Professional Documents
Culture Documents
Cat Lit Proj Amor
Cat Lit Proj Amor
L’AMOR A LA
LITERATURA
MEDIEVAL
1R BATX 1
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
INDEX
A) DELS ORÍGENS AL S.XIV 4
1. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL 4
ORÍGENS DE LA LLENGUA I LA LITERATURA CATALANA1 4
LA SOCIETAT FEUDAL 4
EL PAPER DE LA RELIGIÓ CRISTIANA DINS LA SOCIETAT MEDIEVAL 5
2. LA POESIA TROBADORESCA 6
TROBADORS I JOGLARS 8
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA POESIA TROBADORESCA 8
- L'amor cortès 9
- Llenguatge refinat 9
- Ús dels motius poètics 9
- Formes poètiques específiques 9
- Funció musical 9
- Experimentació amb la forma i el contingut 9
- Idealització de la dama 9
L’AMOR CORTÈS 9
PRINCIPALS GÈNERES TROBADORESCOS 10
PRINCIPALS TROBADORS CATALANS5 11
PRINCIPALS TÒPICS AMOROSOS QUE ES TROBEN EN AQUESTA POESIA6 11
DONNA ANGELICATA: lit. dona angelical 11
La Divina Comèdia 11
La dona angelical 11
FUROR AMORIS: lit. “La bogeria de l’amor” 12
DESCRIPTIO PUELLAE: lit. descripció de la noia 12
B) ELS SEGLES XIV I XV 13
1. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL 13
Crisi 13
INNOVACIÓ CULTURAL: L’HUMANISME I LA NOVA VISIÓ DE L’AMOR 14
Què és l'humanisme renaixentista? 14
Orígens de l'humanisme 15
Què significava l’humanisme renaixentista per l’amor? 15
El llegat de l’humanisme 15
2. BERNAT METGE, LA INFLUÈNCIA DE PETRARCA, I L’HUMANISME ITALIÀ 16
Petrarca 17
La influència de Petrarca 17
Humanisme italià 17
Al segle XV… 18
LA VISIÓ DE L’AMOR I LES DONES EN L’OBRA LO SOMNI 18
Lo Somni 18
Visió de l’amor 19
Visió de les dones 19
3. TRADICIÓ I RENOVACIÓ DE LA LÍRICA ALS SEGLES XIV I XV 20
JORDI DE SANT JORDI: EL PREDECESSOR DE AUSIÀS MARC 20
AUSIÀS MARCH: VIDA I TEMÀTICA DE LES SEVES COMPOSICIONS POÈTIQUES 21
CONCEPCIÓ DE L’AMOR EN LA SEVA OBRA 21
1R BATX 2
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
4. LA NOVEL·LA CAVALLERESCA 23
L’ESTAMENT DE LA CAVALLERIA I LA SEVA RELACIÓ AMB LA LITERATURA: ELS
TRACTATS DE CAVALLERIES I LA NARRATIVA DE FICCIÓ 23
LA NARRATIVA DE CAVALLERIES AL SEGLE XV 24
Joanot Martorell i Tirant lo blanc 24
Joanot Martorell (1413-1415) 25
Tirant lo Blanc (1490) 25
Els personatges de la trama amorosa 25
Curial e Güelfa 27
WEBGRAFIA/BIBLIOGRAFIA 28
1R BATX 3
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
Els segles XII i XIII es va estendre a la resta de Catalunya, a la major part del País Valencià,
a les Illes Balears, a la Franja (Aragó), a la ciutat sarda de l'Alguer i a la comarca murciana
del Carxe i la frontera lingüística va quedar establerta al final del regnat de Jaume I.
La llengua romanç catalana té els seus orígens a l'Edat Mitjana i ha evolucionat al llarg dels
segles. És la llengua oficial d'Andorra i es parla a Catalunya, les Balears, València i l'est
d'Aragó. És coneguda per la seva fonologia i la seva gramàtica úniques, que la diferencien
d'altres llengües romàniques. Durant el segle XVIII, conegut com el Segle de les Llums, el
català va tenir un gran impacte a la literatura. Avui dia és una llengua vibrant i dinàmica, que
reflecteix la identitat cultural dels seus parlants.
La fonologia del català està marcada per un sistema vocàlic i uns sons consonàntics propis.
La seva gramàtica és similar a la d'altres llengües romàniques, però també té regles i
estructures pròpies. També és conegut per la seva varietat de dialectes, que varien de l'una
regió a l'altra. El català s'ha utilitzat durant segles i continua sent una part important de la
cultura de Catalunya i els seus voltants. L'ús continuat de la llengua reflecteix el significat
cultural profund i la diversitat lingüística.
LA SOCIETAT FEUDAL2
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l’edat
mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
1R BATX 4
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
La inestabilitat dels anys 1040 a 1060 és un episodi d'un moviment que va esclatar a tot
l'Occident europeu, encapçalat per l'aristocràcia, que no va dubtar a apoderar-se
directament dels òrgans de poder. És el període conegut com la revolució feudal que va
tenir com a desenllaç l'emergència d'una multitud de petites senyories locals, hereves dels
principats territorials d'època carolíngia. Ja que l'autoritat pública més forta a Catalunya a
finals del segle x era la dels comtes de Barcelona, que posseïen els comtats de Barcelona,
Girona i Osona, el futur polític del territori va dependre en gran part de la capacitat de
resistència que aquests comtes van tenir davant dels feudals.
1R BATX 5
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
Les institucions religioses, com ara les ordres monàstiques, jugaven un paper crucial en
l'educació i la cultura, mantenint escoles i biblioteques. A més, la religió cristiana motivava
expressions artístiques, com ara l'arquitectura de les esglésies i les obres d'art religiós.
