UD 1.

IDENTIFICACIÓ DE
L’ÀMBIT DE TREBALL
1
ÍNDEX
1. ESTRUCTURA DEL SISTEMA SANITARI

2. UNITATS DE RADIODIAGNÒSTIC, MEDICINA NUCLEAR

I RADIOTERÀPIA EN EL SISTEMA SANITARI

3. QUALITAT EN LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS DE

RADIODIAGNÒSTIC, MEDICINA NUCLEAR I
ONCOLOGIA RADIOLÒGICA

2
1. ESTRUCTURA DEL SISTEMA SANITARI

 L’evolució del sistema sanitari espanyol és

produeix gràcies:
 La Constitució Espanyola (1978)
Artículo 43
1. Se reconoce el derecho a la protección de la salud.
2. Compete a los poderes públicos organizar y tutelar la salud pública a
través de medidas preventivas y de las prestaciones y servicios
necesarios. La ley establecerá los derechos y deberes de todos al
respecto.
3. Los poderes públicos fomentarán la educación sanitaria, la educación
física y el deporte. Asimismo facilitarán la adecuada utilización del
ocio.
3
1. ESTRUCTURA DEL SISTEMA SANITARI

 1.1. CONCEPTES

 SISTEMA SANITARI: conjunt d’institucions,

equipaments i personal especialitzat

destinats a la promoció, protecció i

restauració de la salut dels individus, les

poblacions i/o el seu entorn 4

1. ESTRUCTURA DEL SISTEMA SANITARI

 SEGURETAT SOCIAL: Conjunt de règims a través dels

quals l’Estat garanteix la protecció adequada en les
contingències i situacions que la llei defineix, a les
persones compreses en el seu camp d’aplicació:

- per realitzar una activitat professional o

- per complir els requisits exigits en la modalitat no

contributiva

- així com als familiars o assimilats que tinguen al seu

5
càrrec.
1. ESTRUCTURA DEL SISTEMA SANITARI

 SISTEMA NACIONAL DE SALUT: conjunt

coordinat dels Serveis de Salut de

l’Administració de l’Estat i els Serveis de

Salut de les Comunitats Autònomes

6
1. ESTRUCTURA DEL SISTEMA SANITARI

El SNS regula:
• Les competències de les administracions públiques.
• L’estructura del sistema sanitari públic.
• La sanitat privada.
• Els productes farmacèutics .
• La docència e investigació.

7
1. ESTRUCTURA DEL SISTEMA SANITARI

 El SNS s’estableix en la Llei General de

Sanitat de 1986 i integra totes les funcions i

prestacions sanitàries que, d’acord amb la

llei, són responsabilitat dels poders públics

8
1. ESTRUCTURA DEL SISTEMA SANITARI

 SISTEMA NACIONAL DE SALUT

 L’assistència sanitària és un dels pilars fonamentals

de l’estat de benestar i les seues característiques

principals són:

 finançament públic

 universalitat

 gratuïtat en l’accés
9

 qualitat i seguretat de les seues prestacions

1. ESTRUCTURA DEL SISTEMA SANITARI

 El SNS es finança a partir d’un sistema de política redistributiva

de la renda entre els ciutadans
 Cada persona aporta impostos en funció de la seu capacitat
econòmica i rep tot tipus de serveis sanitaris, en funció de les
seues necessitats de salut
 La assistència sanitària per malaltia comú i accident no laboral
és una prestació no contributiva finançada a través dels
impostos i inclosa en el finançament general de cada comunitat
 És un error pensar que la sanitat és gratuïta, els serveis es
financen a través dels impostos 10
1. ESTRUCTURA DEL SISTEMA SANITARI

 1.2. EVOLUCIÓ DEL SISTEMA SANITARI ESPANYOL

 El Sistema Sanitari Espanyol és relativament nou

 Comença a posar-se en marxa a partir de principis

del segle XX

 Ha patit molts canvis fins a l’actualitat

 La Llei General de Sanitat ha fet que tinga caràcter

públic, universal i gratuït
11
1.2. EVOLUCIÓ DEL SISTEMA SANITARI ESPANYOL

12
1.2. EVOLUCIÓ DEL SISTEMA SANITARI ESPANYOL

13
1.2. EVOLUCIÓ DEL SISTEMA SANITARI ESPANYOL

14
1.2. EVOLUCIÓ DEL SISTEMA SANITARI ESPANYOL

15
IMSERSO
1.2. EVOLUCIÓ DEL SISTEMA SANITARI ESPANYOL

16
1.2. EVOLUCIÓ DEL SISTEMA SANITARI ESPANYOL

17
1.3. ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA NACIONAL
DE SALUT
Actualment es gestionat per les CCAA però
coordinat per l’Estat
El sistema sanitari espanyol s’ha transformat molt i
ha evolucionat, des d’una estructura centralitzada,
dependent d’un únic organisme a una organització
descentralitzada, en la que cada CCAA, ací la
Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública
(2015) gestiona les seues competències en matèria
de Sanitat i Salut Pública.
18
1.3. ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA NACIONAL DE
SALUT

