BLOC TEMÀTIC: NORMATIVA

MARC NORMATIU DE L’ESCOLA D’EDUCACIÓ INFANTIL

LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació LEC (DOGC 16 de juliol) Entrada en vigor el dia 17 de
juliol de 2009
ESTRUCTURA DE LA LEC
● 0. Preàmbul
● 1. Títol preliminar. Objectes i principis
● 12 Títols
○ Cada títol es divideix en capítols
○ Cada capitol es divideixen en articles

● Disposicions addicionals
● Disposicions transitòries
● Disposició derogatòria
● Disposicions finals

CARACTERÍSTIQUES DE LA LEC (I): Preàmbul i Títol Preliminar.

1. És una llei d’abast integral que es refereix a tot el sistema educatiu NO UNIVERSITARI.
● Educació infantil
● Educació primària
● Educació Secundària Obligatòria (ESO)
● Estudis no obligatoris NO universitaris
2 La LEC estableix el Servei d’Educació de Catalunya
● Centres públics
● Centres privats sostinguts amb fons públics (Concertats)
L’escola pública i concertada haurien de tenir característiques similars
CARACTERÍSTIQUES DE LA LEC (II): Preàmbul i Títol Preliminar.
3. La LEC aposta per la millora de l’èxit escolar i de la continuïtat en els estudis postobligatoris.
4. La LEC estableix, amb rang de llei, mecanismes comuns a tots els centres públics i privats
sostinguts amb fons públics per assolir una escolarització equilibrada.

CARACTERÍSTIQUES DE LA LEC (III): Preàmbul i Títol Preliminar.

5. la LEC estableix la creació de zones educatives atenent criteris de proximitat i corresponsabilitat:
Idees de:
- Territorialització i descentralització: Sectorització
- Treball en xarxa: Intervenció socioeducativa
Canvis des del 2011 fins avui

TÍTOL I. Dret a l’educació i sistema educatiu

Dret a una educació integral (Article 3)
Els alumnes tenen dret a rebre una educació integral, orientades al ple desenvolupament de la
personalitat, amb respecte als principis democràtics de convivència i als drets i les llibertats
fonamentals.
Accés al sistema educatiu (Article 4)
1. Tothom té dret a accedir en condicions d’igualtat al sistema educatiu. També té dret a l'elecció de
centre, en el marc de l’oferta educativa. SEMPRE QUE HI HAGI OFERTA
2. (...) El Govern, per garantir el dret de totes les persones a accedir a l’educació en condicions
d’igualtat i el dret a l'elecció de centre, ha de regular un procediment únic d'accés als centres
públics i als centres privats sostinguts amb fons públics.

Article 5
➢ Obligatorietat:
○ Educació primària
○ Educació secundària Obligatòria
➢ Gratuïtat i universalitat:
○ de 3-6 anys: segon cicle d'educació infantil
○ de 6 als 12 anys: educació primària
○ de 12 als 16 anys: educació secundària obligatòria
També hi ha oferta pública:
- 0-3 anys: Primer cicle d'educació infantil
- Estudis de Batxillerat
- Estudis de Formació Professional (Incloent PFI i IFE)

Beques i ajuts (Article 6)

1. El sistema públic de beques per a l’estudi té com a objectiu la compensació de les desigualtats
econòmiques i socials i, en els ensenyaments no obligatoris.
2. Les administracions públiques, a fi de facilitar l’accés en condicions d’equitat als serveis escolars
de menjador i transport durant els ensenyaments obligatoris i en els ensenyaments declarats gratuïts,
han d’oferir ajuts als alumnes que:
- Visquin en poblacions sense escola
- En nuclis de població allunyats o en zones rurals → CONDICIONS
- Els alumnes amb discapacitats en CEE
Canvis en els dos dos darrers cursos: ampliació, ajuts menjador. Supressió d’altres ajuts com els de
materials didàctics.

