‭NEOCLASSICISME‬

‭EL JURAMENT DELS HORACIS (1785)‬

‭CATALOGACIÓ‬
‭ OM:‬‭Jurament dels Horacis‬
N
‭AUTOR‬‭: Jaques Louis David‬
‭CRONOLOGÍA:‬‭1785‬
‭TÈCNICA:‬‭Oli‬
‭SUPORT:‬‭Tela‬
‭LLOC:‬‭Musé e du Louvre. París.‬
‭ESTIL‬‭: Neoclà ssic‬

‭CONTEXT HISTÒRIC‬
‭●‬ ‭El‬ ‭Neoclasicisme‬ ‭va‬ ‭sorgir‬ ‭a‬ ‭mitjan‬ ‭s.‬ ‭XVIII‬ ‭com‬ ‭reacció‬ ‭contra‬ ‭el‬ ‭Barroc‬
‭tornant‬ ‭aprendre‬ ‭com‬ ‭models‬ ‭les‬‭construccions‬‭i‬‭escultures‬‭de‬‭l'antiguitat‬
‭c làssica‬
‭●‬ ‭Contribueixen‬ ‭a‬ ‭la‬ ‭seva‬ ‭difusió ‬ ‭i‬ ‭è xit‬ ‭a‬ ‭mé s‬ ‭els‬ ‭DESCOBRIMENTS‬
‭ARQUEOLÒGICS,‬‭principalment els de Pompeya i Herculano‬
‭●‬ ‭ELS‬ ‭ESCRITS‬ ‭PRINCIPALMENT‬ ‭DE‬ ‭J.‬ ‭WINKELMANN‬ ‭(Histò ria‬ ‭de‬ ‭l'Art‬ ‭en‬
‭l'Antiguitat), on revaloritza el clà ssic enfront del “barroc”‬
‭●‬ ‭FINALMENT‬‭LES “ACADÈMIES”‬‭creades al llarg del segle,‬‭encarregades de‬
‭donar‬ ‭uniformitat‬ ‭al‬ ‭gust‬ ‭de‬ ‭l'època‬ ‭i‬ ‭de‬ ‭buscar‬ ‭un‬ ‭art‬ ‭únic‬ ‭que‬ ‭s'ha‬
‭d'inspirar‬ ‭i‬ ‭l'art‬ ‭grec,‬ ‭al‬ ‭que‬ ‭consideren‬ ‭el‬ ‭més‬ ‭perfecte.‬ ‭Les‬ ‭seves‬
‭campanyes‬‭antibarroques‬‭darrere‬‭del‬‭“Bon‬‭Gust”‬‭veuran‬‭així‬‭coronats‬‭els‬‭seus‬
‭esforços.‬
‭●‬ ‭El‬ ‭Neoclassicisme‬ ‭é s‬ ‭també ‬ ‭UN‬ ‭LLENGUATGE‬ ‭PLÀSTIC‬ ‭DELS‬
‭REVOLUCIONARIS‬ ‭o bstinats‬ ‭a‬ ‭esborrar‬ ‭qualsevol‬ ‭vestigi‬ ‭estè tic‬ ‭de‬ ‭l'Antic‬
‭Rè gim.‬

‭ NÀLISI FORMAL‬
A
‭FORMES I TEMES:‬
‭●‬ ‭El‬ ‭quadre‬ ‭presenta‬‭l’escena‬‭dels‬‭tres‬‭germans‬‭Horacis‬‭que‬‭juren‬‭davant‬‭el‬‭seu‬
‭pare,‬ ‭que‬ ‭sosté ‬ ‭les‬ ‭seves‬ ‭armes,‬‭lleialtat‬‭a‬‭l’Estat‬‭i‬‭la‬‭seva‬‭disposició ‬‭per‬‭morir‬
‭en‬ ‭la‬ ‭seva‬ ‭defensa,‬ ‭segons‬ ‭la‬‭narració ‬‭Ab‬‭urbe‬‭condita,‬‭de‬‭Tit‬‭Livi.‬‭Aquest‬‭tres‬
‭germans‬ ‭van‬ ‭lluitar,‬ ‭al‬ ‭segle‬ ‭VII‬ ‭aC‬ ‭contra‬ ‭tres‬ ‭altres‬ ‭germans‬ ‭d’una‬ ‭ciutat‬
‭enemiga de Roma.‬
‭●‬ ‭Trenca‬‭amb‬‭la‬‭tradició ‬‭del‬‭rococó ‬‭i‬‭adopta‬‭una‬‭temà tica‬‭histò rica‬‭que‬‭li‬‭serveix‬
‭per ensalçar els valors burgesos propers a les virtuts republicanes romanes.‬
‭ELEMENTS PLÀSTICS 1 (LA LÍNIA O DIBUIX)‬
‭●‬ ‭La línia predomin‬‭a per sobre del color, amb un‬‭dibuix‬‭que parla de la passió ‬
‭de David per l’escultura renaixentista.‬

