POLIT D’OBTURACIONS

Acabat i polit
contornejar totalment la restauració x obtenir l’anatomia desitjada + reducció i suavització rugositats i ratlle

Clínics disposen de mètodes instruments per a l’acabat i polit, entre els quals:

● Freses de carbur multifulls ● Pastes per a polir

● Freses de diamant ● Copes de goma suaus a dures

● Pedres ● Puntes i rodes impregnades amb

diversos grans abrasius
● Discs i tires amb recobriment abrasiu

Es desitjable un acabat apropiat de les restauracions,

no sols x estètica, sinó també x salut bucal. L’objectiu obtenir una r

● Contorns ● Formes de troneres saludables

● Oclusió ● Suavitat

1. IDENTIFICACIÓ DE LES SUPERFÍCIES QUE ES POLIRAN

S
uperfícies a polir identificades x HBD durant revisió rutinària o realització de processos d’higiene (TAR, RAR, etc).

Obtus amalgama de Ag polir quan rugositat elevada, pèrdua lluentor, pèrdua AO o quan
excedeixen els contorns dentaris (obtus sobrecontornejades).

Obtus sobrecontornejades
úniques q no poden dx–se amb inspecció visual directa quan se situen els excessos de material
interproximals o subgingival fer rx x confirmar desajustament.

Obtus reïna composta polir quan rugoses, pigmentades o x recuperar anat. oclusal.

2. JUSTIFICACIÓ DEL POLIT

TAR fractura i elimina el càlcul, xo no neteja la dent per complet, ni elimina del tot
pigmentacions extrínseques x rugositats de l’esmalt.
Acabat i poliment de les restauracions són fases determinants en odontologia, ja que: - Superficies no
polides i desgastades tenen irreg. acumulació placa + dipòsit pigments.
- Superfícies ben acabades i polides
durada de la restauració, acumulació placa i modificacions de color marginal restauració-
superfície dentària.

OBJECTIUS POLIMENT d’una restauració són:

● Aconseguir ajust marginal tancat i llis entre obtu i txtt tou q eviti filtració, retenció
PB i irritació txts tous.
● Formar AO correcta, amb · contacte adequats i mantenint la normalitat en l’oclusió.

1
 ● Obtenir sup. restauració + llisa possible x tenir màxims estètics i acumulació PB.

L’acabat i polit de les obturacions de reïna composta és un procediment crític en

odontologia conservadora, ja que d’aquesta manera s’elimina la capa inhibida per l’oxigen
que s’estableix en la capa superficial de l’obturació. ES UN OBJECTIU?

3. TIPUS DE MATERIALS QUE CAL POLIR

3.1. AMALGAMA

Aliatge Hg +i altres metalls. S’utilitza + 150 anys x ttmt càries xq molt resistent i duradora.

Aliatge + utilitzat és amb base de Hg (50%) i altres materials com: Ag, Sn, Cu i Zn (50%).

Material d’inserció plàstica es treballa en estat q permet modelatge i després endureix, quedant retinguda x retenció mecànica a

Amalgames sgns contingut en proporcions dels metalls q componen l’aliatge:

● Aliatges convencionals: + estany (> 25 – 29 %) i - coure (<6%).

● Aliatges rics en coure: + coure (>6%) i - estany (<17%).

FUNCIONS COMPONENTS AMALGAMA:

● Mercuri: afavoreix mescla amb els altres components sòlids metàl·lics + permet la
introducció mat. a cavitat i adaptació a aquesta.
● Plata: dona resistència a obtu

● Estany: fa contracció obtu x contrarestar expansió q genera plata + t enduriment.

● Coure: confereix duresa

● Zinc: evita l’oxidació dels metalls de l’aliatge

3.2. REÏNA COMPOSTA

Materials sintètics barrejats heterogèniament i q formen un compost. 1962 Dr. Ray Bowen.
2 fases de components químics que junts mat. final propietats q x separat.

Reïna o matriu orgànica

integra la composició estàndard de les reïnes compostes en una

Constituïdes x dimetacrilat (BIS – GMA) monòmer + utilitzat en fabricació compòsits actuals, sol o + dimetacrilat d’uretà, i
proporció pròxima al 20%. NO ENTIENDO

viscosa x facilitar fabricació i manipulació clínica diluir amb altres monòmers de viscositat ( pes molecular) x controlars visco

Farciment
Gran varietat partícules farciment sgns composició química, morfologia i dimensions ++
diòxid de silici,
borosilicats i aluminosilicats de liti.
Compos reemplacen parcialment quars x partíc. d m. pesants (Ba, Sr, Zn, Al, Zr rxopacs)

Actualit. mat. ( metafosfat d Ca) amb duresa q vidres xq siguin - abrasius w/ antagonista.