Al mateix temps, la relació entre l'Església i l'estat era complexa, amb moments de
col·laboració i conflicte, com es va veure en les lluites de les Investidures. En resum, la
religió cristiana era un element unificador i estructurador en la societat medieval catalana.
2. LA POESIA TROBADORESCA
La poesia trobadoresca va ser la primera manifestació literària de gran magnitud a l’Europa
medieval que, a més, era escrita en occità durant els segles XII i XII. S’han conservat
gairebé unes 2500 poesies de, més o menys, uns 350 poetes de tant el sud de França, el
nord d’Itàlia, i tota Catalunya.
Els trobadors catalans també feien servir el provençal per escriure poesia. Això es deu
principalment a diversos motius:
- La gran reputació de la lírica trobadoresca occitana.
- La proximitat geogràfica.
- Els lligams polítics entre Provença i Catalunya.
- La semblança entre el provençal i el català.
Els joglars es dividien en dos grups: els de lírica, més refinats i cultes, que cantaven les
obres dels trobadors, i els de gesta, que recitaven epopeies de memòria.
La poesia trobadoresca va ser copiada en els cançoners als segles XIII i XIV. Tot i que la
llengua culta i de prestigi era el llatí i les llengües romàniques es percebien amb rebuig i
com a “inapropiades per a la literatura”, va arribar un moment en què això canvia i els autors
de poesia trobadoresca comencen a ser copiats, de la mateixa manera que els autors
clàssics, tractats com els manuscrits de les grans obres grecollatines. Als cançoners s'hi
posava el nom i el "retrat" de cada trobador. No era ben bé un retrat, ja que aquesta tècnica
no existia realment, però la intenció era representar al trobador. Aquests, de fet, són
representats sobretot en el moment en que es representaven en cançons o relats.
Normalment, el trobador no interpretava les seves composicions, sinó que aquesta tasca
era assignada als joglars. Aquests es guanyaven la vida viatjant de cort en cort cantant i
interpretant musicalment les composicions dels trobadors.
1R BATX 6
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
Els cançoners, abans de les composicions líriques, ens ofereixen la vida y razó de cada
autor. La “vida” és un petit relat biogràfic, que algun estudiós ha arribat a qualificar de “petita
novel·la en miniatura”.
Molt de temps durà el seu amor abans que el vescomte i la resta de gent se n'adonessin. I quan el vescomte
es va adonar l'apartà d'ell i féu tancar i vigilar l'esposa. I la dama féu acomiadar Bernat, perquè s'apartés i
s'allunyés d'aquella comarca. I ell se n'apartà i se n'anà vers la duquessa de Normandia, que era jove i de
gran valor i coneixedora del mèrit, de l'honor i de la lloança ben dita. I li agradaven molt les cançons i els
versos de Bernat, i el rebé i l'acollí molt afectuosament. Molt de temps estigué a la seva cort, i s'enamorà
d'ella i ella d'ell, i li féu moltes bones cançons. I estant amb ella el rei d'Anglaterra, aquest la prengué per
esposa i la tragué de Normandia i la portà a Anglaterra. I Bernat restà aquí trist i afligit, i se n'anà vers el bon
comte Raimon de Tolosa i amb ell estigué fins que el comte morí. I Bernat, pel dolor que sentí, es lliurà a
l'orde de Dalon i allí morí. I a mí, Uc de Sant Circ, m'explicà el que he escrit sobre ell el vescomte Ebles de
Ventadorn, que fou fill de la vescomtessa que Bernat estimà. I féu aquestes cançons que oïreu, aquí a baix
escrites.
Les “vides” són com els retrats de l’època o, per exemple, un post d’Instagram. És a dir, cal
saber que no són necessàriament fidels a la realitat. Ara bé, ens mostren l’interès del públic
en conèixer l’autor del relat. Tota aquesta literatura es va originar en l’oralitat, la qual
implicava anonimat. Des del moment en què es posa per escrit, apareix la necessitat de
reconèixer els autors. La “razó”, al seu torn, és la causa per la qual el trobador escriu poesia
o bé els motius concrets pels quals s’ha escrit alguna de les seves composicions.
1R BATX 7
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
TROBADORS I JOGLARS
Donem el nom de trobador a l'autor que escrivia cançons en la llengua comuna, en oposició
als poetes que escrivien en llatí. Els trobadors feien les seves cançons per ser cantades, la
qual cosa vol dir que la majoria eren músics experimentats. Això vol dir, també, que la seva
poesia era per escoltar, i no per llegir. El procés de crear una cançó era difícil i no es podia
improvisar gaire, i sovint eren els mateixos autors els qui les cantaven. Quan no ho feien ells
mateixos, un joglar era l'encarregat de recitar-les davant del públic. Els joglars eren
professionals de l'entreteniment i eren molt importants per a la poesia medieval.
Els joglars posaven en escena les cançons dels autors i això significava que la poesia tenia
molta teatralitat i gestos. Pel que fa a la poesia trobadoresca, els joglars havien de ser molt
fidels al text, el que requeria molta preparació. El joglar que recitava poesia lírica era
diferent del que recitava èpica, ja que el primer havia de ser més precís i exacte.
Els trobadors importants tenien joglars per difondre les seves obres, però a vegades sorgien
problemes com malentesos o necessitat de resumir els coneixements del joglar. Això va
portar a la creació d'ensenyaments, com els que va fer el noble català Guerau de Cabrera al
seu joglar Cabra. Aquests textos són interessants perquè mostren els gustos literaris i la
formació dels trobadors i la noblesa de l'època.