TÍTOL II. Del règim lingüístic dels sistema educatiu de Catalunya

Article 10. Dret i deure de conèixer les llengües oficials

Els Currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar
l'ensenyament obligatori, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge,
l'ensenyament l'avaluació de les llengües.
Article 11. El català, llengua vehicular i d’aprenentatge
En el curs escolar en què els alumnes inicin el primer ensenyament, les maneres, els pares o els tutors
dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la
matrícula, i d’acord amb el procediment que estableix el Departament, que llurs fills i rebin atenció
lingüística individualitzada en aquesta llengua. (Només 1 any i per gent d’Espanya)
Article 12. Llengües estrangeres
1. Ensenyament de, com a mínim, una llengua estrangera, amb l’objectiu que els alumnes adquireixin
les competencies d’escolar, llegir, conversar, parlar i escriure, d’acord amb el Marc europeu comú de
referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües.
2. Els centres han d’elaborar un projecte lingüístic (PLC)
3. El projecte lingüístic ha de determinar, d’acord amb les prescripcions del Departament, quina
llengua estrangera s’imparteix com a primera llengua estrangera i quina, o quines, com a segona.

Article 15. Programes d’immersió lingüística (per aprendre la llengua)

El departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referencia i de factor de
cohesió social, ha d’implantar estratègies educatives d'immersió lingüística.
La definició d’aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les
llengües dels alumnes i el procés d’ensenyament del castellà.

Pla per a l’actualització de la metodologia d’immersió en l’actual context sociolingüístic

Objectius:
a) Adequar la metodologia d’immersió lingüística a la nova realitat de les aules amb la diversitat
lingüística i cultural.
b) Adaptar la didàctica de la llengua i de les habilitats cognitivolingüístiques a la nova realitat de
l’alumnat.
c) Millorar l'ús de la llengua catalana i la metodologia d'ensenyament-aprenentatge de les
habilitats lingüístiques de l'alumnat.
d) Millorar El resultat de les competències bàsiques de totes les llengües del currículum.
e) Fomentar l'ús de la llengua catalana als centres educatius, com a valor compartit i enriquiment
col·lectiu
Experiències anteriors:
Experiències Aplicades Al Quebec (Canadà) i en algunes zones dels Estats Units,reconegudes
valorades de manera positiva en els cercles psico lingüístics i pedagògics d'arreu.
Fonamentació Teòrica:
Les experiències i les teories sobre Adquisición dues llengües aportades per J. Cummins, J. A.
Fishman i E. Lambert.

TÍTOLS III i IV: Sobre la Comunitat educativa i el Servei d’educació de Catalunya

Article 15: Comunitat educativa i comunitat escolar
● Alumnat.
● Pares i mares.
● Professorat.
● Altres professionals
educatius
● PAS.
● Representació municipal.
● Titulars dels centres privats.
● Administració educativa.
● Administració local.
● Altres agents territorials, socials….

TÍTOL III. De la comunitat educativa

Articles 20 i 31. Carta de compromís educatiu i la convivència.
Les cartes de compromís Són elaborades pel centre, en el marc de les orientacions del Departament
d’Educació amb la participació de la comunitat escolar (art.7 DAC).
En elaborar la carta, cal comptar amb la sensibilització o participació, si escau, de l'alumnat i la
participació del professorat de les famílies.
És preceptiuen els ensenyaments d’educació infantil i enl’educació bàsica, i aconsellable en la resta
d’ensenyaments en què sigui rellevant la implicació de la família en l’educació escolar (art 7.7 DAC).
Correspon al director o directora vetllar per la formulació i assegurar l'aplicació de la carta de
compromís (art.142.5.c LEC, art.6.c i 7.a DDC )
Correspon al Consell Escolar Aprovar la carta de compromís (art.148.3.e_LEC).
Un cop s’aprovi la carta de compromís, cal fer-ne difusió a les famílies, amb la finalitat de compartir
els continguts i la importància d’aquest compromís i potenciar alhora que en facin partícips els fills i
les filles.
Possibilitat de personalitzar la carta per a determinades situacions. En quins casos cal personalitzar la
carta de compromís? Medicació alumnes, al·lèrgies o intoleràncies.

