,4% del PIB Europeu.

29
Dit d'una altra manera, tenim un estat del benestar a l'àrea de salut inferior al nostre
nivell de riquesa relativa respecte al nostre entorn europeu. Així, doncs, no estem
gastant gaire en salut com ens fan creure la majoria de polítics i mitjans d'informació.”

Malauradament, no sembla que el problema estigui a prop d’acabar. Segons indica

la mateixa recerca, en tres anys es va produir una reducció de 50.000 milions
d’euros en tres anys només al territori català.
“En una situació de crisi econòmica i social com la que estem vivint, s’està produint una
reducció dràstica del pressupost públic (almenys 50.000 milions d'euros en tres anys).”

E. Núñez considera que la sanitat pública ha quedat oblidada i L. Civera s’ha referit
la situació com a “força malament”:
- “Seria primordial que l'estat tingués més en compte la sanitat pública i la valorés
invertint-hi més. Em sembla que està oblidada: hi ha hospitals sense reformes i
degradats pel pas dels anys, llargues llistes d'espera, manca de material i de
pèssima qualitat i abandonament de la salut mental. De tot això en depèn el
poble i la qualitat de vida de les persones.”41

- “Crec que Espanya assistencialment està força malament en salut mental. Falten
bastants professionals i les consultes de seguiment són de dos mesos en dos
mesos: per fer un bon seguiment això no és prou, és escàs.” 42

Podem concloure, doncs, que la manca de pressupost en sanitat és un problema

greu que afecta a tothom. Amb una despesa menor, no hi ha prou professionals,
materials ni recursos per poder vetllar per la salut pública.

9. CONCLUSIONS

Una vegada finalitzada la recerca, he pogut seleccionar les principals

problemàtiques que allunyen l’ASI real de l’ideal i proposar i executar solucions.
S’han triat aquells problemes més rellevants i que, simultàniament, presenten
solucions assequibles. Dit d’una altra manera, costen moltes vides i la minimització
del seu impacte es troba a l’abast de les societats modernes.
9.1 La informació salva vides
Un dels principals enemics de la vida és la maca de coneixements sobre primers
auxilis. Quan no sabem realitzar una maniobra estem provocant indirectament la
mort de les persones que socorrem.

41
E. Núñez (8/11/23)
42
L. Civera (25/10/2023)

30
No obstant això, la meva recerca com també els entrevistats han demostrat que
encara falta moltíssima conscienciació al respecte. L’únic àmbit que ha mostrat una
mínima millora és l’escolar, però encara queda molt lluny de l’objectiu que
estableixen els professionals sanitaris.

També han alertat d’aquest problema grans organitzacions de referència com Creu
Roja i SEMES. Aquestes expliquen com l’erradicació de la ignorància podria
augmentar considerablement les taxes de supervivència d’emergències de caràcter
mèdic. Com a resultat s’evitarien entre un 15-20% de les morts, assegura Creu
Roja Espanyola.

L'única solució és informar de forma continuada i eficaç. Els experts proposen

mesures com la imposició obligatòria d’aquest contingut i el seu ensenyament des
d’edats primerenques. Qualsevol iniciativa és útil per poder arribar a una assistència
perfecta; cap informació sobra.

9.2 Invertir en primers auxilis és fonamental

La inversió de diners públics en formació en primers auxilis, professionals de la salut

i aparells mèdics és fonamental pel salvament de vides en emergències mèdiques.
Així, a més a més de poder capacitar a la població per actuar, el SEM podria donar
assistència de major qualitat i comptar amb un major nombre de professionals.

L’assistència psicològica és un dels punts clau a considerar perquè millora la salut

de socorristes i víctimes d’accidents i salva a potencials víctimes de suïcidi. Amb un
pressupost més elevat podria millorar considerablement la salut mental pública
mitjançant una sèrie de despeses.

D’una banda, es podria contractar més personal i finançar projectes de

conscienciació. Com a resultat la societat tindria els coneixements necessaris per
poder detectar situacions de risc, i conseqüentment buscar ajuda professional per
poder prevenir intents de suïcidi i reduir la taxa de víctimes.