El paper del trobador (i també del joglar) a la societat medieval es justificava per els llargs
períodes d'oci a les corts feudals. Les diferències bàsiques entre aquests dos personatges
eren les següents:
Els joglars provenien d'origen humil, eren desinhibit i tenien la funció d'entretenir com a
bufons, fent acrobàcies, ensinistrant animals, mimant, ballant, etc. En canvi, els trobadors es
professionalitzaven en els cercles aristocràtics.
Els joglars difonien, a més de les composicions dels trobadors, una literatura oral en català
que s'ha perdut avui dia. Els trobadors, per contra, no només eren autors, sinó també
intèrprets de les seves composicions (lletra i música). Alguns tenien joglars fixes per cantar
les seves obres.
1R BATX 8
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
- L'amor cortès
És central en la poesia trobadoresca. L'amor cortès és un amor idealitzat, sovint
impossible d'aconseguir, que exalta la bellesa i la noblesa de l'ésser estimat.
- Llenguatge refinat
La poesia trobadoresca fa ús d'un llenguatge refinat i elevat, amb una preocupació
per la precisió en l'expressió dels sentiments i les emocions.
- Ús dels motius poètics
Com l'amor, la natura, la cortesia, l'anhel d'aventura i la melangia. Aquests motius
són recurrents i es tracten amb una sensibilitat particular.
- Formes poètiques específiques
Com la cançó, la tensó, la tençó o la alba. Cada forma té les seves pròpies regles
mètriques i estructurals.
- Funció musical
Moltes vegades, els poemes trobadorescos estaven destinats a ser cantats, de
manera que la música i la poesia anaven de la mà.
- Experimentació amb la forma i el contingut
Els trobadors sovint jugaven amb les convencions poètiques establertes i provaven
noves formes i temes.
- Idealització de la dama
La figura de la dama, objecte de l'amor cortès, era idealitzada i alçada a través dels
poemes, sovint presentada com a distant i inabastable.
L’AMOR CORTÈS
La poesia amorosa dels trobadors està íntimament relacionada amb el tipus de societat
feudal en què es desenvolupa. El concepte de fin’amors o "amor cortès" és crucial. Aquest
consisteix en un joc en què el codi feudal es trasllada a l'experiència amorosa. El trobador,
l'enamorat, expressa el seu desig de manera escalonada (penyores, poemes, etc.) fins a
aconseguir l'amor de l'estimada, transformant-se eventualment en amants. El procés de
festeig segueix els tòpics de la tradició grecollatina, passant per les diferents etapes d'un
procés d'enamorament: visus (contemplació), alloquium (conversa), contactus (carícies),
basia (besos) i factum (unió). La dama (midons) accepta aquest festeig de forma discreta;
inicialment, es mostra distant i, poc a poc, tolera l'aproximació de l'amant, tímid i suplicant.
1R BATX 9
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
Un altre motiu perquè aquest procés sigui lent i discret és que la "midons" sovint era una
dona casada amb un senyor feudal poderós. Amor i matrimoni esdevenen així dos
conceptes independents.
Els trobadors consideren la "midons" com un ésser superior al qual retreuen homenatge,
com si fos el seu propi senyor feudal, establint-hi, una relació equivalent a la d'un vassall
respecte d'un senyor. El marit de la dama (gilós) assumeix el paper d'antagonista en l'amor
entre el trobador i la seva estimada, utilitzant espies aduladors (lausengiers) per vetllar per
la fidelitat que la dama li deu. En els poemes, el trobador amaga el nom de la seva estimada
darrere d'un "senyal", és a dir, una paraula o expressió que esdevé el pseudònim de
l'estimada.
Alba Expressió lamentosa del poeta per haver de deixar una dama a
l'alba, després de passar la nit junts.
Cançó de croada Una composició que el trobador crea per encoratjar els soldats que
es dirigeixen a lluitar a les croades.
1R BATX 10
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
D’altres ens ha arribat una quantitat molt petita d’obres, sense la música que pogués ficar-la
en valor en la seva justa mesura. Per exemple: Guerau de Cabrera, Pere Galceran, Ramon
Vidal de Besalú, Ramon de Rosselló, Formit de Perpinyà, Guillem Ramon de Gironella, Pere
Salvatge, Amanieu de Siscars o Berenguer d’Anoia.
Ara bé, membres de l’alta noblesa i aristocràcia catalana van fer poesia trobadoresca,
alguns fins i tot amb alguna composició remarcable, escrita com manava aleshores el
costum, en occità-provençal. Van ser els casos de Frederic de Sicília, Ponç Hug d’Empúries,
un bord del rei d’Aragó, la també borda Violant de Vilaragut (reina de Mallorca), i el mateix
rei Pere el Cerimoniós.
Una menció important als poetes del segle XIV, que escrivien en català amb formes
occitanes o, en altres paraules, en occità amb molts mots catalans. En tenim a Pere March,
Gilabert de Próixita, Pere de Queralt o el capellà de Bolquera com a exemples notables.
La dona angelical
Les seves primeres obres, les Rimes o la Vida nova, mostren la seva aspiració a transcendir
la poesia trobadoresca, presentant l'amor terrenal cap a Beatriu com el camí cap a l'amor
diví. La mort de Beatriu el 1290 va sumir Dante en una important crisi religiosa, portant-lo a
dedicar-se als estudis. El concepte de "donna angelicata" representa una sublimació de
l'amor carnal, on la bellesa física de l'estimada es transforma en una participació en una
bellesa de naturalesa superior, simbolitzant un amor espiritual.
1R BATX 11
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
Aquesta obra literària és icònica i, sense dubte, un referent del tòpic de la dona angelical.
La poeta grega Safo va descriure’n els “símptomes de l’enamorament” ja als segles VII-VI
a.C., i va ser una gran influent del tòpic literari.