2
 TIPUS DE COMPOSITE FARCIMENT
Densificats < 60% en volum
● De farciment mitjà < 60% vol ● Partícules < 3 micròmetres

● De farciment compacte >60% vol ● Partícules > 3 micròmetres

o Ultrafins i Fins ( =) >60 % en volum part. =
Microfins Homogenis i Heterogenis Tamany mitjà partícules = 0,004 micròmetres
Mixtes Mescla de compòsits densificats i microfins
Tradicionals compos de macrofarcits en altres
classificacions
Reforçats amb fibres Compòsits d’ús industrial

Agents acobladors : x aconseguir bona unió farciment-matriu es tracta la superfície dels

materials de farciment amb un compòsit silícic orgànic (silà).

Activadors :comps poden activar – se de dues formes:

● Activació química: autopolimeritzables 2 pastes iniciador rx polim. + activador.

● Activació x llum visible: fotopolimeritzables /fotocurables exposició a llum intensa de

460 nm de longitud d’ona. Exposició de 20 a 60 segons (sgns compo).
Fonts x fotoactivador arc de plasma, làser, halògens+++ i emesa x díodes (LED)+++.

Reïnes compostes
es modifiquen x obtenir color, translucidesa i opacitat x imitar color dents naturals material més estètic

Amalgama vs composite dentals:

Obtus reemplaçar txt dentari en un dent perdut o cariat reconstruir funció masticatòria i anatom

4. INSTRUMENTAL ABRASIU SEGONS EL MATERIAL QUE CAL POLIR

4.1. POLIDORS_____________________________________________________________________________________
Permeten allisar, eliminar els excessos o produir lluentor a obtu amalgama de Ag o
compo.

En funció del material del qual es composen:

● Generen poliment x abrasió: funcionen oposant una superfície aspra i dura a una
altra més tova produir desgast de la tova a través d’esquerdes de patró ordenat.

● Generen tall: funcionen x moviment d’una estructura x acció tangencial vores

tallants/fulles produeixen eliminació del material en det. punt.
Quan al moment d’ús i la quantitat de material que són capaços de remoure:
o Polidors desbastat: grollera. Inici x retirar rebaves o zones amb rugositat.
o Polidors de tallat: eliminen mat. obtu x donar forma a aquesta marcar solcs,
FiF i donar forma i volum a les cúspides, marcant AO.
o Polidors allisadors: x obtenir sup. llisa. Després del desbastat o marcat AO.
o Polidors abrillantadors: donen lluentor final. A zones estètiques, per finalitzar.

4.2 DISCOS: PAPER I PLÀSTIC

_____________________________________________________________________

A
dditaments rodons de plàstic o paper amb un variable i textures de poliment diferents. Material cara polidora òxid d’alumini.

3
Textures: gruixuda, mitjana, fina i extrafina
poliment gradual fins aconseguir màxima lluentor. Es codifiquen x colorsdiferenc

Actius x 1 care i llisos per l’altra evitar danys o poliments accidentals a dents adjacents, ja que poden utilitzar–se per poliment

Centre anell metàl·lic

se subjecta a mandril contraangle (x tant a velocitat) facilita el recanvi successiu dels discos.

El mandril o sistema de subjecció plàstic (zones estètiques) o metall.

Si contacte entre zona metàl·lica mandril i restauració pot quedar marcada de negre.

S’usen en qualsevol tipus de restauració (amalgames, compòsits, incrustes i restauracions)

existint diferents variacions en funció del material que es polirà.

Sempre a baixa velocitat

(contraangle)--> control de tall quan a interproximals tallar papil·les o produir alteracions als teixits tous.

4.3 POLIDORS MUNTATS: AMALGAMA I RESINA COMPOSTES_________________________________

● Freses de polit
o Diamant: x contornejar ajustar i suavitzar resines o porcellana.
Incorporen trossos d diamant industrial dins la seva superfície d treball.
Fabricats en gran varietat de formes, grandàries i grans (8μ a 50μ).
Gran aplicats en seqüència 1er + abrasiu i progressacap a + fi.
Utilitzar-es amb esprai aigua i velocitats -50.000 rpm.
o Carbur de tungstè: varietat formes x contornejar i polir.
Més utilitzades rang de 8 a 30 fulles, rectes o estriades.
Funcionen bé al llarg dels marges gingivals xq gentils amb txts tous.

● Pedres d’Arkansas muntades: x contornejar i acabar les restauracions i on es

requereixi una màxima abrasió, com ajustar l’oclusió.
No deixen acabat brillant i difícil conseguir anatomia refinada.
Turbina/contraangle.
Formes diferents + comuna punta triangular.

● Puntes de silicona impregnades: s’impregnen amb materials abrasius de polit

carbur de silici o altres. formes: llentia, copes i flama.
Codi colors sgns abrassivitat i material per al qual estan indicats: amalgama,
porcellana o compòsit, encara que existeixen variacions segons la casa comercial.

● Copes de goma de cautxú: x suavitzar o polir reïna. Alguns x limitada extensió en la

conformació d’anatomia. Varietat grans, grandàries, formes i consistències.
Abrasius fets de carbur de silicona, òxid d’alumini o diamant. Contraangle o
turbina. nº usos depenen del desgast de l’instrument.
Prou flexibles x arribar a totes les superfícies dentals.
No fer gran pressió ocasionar excés de calor nociu x restauració i dent mateixa.

