PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT

Prof. Àngel Serra

EXERCICIS DE PRÀCTIQUES

STD-5
TEMA 3. BASES BIOLÒGIQUES DE LA PERSONALITAT

1. Les dimensions temperamentals

2. La relació entre el cos i el temperament
3. La morfopsicologia
4. El retrat i l’autoretrat
5. Influències ambientals compartides i no compartides
6. Zuckerman: Escala de buscar sensacions

1
1. LES DIMENSIONS TEMPERAMENTALS

Objectius

• Conèixer el concepte de temperament

• Conèixer la relació entre el temperament i la personalitat

Procediment

Lectura de l’article:
Fisher, H. (2012). Las dimensiones temperamentals. Dins J. Brockman (Eds.). Este libro le hará
más inteligente. Barcelona: Paidós. pp. 311-314.

Respondre a les següents preguntes:

1.- Quin és el concepte de “caràcter” i de “temperament” en el text

2.- Quina relació hi ha entre el temperament i la personalitat?

3.- Com s’anomenen les tendències de base biològica de la personalitat?

4.- Com s’agrupen els temperaments?

5.- Podria ser útil conèixer el temperament?

2
2. LA RELACIÓ ENTRE EL COS I EL TEMPERAMENT

Objectius

• Conèixer l’ importància dels termes constitució, temperament i caràcter en la

evolució històrica de l’estudi de la Personalitat.
• Poder vincular els orígens de determinades teories actuals amb la tradició
històrica, i la seva influència encara vigent
• Vincular teoria i pràctica

En aquest apartat farem una revisió històrica de l’estudi de la personalitat, a través de

la recerca en els àmbits de la constitució, el temperament i el caràcter. Ens he servirà
per vincular-ho amb els models contemporanis de la personalitat, els quals pretenen
determinar les bases biològiques de la personalitat.

Com per exemple el model de Hans Eysenck (1916-1997), el qual parteix que existeixen
tres dimensions essencials de la personalitat: neuroticisme, extraversió i psicoticisme.
Segons aquest autor, les tres dimensions es troben en gran mesura determinades
genèticament i el seu origen s’estableix a partir de la excitabilitat de sistemes corporals
determinats.

2.1 Els filòsofs i metges grecs

El filòsof Empèdocles ( s. V aC) considerava que la naturalesa té quatre elements bàsics

que combinats en resulten les diferents essències dels objectes i dels éssers vius.
Aquests quatre elements bàsics eren: la terra, l’aire, l’aigua i el foc. La combinació
d’aquests elements dóna lloc al temperament de cadascú.

La variació en la composició (diferent proporció dels elements) així com les propietats
associades als elements (sequedat, calor, humitat i fred) es reflecteix en el concepte de
temperament. Els temperaments es diagnosticaven d’acord amb el predomini d’un dels
quatre humors, i el temperament ideal es caracteritzava per l’existència d’una simetria,
d’un equilibri entre aquestes qualitats.

El filòsof grec Hipòcrites (segle II aC.) va elaborar la “teoria dels quatre temperaments”
a partir de l’observació quotidiana, i els va categoritzat com: melancòlic, colèric,
flegmàtic i sanguini.

Podem veure aplicada aquesta teoria en la concepció que en feia de la depressió.

La depressió va ser identificada per primera vegada en el segle V a.C. per Hipòcrates. En
aquells moments en deia “melancolia”, una paraula que té els seus orígens en les arrels
gregues “melan” i “colo” que signifiquen bilis negra.

3
Defensava la teoria de que totes les malalties es deuen a un desequilibri dels quatre
humors o fluids del cos: la sang, la flegma, la bilis i la atrabilis o bilis negra. Hipòcrates
pensava que la depressió era deguda a un excés d’atrabilis (bilis negra). Aquelles
persones caracteritzades per un temperament poc reactiu, passiu i molt sensible
tindrien una especial predisposició a la depressió (melancolia).

El metge grec Galè ( s. II dC ) va voler anar més enllà explicant les causes d' aquests
temperaments i va argumentar que aquests quatre temperaments eren degut a
“humors corporals”, és a dir, a fluïts interns del cos. Va donar però poques descripcions
a nivell de comportament:

o Melancòlic: persona trista degut a la bilis negra

o Colèric: persona irritable degut a la bilis groga
o Flegmàtic: persona apàtica, lenta degut a la flegma (mucositat)
o Sanguini: persona activa, amb força, degut a la força de la sang

Aquestes conductes s’explicarien per factors psicofisiològics.