TÍTOL IV. Servei d’educació de Catalunya

Article 42

Servei d’Educació de Catalunya

Els centres públics

Els centres privats sostinguts amb fons públics
● Els centres públics i els concertats tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions.
○ Uns marges similars per a l’establiment del projecte educatiu.
○ Homologació de les condicions de treball dels docents.
○ Escolarització equitativa dels alumnes amb necessitats educatives específiques:
Polítiques que garanteixin l’equitat i la cohesió social.

TÍTOL V. Ordenació dels ensenyaments

Article 51. Organització de l’ensenyament
a) Educació infantil. f) Ensenyament d’idiomes.
b) Educació primària. g) Ensenyaments artístics.
c) Educació secundària obligatòria. h) Ensenyaments esportius.
d) Batxillerat. i) Educació d’adults.
e) Formació professional.

On són els CEE?

Els CEE imparteixen estudis corresponents a:
● Ed. Infantil
● Ed. Primària.
● ESO
● Formació Professional
 ○ Programes de transició a la vida adulta (PTVA)
○ Programes de transició a la vida laboral (PTVL)
○ Programes de Formació Inicial (PFI)

Article 55. Educació no presencial

1. El Govern, per a facilitar el dret universal a l’educació, ha de desenvolupar una oferta adequada
d’educació no presencial.
2. Es poden impartir en la modalitat d’educació no presencial:
- Ensenyaments postobligatoris
- Ensenyaments que no condueixen a titulacions o certificacions amb validesa a tot l’Estat
- Els cursos per a les proves d’accés al sistema educatiu, la formació per a l’ocupació
- La formació permanent
També s’hi poden impartir, excepcionalment, ensenyaments obligatoris i els altres ensenyaments que,
en determinades circumstàncies, estableixi el Departament.

TÍTOL VI. Dels Centres educatius

Articles 72, 73, 74, 75 i 76
Definició de centre educatiu: Tenen la consideració de centre educatiu els centres que, creats o
autoritzats, i independentment de qui en tingui la titularitat,imparteixen ensenyaments dels que
estableix el títol V i estan inscrits en el registre de centres que gestiona el Departament.
Tenen també la consideració de centre educatiu els centres situats en instal·lacions equipaments
d'agents econòmics, empreses i institucions que siguin autoritzats pel Departament.
Utilitat: Programes de Diversificació Curricular. (cada escola té el seu codi)
Classificació dels centres:
❖ Centres educatius públics (administració pública)
❖ Centres educatius privats (titularitat de caràcter privat)

Nova denominació dels centres:

a) Escola Bressol o llar d’infants: imparteixen el primer cicle d'educació infantil.
b) Parvulari: imparteixen el segon cicle d'educació infantil.
c) Escola: imparteixen el segon cicle d'educació infantil i l'educació primària.
d) Institut: imparteixen ensenyaments d'educació secundària.
e) Institut Escola: imparteixen educació primària i educació secundària.

Article 76. Adscripció de centres

Amb la finalitat ordenar el procés d'escolarització facilitar la continuïtat educativa, es pot determinar
l'adscripció entre centres educatius quan pertanyen a una mateixa zona educativa
Cal que comparteixen els objectius del projecte educatiu.
Adscripció als centres: Jo intento fer fils que, tot i obligar als alumnes a canviar d’escola perquè s’ha
acabat el cicle, jo li garanteixo una certa continuïtat. Si jo vaig al centre adscrit tindre més punts que
un altre que ve de fora.

L'atenció als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) la trobem a l’Article
81, 82 i 83: Criteris D'organització pedagògica dels centres per a l'atenció dels alumnes amb
necessitats específiques de suport educatiu (NESE).
1. L'atenció Educativa de tots alumnes es regeix pel principi d'escola inclusiva (1994 Declaració de
Salamanca (UNESCO)
2. Els Projectes educatius els centres han de considerar els elements curriculars, metodològics i
organitzatius per a la participació de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris,
independentment de llurs condicions i capacitats.
3. Amb relació als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, s'ha de garantir,
prèviament a llur escolarització:
- Avaluació inicial d'aquestes necessitats
- Elaboració d'un pla personalitzat
- Assessorament a cada família directament afectada.
4. Aquests alumnes, un cop avaluades llurs necessitats educatives i els suports disponibles, si es
considera que no poden ésser atesos en centres ordinaris, s'han d'escolaritzar en centres d'educació
especial.
5. Els centres d’educació especial poden desenvolupar serveis i programes de suport a l’escolarització
d'alumnes amb discapacitats als centres ordinaris que el Departament determini. (CEEPSIR)

Novetats?
Recent aprovació d'un nou decret en matèria d'educació inclusiva:
DECRET 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema
educatiu inclusiu.
Substitueix l'anterior Decret: Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a
l’alumnat amb necessitats educatives especials.