5. INSTRUMENTS ROTATORIS PER AL POLIMENT D’OBTURACIONS

5.1. TURBINA

I nstrument rotatori velocitat 100.000 i 500.000 rpm (en funció de la marca i el model).

4
Útil x eliminar txts durs quan existeix una càries i s’està realitzant la preparació d’una
cavitat d’obturació, també x realització de treballs de tallat dentari o poliment obtus.

● Cap: on es col·loca la fresa mitjançant el sistema de subjecció, que varia en funció

del fabricant. Sistema sortida aigua x refrigerar la fresa i evitar escalfament.
● Cos: zona de prensió + sup. amb rugositats x facilitat aferrat. Zona final acoblament
x equip dental (varia en funció del fabricador i el model).

5.2. CONTRAANGLE

Rep nom de l’angle característic respecte a l’horitzontal que presenta la seva part final. Angulació x permetre accés a zones de

Primer porció on s’insereixen les freses (cap) i un mànec que s’uneix a un micromotor.

M icromotor
sist. rotatori velocitat (40.000 rpm) x transmetre el gir al contraangle i a la peça de mà. Té un regulador de vel

6. PREPARACIÓ DEL MATERIAL. SELECCIÓ DE L’INSTRUMENTAL ROTATORI EN FUNCIÓ

DEL POLIMENT I VELOCITAT DE GIR.

I
dentificada zona a polir seleccionar tipus de polidor necessari sgns tipus de restauració (reïna o amalgama) i el tipus de polimen

MATERIAL RETALLAT DEBASTAT (polit gros) POLIT FI

Amalgama Ag Freses de mil fulles Freses de diamant i Copes impregnades de
de carbur de tungstè pedres d’Arkanses silicona
Reïna Freses de diamant Pedres d’Arkanses Discs, copes de cautxú
composta i copes impregnades
de silicona

Inserir instrument rotatori seleccionat x polir en l’acoblament de la mànega del motor.

Com a norma general contraangle x polit fi. Turbina x retallat i escalabornat.

Turbina també x abrillantat xq x generar alta lluentor solen precisar alta velocitat.

Comprovar que l’instrument gira i inserirem la fresa.

Comprovar de nou que la fresa gira a la velocitat seleccionada.
Preparar safata amb kit d’exploració.

7. REALITZACIÓ DE LA TÈCNICA
7.1. POLIMENT D’OBTURACIONS DE REÏNA COMPOSTA

Pot polir–se finalitza obtu+ ja polimeritzada última capa/increment, no necessari t mínim.

Polit a tota l’obtu sense deixar cap àrea sense polir xq podrien retenir + PB.

● Retallat dels excessos amb freses de diamant de gra: començar x freses gra +
gruixut x passar a definir detalls amb gra fi. Poliment i condicionament de la cara
oclusal x retornar anatomia. CARBUR D TUGNSTÈ

● Eliminats excessos i feta la conformació de anatomia Poliment groller de l’obtu:

amb PEDRES D’ARKANSAS eliminen imperfeccions de major grandària.

5
 ● Poliment fi final amb gomes i silicona recoberta allisa la superfície.

● En zones estètiques acabarem amb un abrillantat de la superfície mitjançant els

discos de polir, emprant – los de major a menor abrasivitat.
● Major lluentor pastes de poliment.

7.2. POLIMENT D’OBTURACIONS D’AMALGAMA DE PLATA

P olir una vegada ha endurit completament esperar mínim 24h.

Acabada obtu sup. sense polir és granulosa i opaca si no polim corrosió superficial.

Polit a tota l’obtu sense deixar cap àrea sense polir xq podrien retenir + PB.

Superfícies llises i brillants amb freses de baixa velocitat multfulls en forma de flama x donar forma general, seguides xr punte

● Fer aïllament absolut: x evitar caiguda d’encenalls Ag que puguin ser ingerides.

● Utilitzar freses de carbur multifulls o de 30 i 12 talls amb forma de flama (baixa

velocitat amb refrigeració) per a conformar la morfologia oclusal general i remoure
excessos (retallat i poliment groller)
● La curvatura cervical i àrees subgingival amb copes d’abrasió mitjana amb pressió
lleugera i refrigeració (silicona amb recobriment)
● Lluentor final amb gomes de polir de diferent gra (codificades per colors)

8. VERIFICACIÓ DE LA SUPERFÍCIE POLIDA

Acabat el polit, verificar amb sonda/explorador q no existeix cap rebava o vora sense
polir, rugositats o discrepàncies entre restauració-dent.

Recórrer tot marge obtu amb sonda fent movs de obtu a la dent i viceversa avaluar unió .

Comprovat el polit del margecol·locar paper articular entre dents sup. i inf. + que mossegui comprovarque no existeixin interfe

Contactes oclusals intensitat mitjana.

Contactes excessius intensitat elevada tornar polir fins aconseguir = intensitat oclusal.

Acabat el polit verificar amb sonda/explorador no existeix cap rebava o vora sense polir, rugositats o discrepàncies entre la rest