‭ELEMENTS PLÀSTICS 2 (ELS COLORS)‬

‭●‬ ‭Predominen les‬‭tonalitats ocres,‬‭vermelles i grises.‬

‭ELEMENTS PLÀSTICS 3 (LA LLUM)‬

‭●‬ ‭La il·luminació , que destaca el punt central de les armes, ben proper a la tú nica‬
‭vermella del pare, símbol tant de la passió guerrera com de la sang que s’ha de‬
‭vessar.‬

‭ OMPOSICIÓ‬
C
‭SIMÈ TRICA / TANCADA / CERTA PROFUNDITAT‬

‭●‬ L ‭ a composició é s tancada i simè trica, segons unes línies que só n rectes,‬
‭verticals, horitzontals i diagonals, en el cas dels homes, i arrodonides en el de‬
‭les dones.‬
‭●‬ ‭Els grups de figures s’organitzen emmarcant-se en els arcs del darrer pla, i el‬
‭nú mero 3 ho domina tot: tres germans, tres espases, tres dones.‬
‭●‬ ‭L’enrajolat del terra i de les arets laterals, així com l’emmarcament‬
‭arquitectò nica contribueixen a donar profunditat segons les lleis de la‬
‭perspectiva lineal.‬

‭TEMPS.‬
‭●‬ ‭Histò ric (amb intenció universal. Símbol del la lluita, de l'honor i la defensa de‬
‭l’Estat)‬

‭ ITME.‬‭Equilibri‬
R
‭ESTIL‬‭Neoclà ssic‬
‭PRECEDENT I CONSEGÜENT.‬
‭Barroc-------------Romanticisme‬
‭ESTIL DE L’AUTOR‬
‭●‬ ‭Jacques-Louis David‬‭(París, 30 d'agost de 1748 – Brussel·les,‬‭29 de desembre‬
‭de 1825) va ser un pintor francè s que‬‭va influir decisivament‬‭en el‬
‭desenvolupament de l'estil neoclàssic,‬‭sent considerat‬‭el mé s prominent‬
‭pintor de l'è poca.‬
‭●‬ ‭En la dè cada del 1780 la seva EQUILIBRADA aproximació a la pintura histò rica‬
‭va marcar el canvi de gust, que‬‭es va allunyar de‬‭la frivolitat del rococó i va‬
‭evolucionar cap a la severitat i l'austeritat‬‭, connectant‬‭amb el clima moral‬
‭dels darrers anys de l'Antic Rè gim.‬
‭●‬ ‭Mé s endavant, David va esdevenir un partidari actiu de la Revolució Francesa i‬
‭amic de Maximilien de Robespierre,‬‭convertint-se en‬‭el dictador de les arts‬
‭sota la Repú blica.‬
‭●‬ ‭Empresonat arran de la caiguda de Robespierre, no va tardar a alinear-se‬
‭de nou amb el règim emergent, el del nou Imperi de Napoleó I.‬‭En aquesta‬
‭è poca va desenvolupar l'anomenat 'Estil Imperi'.‬
‭●‬ ‭Va tenir un gran nombre de deixebles que van fer d'ell el personatge mé s‬
‭influent de l'art francè s en el Segle XIX, especialment pel que feia a la pintura‬
‭acadè mica de saló .‬

‭ STIL DE L’ÈPOCA‬
E
‭Aquest quadre mostra l'estil artístic neoclà ssic, i fa servir diverses tè cniques que só n‬
‭característiques d'ell:‬