1R BATX 12
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
És un tòpic renaixentista, que pren recursos dels poetes antics i dels stilnovisti. Algunes de
les imatges més habituals són els ulls clars i lluminosos, la pell blanca com la neu o les flors,
el cabell d’or, els llavis de corall, les dent com perles o cristalls.
Car [Tirant] estava admirat dels seus cabells, qui de rossor resplendien com si fossin madeixes d’or; més esta
admirat dels ulls, que parien dues esteles redones relluints com a pedres precioses; lo seu nas era prim i afilat
e no massa gran ni poc segons la llindesa de la cara, que era d’extrema blancor de roses ab lliris mesclada;
los llavis tenia vermells com a coral e les dents molt blanques, menudes e espesses que parien de crestall.
En els segles XII i XIII, la producció agrícola va augmentar, la qual cosa va reduir la fam i va
fer créixer la població, però a mitjans del segle XIV va passar el contrari. La manca de
collites va provocar una nova onada de fam al camp català i europeu. La pesta negra, un
fenomen desastrós en la història europea, es va unir a la mala alimentació i la fam, matant
un terç de la població europea i gairebé la meitat de la població catalana a partir de 1348.
La pesta va ser seguida de brots i epidèmies que van afectar la població en àrees rurals i
urbanes. L'alta taxa de mortalitat va provocar una crisi demogràfica a Europa que va durar
un període de temps prolongat per ser remediada.
1R BATX 13
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
L'alta taxa de mortalitat a les zones rurals va portar molta gent a traslladar-se a les ciutats,
la qual cosa va provocar l'augment de la manca de treballadors a les zones rurals. A la regió
rural de Catalunya van aparèixer els anomenats masos rònecs, masos i terres abandonades
a causa de l'alta taxa de mortalitat i de l'exili de la població cap a les ciutats. Els pagesos
més adinerats van reforçar la seva posició en contra dels senyors feudals. Aquests últims
van tornar a endurir els mals usos (abusos senyorials) i van intentar fer pagar als pagesos
que es van quedar amb els masos rònecs.
A Catalunya, els impostos sobre els productes van augmentar a causa del descens de la
producció agrícola, ja que els senyors feudals havien perdut ingressos que volien
compensar. A causa d'això i de la manca d'oferta de productes, els preus van augmentar
significativament. Com s'ha mencionat anteriorment, els mals comportaments, que s'havien
abandonat en temps de prosperitat, es van tornar a imposar als agricultors catalans. Tant al
camp català com a moltes zones rurals europees, les males condicions de vida al camp van
portar molts pagesos a provocar revoltes al camp, generant una crisi social de magnituds
mai abans vistes a Europa.
Segons l'obra seminal de 1860 de Jacob Burckhardt, "La civilització del Renaixement a
Itàlia", la definició de l'humanisme es va consolidar en l'estudi dels textos clàssics —grecs i
romans— per afectar la manera en què es veu el món, portant del món antic a reformar el
"modern" i donant una visió més universal i humana centrada en la capacitat dels humans
d'actuar i no seguir cegament un pla religiós. Els humanistes creien que Déu havia donat
opcions i potencial a la humanitat, i els pensadors humanistes havien d'actuar per
aprofitar-ho al màxim.
1R BATX 14
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
Orígens de l'humanisme
L'humanisme renaixentista va començar a finals del segle XIII quan la fam dels europeus
per estudiar textos clàssics va coincidir amb el desig d'imitar aquests autors en estil. No
eren còpies directes, sinó que es basaven en models antics, recollint vocabulari, estils,
intencions, i forma. L'humanisme renaixentista va començar a utilitzar el coneixement,
l'amor i potser fins i tot l'obsessió amb el passat per canviar com ells i altres veien i
pensaven sobre la seva pròpia era. L'humanisme va començar a afectar la cultura i la
societat i va impulsar, en gran part, el que ara anomenem Renaixement.
Aquest és un fet recorrent a la història, com podem observar en les últimes dècades. La
humanitat sembla tenir una tendència a voler tornar al passat o de recuperar tendències
passades, i, com ara els canvis són molt més ràpids, aquest “Renaixement constant” es
dóna sovint. Per exemple, al voltant de 2022, la moda i estil Y2K va ressorgir, com també
l’estil dels 80s, etc.
El llegat de l’humanisme
L’humanisme del Renaixement, que va sorgir a la Itàlia del segle XIV, va defensar la dignitat
i el potencial de les persones, posant èmfasi en el pensament crític, l'educació i la cerca del
coneixement. Aquest moviment intel·lectual va establir les bases dels moviments moderns
de drets humans en afirmar el valor inherent i els drets de cada persona.
1R BATX 15
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
Així com els humanistes del Renaixement van posar èmfasi en l'educació com a eina
d'empoderament, els moviments moderns de drets humans aprofiten l'educació i la
sensibilització per desafiar la discriminació i promoure la inclusió. Tots dos moviments
busquen desmuntar els sistemes opressors i empoderar les comunitats marginades.
En essència, l'humanisme del Renaixement va sembrar les llavors dels moviments moderns
de drets humans al promoure la idea que cada individu mereix respecte, llibertat i
oportunitats iguals, independentment del seu origen o identitat. El llegat de l'humanisme
continua inspirant i guiant els esforços per defensar els drets humans arreu del món.
1R BATX 16
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
Per les acusacions i les malversacions Bernat Metge va recórrer als clàssics per recercar un
estil elegant, i a la vegada per trobar temes i arguments per finalitats personals.
Petrarca12
Francesco Petrarca (1304-1374) ha estat anomenat el Pare de l'Humanisme italià, i mentre
que la historiografia moderna juga el paper dels individus, la seva contribució va ser gran.