31
D’altra banda, qualsevol persona que hagi presenciat una catàstrofe podria rebre
ajuda professional per tal que la seva condició mental es vegi menys afectada.
Professionals i no professionals ja han declarat veure’s afectats per les seves
vivències com són els casos de B. Ruiz i A. Guzmán. Aquesta angoixa i dolor va
més enllà dels socorristes i les víctimes directes: també afecta els testimonis com la
família de la V. Bodeman, que evita qualsevol record del dia que ella es va
accidentar.

Un altre punt important és la inversió en dispositius, teràpies i recursos humans per

als primers auxilis. Els pacients que aconsegueixen sobreviure són la prova que
demostra la necessitat de fer despeses en mesures de seguretat

Una d’elles és dotar als llocs públics i als vehicles de les forces de seguretat de
l’estat amb DEAs o DESAs. Aquesta mesura ha permès atendre a molts pacients en
casos on les ambulàncies no podien donar suport vital bàsic a temps. Per fer
implementacions com l’anterior més eficients, és primordial formar a tothom en l’ús
del desfibril·lador i maniobres bàsiques com la reanimació cardiopulmonar.

Un altre canvi nou que demostra tenir èxit és l’aplicació de noves teràpies com
l'ECMO i l’ús de tecnologies emergents com LUCAS. Segons expliquen els
professionals sanitaris com B. Ruiz, aquestes novetats permeten donar una segona
esperança de vida als pacients.

Aconseguir tots aquests canvis suposa un augment de pressupost que únicament es

pot gestionar des de l’estat. No obstant això, a escala local podem formar-nos en
organitzacions homologades per estar preparats en cas d’emergència. També està
al nostre abast dur a terme iniciatives com xerrades divulgatives i conscienciar a les
persones del nostre entorn.

32
GLOSSARI

ASI (Assistència sanitària immediata):

Atenció mèdica que es dona a aquelles persones què pateixen una condició
de salut que amenaça la seva vida imminentment.

CRE (Creu Roja Espanyola):

Organització sense ànim de lucre dedicada a l’ajuda humanitària i referent en
formació en primers auxilis.

DEA / DESA (Desfibril·lador extern automàtic/semiautomàtic):

Aparell de reanimació que restaura el ritme cardíac normal d’un pacient.

ECMO (Extracorporeal membrane oxygenation):

En català Oxigenació per Membrana Extracorpòria. Tractament que s’aplica a
pacients que no oxigenen correctament degut a problemes al cor i/o als
pulmons.

LUCAS (Lund University Cardiopulmonary Assist System):

En català Sistema d'Assistència Cardiopulmonar de la Universitat de Lund. És
un dispositiu que serveix per a fer compressions toràciques de forma
totalment automatitzada.

OMS (Organització Mundial de la Salut):

Organisme pertanyent a l’ONU que lidera els assumptes de salut
internacionals.

PAS (Protegir, Avisar, Socórrer):

Protocol emprat a qualsevol actuació de primers auxilis que indica l’ordre de
prioritats al moment d’atendre un pacient.

RCP (Reanimació cardiopulmonar):

Maniobra emprada als primers auxilis per restaurar el ritme cardíac normal
d’un pacient i fomentar la seva respiració.

33
SEMES (Sociedad Española de Medicina de Urgenicas i Emergencias):
En català Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències.
Institució científica sense ànim de lucre que busca aconseguir la màxima
qualitat assistencial en urgències i emergències mèdiques.

SEM (Servei d’emergències mèdiques):

Professionals dedicats a l’assistència en emergències mèdiques.

UCI (Unitat de cures intensives):

Instal·lació als hospitals on es tracten aquells pacients que pateixen risc per a
la vida i necessiten vigilància constant.

34
ANNEXOS

35
ANNEX 1: CENTRE DE FORMACIÓ CREU ROJA

Imatges de l’interior i exterior del centre de formació de la Creu Roja a Molins de Rei, Catalunya.

ANNEX 2: SIGLES PAS

Les sigles PAS emprades a qualsevol actuació de primers auxilis corresponen a les
paraules PROTEGIR (P), AVISAR (A) I SOCÓRRER (S). Com es pot observar,
abans de passar a l’acció de socórrer hi ha primer dos passos que hem de fer:
protegir i avisar.