Quins són els serveis educatius?

1. Serveis Educatius de Zona:
 ● EAP (Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica).
● CRP (Centres de Recursos Pedagògics)
● ELIC (Equips de Llengua i Cohesió Social.
2. Serveis Educatius específics:
● CREDA (Centres de Recursos Educatius per a Deficients Auditius)
● CREDV
● CRETDIC
● SEEM
● Camps d’Aprenentatge
● Altres Serveis Específics

TÍTOL VIII. Del professorat i altres professionals dels centres

Article 104. La funció docent
Els mestres i els professors tenen, entre altres, les funcions següents:
a) Programar i impartir ensenyament en les especialitats, les àrees, les matèries i els mòduls que
tinguin encomanats,d'acord amb el currículum
b) Avaluar el procés d'aprenentatge dels alumnes
c) Exercir la tutoria dels alumnes
d) Contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal dels alumnes en
els aspectes intel·lectual,afectiu, psicomotriu, social i moral.
e) Informar periòdicament les famílies.
f) Exercir la coordinació fer el seguiment de les activitats escolars que els siguin encomanades.
g) Exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació que els siguin encomanades.
h) Col·laborar en la recerca, l'experimentació i el millorament continua dels processos
d'ensenyament.
i) Promoure i organitzar activitats complementàries, i participar-hi, dinso foradel recinte escolar,
si sónprogramadespelscentres i sóninclosesen llur jornada laboral.
j) Utilitzar les tecnologies de l'informació i la comunicació, que han de conèixeri dominar coma
einametodològica.
k) Aplicar les mesures correctores i sancionadores derivades de conductes irregulars.
MARC NORMATIU DE L’ESCOLA D’EDUCACIÓ INFANTIL
Jerarquia Normativa Bàsica referida a l’etapa d’educació infantil.

Educació infantil: 1 sola etapa estructurada en dos cicles

CICLE DECRET

Decret 282/2006 de 4 de juliol,

pel qual es regulen el primer cicle d’educació infantil i els requisits dels
centres.
1r Cicle (0-3 anys)
Decret 101/2010, de 3 d'agost,
d'ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l'educació infantil

DECRET 181/2008, de 9 de setembre,

2n. Cicle (3-6 anys) pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de
l'educació infantil.

1R CICLE (0-3)
a) Decret 282/2006 de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle d’educació infantil i els
requisits dels centres. (1r 0-3)
Estructura del Decret:
- 20 Articles - 1 Disposició derogatòria
- 6 Disposicions adicionals - 1 Disposició final (estableix la data
- 4 Disposicions transitòries d’entrada en vigor

Article 1. Àmbit d’aplicació

Aquells centres que acullen de manera regular, és a dir, continuada i sistemàtica, infants de zero a tres
anys, i els donen servei educatiu segons les condicions i requisits que s'estableixen en aquest Decret.
Per al seu funcionament, els ha de crear o autoritzar l'Administració educativa.

No s'inclouen en l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret els serveis que reben els infants de zero a tres
anys de manera no regular. Aquests establiments no requereix l'autorització de l'Administració
educativa, sense perjudici de la regulació referida a les condicions de seguretat, higiene i altres que
l'Administració autonòmica o l'Administració local consideri oportú establir.

Article 2. Aquest Decret estableix:

Els principis, els objectius i les competències educatives del primer cicle de l'educació infantil.
Els requisits mínims quant al nombre i qualificació dels professionals que hi participen i, quant als
espais i a les instal·lacions on es produeix l'acció educativa, el nombre màxim d'infants per unitat. El
procediment d'autorització administrativa d'aquests centres, la participació de la comunitat educativa.