Creia fermament que els escrits clàssics no només eren rellevants per a la seva pròpia edat,
sinó que veien en ells una orientació moral que podria reformar la humanitat, un principi clau
de l'humanisme renaixentista i que l'eloqüència, que movia l'ànima, era la mateixa que la
lògica freda. Petrarca no va aplicar gran part d'aquest pensament al govern, però va
treballar per reunir els clàssics i els cristians. Els protohumanistes havien estat en gran part
seculars; Petrarca va incloure la religió, argumentant que la història pot tenir un efecte
positiu en una ànima cristiana. S'ha dit que va crear el "programa humanista", i va
argumentar que cada persona hauria d'estudiar els antics i crear el seu propi estil.
La influència de Petrarca
La seva influència es va traduir en el corrent del petrarquisme, perdurat fins al s.XVII. Les
seves obres representen un redescobriment i una reelaboració de la cultura clàssica.
És com un pont de l’Antiguitat clàssica i el Renaixement. Molt important perquè va ser un
dels primers humanistes.
El seu treball de recuperació dels clàssics també va ser una tendència durant els segles
següents entre la Itàlia renaixentista.
Fins i tot a l’obra de Lo Somni de Metge té unes lleus influències de Petrarca.
Humanisme italià13
És un moviment de renovació cultural sorgit a Itàlia (s.XIV) on Petrarca va ser el principal
promotor i impulsor, i que es va expandir per tota Europa (s.XV-XVI).
Volien retornar a la llengua llatina, perquè la llengua de la cultura en l’Edat Mitjana ha
provocat un oblit i una mala interpretació del saber clàssic. El retorn s'aconsegueix
mitjançant l’estudi i la imitació dels mestres en les seves lletres. Es pot deduir que les lletres
són el fonament de la cultura.
En els segles següents continua amb l’humanisme essent capdavanter entre tots els altres
països.
1R BATX 17
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
Al segle XV…
El 1400, les idees de l'Humanisme renaixentista s'havien estès per permetre que els
discursos i altres oracions es classiquiitzessin: era necessària la difusió perquè més gent
pogués entendre. L'humanisme era cada vegada més admirat, i les classes altes enviaven
els seus fills a estudiar pel prestigi i les opcions de carreres i professions. A mitjans del
segle XV, l'educació humanista era normal a la Itàlia de classe alta.
Ciceró, el gran orador romà, es va convertir en l'exemple central dels humanistes. Mentres
que Petrarca i els seus semblants havien estat políticament neutrals, ara alguns humanistes
argumentaven que les repúbliques eren superiors a les monarquies dominants. Això no va
ser un nou desenvolupament, però va arribar a afectar l'humanisme. El grec també es va fer
més comú entre els humanistes, fins i tot si sovint es mantenia segon al llatí.
Alguns grups volien adherir-se estrictament al llatí ciceroni com a model per a les llengües;
altres volien escriure en un estil de llatí que sentien més contemporanis.
El poder de l'humanisme, amb la seva crítica textual i estudi, es va mostrar el 1440 quan
Lorenzo Valla va demostrar que la Donació de Constantí, ostensiblement transferint gran
part de l'Imperi Romà al Papa, era una falsificació. Valla i altres van impulsar l'Humanisme
Bíblic —la crítica textual i la comprensió de la Bíblia— per apropar la gent a la paraula de
Déu que havia estat corromput.
1R BATX 18
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
Al segon llibre hi han les causes de mort de Joan I i la seva sort posterior
Al tercer, els dos personatges mitològics parlen de les seves vides. Orfeu acaba amb una
descripció de l’infern i Tirèsies acaba amb una crítica sobre les dones.
Al quart, Metge replica els atacs de les dones que va fer Tirèsies a l’anterior llibre protegint a
les dones amb un extraordinari elogi d’elles i una invectiva contra els homes
Després, al acabar, Tirèsies dóna fi a la seva discussió amb el Metge i l’autor es desperta
del somni.
Visió de l’amor
Al tercer llibre Orfeu explica que només és un amant que abandona tot
per l’amor i Tirèsies critica a Metge amb la mateixa frase que Orfeu,
que ell es basa en la felicitat en l’amor cap l’amant.
“¿Què et diré de llur avaricia? Si ho començaré, dubta'm que me'n puixa lleixar. Ultra los grans furts que fan
als marits e a llurs fills pubills, e l'extorsió als amadors que molt no els plaen, veges a quantes viltats se
sotsmeten per créixer e aconseguir gran aixovar. No es poria trobar algun vell bavós, ab los ulls llagremosos e
encara que les mans e lo cap li tremolen, per vil, sutze e disformat que sia, que elles per marit rebujassen
solament que el vegen ric e opulent.”
Al final (lloc: Quart llibre) Metge comença a defensar les dones amb una llarga llista de
dones ‘exemplars’ (Elisenda de Montcada, esposa de Jaume Just; Elionor de Sicília, mare
de Joan el Caçador; Elionor de Xipre, esposa de Pere I de Xipre; Sibil·lia de Fortià, esposa
1R BATX 19
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
de Pere el Cerimoniós; Violant de Bar, esposa de Joan el Caçador i Maria de Luna, cònjuge
de Martí l’Humà) i crítiques per els homes, desde l’Antiguitat fins a tota l’historia.
Atenció especial a Maria de Luna, perquè vol guanyar el favor després de l’empresonament:
“[…] conclouré breument en la regina dona Maria, ara regnant, no gens per tal que ella meresca ésser darrera
per menoritat de virtuts, mas per dar-li’n avantatge e honor. Ella serà la clau que tancarà l’obra, e lo signe
posat a la fi del rescrit e lo segell autoritzant complidament aquell. Tantes són les virtuts de què la poria
dignament lloar, que no sé on començ[…].”