Fem un salt històric fins al Renaixement, en un moment en que la fesonomia intentava

revelar la nostra personalitat a través de la interpretació dels trets físics. Una mandíbula
pronunciada, la amplada del conjunt ocular, les celles poblades i les pupil·les
prominents; per exemple haurien indicat als fisonomistes una personalitat dement.

2.2 La fesonomia
En el segle XVII, Marin Cureu va escriure diversos tractats, i entre ells, obres sobre
fisiognomia. Mantenia la idea de que la cara de la persona transmet la seva “ànima” més
secreta, la manera de ser l’ordre intern del cos es podia reflectir en l’aparença física
(Duran, 2015, p. 74)1.

La fisiognomia, és una pseudociència que consisteix en buscar els indicadors de la

personalitat en la configuració del rostre.

El metge renaixentista napolità Giovan Battista della Porta estava convençut de ser
capaç de revelar l’ànima humana a través de l’aparença física. Establia equivalències
entre els trets físics, el comportament i la virtut.

1
Duran, X. (2015). L’individu transparent. Lleida: Pagès editors.

4
 De humana physiognomonia, obra de 1586, en la seva edició de Frankfurt de 1618

En aquesta obra De humana physiognomonia (1618), cercava paral·lelismes entre les

cares humanes i la imatge d'un animal.

Charles Le Brun: la bèstia en l'home

Els estudis fisiognòmics de Charles Le Brun (1619-1690) sobre les similituds entre la cara
dels animals i de les persones, va reforçar la idea sobre que hi havia alguna cosa
incontrolable en la nostra naturalesa, que impulsava tant a la virtut com el vici.
La relació entre humans i simis és especialment interessant, ja que Le Brun ho fa molt
abans que Charles Darwin elaborés la teoria de l’evolució. Els homes-animals responien
directament a les idees del segle XVII sobre la humanitat.

5
 Charles Le Brun, La relació entre la fesomia humana i la cara dels altres animals, 1671

Aquestes paral.lelismes facials es varen estendre al S. XVIII a través del filòsof i literat
suís John Caspar Lavater el qual va publicar l’art de conèixer els homes per la fisiognomia.

Els tractats de Lavater estan plens d’ulls i celles, de llavis i nassos,

classificats de manera que són una guia per anar qualificant una
persona segons les seves parts de la cara. Un conjunt de peces
aïllades com les d’un trencaclosques, que un cop unides
dibuixaven la vertadera personalitat.

Lavater va tenir un important seguidor, va ser el metge i criminòleg Cesare Lombroso,

el qual va elaborar la seva teoria a partir del darwinisme social i l’eugenèsia. Es tractava
d’un sistema per descobrir les persones proclius a cometre actes delictius. Servia per
identificar criminals potencials, o culpabilitzar en un judici, a una persona sospitosa.

Tot plegat, amb l’ajuda d’un nou mitjà que va facilitar aquests estudis: la fotografia.
La fotografia va ser decisiva per l’estudi de la bogeria, com ho va ser el microscopi per
a la histologia (Garcia Puig, 2023)2.

2
Garcia Puig, M. (2023). La història dels vertebrats. La Magrana.

6
 Per Cesare Lombroso el criminal ho era per la biologia, i no del medi o l’educació.

Les característiques fisiognòmiques dels delinqüents segons Cesare Lombroso3

• Menor capacitat craniana
• Major diàmetre bizigomàtic
• Gran capacitat orbitària
• Escàs desenvolupament de les parts anteriors i frontals
• Gran desenvolupament facial i maxil·lar
• Abultament de l'occipuci
• Desenvolupament dels parietals i temporals
• Front enfonsada
• Molt imprevisible
• Insensibilitat moral i manca de remordiments
• Gran impulsivitat

3 Cesare Lombroso, l'Uomo Delinquente, 1889.

7
Taula sinòptica de trets fisiognomònics per a l'estudi del "retrat parlat". 1909.
Artista: Alphonse Bertillon (1853–1914).