‭●‬ L ‭ 'ús de colors apagats‬‭dó na rellevà ncia a la histò ria‬‭que hi ha darrere la‬
‭pintura, mé s que al quadre en si.‬
‭●‬ ‭El quadre està clarament organitzat‬‭, i es basa en‬‭el simbolisme del nombre‬
‭tres i estructurant-se de‬‭manera geomètrica.‬
‭●‬ ‭El focus dirigit sobre detalls clars i durs i‬‭l'absència‬‭dels cops de pinzell,‬‭una‬
‭de les característiques de l'art Rococó .‬
‭●‬ ‭La qualitat‬‭gè lida del quadre també preté n destacar‬‭la racionalitat,‬‭a‬
‭diferè ncia de l'estil Rococó .‬
‭●‬ ‭L'única emoció que és present és la de les dones,‬‭a les quals els era permè s‬
‭de sentir, mentre que els homes havien de complir amb el deure.‬
‭●‬ ‭El predomini del dibuix‬‭sobre el color é s un altre‬‭tret destacable‬
I‭ NTERPRETACIÓ‬
‭TEMA:‬
‭●‬ ‭El tema del quadre é s‬‭històrico-mitològic‬‭i ens mostra‬‭la importància de‬
‭l'honor‬‭en els temps dels grans imperis com el romà ‬‭o el grec.‬
‭●‬ ‭Els soldats defensaven la seva pà tria fins a la mort i deixaven de banda totes les‬
‭altres preocupacions i pertinences com poden ser les dones o els fills, els bé ns,‬
‭etc… Així en ho mostra el quadre del Jurament dels Horacis en el qual podem‬
‭o bservar el paper femení de l'è poca que era el de cuidar-se de la família i dels‬
‭afers domè stics.‬

‭ ÈNERE‬‭Histò ric‬
G
‭RECEPCIÓ (ENCÀRREC):‬‭Encarregat per Lluís XVI per‬‭al Saló de 1785‬
‭FUNCIÓ:‬‭Política‬

I‭ NTERPRETACIÓ/EXPLICACIONS‬
‭FORMA I ÈPOCA:‬
‭●‬ ‭La inspiració clà ssica del tema é s un evident símptoma de neoclassicisme, que‬
‭els temps revolucionaris heretaran, amb la seva passió per al servei pú blic i‬
‭l’Estat, entè s com la FORMA de la nació .‬
‭●‬ ‭Des d’aquest punt de vista, es prou clar que la seva funció es política, d’exaltació ‬
‭de la idea del sacrifici per la pà tria.‬

‭PRECEDENT I CONSEGÜENT‬
‭●‬ ‭Barroc/romanticisme‬
 ‭EROS I PSIQUE‬
‭ ATALOGACIÓ‬
C
‭NOM:‬‭Eros i Psique‬
‭AUTOR:‬‭Antonio Canova‬
‭CRONOLOGIA:‬‭1800 d.C‬
‭LLOC:‬‭Louvre‬
‭ESTIL:‬‭Neoclà ssic‬
‭TÈCNICA:‬‭Talla‬
‭MATERIALS:‬‭Marbre‬
‭FORMES:‬‭Exempta‬
‭TIPOLOGIA:‬‭Grup‬
‭CROMATISME:‬‭Monocroma‬