Com a poeta cortesà, exalta figures femenines com la seva germana i Margarida de Prades
en poemes com "Midons" i "Setge d'amor". A la cort d'Alfons el Magnànim, es relaciona amb
altres poetes joves i destaca la seva relació amb Íñigo de Mendoza, el Marqués de
Santillana, que el lloa com a "cavallero prudente" i "músico excellente". La seva obra consta
de 18 poemes, situant-lo com un dels autors més rellevants de la lírica catalana abans
d'Ausiàs March.
Influenciat pels trobadors del segle XII, Jordi de Sant Jordi aborda la reflexió amorosa des
de l'ideal de l'amor cortesà trobadoresc. Martí de Riquer destaca la seva modernitat,
enfocada en ritmes i formes clàssiques. Malgrat utilitzar un català amb nombrosos
provençalismes, es distingeix com un estat intermedi entre la llengua aprovençalada i el
català de la prosa.
Documentació de l'època indica que mor el 18 de juny de 1424, sense especificar el lloc. La
seva contribució a la lírica catalana es destaca per la seva poesia cortesana, relacions a la
1R BATX 20
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
cort i influència dels grans trobadors, consolidant la seva importància en la història literària
catalana.
Ausiàs després de formar-se en les arts militar i literària, va iniciar la seva carrera militar
l'any 1420, participant en campanyes italianes i missions contra pirates. Va rebre
recompenses del rei Alfons el Magnànim i va obtenir privilegis jurisdiccionals. En 1425, es
va convertir en falconer major reial i va administrar els seus senyorius a Gandia. Les
relacions amb la vila van ser complicades, especialment amb l'infant Joan, titular del ducat
de Gandia. En 1430, va deixar el càrrec de falconer i es va centrar en l'administració dels
seus senyorius. Va tenir conflictes amb Joanot Martorell pel matrimoni amb Isabel Martorell.
Després de la mort d'Isabel, es va casar amb Joana Escorna el 1443. Va tenir relacions amb
altres escriptors valencians i va participar en obres monàstiques. Durant el contenciós entre
el príncep Carles de Viana i el seu pare, Ausiàs va mostrar suport al príncep. Després de
fugir de Navarra, va morir el 1459 a València, sense descendència legítima, llegant els seus
béns a Jofre de Blanes, però amb controvèrsies familiars sobre l'herència.
1R BATX 21
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
Tot i això, es destaca que l'atenció a la teoria eròtica de March ha eclipsat un altre aspecte
rellevant: la seva actitud envers les dones, que no sempre és constant en la seva obra. En
lloc de recórrer a la tradició filosòfica medieval, se suggereix que la tradició lírica romanç,
especialment la provençal, ofereix un marc més adequat per entendre aquestes actituds. A
la tradició cortesana, la dama se situa per sobre del poeta, implicant un grau social elevat, i
aquesta imatge persisteix en la poesia dels sicilians, toscans, Dante i Petrarca. L'actitud
resultant és de veneració i devoció per part del poeta-amador, que no es col·loca al mateix
pla que la dona.
Contrastant amb la lírica cortesana, que poques vegades mostra misogínia, l'obra de March
sorprèn en contenir tocs misògins inesperats i vehements. De vegades, denuncia la
suposada inferioritat de les dones, suggerint que només han de ser estimades pel seu cos,
advocant per un amor purament carnal. Aquesta perspectiva divergeix de la tradició
trobadoresca i revela una postura única dins del context medieval, desafiant les
expectatives de veneració cap a la dona a la lírica cortesana.
Alguns exemples de les seves obres són:
Proclama la impossibilitat d'estimar les dones per virtuts, és a dir, crec, amb un amor alt i
intens, no necessàriament espiritual.
En els dos darrers versos d'aquest retorn s'afirma que la naturalesa de les dones (calitat) és
tan gran que la seva conducta no s'inspira en l'honestedat per lliure elecció, sinó que elles
es comporten rectament per por de rebre mal o menyspreu:
Per tant, la de March ens sembla una misogínia cortès, que neix de l'esgotament del paper
atribuït a la dona des dels trobadors fins a Dante i Petrarca.
Aquesta actitud pot resultar poc agradable, poc oberta, o si més no poc actual. Una possible
explicació es troba potser en el fet que la poesia de March sembla adreçada principalment a
1R BATX 22
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
un lector ideal de sexe masculí, més que a un cercle de persones, com les corts feudals que
allotjaven els trobadors i els seus joglars, on estaven presents tant . homes com a dones.
Tinc la impressió que la poesia de March és una poesia 'masculina', destinada a la lectura
individual i no col·lectiva (com és en el cas d'una novel·la), i un indici indirecte d'això és la
quantitat de referències filosòfiques que en aquella època haurien estat poc apreciades per
un públic femení, potser més interessat en qüestions de casuística amorosa.
4. LA NOVEL·LA CAVALLERESCA18
Són llibres de textos llargs que tenen com a protagonista un “heroi”, on el seu origen
és èpic, extraordinari, fantàstic o original.
Amb característiques com:
- L’heroi té una força extraordinària però és humà
- És aventurer
- Està ben preparat
- És un bon estratega
- Guereix de les seves ferides
- Té una mort natural i no té por a morir
- Fidels als seus senyors
- Defensa del senyor i de Déu i protecció dels febles, les vídues i orfes
- Anhel de la glòria i llibertat
- De vegades hi han alguns éssers fantàstics
- El temps és proper a l’època contemporània de l’autor
- L’espai s’amplia a tot el món conegut (Mediterrani, nord d’Àfrica…)
1R BATX 23
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
Redactat per Ramon Llull, on recull totes les virtuts que a de tenir un cavaller, i el
que ha d’evitar, amb estaments de la cavalleria per defensar la fe, la fidelitat de la
monarquia i respecte a les persones inferiors, unes de les raons per la que va tenir
una gran popularitat i difusió.