8
Per a l’estudi de la personalitat i d’altres característiques, a més de la fisonomia es va
desenvolupar la frenologia.

2.3 La frenologia
La frenologia va ser una pràctica pseudocientífica força popular en el segle XIX. La
frenologia va gaudir d'un gran atractiu popular fins al segle XX, però va estar totalment
desacreditada per la investigació científica.
La frenologia estudiava la forma del crani per deduir-ne la personalitat i la capacitat
mental de les persones. Va ser iniciada per l’anatomista i fisioleg alemany Franz Joseph
Gall (1758-1828), i seguidors com Johann Kaspar Spurzheim ( 1776–1832) i George
Combe (1788–1858).
Gall creia que els volums i depressions del crani, i cadascun dels accidents topogràfics
es corresponien amb una facultat mental. vinculat a una facultat, com la benevolència i
la destructivitat.

La frenologia, és l'estudi de la conformació del crani com a indicatiu de les facultats

mentals i trets de la personalitat.

En un popular musical de l’època, anomenat "Florodora" aconsellaven: "Has de triar la

teva esposa amb cura frenològica, ja que en el regne que està sota del seu barret hi ha
està mapejat el teu futur".

9
 La frenologia pretenia estudiar la personalitat observant externament el crani, així es
podia deduir les aptituds o defectes de l’individu.

La investigació moderna ha mostrat que les protuberàncies del cap i el cervell, no tenen
res a veure amb les nostres característiques d ela personalitat, ni els talents ni les
capacitats.

Franz Joseph Gall (1758-1828).

La imatge de la bona salut, amb regions en diferents colors indicant els òrgans atribuïts
als instints animals, domèstics, a les aspiracions, el "acte perfeccionament", a les
facultats morals, perceptives i reflexives.

La frenologia, va tenir molt predicament a França al segle XVIII, i també a Catalunya

també, gràcies a Mariano Cubí (1801-1875).

Durant el segle XX, aquesta concepció topogràfica va ser predominant, i es va veure

reforçada pel fet de que el cervell s’estudiava a partir de les lesions que es produien i els
dèficits que aquests comportaven. Per exemple alteracions del llenguatge que es
succeeixen en lesions de la part inferior de la crosta frontal.

2.4 Evolució: la constitució física es va diferenciar del temperament

En el segle XIX el terme constitució es va diferenciar del temperament i va adquirir una
significació moderna relacionada amb el predomini d’allò orgànic o físic.
En aquest context històric, i els antecedents històrics que abans hem descrit, es va voler
establir una continuïtat entre l’organisme i la conducta.

10
Ribot (1890) va crear una tipologia de la personalitat basada en la variació i la intensitat
de sensibilitat i activitat. Situats en el segle XX, Heymans i Wiersman varen identificar
tres criteris per a la avaluació del caràcter: el nivell d’activitat, la emotivitat i la
susceptibilitat a la estimulació externa.

La biotipologia

El metge italià G. Viola i el metge N. Pende, varen ser els creadors de la biotipologia.
Les característiques de les biotipologies són:

-tipologies somàtiques
-la causalitat de la conducta és degut a factors biològics
-la predicció de la conducta es pot establir en base a criteris biològics.

El desenvolupament modern del concepte de constitució el trobem en la tradició

alemanya i americana de Krestschmer (1921) i Sheldon (1940).
Entenen la constitució no sols com a fer referència a l’estructura corporal, sinó també
com una predisposició a maneres d’emmalaltir, amb un important component genètic
difícilment modificable. Per tant es vincula el determinant biològic amb les
característiques de la personalitat.

2.4.a. Ernst Krestschmer (1888-1964)

Kretschmer va descriure tres grans tipus de constitucions :

1- Leptosomàtic o astènic ,
2- Atlètic
3- Pícnic
als quals més endavant i va afegir el tipus
4- Displàsic.

Rere cadascun dels somatipus/biotipus s’explica un determinat temperament.

11
 1. Descripció del tipus leptosomàtic segons K.: l’individu és esvelt i prim, sembla
més alt del que és realment, la pell és seca i anèmica, els braços prims i els
músculs escassos amb unes espatlles estretes. El seu caràcter i temperament el
caracteritzen com una persona solitària, imaginativa, idealista, retreta, sòbria i
tendint al fanatisme. (patologia psicòtica).

2. Descripció del tipus atlètic segons K.: l’individu té una estatura mitjana o
superior a la mitjana, amb unes espatlles especialment amples i potents, tòrax
important, el desenvolupament gras és moderat. El seu caràcter i temperament
el caracteritzen com una persona constant, enèrgica, dominant, equilibrada i
extravertida (trastorn de tipus histriònic, expansiu i combulsiu-epilepsis).

