TEMA 15 : L’ORGANITZACIÓ POLITICA I TERRITORIAL D ‘ESPANYA I CATALUNYA

1. Les formes de govern: la democràcia .

Societat :
- Règims democràtics : el conjunt dels ciutadans exerceix la sobirania i elegeix lliurament els
seus governs .

- Règims totalitaris : la vida pública i privada dels ciutadans sotmesa a la autoritat arbitraria
d’un dictador .

1.1 Els principis democràtics : la participació

Democràcia : DRET DE PARTICIPACIO : intervenir d’una manera activa , directa i compromesa
en el millorament de l’organització social i econòmica del mon . Tenir llibertat d’expressar l’opino.
- Les autoritats publiques han d’informar de les seves activitats i decisions .
- Es indispensable la cooperació i la col·laboració basades en el respecte i la tolerància .
- Els partits polítics han de canalitzar les diferents orientacions ideològiques i les
preocupacions socials i econòmiques .
- Per mitja de les eleccions , cada ciutadà expressa lliurement la seva opinió i la seva ideologia
.
La sobirania la té el poble

FORMES D’ORGANITZACIÓ POLITICA DE L’ESTAT

Comentado [PP1]:
Comentado [PP2R1]:
- Llibertats publiques i respecte
dels drets humans .
- Divisió dels poders de l’Estat
:legislatiu ,executiu i judicial
- Eleccions lliures per sufragi
universal .
- Una constitució per la qual s’han
de regir tots els ciutadans sense
excepció .

A la democràcia existeixen i l’estat s’organitza com a monarquia parlamentària o república

democràtica .
A la dictadura no existeixen i l’estat s’organitza com a monarquia autoritària o república totalitària
.

1.2 Espanya , un estat democràtic

Espanya es un estat democràtic fonamentat en el constitucionalisme i el parlamentarisme .

Una democràcia - Franco mor l’any 1975.

constitucional - Fi del regim dictatorial
- Implantació de l’esta democràtic Constitució de
1978
- La constitució es la llei fonamental de l’Estat
.Garanteix els drets individuals i col·lectius de
tots els espanyols

Una democràcia
- Monarquia parlamentaria : el cap d’Estat és el
parlamentaria Rei.
- Les lleis emanen del Parlament .
- El rei regna però no governa .
- El rei es el símbol de l ‘Estat : el representa a
l’interior i a l’exterior ,modera el funcionament
de les institucions i s’ha d’atenir en tot a les
normes que estableix la Constitució .

Els candidats que es volen presentar a les eleccions ,s’integren en partits polítics i presenten els
seus programes . les llistes de candidats ,obtenen un nombre de parlamentaris segons els vots
aconseguits . Aquests parlamentaris formen les Corts Generals .

1.3 La pràctica democràtica a Espanya

Tots els ciutadans de més de 18 anys tenen dret a elegir i a ser elegits . Cada individu pot emetre
un sol vot que té el mateix valor i el mateix pes decisiu ,independent de qui emeti el vot.
Participar i acceptar les normes contribueix al nostre procés de socialització i a l’adquisició
d’actituds ,valors i hàbits democràtics .

1.4 Les convocatòries electorals

 Parlament europeu
736 parlamentaris .
Eleccions cada 5 anys
Corts generals :
Representats al Congres Quatre nivells
territorials de
i al Senat , cada 4 anys
l’administració pública
Parlaments autonòmics
Diputats del parlament autonòmic respectiu
, cada 4 anys
Ajuntaments :
Eleccions locals o municipals .S’elegeix
Cada 4 anys

Referèndum : consulta popular per decidir sobre aspectes socials, polítics ,econòmics ..que
tinguin transcendència notable .

2. La divisió de poders :
La divisió de poders es un dels principals bàsics de la democràcia per garantir que cap poder
no pugui abusar de les seves competències .

2.1 El poder legislatiu :

El Congrés ( Cambra Baixa ) té el poder de discutir ,aprovar i derogar lleis . També aprova els
Pressupostos generals de l’Estat.
Els representats s’elegeixen a les eleccions cada 4 anys .
Campanya electoral dura 15 dies .
Cada província es una circumscripció electoral .
Cada província té un mínim de 2 representants . Ceuta i Melilla tenen 1 . La resta es
reparteixen de manera proporcional a la població .
LLEI D’HONT: després del recompte de vots s’adjudiquen els escons a cada partit en funció
del nombre de vots obtinguts en una proporció que afavoreix els partits que han rebut un
nombre més gran de vots i que perjudica als partits poc votats

Després el rei , prèvia consulta dels partits , proposa un candidat a la presidència del govern .
El congres vota com a president al candidat proposat pel rei i un cop investit fora el seu equip
de govern .
El Senat o Cambra Alta és una cambra de representació territorial . Revisa les propostes
legislatives que s’han fet al Congrés .
Pot modificar o vetar les lleis del Congrés , però son els membres d’aquest els que les aproven
definitivament .
El parlament de cada comunitat designa un senador i un altre més de cada milió d’habitants del
territori autònom . Els votants elegeixen nomes tres noms de la llista i els més votats seran els
senadors .

2.2 El poder executiu

Govern : President + Ministres

Dirigeix la política de l’Estat, administra els recursos ,estableix la defensa nacional i les relacions
exteriors .
Executa lleis i promulga decrets .
Ha de retre comptes davant del Congres el qual li pot demanar explicacions.
El Congres pot provocar una Moció de Censura .