Per això, al principi explica sobre els inicis, orígens, honors, simbolisme de les
armes, funcions que ha de tenir, examen que ha de passar i, fins i tot, l’ètica i els
costums que tenen. de les raons per la que va tenir una gran popularitat i difusió. És
l’únic tractat teòric sobre l’estament militar.
Amb la voluntat de recuperar la cavalleria i els seus ideals cavallerescos, i van ser
utilitzades per moltes de les obres literàries de novel·la cavalleresca, com per
exemple Tirant lo Blanc, també significa que va tenir una gran influència a la
literatura cavalleresca.
- Narrativa de ficció
És la que crea una història amb imaginació pròpia de l’autor, un estil original propi i un
llenguatge peculiar molt identificat. Comparant característiques de profunditat i
psicològiques fa que els lector comprenguin els diversos factors de l’història.
Normalment són novel·les curtes o contes, amb títols menys obvis, sense esmentar les
característiques del tema i amb un llenguatge més complicat i formal.
1R BATX 24
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
1R BATX 25
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
La concepció de l’amor
- Tirant i Carmesina.
A Tirant no li sembla incompatible la llei de cavalleria amb el plaer amorós i amb això
aconsegueix ser fiel a la seva Carmesina.
Es van conèixer quan Tirant embarcava amb la seva gent a l’Imperi de
Constantinoble, i s’enamora de la princesa, amb només 14 anys, pels seus pits.
Després ella descobreix l’amor de Tirant, encara que ell no vol un declaració tan
formal, sinó que sigui un joc on la princesa s’enamora primer.
En els altres problemes durant la història, va ser Plaerdemavida la que va ajudar a la
unió d’aquesta parella.
En la primera part de la novel·la, Tirant no aconsegueix els seus propòsits amorosos
, ja que per una banda té a la Viuda Reposada que el molesta, perquè està
enamorada secretament del cavaller, i d’una altra, la princesa Carmesina no vol tenir
relacions amb Tirant, perquè vol guardar la seva virginitat, però van fer “cases
sordes”.
Com havia dit, la Viuda està enamorada de Tirant, per aquest motiu fa creure al
caballer que la Carmesina és una traïdora i li agafa odi, que després és resolt.
La Història d’amor segueix amb un rescat a la princesa i una batalla d’en Tirant i
l’Escariano, quan aconsegueix alliberar-la s’enamora i li confessa el seu amor,
aquest cop aconsegueix fer l’amor amb ella.
Al final, abans de casar-se amb la seva estimada Carmesina i fer-se Emperador cau
malalt i mor amb una carta a la princesa, i ella per tanta tristesa, mor de pena.
Un amor des d’escenes de galanteria fins a escenes lascives, com la realitat.
- Felip i Ricomana
Felip s‘enamora de Ricomana, i ella d’ell, però Felip té un caràcter introspectiu i
groller i sempre fa el que vol, encara que Tirant intenta dissimular els seus defectes,
la Ricomana no està convençuda. Després d’un temps fa una prova a en Felip, i
aquest ho aprova inconscientment, i ella treu unes conclusions equivocades que fins
i tot accepta el matrimoni d’en Felip, i viuen feliços.
1R BATX 26
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
- Hipòlit i l'Emperadriu
A l’Imperi Grec l’Emperadriu acepta l’amor de l’Hipòlit, el company de Tirant, i
després de la mort de la seva filla i del gendre, tria a l`Hipòlit com emperador, es
casen, i enterren els cossos d’en Tirant i la Carmesina dignament.
- Diafebus i Estefania
És cosí i company d’armes de Tirant que després es casa amb Estefania en secret,
on proclamen amor entern i fidelitat absolut secret, molt freqüents en aquella època.
Curial e Güelfa23
Escrit per Enyego d’Àvalos (1414-1484), un dels nobles més adinerats i poderosos de
Castella, cavaller d’armes i lletres, ambaixador de la Corona d’Aragó i un gran camarlenc.
Aquesta obra és una novel·la de caballería humanística italiana que té personatges, acció i
composició amb continguts influïts per l’humanisme del Quattrocento. Ofereix una novel·la
fantàstica, realista, cavalleresca, cortesana i sentimental d’aquella època, al mateix temps,
utilitza una llengua viva i abundant en diàlegs enginyosos de formes cultes i populars, hi ha
una barreja entre el neologismes i arcaismes.
És una història d’amor i armes, on l’heroi és un personatge rodó, al principi és humil i
normal, després aconsegueix ser reconegut, tenir fama i honor a les seves mans. Els
personatges no es limiten només als principals, sinó que també es presenten a personatges
secundaris amb trets molt ferms, i no són ni tots bons ni tots dolents.
Curial: Cavaller perfecte, aficionat a l’estudi de la música amb defectes d’home.
Güelfa: Al cavaller li agrada el plaer i la riquesa que es posa en situacions que fan perillar la
Güelfa.
1R BATX 27
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
WEBGRAFIA/BIBLIOGRAFIA
1 - Trobadoresca, Trobadors I Lírica. “Trobadors
- “Orígens I Història.” Llengua Catalana, Catalans.” TROBADORS I LA LIRICA
llengua.gencat.cat/ca/el-catala/origens-i-historia/. TROBADORESCA,
- El Origen Del Catalán: ¿de Dónde Proviene La Lengua trobadorsiliricatrobadoresca.blogspot.com/2009/11/trob
Catalana?, adors-catalans.html.
www.babelia-formacion.com/news/el-origen-del-catalan - “ELS TÒPICS LITERARIS” Bloc Del Josep Lluis Martín
-de-donde-proviene-la-lengua-catalana/. Masip., blocs.xtec.cat/jmarti45/els-topics-literaris/.