3. Descripció del tipus pícnic segons K.: tendència a l’acumulació de greix al tronc
no tant important com a les extremitats. Estatura mitjana baixa. Coll curt
enfonsat en el tronc. El seu caràcter i el seu temperament es caracteritzen per
ser sociable, expressiva, realista, expansiva, vital i tolerant.(P.m.d. i depressiu
cíclic)

4. El tipus displàsic no és un biotipus i es tracta d’una categoria per a les

malformacions.

2.4.b W. Sheldon (1898-1977) era un metge nord-americà que va desenvolupar

les seves investigacions sobre les relacions entre constitució i temperament. Investigava
a partir de fotografies mesurant els diàmetres de diferents parts del cos dels subjectes
per destacar les petites variacions. Es tractava d’un mètode per primera vegada més
quantitatiu a través de les mesures antropomètriques.

Va identificar tres dimensions o biotipus per tipificar la constitució corporal:

.Endomorfa
.Ectomorfa
.Mesomorfa

12
Fetes en relació amb les capes embriològiques: endoderm, mesoderm i ectoderm i el
seu major o menor desenvolupament ontogenètic, assignant una puntuació d’1 a 7 a
cada individu.

Tipus de Sheldon, 1940

Tipus Temperaments Característiques

*Endomorf Viscerotònic .Còmode, sociable, relaxat, tolerant

*Mesomorf Somatotònic .Actiu, agressiu, dur, arriesgat, valent

*Ectomorf Cerebrotònic .Tímid, retraigut, hipersensible, inhibit

Al segle XX, H. Eysenck va recollir la influència dels grecs, de Krestschmer, Kant i Wundt
posant l’èmfasi en la base biològica del nostre comportament.

Eysenck deia al 1967:

“Hi ha indicis que en els extravertits hi ha un nivell menor d’acetilcolina que en

els introvertits amb la qual cosa la conducció sinàptica dels primers seria més
baixa que la dels segons”.

D’alguna manera senyalava les bases d’una visió biològica de la personalitat, en la que
els factors genètics ens predisposen a actuar d'una determinada manera. Aquests
elements genètics determinen l'estructura més profunda de la personalitat.

Deixem aquí la part més conceptual per abordar tot seguit la part aplicada.

13
EXERCICI DE PRÀCTIQUES

• Procediment

1. Exercici de classe: escoltar podcast i representar-se la imatge corporal de l’entrevistat

Pello Reparaz, líder del grup basc de música pop-electrònica Zetak

Dimecres 16-8-2023

2. Anàlisi del temperament, la constitució i la personalitat de Luís Manuel Rubiales Béjar

(Las Palmas de Gran Canària, 23 d'agost de 1977) exfutbolista i dirigent esportiu
espanyol, a partir de diferents entrevistes i informació que trobareu als mitjans de
comunicació.

Després de la visualització i lectura, intenta qualificar de forma subjectiva, les diferents

propostes històriques aplicades a Luís Manuel Rubiales Béjar.

1. Categories del filòsof Empèdocles (s. V aC)

Elements 0-10

Terra

Aire

Aigua

Foc

La combinació d’aquests elements dóna lloc al temperament

Justifica les teva resposta de forma subjectiva:

_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________

14
2.- Temperaments d’Hipòcrites (segle II aC.) i les seves causes segons Galè ( s. II dC )

Temperaments 0-10
o Melancòlic: persona trista degut a la bilis
negra
o Colèric: persona irritable degut a la bilis
groga
o Flegmàtic: persona apàtica, lenta degut a
la flegma (mucositat)
o Sanguini: persona activa, amb força, degut
a la força de la sang

3.- Krestschmer (1921)

Tipus de configuració morfològica 0-10

tipus leptosomàtic

tipus atlètic

tipus pícnic

tipus displàsic

4.- Sheldon (1940)

Tipus de configuració morfològica 0-10

Endomorf - Viscerotònic

Mesomorf- Somatotònic

Ectomorf - Cerebrotònic

5.- Eysenck
Busca informació sobre les descripcions conductuals dels trets: Extraversió-
Neuroticisme i Psicoticisme.

Tret 0-10

15
 Extraversió

Neuroticisme

Psicoticisme

Per exemple: un nivell alt d’extraversió es correspon amb nivells alts de sociabilitat +
despreocupació + activitat + dominància + ,....