 El SNS reparteix les seues competències

entre:

 Estat

 Comunitats Autònomes

 Poblacions

19
1.3. ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA NACIONAL DE
SALUT

20
21
1.3. ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA NACIONAL DE
SALUT
 En cada Comunitat Autònoma hi ha un Servei
de Salut que s’encarrega de dirigir totes les
institucions de la pròpia comunitat,
diputacions i ajuntaments

 L’organigrama del Sistema Sanitari Públic

Valencià és el següent:
 http://www.sp.san.gva.es/centros/cen_index.jsp 22
1.3. ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA NACIONAL DE
SALUT
• Les peces bàsiques dels Serveis de Salut de les
CCAA (en la CV la Conselleria) són les Àrees o
Departaments de Salut (DS) que són la mínima
demarcació territorial on es presten de forma
integrada els dos nivells assistencials:
• Atenció primària.
• Atenció especialitzada.

23
1.3. ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA NACIONAL DE
SALUT

24
1.3. ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA NACIONAL DE
SALUT

25
1.3. ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA NACIONAL DE
SALUT

26
1.3. ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA NACIONAL DE
SALUT

27
1.4. SISTEMA SANITARI PRIVAT EN ESPANYA

 La LGS reconeix la possibilitat de les administracions

públiques d’establir concerts per a prestar serveis sanitaris
amb medis aliens al sector públic

 S’encarreguen organitzacions com:

 Mutualitats públiques per a funcionaris (MUFACE, MUGEJU,

ISFAS)

 Empreses col·laboradores de la SS

 Mútues d’accidents de treball i malalties professionals

28
Models generals de sistemes sanitaris en el mon.
1. Liberal.
De caràcter privat i mínima contribució
financera estatal.
Se basa en la llei d’oferta i demanda.
El exemple típic de sistema liberal de salut és el
dels Estats Units.
En aquest model l’Estat no ofereix assistència
sanitària a la població;
Cada persona utilitza els servicis que necessita
i paga per ells directament al proveïdor del 29
servei.
 1. LIBERAL

 Solament s'ofereixen de forma pública i gratuïta

algunes prestacions assistencials molt limitades per
persones sense recursos.
 En aquest model és molt habitual que les persones
contracten assegurances privades, amb distints nivells
de cobertura.
 En el cas de les grans empreses, solen oferir una
assegurança mèdica al seu personal com part de la seua
retribució, que significa que la pèrdua del treball
comporta la pèrdua de la cobertura sanitària. 30
 1. LIBERAL

•Les asseguradores privades ofereixen

cobertures però a base de grans quantitats de
diners i “son les que imposen les condicions”.
•Es pot arruïnar el pacient i la seua família per
tota la vida si emmalalteix greument
•Dóna lloc a un sistema sanitari doble: per
rics i per pobres.

31
 1. LIBERAL
• L'Estat sols s’ocupa de la Salut Pública que
afecta al conjunt de la ciutadania
(epidemiologia) i de la beneficència (classes
vulnerables).
• Aquest plantejament comercial de la salut fa
que moltes persones visquen sense accés a
la assistència sanitària,
• Inclús persones amb assegurança mèdica es
poden trobar que necessiten un tractament
o intervenció que no estiga inclòs en la 32

seva assegurança.
 A més, pot condicionar la qualitat de la
assistència:
L’empresa dóna prioritat a l'obtenció de
beneficis;
per exemple:
• No fer certes proves diagnòstiques,
• No aplicar tractaments cars a persones a
partir de certa edat u altres
circumstancies.