- “Història de La Literatura Catalana (I).” Història de La - “Gèneres” GENERES TROBADORESCOS,
Literatura Catalana (I) – Aula de Català, generestrobadors.weebly.com/gegraveneres.html.
www.auladecatala.com/literatura-catalana-i/. - Trobadoresca, Trobadors I Lírica. “Gèneres de La
www.uv.es/correa/troncal/2.pdf. 6.1
3 - Ashley. “Dante, Beatrice & The Divine (Romantic)
- “Historia de La Iglesia Católica En Cataluña.” Comedy.” The Nef Chronicles, 16 Sept. 2015,
es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_la_Iglesia_cat%C3% e-the-divine-romantic-comedy/.
B3lica_en_Catalu%C3%B1a. 7
- “La Triple Alianza Del Feudalismo. Desde La Edad - Safo, (trad. de Maria Rosa Llabrés Ripoll). Cants,
Media Hasta Nuestros Días.” M24, secció 31, RBA La Magrana, Barcelona, 2006.
administrador.m24.com.uy/la-triple-alianza-del-feudalis 8
mo-desde-la-edad-media-hasta-nuestros-dias/#:~:text= - Dellullatorrent. “Març de 2014.” Dellullatorrent,
En%20el%20feudalismo%20la%20Iglesia,raz%C3%B3 dellullatorrent.wordpress.com/2014/03/.
n%20ten%C3%ADan%20un%20derecho%20divino. - “Llibres Il.Lustrats.” Manuel Boix,
- Catòlics i Catalans: La Religió En La Identitat Catalana www.manuelboix.com/tirantinfantil.htm.
Als Segles XVI ..., 9
publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000293/00000070 - “Baixa Edat Mitjana” Crisi Dels Segles XIV i XV,
.pdf. www.onogueras.com/crisi_14_15/crisi.html
- “Església Catòlica.” Inici, 10
www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/esgle - Wilde, Robert. “A Guide to the Intellectual Movement
sia-catolica. Known as Renaissance Humanism.” ThoughtCo, 7
4 Feb. 2020,
- “La Literatura Medieval.” La Literatura Medieval | www.thoughtco.com/renaissance-humanism-p2-12217
Ioc-Batx, 81.
educaciodigital.cat/ioc-batx/moodle/mod/book/tool/print 11
/index.php?id=8156&chapterid=5424. - Larramendi, Fundación Ignacio. “Biblioteca Virtual de
5 Polígrafos.” Biblioteca Virtual de Polígrafos >, DIGIBÍS,
- “Joglars Catalans (I 9): Els Oblidats - Saviesa de Gos.” www.larramendi.es/es/consulta_aut/registro.do?id=308
Blocs de VilaWeb, 14 Aug. 2016, 7#:~:text=1340%2D1413,-(Barcelona%2C%20Espa%
blocs.mesvilaweb.cat/massot31/joglars-catalans-i-9-els C3%B1a%2C&text=Apuntes%20biogr%C3%A1ficos%
-oblidats/. 2Fhist%C3%B3ricosEs%20uno,infante%20Juan%20I
- -, www.xn--renaixena-x3a.cat/literatura/els-trobadors/. %20como%20secretario.
- “Bernat Metge.” Patrimoni Cultural. Generalitat de
6 Catalunya,
- “La Poesia Trobadoresca.” La Poesia Trobadoresca – patrimoni.gencat.cat/es/coleccion/bernat-metge#:~:text
Aula de Català, =Bernat%20Metge%20(1346%2D1413),%2C%20El%2
www.auladecatala.com/la-poesia-trobadoresca/#googl 0Sue%C3%B1o%20(1399).
e_vignette. - “Bernat Metge.” Wikipedia, Wikimedia Foundation
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Bernat_Metge
1R BATX 28
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
www.biografiasyvidas.com/obra/lo_somni.htm. %C3%B3%20y%20refundi%C3%B3%20en.
www.escriptors.cat/autors/santjordij/biografia. .htm.
- "Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc." Biblioteca Virtual
16
Miguel de Cervantes,
- "Ausiàs March." Wikipedia, 25 Jan. 2024,
www.cervantesvirtual.com/portales/joanot_martorell_i_
es.wikipedia.org/wiki/Ausi%C3%A0s_March.
el_tirant_lo_blanc/autor_biografia/.
- "Ausiàs March." DBE. Real Academia de la Historia,
- "Joanot Martorell." Escriptors.cat,
www.dbe.rah.es/biografias/12923/ausias-march.
www.escriptors.cat/autors/martorellj/biografia-joanot-m
- "Ausiàs March." Viquipèdia,
artorell.
ca.wikipedia.org/wiki/Ausi%C3%A0s_March.
20
- "Ausiàs March." Cervantes Virtual,
www.cervantesvirtual.com/portales/ausias_march/autor - "Martorell, Joanot." Biografías y Vidas,
/. www.biografiasyvidas.com/biografia/m/martorell_joanot
a-su-tiempo#:~:text=La%20tem%C3%A1tica%20de%2 felescuriosus.wordpress.com/2019/04/12/amor-tirant-lo
0su%20obra,del%20amor%20puro%20y%20espiritual. -blanc/.
- "Ausiàs March." LletrA. Literatura Catalana, - "Tirant lo Blanc: resumen por capítulos." Unprofesor,
lletra.uoc.edu/es/autor/ausias-march/detall#:~:text=La www.unprofesor.com/lengua-espanola/tirant-lo-blanc-re
%20poes%C3%ADa%20de%20Ausi%C3%A0s%20Ma sumen-por-capitulos-6144.html.
1R BATX 29
LLENGUA I LITERATURA CATALANA L’AMOR A LA LITERATURA MEDIEVAL
1R BATX 30