Article 3. Principis del primer cicle de l'educació infantil

3.1. Els centres han de cooperar amb els pares, mares o tutors, com a primers responsables de
l'educació dels seus fills i filles.
3.2. L'organització i la programació general del centre s'ha de realitzar d'acord amb les
característiques del servei educatiu ofert als infants.
3.3. El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge del primer cicle de
l'educació infantil, així com de totes les activitats i serveis que ofereixen els centres.
3.4. Els infants amb necessitats educatives específiques reben l'atenció d'acord amb les seves
necessitats singulars des del moment en què aquestes necessitats són detectades i valorades pels
serveis educatius.

Article 4. Objectius (de cicle)

a) la col·laboració en el desenvolupament ple i harmoniós de les capacitats físiques, afectives,
intel·lectuals i socials dels infants,
b) el progressiu descobriment i coneixement personal,
c) la formació d'una imatge positiva d'ells mateixos,
d) la possibilitat de relacionar-se amb els altres,
e) el desenvolupament, l'aprenentatge i el benestar de l'infant mitjançant l'aplicació de les orientacions
educatives pròpies d'aquest cicle, que tenen en compte la creixent multiculturalitat i el plurilingüisme
del nostre país.

4.2 En aquest cicle educatiu s'atenen especialment les necessitats bàsiques d'ordre biològic,
psicològic, emocional, afectiu, intel·lectual, lúdic i social dels infants i s'inclouen mesures que
introdueix els valors de la coeducació entre els nens i les nenes.
Caràcter clarament educatiu de l’etapa.

Article 8. Titularitat de la llar d'infants

8.1 El titular d'una llar d'infants és la persona física o jurídica que consta com a tal en el registre de
centres del Departament d'Educació i Universitats. (En l’actualitat, Departament d'Educació).
8.2 Les llars d'infants poden ser públiques o privades. Són Públiques les llars d'infants el titular de les
quals és una administració pública. Són privades les llars d'infants el titular de les quals és una
persona física o una persona jurídica que no és una administració pública.

Article 11. Nombre i qualificació dels professionals

Els professionals que imparteixen el primer cicle de l'educació infantil han d'estar en possessió del
títol de mestre especialista en educació infantil o del títol de grau equivalent, o del de tècnic superior
en educació infantil, o de qualsevol altre títol declarat equivalent, acadèmicament i professional, a
algun dels anteriors.
El nombre mínim de professionals en presència simultània ha de ser igual al nombre de grups en
funcionament simultani més un, incrementat en un de més per cada 3 grups.
L'atenció educativa als infants ha d'anar a càrrec, en tot moment, del personal qualificat a què es fa
esment en aquest apartat.
Cada grup estable d'alumnes ha de tenir un professional dels previstos en aquest article que fa les
tasques d'educador-tutor i és el referent, fins i tot per a la relació amb les famílies.

Per cada tres grups de mestres, o fracció, almenys un dels professionals ha de tenir el títol de mestre
amb especialitat en educació infantil o el de grau equivalent

Article 12. Nombre màxim d’infants per grup

12.1 Al primer cicle de l'educació infantil pot haver-hi simultàniament, com a màxim, el següent
nombre d'infants per grup:
Grups d'infants menors d'un any: 8 infants. LACTANTS
Grups d'infants d'un a dos anys: 13 infants. CAMINANTS
Grups d'infants de dos a tres anys: 20 infants. GRANS

Article 13. Requisits d’espais i instal·lacions

13.2 La llar d'infants ha de disposar d'accés independent des d'un espai públic i, com a mínim, dels
següents espais i instal·lacions:
a) Un mínim de tres sales, una per cada tram d'edat d'aquesta etapa. Cada sala destinada a nens de 2
anys ha de disposar d'un servei que és visible i directament accessible des de la sala i que disposa,
com a mínim, de dos lavabos i dos inodors.
b) Una sala diferenciada i suficient per a la preparació d'aliments, o una cuina.
c) Un pati d'esbarjo a l'aire lliure que ha de tenir una superfície mínima de 75 metres quadrats.
d) Una sala addicional i diferenciada per a usos múltiples.
e) Un espai diferenciat amb un mínim per a les tasques d'administració (sala de mestres, despatx) i per
a les de coordinació docent. A les llars d'infants de 7 o més unitats (grups classe) ha d'haver-hi dos
espais diferenciats.
f) Una cambra higiènica (vestuaris) per al personal que atén els infants.