33
 1. LIBERAL

Un altre problema d’aquest sistema és

•Que la no intervenció de les autoritats en la
salut de la població fa que no s’apliquen accions
•De prevenció
•De promoció de la salut,
•D'educació sanitària
I això repercuteix molt negativament en el
nivell de salut de la població.
34
 1. LIBERAL

Per una altra part,

•La competència entre les empreses del sector de
la salut per captar clients i el que cobren
d’aquests, fa que el nivell de investigació,
innovació i avanços mèdics siga molt
significatiu.
•També poden disposar dels millors
professionals, ja que estan en disposició de
pagar sous elevats. 35
2. SOCIALISTA.
Exemple Cuba, és l’extrem oposat al liberal.
Tot el sistema de salut és de titularitat pública i
tot el que està en la cartera de serveis del
sistema es presta en condicions d’equitat,
gratuïtat i universalitat a la població.
La recerca de l'eficiència fa que l’estat aposte
per la medicina preventiva i l’educació
sanitària, en front de la creació de serveis
assistencials i medicacions costoses, i açò té
una incidència positiva sobre el nivell de 36
salut de la població.
 El principal problema és
Que l’estat no pot assumir el cost
de:
• Les tecnologies més
avançades,
• Els mètodes diagnòstics
més punters o
• Els medicaments més
costosos.
• La seua cartera de servicis és
limitada .
• Ningú té accés a servicis o
productes que no estén
inclosos en ella.
37
3. Mixtos

• Els dos models extrems tenen clars desavantatges, per tant,

la majoria dels països han optat per models mixtos, en los
que conviuen ambos sectors, privat i públic.

• En aquests models existeix una oferta pública, amb

distints nivells de prestació segons els països, i una oferta
privada que la complementa.

• El finançament en aquests models es pot fer por dos vies:

 Assegurança obligatòria
 A càrrec dels pressupostos de l’Estat.
38
3.1 Assegurança obligatòria.
•Totes les persones que treballen tenen l’obligació de
pagar les quotes d’una assegurança oficial.
•Aquest model es coneix com Mutualista o de Bismarck, i
és el primer que es va posar en funcionament.
•Cobreix a la persona assegurada, cònjuge i fills.
•Depèn del país, les quotes obligatòries es calculen d’una
u altra forma;
•Existeixen a més pagaments complementaris, entre
ells l’hospitalari i el farmacèutic.
•Els hospitals i centres de especialitats solen ser privats.

39
3.2 Els pressupostos de l'estat.

•La planificació i la salut pública queda en mans

de l’Estat, que elabora plans de salut d’obligat
compliment.
•Es finança principalment per els impostos
públics que l’estat recapta a partir de les
cotitzacions dels treballadors i els empresaris a
la seguretat social.
•Aposta per una protecció sanitària universal

40
3.2 Els pressupostos de l'estat.

• Té una amplia xarxa de centres sanitaris propis,

• No sol tindre copagaments, excepte el farmacèutic,
i regula el preu dels medicaments.
• Aquests variant del model mixt es coneix com model
Beveridge de Sanitat Pública

38
3.2 Els pressupostos de l'estat.
El gran inconvenient d’aquesta variant és:
•L’elevat cost de les prestacions, que està fent
que en alguns casos s' hagen introduït alguns
copagaments.
•Per controlar i racionalitzar els costos, cada
país establix una cartera de servicis, que
detalla tota l’oferta sanitària pública,
especificant els criteris de prestació i, si és el
cas, el cost que ha d'assumir la persona
usuària com copagament.
42
3.2 Els pressupostos de l'estat.

•Entre aquests models podem trobar moltes variants:

• Segons el criteri que apliquen per definir el dret a
la assistència.
•Segons si utilitzen centres sanitaris públics
solament o recorren a convenis amb centres privats,
•Segons si existeixen o no copagaments més allà dels
farmacèutics, etc.

40
2. UNITATS DE RADIODIAGNÒSTIC, MEDICINA
NUCLEAR I RADIOTERÀPIA EN EL SISTEMA SANITARI

 Moltes vegades són unitats independents dins de

l’hospital i amb una organització concreta
 De vegades són serveis externs que s’ubiquen dins
d’un centre hospitalari
 Normalment tenen:
 Cap de servei
 Supervisor
 Resta de professionals (metge, radiofísic, tècnics de
44
imatge...)
2. UNITATS DE RADIODIAGNÒSTIC, MEDICINA
NUCLEAR I RADIOTERÀPIA EN EL SISTEMA SANITARI