‭CONTEXT HISTÒRIC‬
‭●‬ ‭El‬ ‭Neoclasicisme‬ ‭va‬ ‭sorgir‬ ‭a‬ ‭mitjan‬ ‭s.‬ ‭XVIII‬ ‭com‬ ‭reacció‬ ‭contra‬ ‭el‬ ‭Barroc‬
‭tornant‬ ‭aprendre‬ ‭com‬ ‭models‬ ‭les‬‭construccions‬‭i‬‭escultures‬‭de‬‭l'antiguitat‬
‭c làssica‬
‭●‬ ‭Contribueixen‬ ‭a‬ ‭la‬ ‭seva‬ ‭difusió ‬ ‭i‬ ‭è xit‬ ‭a‬ ‭mé s‬ ‭els‬ ‭DESCOBRIMENTS‬
‭ARQUEOLÒGICS,‬‭principalment els de Pompeya i Herculano‬
‭●‬ ‭ELS‬ ‭ESCRITS‬ ‭PRINCIPALMENT‬ ‭DE‬ ‭J.‬ ‭WINKELMANN‬ ‭(Histò ria‬ ‭de‬ ‭l'Art‬ ‭en‬
‭l'Antiguitat), on revaloritza el clà ssic enfront del “barroc”‬
‭●‬ ‭FINALMENT‬‭LES “ACADÈMIES”‬‭creades al llarg del segle,‬‭encarregades de‬
‭donar‬ ‭uniformitat‬ ‭al‬ ‭gust‬ ‭de‬ ‭l'època‬ ‭i‬ ‭de‬ ‭buscar‬ ‭un‬ ‭art‬ ‭únic‬ ‭que‬ ‭s'ha‬
‭d'inspirar‬ ‭i‬ ‭l'art‬ ‭grec,‬ ‭al‬ ‭que‬ ‭consideren‬ ‭el‬ ‭més‬ ‭perfecte.‬ ‭Les‬ ‭seves‬
‭campanyes‬‭anti‬‭barroques‬‭darrere‬‭del‬‭“Bon‬‭Gust”‬‭veurem‬‭així‬‭coronats‬‭els‬‭seus‬
‭esforços.‬
‭●‬ ‭El‬ ‭Neoclassicisme‬ ‭é s‬ ‭també ‬ ‭UN‬ ‭LLENGUATGE‬ ‭PLÀSTIC‬ ‭DELS‬
‭REVOLUCIONARIS‬ ‭o bstinats‬ ‭a‬ ‭esborrar‬ ‭qualsevol‬ ‭vestigi‬ ‭estè tic‬ ‭de‬ ‭l'Antic‬
‭Rè gim.‬

‭ANÀLISI FORMAL‬
‭●‬ ‭COMPOSICIÓ:‬‭Grup escultò ric amb dos personatges. Segons‬‭el propi Canova,‬
‭aquesta obra representa el moment que Eros (l'amor) acudeix a despertar a‬
‭Psique l'à nima).‬
‭●‬ ‭En l'abraçada els caps queden emmarcats entre els braços, creant un centre‬
‭d'atenció principal. Al mateix temps tota la composició té una forma espiral que‬
‭accentua la unió de les dues figures.‬

‭ ROPORCIÓ.‬‭Natural‬
P
‭EIXOS DE SIMETRIA:‬
‭●‬ ‭Les línies convergents de les ales i les cames del dé u formen un aspa (una x)‬
‭que concentra encara mé s la visió en aquest centre.‬
‭LLUM.‬
‭●‬ ‭La complexa composició recrea un gran contrast entre‬‭la llum i l'ombra (entre‬
‭la matè ria i el buit)‬
‭RITME:‬‭Moviment equilibrat‬
‭TEMPS.:‬‭Símbol universal de l’amor o la passió ‬

‭ESTIL DE L'AUTOR:‬
‭●‬ ‭Canova es recrea en el coneixement dels clà ssics, torna sense complexos la seva‬
‭vista cap a les composicions gregues i romanes, cap a les seves tè cniques i cap‬
‭als seus motius, les seves fonts i els seus misteris mitolò gics.‬
‭É s la tornada cap a la perfecció de formes, el gust pel nu i la recuperació de la‬
‭delicadesa en el cisellat de les superfícies.‬

‭ESTIL DE L'ÈPOCA:‬
‭●‬ ‭La raó triomfa sobre els sentiments i hi ha un retorn al renaixement i a‬
‭l’antiguitat clà ssica. Es recerca l’harmonia, la bellesa ideal, la simetria i les‬
‭proporcions.‬

‭PRECEDENT I CONSEGÜENT:‬
‭●‬ ‭Barroc --- Rococó / Realisme‬
‭INTERPRETACIÓ‬
‭TEMA‬
‭●‬ ‭Una representació basada en l'obra del llatí Apuleyo en la seva obra, L'Ase d'Or.‬
‭L'obra representa d'una forma molt efectista tot l'amor, la passió i el desig que‬
‭sorgeix sobtadament entre els dos amants, segons el famó s mite.‬