Article 18. El consell de participació de les llars d’infants públiques

Consells de participació: Equivalent al consell escolar. Consell escolar de les llars d’infants públiques.

18.1 L'òrgan de participació de la comunitat educativa en el govern dels centres públics d'educació
infantil de primer cicle és el Consell de participació.
18.3 Composició del Consell de Participació:
a) El director o la directora de la llar d'infants, que el presideix.
b) Un representant de l'ajuntament del municipi on és la llar d'infants.
c) Un representant del personal educador elegit d'entreells pel mateix personal educador.
d) Un representant dels pares i de les mares dels infants elegit d'entre els pares i les mares pels
mateixos pares i mares.
e) Un representant del personal d'administració i serveis.

Actua de secretari o secretària del consell de participació de la llar d'infants el o la representant del
personal educador.

Article 20. Delegació de competències als ajuntaments

20.1 Les competències que aquest Decret atribueix al Departament d'Educació i Universitats i als
seus òrgans es poden delegar als ajuntaments que les vulguin assumir.

Es poden delegar les següents competències:

a) El procés de preinscripció i admissió d'infants als centres en els ensenyaments sufragats amb fons
públics.
b) Les relacionades amb la resolució dels expedients d'autorització, i de cessament d'activitats.
c) Les relacionades amb els consells de participació de les llars d'infants.

b) DECRET 101/2010, de 3 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments del primer cicle de

l'educació infantil. (2n 0-3 anys)
Estructura del Decret:
 - 12 Articles
- 1 Disposició derogatòria
- 2 Disposicions finals

Article 1. Principis generals

1. L'educació infantil és l'etapa educativa i voluntària que s'imparteix als infants de zero a sis anys i
que s'organitza en dos cicles. El primer, primera infància, comprèn entre els zero i els tres anys, i el
segon, primer ensenyament, comprèn entre els tres i els sis anys.
2. El primer cicle de l'educació infantil s'organitza d'acord amb els principis d'educació inclusiva i
coeducadora.
3. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i
d'aprenentatge. Els nens i les nenes tenen el dret a rebre l'ensenyament en català i a no ser separats en
centres ni en grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual.
4. Globalitat i transversalitat: L'acció educativa ha de procurar la integració de les diverses
experiències dels infants, promoure el seu desenvolupament integral i l'adaptació al seu ritme
evolutiu.
5. Coordinació: Sempre que sigui possible (1r cicle no obligatori) s'ha d'establir una coordinació amb
el segon cicle de l'educació infantil, per tal d'assegurar la transició adequada de l'alumnat i facilitar la
continuïtat del seu procés educatiu.

Article 2. Finalitat
La finalitat de l'educació infantil és contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor,
social i cognitiu dels infants, proporcionant-los un clima i entorn de confiança on se sentin acollits i
amb expectatives d'aprenentatge.

Article 3. Relació entre centres i família

1. El centre ha d'establir els mecanismes de participació i col·laboració necessaris que permetin
compartir amb les famílies els criteris d'intervenció i responsabilitat educativa, (…) i formular una
carta de compromís educatiu amb les famílies.
2. Per facilitar informació a les famílies sobre el seguiment i l'evolució educativa de l'alumnat, cada
centre ha d'establir, al començament de curs, el calendari de reunions i entrevistes.
3. S'han de garantir, com a mínim, una entrevista individual a l'inici de l'escolaritat, una altra al llarg
de cada curs i una reunió col·lectiva a l'inici de cadascun dels cursos del cicle.
4. Els pares, mares o persones tutores i els centres han de cooperar estretament en l'educació dels
infants.
Les famílies han de contribuir a l'educació dels seus fills i filles assistint a les convocatòries de
reunions o entrevistes que faci el centre.
Article 4. Elements del currículum del 1r cicle
- Capacitats de l’etapa
- Objectius del cicle
- Continguts
- Àrees.

