Anàlisi, audició i creació

ANÀLISI, AUDICIÓ I CREACIÓ - GEP 4t Curs, Menció de música

CONCEPTES CLAU GENERALS

Gènere: classificació de les obres musicals per la finalitat a la qual estan destinades. Música
religiosa o profana; música vocal o instrumental; música de cambra o música de concert;
música dramàtica (òpera); música de cinema; música culta o música popular.

Estil: És el conjunt de característiques que denomina una manera concreta de fer música.
(jazz, clàssic, rock, pop...)

Període/Època històrica musical:

CONCEPTES CLAU DE L’ANÀLISI DE LES AUDICIONS

Aspectes de la melodia

● Tema: el tema d’una obra musical és aquella construcció melòdica/rítmica que la
caracteritza i la diferencia d’altres. Sol ser un fragment breu, de sentit complet, que amb més
facilitat acudeix a la memòria quan s’intenta recordar una obra.
 Anàlisi, audició i creació

● Motiu: un tema està construït per un o diversos motius. El motiu és la unitat mínima
amb sentit musical.
○ Exemple: l’Ai, ai, ai de Sílvia Pérez Cruz

● Diàleg
● Altres coses: anacrusi, acèfal, tètic. Ascendent/descendent. Ornamentació

Aspectes del ritme

● Ritme uniforme (regular) – intervals de temps fixes - o no uniforme (lliure) – ritme

separat per interval de temps no proporcionals entre si - Ad libitum (lliurement).
● Pulsació (ens pot portar a parlar de subdivisió, d’accents). • Cèl·lula rítmica
● Obstinat
○ Exemple: Sicilienne (1777) Maria Theresia von Paradis

● Mètrica: compàs (organització de temps forts i dèbils).

Aspectes de l’harmonia (textura)

● Escala, mode: Música tonal /Música pentatònica o modal

● Esquemes harmònics repetitius o obres amb altures determinades, sense centre
tonal.
● La textura és el que nosaltres coneixem com a plans sonors. S’atribueix a diferents
plans simultanis del discurs musical. Organitza els elements que s’escolten en diferents graus
d’importància (jerarquies) i diferents rols.
○ Un pla sonor (monodia)
○ Dos o més plans sonors de jerarquies similars ([polifonia horitzontal –
contrapunt] [vertical – homofonia i heterofonia])
○ Un pla més important i d’altres de fons amb menor jerarquia (melodia
acompanyada).
 Anàlisi, audició i creació

Aspectes estructurals

Fraseig → Estructura → Forma

“Una composició musical no és res més que un conjunt organitzat d’idees musicals; i aquesta
organització constitueix la seva forma” Zamacois (1971)

La forma és la sintaxi musical (manera com el discurs musical està configurat). Alguns
ingredients bàsics són la repetició, el contrast i la varietat.

Tipus de formes

● Formes de repetició simètrica o per seccions. En una obra sempre hi ha un element

o secció que es repeteix, sigui alternant seccions diferents o repetint aquelles ja
exposades.
○ Binària → Peça dividida en dues seccions.
○ Ternària → Peça dividida en tres seccions, amb repetició o re-expositiva o
amb tres seccions completament diferent.
○ Rondó → Forma per seccions, la característica fonamental és la repetició
d’una de les seves parts alternant amb successives repeticions que presenten
temes nous.
○
● Formes de repetició per imitació i tractament fugat. Formes d’utilitzar la repetició
consistents en imitar successivament un tema que una altra veu ha realitzat
anteriorment, de manera que hi ha la sensació que les diferents veus es
persegueixen unes a les altres. Utilitzen l’estil d’escriptura anomenat “estil imitatiu”.
○ Cànon → Reproducció rigorosa realitzada per dues o més veus que entren
una després de l’altra, a vegades a altures diferents. A la part que presenta el
cànon se l’anomena (dux) i a la part que la imita (comes).
○ Fuga → Composició a veus que representa la forma més elaborada del
contrapunt per imitació. A diferència del cànon un cop exposats els temes
imitats es desenvolupen lliurement.
○
 Anàlisi, audició i creació

● Formes de repetició per desenvolupament. Són aquelles formes que prenent un o

dos temes fonamentals com a nucli de la composició, els repeteixen en determinats
moments (iguals o ornamentats) i també extreuen dels mateixos diferents motius
que desenvolupen noves idees.
○ Suite → Successió de peces instrumentals de ritmes (binaris i ternaris) i
tempos (alterna ràpids i lents) extretes del tipus dansa. Els moviments de la
suite tenen la mateixa tonalitat.
○ Sonata → Forma que es distribueix en diferents moviments, que com que
provenen de la suite tenen canvis de tempo. Escrita per un conjunt petit o un
solista amb acompanyament o solista de teclat.
○ Concert → Un o més instruments dialoguen amb l’orquestra. Presenta tres
temps: ràpid (en forma sonata), lent (en forma lied o tema amb variacions) i
ràpid (en forma rondó).
○ Simfonia → Actualment entenem que una simfonia és una composició
orquestral que normalment està construïda a partir de la forma sonata.
○ Minuet → Dansa francesa, mètrica ternària que consisteix en tres parts
anomenades: minuet, trio i minuet (en una altra tonalitat, a vegades amb
mode diferent).
○
● Formes de repetició per variació. Forma musical que té com a principal finalitat la
modificació interna o externa d’un tema. Peces breus, basades en el mateix tema,
que generalment està exposat a començaments de l’obra i que es va modificant al
llarg de cadascuna de les peces.
 Anàlisi, audició i creació

CANVIS DE PERÍODE
Anàlisi, audició i creació
COMPOSITORS FAMOSOS
ELEMENTS A TENIR EN COMPTE A L’HORA D’ANALITZAR UNA OBRA