PROTEGIR (P): Es refereix a assegurar que no hi ha cap altre perill imminent que
amenaci la vida pròpia o del pacient. Alguns exemples serien una gran hemorràgia
al pacient o olor de gas a una habitació. En aquests casos, hauríem de protegir-nos
primer a nosaltres mateixos i després el pacient.

AVISAR (A): Avisar significa informar els serveis d'emergència o demanar a algú
que ho faci. També significa demanar a la gent que és al lloc (si hi ha) la
subministració de material útil com un desfibril·lador, peça de roba, etc.

SOCÓRRER (S): Quan ja hem protegit i avisat passem a atendre el pacient. És el

pas on s’ha de tenir més cura i que implica tenir coneixements sobre l’actuació en
diferents situacions d’emergència.

36
ANNEX 3: PASSOS PER A UNA VALORACIÓ PRIMÀRIA

Per realitzar una valoració primària (s’ha d’haver protegit i avisat) s’ha de seguir el
següent procediment:
1. Comprovar si el pacient està conscient. Si està conscient hem d’intentar
calmar-lo i buscar la seva cooperació a mesura que actuem.

2. Comprovar si té alguna gran hemorràgia (que pugui posar en perill la seva

vida). De ser així, ens encarregarem d’aturar l’hemorràgia.

3. Comprovar la seva respiració. Per comprovar la respiració ens hem

d'assegurar que el pacient expira i inspira amb eficiència almenys 2 vegades
cada 10 segons. Per determinar si respira podem observar si el ventre o tòrax
s’aixequen, i sentir el seu alè i so de la respiració apropant l’orella a la boca
del pacient.

4. Si no respira, comencem RCP i coloquem un desfibril·lador si és possible.

5. Si respira (o comencés a respirar durant la reanimació) però està inconscient,

el posem en posició lateral de seguretat per assegurar la permeabilització de
la seva via aèria. Si porta un desfibril·lador mai s’ha de retirar.

En cas d’estar capacitats per fer-ho, podríem fer una valoració (X)ABCDE, però per
norma general només s’arribarà al pas B.

ANNEX 4: POSICIÓ LATERAL DE SEGURETAT

Els passos per posar un pacient en PLS són:

1. Posar un dels braços en un angle de 90° amb la mà orientada cap al cap.

2. Flexionar la cama contrària al braç que hem col·locat

3. Posar la mà que no hem col·locat a l’espatlla contrària

4. Rotar el pacient (la cama flexionada ha de quedar per sobre de l’altra)

5. Cobrir el pacient amb una peça de roba o manta tèrmica per evitar una
hipotèrmia.

És necessari rotar el pacient de costat cada mitja hora. No obstant això, hi ha

l’excepció de les dones embarassades, que només es poden posar mirant cap a
l’esquerra.

37
ANNEX 5: REANIMACIÓ CARDIOPULMONAR

Si el pacient està inconscient i no respira s’han de fer compressions toràciques

d’entre 5 i 6 cm (en adults). Es poden acompanyar amb insuflacions en una relació
de 2/30, però és opcional i són prioritàries les compressions.

Només comença a ser recomanable fer insuflacions a nens (ja que l’origen de
l’aturada acostuma a ser pulmonar) o a persones ofegades. Si no es tenen nocions
de com es fan les insuflacions és millor no fer-les perquè es podria empitjorar l’estat
del pacient. Si tenim un desfibril·lador a mà és prioritari connectar-lo a fer RCP.
Farem la RCP quan el desfibril·lador ens ho indiqui.

5.1 Compressions:

Les compressions, que es fan entre els dos mugrons, han de tenir un ritme d’entre
100 i 120 per minut, i una profunditat d’entre 5 i 7 centímetres. Amb poca profunditat
o ritme, l’RCP no és efectiva, i és preferible realitzar-la molt fort que molt fluix (tot i
que es poden trencar una o més costelles, això és secundari). En nadons les
compressions es fan amb dos dits, i en nens amb una mà.