2.3 El poder judicial

CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICAL

(CGPJ) : òrgan de govern de tots els jutjats i
tribunals

Tribuna Suprem , Ardència Nacional i el Tribuna Superior de Justícia .

La funció del CGPJ és garantir la independència dels jutges en l’exercici de la funció judicial
(jutjar i fer executar allò jutjat )

3.Organització territorial d’Espanya

Espanya esta organitzada en comunitats autònomes , províncies i municipis . Algunes províncies
tenen divisió comarcal . Totes aquestes institucions tenen AUTONOMIA , fruit de la delegació de
sobirania que els donen les Corts Generals per mitja d’estatuts .

3.1 Les Comunitats Autònomes

La constitució del 78 reconeix a Espanya com un estat unitari no centralista , PRINCIPI
D’AUTONOMIA.
ESTATUS D’AUTONOMIA : 17 comunitats autònomes regides per un Estatut en el qual
s’estableixen les característiques del Parlament , el Govern i l’Administració .Negocien amb el
Govern central les competències a gestionar i el fiançament .

Hi ha dos tipus de competències : plenes i compartides .

Plenes : organització de les institucions d’autogovern ,sanitat i educació .
Compartides : administració de justícia , legislació laboral , gestió d’infraestructures viaries .

INSTITUCIONS AUTONÒMIQUES

Parlament :s’aproven les lleis i els pressupostos i controla l’acció del govern autonòmic
President autonòmic : representa l’Autonomia , forma i dirigeix el Govern . Elegit pel parlament
i anomenat pel Rei .
Govern : president + consellers .Executa i fa complir les lleis.

Sistema de finançament :
- Regim foral : País Basc i Navarra
- Règim comú : la resta de comunitats

3.2 El poder local : l’administració municipal i provincial .

Comunitats Autònomes – Províncies- Comarques – Municipi
Províncies
La distribució actual data al 1833
Característiques :
- Es la circumscripció electoral de l’Estat .
- Es la divisió territorial perifèrica de l ‘Estat representada en el subdelegat del Govern .
- Es la administració local de rang més alt . Coopera amb els municipis a través de la
diputació provincial
Municipis
Unitats territorials més elementals .
L’ajuntament és l’òrgan de govern.
El poder local s’elegeix cada anys per mitja d’eleccions. S’elegeixen els regidors i aquests , al
seu torn, a l’alcalde.
Han de disposar de mitjan econòmics que aconsegueixen gracies als tributs propis i als impostos
que recapten l’Estat i la comunitat autònoma .
Altres entitats territorials :
A les illes canàries existeix : cabildo i a les Balears el consell insular
A Catalunya ,Aragó i Galicia existeixen les comarques a les quals s’atribueixen algunes
competències relacionades amb els serveis i equipaments determinants .

4.L’organitzacio politicoadministrativa a Catalunya

4.1 L’establiment de l’autonomia política

L’estatut de 1932.

La proclamació de la Segona República espanyola i l’aprovació de la Constitució de 1931

conduïren al reconeixement per a Catalunya d’un govern autonòmic, la Generalitat de Catalunya
que possibilità l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia del 1932 .

Definia Catalunya com una regió autònoma dins de l’Estat espanyol i considerava oficials el
català i el castellà. Franco va suprimir aquest Estatut

ELS ESTATUTS DELS AYNS 1979 i 2006

A l’estatut de 1979 Catalunya era reconeguda com una Nacionalitat. Donava oficialitat al català
igualment que al castellà i plantejava disposar d’una policia pròpia.

El18 de juny de 2006 es va aprovar en referèndum un nou Estatut que defineix Catalunya “com a
nació”, s’amplien les competències de la Generalitat i s’estableixen nous finançaments.

4.2 Les institucions de l’autogovern de Catalunya: la Generalitat

Generalitat de Catalunya : Sistema constitucional en que s’organitza políticament l’autogovern i

integra el Parlament , el President i el Consell Executiu o Govern .

Parlament : funció legislativa : aprova els pressupostos i controla el Govern .

President : Elegit pel Parlament i nomenat pel Rei . Representació més alta de la Generalitat .
Manté relacions amb altres institucions de l’Estat i convoca eleccions .També es el responsable
del Consell Executiu .

4.3 Els poders efectius de la Generalitat

La Constitució espanyola atribueix a Catalunya una sèrie de competències i li dóna poders

d’actuació normativa o executiva que permeten l’autogovern. La Generalitat té tres tipus de
competències.

COMPETENCIES DE LA
GENERALITAT

Exclusives : la Generalitat disposa de tota la capacitat de decisió .

Compartides : l’Estat i la Generalitat disposen de diferents tipus de poder però la competència

esta compartida .

La Generalitat també té capacitat d’actuació sobre la regulació del crèdit, banca, medi ambient,
recursos hidràulics.

Els ingressos de la Generalitat provenen en gran part de les transferències que li cediex l’Estat
en funció dels serveis i les competències que han estat traspassades. La Generalitat també pot
establir els seus propis impostos, emetre deute públic i accedir a crèdits

4.4 L’organització territorial de Catalunya

Catalunya té 4 províncies: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona Cada província està dividida en
comarques que són entitats locals de caràcter territorial dins de les quals estan els municipis.