16
3. LA MORFOPSICOLOGIA

Objectius

• Relacionar els enfocaments històrics de l’estudi de la personalitat amb algunes

propostes actuals

• Conèixer i realitzar una valoració crítica als enfocaments històrics i actuals de les
tipologies corporals (constitució) relacionades amb la personalitat

• Conèixer la informació de l’altre que ens aporta l’observació de la cara

Introducció

La morfopsicologia (Joseph Lejoyeux, Julian Gabarre, Vander) és un posicionament

sobre l’estudi de la personalitat, que parteix de la premissa de que el cos, i la cara (la
mida del nas o de la boca, la fisiognomia) transmeten missatges sobre com som, és a dir,
quina és la nostra personalitat. Creuen que rere la tipologia de la cara, els ulls, el nas, els
llavis, la boca, s’amaguen missatges sobre la nostra manera de ser.

Per exemple, des d’aquest enfocament un rostre quadrat és el d’una persona autoritària,
però també disciplinada, dinàmica i obstinada,...etc.

Procediment

Lectura dels articles:

Jarque, J. (2013). Per la cara. La Vanguardia ES. 11-5-2013.

Fernández, J. (2014). Informació per la cara. ES. La Vanguardia. 15-2-2014. pp. 6-9.

Respondre a les següents preguntes:

1.- El rostre reflecteix la nostra personalitat? Pot predir el comportament?

2.- Les hormones i els gens perfilen el rostre i el nostre comportament?

3.- Hi ha relació entre el grau d’agressivitat i la forma de la cara? Quin paper hi té l’observador
que interpreta la cara? És rellevant la cultura en aquest procés?

4.- Hi ha comportaments que van configurant el nostre rostre? Quin paper hi juga l’entorn, les
experiències interactuant amb les gens?

5.- Creus que la manera de ser determina la manera de ser del cos?

6.- Creus que la morfopsicologia és una ciència? Justifica la resposta.

7.- Opinió personal

17
4. EL RETRAT I L’AUTORETRAT

Objectius

• Aprendre a observar i desenvolupar la intel·ligència visual

• Relacionar de manera crítica la primer impressió (a partir de l’aparença física) i

la avaluació de la personalitat

• Descobrir en la fotografia una eina que facilita la consciència d’un mateix i la

descoberta psicològica dels altres

• Conèixer la fotografia del retrat com uns instrument per aprendre a establir
relacions de proximitat i confiança que ajudin a captar l’essència de la persona
observada

Bibliografia
Carroll, H. (2018). Lea este libro si desea fotografiar buenos retratos. Barcelona: Blume

Herman, A. (2017). Inteligencia visual. Barcelona: Plataforma.

Introducció

Els llenguatges artístics són un instrument de creació de pensament. La fotografia com

a art visual, permet configurar i representar diferents pensaments i afectes que a
vegades es fa difícil amb altres llenguatges. La fotografia és un mirall que torna la pròpia
mirada. És un mirall que produeix memòria i que modifica la realitat ampliant-la.

La nostra cara expressa qui som. És la nostra porta al món des d’on veiem olorem,
escoltem i sentim. Situat en una geografia entre allò més físic i allò psicològic, és la part
més distintiva del nostre cos visible. La part més pública del jo, de la identitat.

També conté un important component social. De fet naixem buscant rostres, i des d’un
punt de vista evolutiu, la cara ens va ajudar a fer-nos animals socials.

L’autoretrat és un mirall, a través del qual ens veiem a nosaltres mateixos. És la nostra
consciència interna del jo, de qui som i del lloc que creiem ocupar en el món.

Com a llenguatge visual, l’autoretrat és també una forma d’autoexpressió i exploració

de la identitat, un instrument de descoberta i revelació.

18
Procediment

Aquest exercici consta de quatre parts:

1.- Escollir el retrat realitzat per un d’aquests fotògrafs i justificar la seva elecció.

Platon Antoniou, Richard Avedon, August Sander, DianeAirbus, Julia Margaret

Cameron, Sebastiao Salgado, Philippe Halsman, SteveMcCurry, Annie Leibovitz,
Henri Cartier-Bresson, Arnold Newman, Rineke Dijkstrai, Pete Lindbergh,
Stephan Vanfleteren, i d’altres que hagis escollit.

2- Realitzar dos retrats fotogràfics i analitzar-lo psicològicament. En el primer serà

destacar la cara de la persona, mentre que en el segon, la persona i el seu ambient o
context.