 2.1. FUNCIONS DELS PROFESIONALS DELS SERVEIS

 Dependrà de cada institució i dels medis a la seua

disposició

 També serà diferent depenent dels diferents

serveis:
 Radiodiagnòstic

 Medicina nuclear

 Radioteràpia
45
2. UNITATS DE RADIODIAGNÒSTIC, MEDICINA
NUCLEAR I RADIOTERÀPIA EN EL SISTEMA SANITARI

 2.1. FUNCIONS DELS PROFESIONALS DELS SERVEIS

 Metge
 Prescripció del tractament (radioteràpia)

 Interpretació de les imatges (medicina nuclear o

radiodiagnòstic)

 Responsabilitats:
 Consulta

 Prescripció i/o diagnòstic

 Realització d’informes 46

 Controls clínics
2. UNITATS DE RADIODIAGNÒSTIC, MEDICINA
NUCLEAR I RADIOTERÀPIA EN EL SISTEMA SANITARI

 2.1. FUNCIONS DELS PROFESIONALS DELS SERVEIS

 Radiofísic
 Competències clíniques, d’investigació i d’educació

 Responsable:

 Proves d’acceptació

 Calibratge

 Supervisió del manteniment dels equips

47
2. UNITATS DE RADIODIAGNÒSTIC, MEDICINA
NUCLEAR I RADIOTERÀPIA EN EL SISTEMA SANITARI

 2.1. FUNCIONS DELS PROFESIONALS DELS SERVEIS

 Infermeria
 Cura i informació del pacient

 Possibles efectes adversos o no desitjats del

tractament

 Administració contrastos

 Educació per a cures en casa

48
2. UNITATS DE RADIODIAGNÒSTIC, MEDICINA
NUCLEAR I RADIOTERÀPIA EN EL SISTEMA SANITARI

 2.1. FUNCIONS DELS PROFESIONALS DELS SERVEIS

 Tècnics
 Sota supervisió del professional

 Realització del tractament (radioteràpia)

 Realització de les Proves diagnòstiques

49
2. UNITATS DE RADIODIAGNÒSTIC, MEDICINA
NUCLEAR I RADIOTERÀPIA EN EL SISTEMA SANITARI

 2.1. FUNCIONS DELS PROFESIONALS DELS SERVEIS

 Altres professionals sanitaris

 Auxiliars d’infermeria

 Zeladors

 Personal d’administració

 Treballadors socials

 Altre personal sanitari (dermatòlegs, nutricionistes...)

50
3. QUALITAT EN LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS DE
RADIODIAGNÒSTIC, MN I ONCOLOGIA TERAPÈUTICA
 DEFINICIONS DE QUALITAT
 Respecte als individus  oferir serveis segurs,
eficaços i que puguen cobrir les necessitats i desitjos
dels pacients

 Respecte al sistema sanitari  oferir els majors

beneficis per a la salut amb els mínims riscos, a la
major quantitat de persones i en funció dels recursos
disponibles.

 Per als professionals de la salut  Millorar l’atenció 51

sanitària i màxim benestar per a l’individu

3. QUALITAT EN LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS DE
RADIODIAGNÒSTIC, MN I ONCOLOGIA TERAPÈUTICA

 És a dir, la definició de qualitat, és diferent

segons el punt de vista considerat.

 La definició de qualitat de l’OMS, engloba

totes aquestes definicions

 Per a l’usuari, qualitat és una atenció

sanitària d’excel·lència, personalitzada i
centrada en les necessitats del pacient 52
3. QUALITAT EN LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS DE
RADIODIAGNÒSTIC, MN I ONCOLOGIA TERAPÈUTICA

 PLA DE QUALITAT PER AL SNS

 Centrat en les necessitats de pacients i usuaris

 Orientat a la protecció, prevenció i promoció de la salut

 Preocupat pel foment de l’equitat

 Fomentar l’excel·lència clínica

 Impuls a les noves tecnologies

 Adequada planificació per a cobrir les necessitats de la

població.

 Avaluable 53
3. QUALITAT EN LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS DE
RADIODIAGNÒSTIC, MN I ONCOLOGIA TERAPÈUTICA

 Una forma d’avaluar la qualitat és

mitjançant la utilització d’entitats
acreditades internacionalment que
comprovaran l’aplicació de la
normativa vigent com per exemple:
 normes ISO
54

 normes UNE
3. QUALITAT EN LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS DE
RADIODIAGNÒSTIC, MN I ONCOLOGIA TERAPÈUTICA

 ISO (International Organization for

Standardization)

 Federació mundial d’organismes de

normalització amb uns comitès tècnics

 Elaboren normes internacionals

 El compliment de les normes  certificat

de qualitat per 3 anys 55