5.2 Insuflacions:

Les insuflacions es realitzen en conjunt a les compressions. Insuflar consisteix a

bufar de forma normal durant aproximadament 1 segon a la boca del pacient per tal
de poder fer arribar aire als seus pulmons. Tot i ser aire exhalat i contenir menys
oxigen, encara en té prou per fer-li arribar al pacient. Al moment d’insuflar s’ha de
tapar el nas del pacient per evitar la sortida d’aire. A més a més, s’ha de realitzar la
maniobra front-mentó, que consisteix a inclinar el cap una mica cap endarrere per
poder fer arribar l’aire.

En nadons les insuflacions es realitzen tapant la boca i nas del nadó amb la mateixa
boca i bufant. En aquests casos la maniobra front-mentó ha de ser molt suau i
curosa. Per a pacients ofegats, en canvi, en comptes de 2 insuflacions per cada 30
compressions seran 5 insuflacions.

38
ANNEX 6: DRONS MEDICALITZATS

Comparació del recorregut i velocitat d’un dron medicalitzat amb una

ambulància. Extret d'Everdrone.

El dron medicalitzat està representat el recorregut de color vermell. A la imatge es

pot veure com arriba als 2 min 47 segons, a comparació de l’ambulància que no ha
arribat ni a la meitat del recorregut.

Imatge d’un dron medicalitzat i del DEA que incorpora.

Dron medicalitzat equipat amb un petit DEA. DEA incorporable a un Dron.

Font: www.everdrone.com

39
ANNEX 7: CARTES DE PROPOSTA A GOOGLE MAPS
Carta de proposta per a Google Maps, 21/9/23

(Català)

Estimat equip de Google Maps,

Em dic Alejandro Aranda López, soc estudiant de 2n de batxillerat a l'Institut de la

Roca del Vallès.

Després d'investigar com es podria optimitzar el salvament de vides mitjançant els

primers auxilis, vaig arribar a la conclusió que una desfibril·lació ràpida és vital per a
la supervivència dels pacients en situació de parada cardiorespiratòria. Va ser
aleshores quan em vaig plantejar de quina manera la població podria conèixer les
ubicacions dels desfibril·ladors i la ruta més ràpida cap a ells.

Donat que Google Maps és l'aplicació de localització via satèl·lit de referència, us

escric per proposar la integració de les ubicacions dels desfibril·ladors a la vostra
base de dades.

Aquest canvi suposaria un abans i un després en l'atenció sanitària extrahospitalària

a causa de la gran quantitat d'usuaris de Google Maps, que podria incorporar un
sistema d'emergència juntament amb la informació relativa als DEA i DESA.

La incorporació d'aquesta proposta milloraria la seguretat dels seus usuaris a causa

de la major rapidesa i eficàcia de les actuacions, i permetria a Google Maps oferir un
servei més.

Gràcies pel seu temps i atenció,

Alejandro Aranda López

40
(Castellano)

Estimado equipo de Google Maps,

Me llamo Alejando Aranda López, soy estudiante de 2º de bachillerato en el Institut de

la Roca del Vallès.

Tras investigar cómo se podría optimizar el salvamento de vidas mediante los

primeros auxilios, llegué a la conclusión de que una desfibrilación rápida es vital para
la supervivencia de los pacientes en situación de parada cardiorrespiratoria. Fue
entonces cuando me planteé de qué forma la población podría conocer las
ubicaciones de los desfibriladores y la ruta más rápida hacia ellos.

Dado que Google Maps es la aplicación de localización vía satélite de referencia, les
escribo para proponer la integración de las ubicaciones de los desfibriladores en su
base de datos.

Este cambio supondría un antes y un después en la atención sanitaria

extrahospitalaria debido a la gran cantidad de usuarios de Google Maps,
incorporando un sistema de emergencia juntamente con la información relativa a los
DEA y DESA.

La incorporación de esta propuesta mejoraría la seguridad de sus usuarios debido a

la mayor rapidez y eficacia de las actuaciones, y le permitiría a Google Maps ofrecer
un servicio más.

Gracias por su tiempo y atención,

Alejandro Aranda López

41
(English)

Dear Google Maps Team,

My name is Alejando Aranda López, I am currently studying 2nd year of baccalaureate

at Institut de la Roca del Vallès.