Si deixem que envelleixi, el rostre explica la

història de la nostra vida.

2.1. Retrat d’una cara (1)

ü Què veiem?
ü Què sentim?
ü Què pensem?
ü De què podria estar parlant?
ü Què podria estar pensant?
ü Què ens fa pensar tot això?
ü Creus que els retrats fotogràfics poden captar la psicologia de les
persones?
ü Les interioritats es descobreixen en la superfície?
ü El retrat ens apropa o ens allunya de la realitat?
ü Pot una fotografia feta en una fracció de segon fer justícia a la
complexitat de l’ésser humà?
ü El rostre humà registra els territoris en els que hem viscut?

2.2 Retrat en context (2)

Cada vegada es té més en compte el context per entendre i explicar la conducta i la

personalitat, és a dir, s’avalua la persona en relació (orientació ecològica).
Els detalls físics i materials, socials, històrics i culturals, ens parlen de les persones, sobre
allò que aprecien i valoren, i com l’influencien.

L’interior de les cases, és el refugi del món de fora, on un es troba a redós del soroll del
carrer i de les places públiques. A l’interior de l’habitatge, rodejat d’objectes que fan
més confortable l’existència, és l’ espai un hom es projecta a sí mateix. En que les
habitacions es constitueixen com espais privats i propis. El menjador és l’espai comú,
mentre que els dormitoris són llocs per a l’estudi i el recolliment.

19
Observar el dormitori d’una persona, ofereix també claus d’informació sobre la seva
personalitat. Ens pot revelar tanta o més informació que passar moltes hores en públic
amb ella. Es tracta d’observar la persona està en el seu ambient natural, per a no
diferenciem entre envàs i producte, els dos van junts.

Consultar per inspirar-se:

Out My Window
Gail Albert Halaban
Disponible a: http://www.gailalberthalaban.com/

3.- Temps de mirall: realitzar un autoretrat

Tots nosaltres, amb més o menys consciència, tenim una imatge de nosaltres mateixos
que compartim amb els altres.

Aquesta vegada, dirigeix la teva atenció al què veus en el mirall. Agafa consciència del
que estàs pensant, imaginant i sentint. Mira profundament en els teus ulls..., Què és el
que hi veus? ... Què és el que t’agrada i què és el que et desagrada quan veus aquesta
persona? ... Existeix algun diferència entre la persona que veus al mirall i la persona que
sents que ets?... Què és el que tu veus en la cara d’aquesta persona i que els altres no
veuen?

Realitza un autoretrat i respon a les següents preguntes:

ü Qui és?
ü Què et fa sentir?
ü Què et fa pensar?

Suggeriments creatius
Consultar el Projecte Everyday: Autoretrats diaris durant 20 anys
http://noahkalina.com/582/597#1
http://noahkalina.com/

20
Es tracta d’ un fotomuntatge que conté cadascuna de les 7263 fotografies dels primers
20 anys del projecte Noah Kalina del projecte Everyday.

L’Autoretrat de Vivian Maier

Vivian Maier (Nova York, 1926 - Chicago, 2009) és egons Anne Morín (ha comissariat
diverses exposicions d’aquesta fotògrafa, és la que més ha explorat l'autorepresentació
al segle XX.

No era pas una narcisa, contemplant la seva pròpia imatge, com fan els instagramers,
sinó que l'interès de Vivian Maier per l'autoretrat s'assembla més aviat a una cerca
desesperada, de la pròpia identitat (Crespo, 2023)4.

Condemnada a la invisibilitat, a una mena d'inexistència per la seva condició i estatus

social, produia imatges molt discretament i silenciosament, una prova irrefutable de la
seva presència en aquest món, on ella va semblar que no hi tenia cabuda”, escriu Morín.
La fotografia va ser per a ella com una habitació propia, un terreny on ella va ser lliure
per construir la seva pròpia identitat.

“Autoretrat'. Nova York, 5 Maig, 1955.

4
Crespo, (2023). Vivian Maier, genialidad fotográfica y trastorno mental. El País. 12-1-2023.

21
Documentals sobre la vida de Vivian Maier
https://www.youtube.com/watch?v=MGPYJ_EXRQ0
https://www.youtube.com/watch?v=HWYuzhXXjpA

Bibliografia
Marks, A. (2022). Revelar a Vivian Maier. La historia no contada de la niñera fotógrafa.
Barcelona: Paidós.