‭RECEPCIÓ (ENCÀRREC)‬‭:‬
‭●‬ ‭encarregada pel coronel anglè s John Campbell però va acabar sent adquirida‬
‭pel marxant i col·leccionista holandè s Henry Hoppe en 1800 i al final pel‬
‭mariscal de Napoleó Joaquín Murat, que la va fer transportar fins al seu castell,‬
‭o n es diu que va ser admirada pel propi Napoleó .‬
‭FUNCIÓ:‬‭Privada‬
‭EXPLICACIONS:‬
‭A. FORMA I È POCA: Idem (models clà ssics)‬
‭B. TEMA I È POCA: Influè ncia de la mitología clà ssica‬
‭C. RAONS DE LA FINALITAT: ?¿ Recerca de l'equilibri i la bellesa‬
‭D. PAPER DE L'ARTISTA.‬
‭E.CONTEXT HISTÒ RIC. SXIX. Constitucionalisme Vs Absolutisme‬
 ‭LA MADELEINE‬
‭ ATALOGACIÓ‬
C
‭NOM:‬‭LA MADELEINE‬
‭AUTOR‬‭: Pierre Alexandre Vignon‬
‭CRONOLOGIA:‬‭1806 - 1842‬
‭LLOC:‬‭París (Place de la Madeleine)‬
‭ESTIL:‬‭Neoclassicisme‬
‭TIPOLOGÍA:‬‭Esglé sia‬
‭MATERIALS:‬‭Pedra i ferro‬‭.‬

‭CONTEXT HISTÒRIC‬
‭●‬ ‭La‬ ‭Madeleine‬‭va‬‭ser‬‭encarregada‬‭per‬‭Napoleó ‬‭amb‬‭la‬‭voluntat‬‭de‬‭construir‬‭un‬
‭temple a la glò ria dels exè rcits francesos.‬
‭●‬ ‭L’art‬ ‭Neoclà ssic‬ ‭va‬ ‭tenir‬ ‭un‬ ‭paper‬ ‭molt‬ ‭important‬ ‭en‬ ‭aquella‬ ‭è poca,‬ ‭ja‬ ‭que‬
‭l’emperador‬‭volia‬‭transmetre‬‭ideals‬‭com‬‭justícia,‬‭honor‬‭i‬‭patriotisme‬‭a‬‭travé s‬‭de‬
‭les‬‭construccions‬‭que‬‭imitaven‬‭a‬‭les‬‭de‬‭l’antiguitat,‬‭o n‬‭els‬‭temps‬‭eren‬‭racionals,‬
‭o rdenats i geomè trics.‬
‭●‬ ‭La‬ ‭Madeleine‬ ‭va‬ ‭formar‬ ‭part‬ ‭de‬ ‭tota‬ ‭una‬ ‭reforma‬ ‭urbanística‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭ciutat‬ ‭de‬
‭París,‬ ‭o n‬ ‭es‬ ‭feia‬ ‭evident‬ ‭la‬ ‭intenció ‬ ‭d’identificar‬ ‭Napoleó ‬ ‭amb‬ ‭els‬‭emperadors‬
‭romans.‬ ‭Els‬ ‭escultors‬ ‭i‬ ‭pintors‬ ‭treballaren‬ ‭per‬ ‭embellir‬ ‭la‬ ‭ciutat:‬ ‭està tues,‬
‭o rnaments,‬ ‭representacions‬ ‭histò riques‬ ‭i‬ ‭tot‬ ‭tipus‬ ‭d’obres‬ ‭que‬ ‭serviren‬
‭d’exemple als conciutadans.‬

‭ANÀLISIS FORMAL‬
‭●‬ ‭El seu sistema constructiu a l'exterior es arquitravat i l'interior presenta un‬
‭sistema voltat amb cú pules.‬

‭ LEMENT DE SUPORT:‬
E
‭Com a element de suport, columnes corínties, de 20 metres d'alçada s'aixequen‬
‭damunt un podi de 7 metres, salvat per una amplíssima graonada de 28 graons,‬
‭situada a la façana principal.‬