After researching how lifesaving could be optimized through first aid, I concluded that
rapid defibrillation is vital to the survival of patients in cardiopulmonary arrest. It was
then that I considered how the population could know the locations of the
defibrillators and the quickest route to them.

Since Google Maps is the reference satellite location application, I am writing to

propose the integration of defibrillator locations into its database.

This change would mean a before and after in out-of-hospital healthcare due to the
large number of Google Maps users, which could incorporate an emergency system
along with information related to AEDs and SAEDs.

The incorporation of this proposal would improve the security of its users due to the
greater speed and effectiveness of the actions, and would allow Google Maps to offer
its users another service.

Thanks for your time and attention, I am looking forward to hearing from you

Yours faithfully,

Alejandro Aranda López

42
ANNEX 8: ESPAI CARDIOPROTEGIT

Encara que existeixen variants depenent de la regió, aquest és el logotip d’espai

cardioprotegit. Aquest empre representa un cor amb el dibuix d'una descàrrega.

Font:https://www.mercathorta.com/es/cardioprotegido.html

ANNEX 9: I.E.S LA ROCA DEL VALLÈS

Entrada de L’IES La Roca Logotip de l’IES La Roca.

Font: twitter.com/InsLaRoca

43
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

C. Elpidio, Borja. B & Arzola. A. (2006) La historia de la ambulancia. Revista

de la Asociación Mexicana de Medicina Crítica y Terapia Intensiva, 20
(3), p.103-104.
https://www.medigraphic.com/pdfs/medcri/ti-2006/ti063a.pdf

Cruz Roja Española (2023). Curs: ATENCIÓ SANITÀRIA

INMEDIATA-684469-Aula1. Campus Virtual.
https://campusvirtual.cruzroja.es/course/view.php?id=10136#section-1

Cruz Roja Española (2023) Historia de la Cruz Roja y la Media Luna Roja.
Consultat el 25 de novembre de 2023.
https://www2.cruzroja.es/historia

De Micheli. A. (2005) En torno a la evolución de los hospitales. Gaceta

médica de México, 141(1), p.57-62.
https://www.scielo.org.mx/scielo.php?pid=S0016-38132005000100010&script
=sci_arttext

Everdrone (2023) Drone as first responder – When time is life. Everdrone.

Consultat el 26 de novembre de 2023.
https://everdrone.com/

González, R. & Flores. P. (2005) El Papiro quirúrgico de Edwin Smith. Anales

Médicos, 50 (3).
www.medigraphic.com/pdfs/abc/bc-2005/bc051i.pdf

44
J. M. Sarmiento. (2016) Mil y un frases célebres. Planet House Editorials.

La Vanguardia (2019, 28 de març) Siete de cada diez personas no tiene

ningún conocimiento de primeros auxilios. La Vanguardia. Consultat el
26 de novembre de 2023.
https://www.lavanguardia.com/politica/20190328/461309332068/siete-de-cad
a-diez-personas-no-tiene-ningun-conocimiento-de-primeros-auxilios.ht
ml

P. Octavi. (1983) La Medicina Hipocrática. Nautra Medicatrix, (1), p.4-11.

https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6914976.pdf

Schierbeck. S, Hollenberg. J, Nord. A, Svensson. L, Nordberg. P, Ringh. M,

Forsberg. S, Lundgren. P, Axelsson. C & Claesson (2021) Automated
external defibrillators delivered by drones to patients with suspected
out-of-hospital cardiac arrest, European Heart Journal, 43 (15),
p.1478–1487.
https://academic.oup.com/eurheartj/article/43/15/1478/6358076?login=false

SEMES (2017, 28 de novembre) España es uno de los países de Europa con

menos formación en primeros auxilios. SEMES. Consultat el 26 de
novembre de 2023.
https://www.semes.org/espana-es-uno-de-los-paises-de-europa-con-menos-f
ormacion-en-primeros-auxilios/

Talamont. G, D’Aliberti. G & Cenzato. M. (2020) Aulus Cornelius Celsusand

the Head Injuries. World Neurosurgery, 133.
https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S1878875019325616

45