22
5. INFLUÈNCIES AMBIENTALS COMPARTIDES I NO COMPARTIDES

Objectius
• Contraposar la influència de l’herència amb la de l’entorn
• Diferenciar en els membres familiars els seus ambients compartits i els no
compartits

Introducció
Si moltes característiques de la personalitat mostren una possibilitat de ser
heretades entre un 30% i un 50% això significa que les mateixes característiques
mostren també un grau considerable d’ ambientalitat.
Els ambients compartits consisteixen en aquells ambients que es comparteixen
entre germans, com a resultat de créixer en la mateixa família pel fet de que uns/es
germans/es estiguin creixent junts (amb els mateixos pares, escoles, pràctiques
educatives, etc.).

Mentre que els ambients no compartits consisteixen en aquells ambients en que

no són compartits pels germans que creixen en la mateixa família. Per exemple, els
germans poden ser tractats de manera diferent pels pare i la mare degut al sexe, a les
diferències de l’ordre del naixement o a certs fets de vida, diferent grup de
companys,..etc.

En aquest exercici es tracta de valorar comparativament quina influència

ambiental pot ser més rellevant per a la diferenciació de la personalitat, si es troben en
les experiències comunes o en les experiències úniques de cadascú.

Procediment
1.- Fer un llistat amb cinc influències ambientals compartides que tinguis en
comú amb els teus germans/nes (en cas de ser fill únic enumerar aquelles que
haguessin pogut ser).

2.- Enumerar cinc influències ambientals no compartides.

3.- Respondre a les següents preguntes:

a) Quines influències creus que són més fortes en la teva personalitat,
les compartides o les no compartides?
b) Som una combinació de les cinc persones amb qui passem més
temps? Acabem semblant-nos a la gent amb qui tenim més tracte?

23
6. ZUCKERMAN: ESCALA DE BUSCAR SENSACIONS

Objectius

• Conèixer de manera aplicada la Teoria de buscar sensacions de

Zuckerman

Introducció

Marvin Zuckerman va anomenar “buscadors de sensacions” a aquelles persones que

cercaven intenses experiències sensorials. Com a possible causa d’aquesta predisposició
als estímuls nerviosos, va reconèixer l’enzim monoaminoxidasa A, responsable de la
metabolització de la dopamina. Com menys quantitat de la proteïna hi hagués en el
cervell, més rapidesa la persona afectada buscaria el risc.

El concepte de buscar sensacions engloba quatre dimensions:

1) Buscar l’estímul nerviós: afany d’aventura que es pot satisfer a través d’esports
de risc (escalada,

2) Buscar experiències: a través de viatges, música o drogues, provocant uns

canvis constants

3) Tendència a la desinhibició: estil de vida no convencional, promiscuïtat,

consum de begudes

4) Risc d’avorriment: s’avorreixen de seguida si l’entorn no els ofereix

possibilitats de canvi.

Conforme avancem en edat, la apertura a noves experiència disminueix. Més enllà dels
seixanta anys ja no som tan receptius a les novetats, perquè tenim la sensació d’haver
vist i experimentat moltes coses.

Procediment

a) Respondre a les següents preguntes:

1.- A vegades m’agrada fer coses que facin venir por? (Buscar d’emoció i
aventura)
2.- M’agrada tenir sensacions noves i excitants encara que facin venir por,
siguin poc convencionals o il·legals? (Buscar d’experiència)
3.- Gairebé tot allò que és divertit és il·legal o immoral (Desinhibició)
4.- M’avorreix veure les mateixes cares (Susceptibilitat a l’avorriment)

24
b) Realitzar la Escala de Buscar de Sensacions (Forma V) a un company o amic/ga que
acostumi a practicar esports d’aventura (escalada, submarinisme, paracaigudisme,
et.)

Correcció i interpretació:
Puntua les respostes afirmatives:

BEM 1,5,9,13,17,21,25,29,33,37 =
BEX 2,6,10,14,18,22,26,30,34,38 =
DES 3,7,11,15,19,23,27,31,35,39 =
SAP 4,8,12,16,20,24,28,32,36,40 =

Analitza qualitativament si ha donat uns valors alts o baixos.

c) Buscar articles científics en que es relacioni la dimensió de la personalitat de “buscar

sensacions” amb la psicopatologia (consum d’alcohol, etc.). Anotar la font de l’article.

25