‭ LEMENTS SUPORTATS‬‭:‬
E
‭L'enteulament amb una coberta a dues aigü es a l’exterior, i l’interior, una estructura‬
‭voltada configurada per trams quadrats amb tres cú pules sobre petxines.‬
‭ESPAI EXTERIOR:‬
‭●‬ ‭Exteriorment, a manera de temple clà ssic, é s octà stil, perípter, amb columnes‬
‭d'ordre corinti amb base, fust estriat i capitell amb fulles d'acant.‬
‭●‬ ‭El joc racional de línies verticals de les columnes amb horitzontalitat de‬
‭l'enteulament configura a l'edifici un equilibri grandiloqü ent.‬
‭●‬ ‭Quant a la decoració exterior, cal destacar-ne la temà tica religiosa present en el‬
‭fris i en els frontons i cal subratllar-nel tema del Judici final en el frontó de la‬
‭façana.‬
‭●‬ ‭Una pota de bronze amb baixos relleus inspirats en els deu Manaments ens‬
‭condueix a l'interior.‬

‭ESPAI INTERIOR:‬
‭●‬ ‭L'espai interior é s de planta rectangular d'una sola nau elevada.‬
‭●‬ ‭Interiorment é s una enorme i obscura cel·la decorada amb marbre, daurats i‬
‭escultures que produeix als ulls del espectador efecte de raresa, nuesa i fins i‬
‭tot rebuig.‬
‭●‬ ‭Al final d'aquesta llarga nau voltada amb cú pules sobre petxines, localitzem un‬
‭absis decorat amb un fresc on Crist i la Madeleine só n acompanyats per‬
‭personalitats histò riques del temps de Napoleó .‬
‭●‬ ‭Un mur delimita a l'espai interior en el qual trobem pilars i gegantines columnes‬
‭corínties, que suporten el pes d'un sostre voltat.‬

‭L’ESTIL‬
‭●‬ ‭La Madeleine forma part del Neoclassicisme, un estil que sorgí en part com a‬
‭reacció dels excessos del Barroc i el Rococó .‬
‭●‬ ‭Els neoclà ssics hi “lluitaran” evocant la racionalitat, l’equilibri i l’harmonia de‬
‭l’è poca grega, rebutjant l’ornamentació supè rflua i cercant les versions‬
‭simplificades típiques dels clà ssics.‬
‭●‬ ‭En l’arquitectura d’aquest tipus d’art academicista, hi van tenir gran importà ncia‬
‭els edificis civils com biblioteques, mercats, museus, etc. Napoleó en va ser el‬
‭mà xim potenciador..‬

‭INTERPRETACIÓ:‬
‭●‬ ‭La‬ ‭Madeleine‬ ‭està ‬ ‭situada‬ ‭a‬ ‭pocs‬ ‭metres‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭Plaça‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭Concorde.‬ ‭Aquest‬
‭conjunt‬ ‭urbà ‬ ‭va‬ ‭ser‬ ‭planificat‬ ‭per‬ ‭Haussmann‬ ‭despré s‬ ‭que‬ ‭Napoleó ‬
‭l’encarregué s. Forma part de la transformació que de la ciutat.‬
‭FUNCIÓ:‬
‭●‬ ‭La‬ ‭funció ‬ ‭inicial‬ ‭d’aquest‬ ‭edifici‬ ‭fou‬ ‭purament‬ ‭commemorativa,‬ ‭que‬ ‭exalté s‬
‭l’exè rcit francè s.‬
‭●‬ ‭Napoleó ‬‭va‬‭posar‬‭l’art‬‭al‬‭seu‬‭servei‬‭per‬‭tal‬‭de‬‭justificar‬‭i‬‭legitimar‬‭el‬‭seu‬‭poder,‬
‭tal i com ho feien els emperadors romans.‬
‭●‬ ‭A‬ ‭partir‬ ‭de‬ ‭1842,‬ ‭però ,‬ ‭quan‬ ‭l’ú s‬ ‭cívic‬ ‭de‬ ‭La‬ ‭Madeleine‬ ‭va‬ ‭passar‬ ‭a‬ ‭l’Arc‬ ‭de‬
‭Triomf,‬ ‭la‬ ‭seva‬ ‭funció ‬ ‭va‬ ‭esdevenir‬ ‭religiosa:‬ ‭esglé sia‬ ‭dedicada‬ ‭a‬ ‭Maria‬
‭Magdalena.‬

‭PRECEDENT I CONSEGÜENT:‬
‭●‬ ‭Barroc i Rococó ------- l'arquitectura del ferro i del ciment‬