Article 5. Capacitats
S’ha de garantir la Continuïtat de primer i segon cicle. Sempre que sigui possible (Pot ser que hi hagi
infants que no han anat a l’escola) s’ha d’establir una coordinació amb el segon cicle de l’educació
infantil per tal d’assegurar la transició adequada de l’alumnat i facilitar la continuïtat del seu procés
educatiu.

1. Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot donant-se
de les seves possibilitats.
2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva de si
mateixos i de les altres persones.
3. Adquirir progressivament hàbits bàsics d'autonomia en accions quotidianes, per actuar amb
seguretat i eficàcia.
4. Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.
5. Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de
comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges.
6. Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i
participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

7. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a
actuar-hi en conseqüència.

8. Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb les altres persones i iniciant-se en la resolució
pacífica de conflictes.

9. Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una autonomia personal,
cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

La capacitat és la base de les competències. Diferència entre competència i capacitat. Per tenir una
competència primer has de tenir una capacitat. Poder escoltar, capacitat auditiva. I més endavant,
desenvoluparé la competència artística (distingir entre música clàssica o reggaeton).
Capacitats:
1. capacitat motriu 6. social
2. capacitat socioafectiva 7. social
3. hàbits 8. social ètica
4. cognitiva 9. social autonomia
5. comunicativa

Article 6. Àrees
1. Les àrees d'experiència i desenvolupament són:
● Descoberta d'un mateix i dels altres.
● Descoberta de l'entorn.
● Comunicació i llenguatges.
2. Les àrees s'interrelacionen per crear uns espais d'aprenentatge globalitzats on es contribueixi al
desenvolupament integral dels infants, acostant-los a la interpretació del món, donant significat i
facilitant-nela participació activa.

Article 8. Seguiment del desenvolupament de l’infant

1. El seguiment del desenvolupament de l'infant, està basat en l'observació constant i sistemàtica
2. L'equip educatiu de cicle decideix sobre:
Els aspectes de l'observació i la documentació pedagògica que s'han d'incloure en la programació.
Els diferents instruments de registre.

4. A l'inici del cicle, el centre educatiu ha d'obrir un arxiu personal (…) que ha de reflectir el procés
educatiu seguit per l'infant.
Aquest document s'ha de trametre als mestres tutors o tutores de l'infant del cicle següent.
6. La Inspecció d'Educació ha de supervisar el procediment de seguiment del desenvolupament de
l'infant de cada centre.
Els criteris d'avaluació els hauras de posar tu mateix (al segon cicle te’ls donen, però al primer els has
de posar tu mateix)

Article 9. Projecte educatiu

Cada centre educatiu, ha d'elaborar un projecte educatiu que ha d'incloure:
❏ Les característiques de l'entorn social, cultural i sociolingüístic, i els criteris d'ús de la llengua
catalana en el centre.
❏ Els criteris de no-discriminació i d'inclusió educativa.
❏ Els criteris per a l'atenció a la diversitat de l'alumnat.
❏ La concreció dels criteris metodològics, organitzatius i de seguiment i observació de l'infant.
❏ L'organització de l'horari escolar, que inclourà les mesures per a l'acolliment i l'adaptació dels
infants.
❏ La concreció dels mitjans de relació amb les famílies.

Article 10. Tutoria

1. Cada grup d'infants té una tutora o tutor responsable.
2. Funcions del tutor/a:
- Coordinar l'acció del conjunt de persones que intervenen en el grup d'alumnes del qual és
tutor/a
- Vehicular la informació a les famílies
- Coordinar-se amb els serveis externs que puguin intervenir en infants del grup.

Article 12. Atenció a la diversitat

1. Els projectes educatius que elaboren els centres han de ser prou flexibles per permetre concrecions
individuals ajustades a les característiques, els ritmes de desenvolupament i aprenentatge i les
singularitats de cada infant per tal que es pugui donar compliment al principi d'atenció a la diversitat.
2. El centre ha d'aplicar les mesures necessàries perquè l'infant amb necessitats específiques tingui els
suports necessaris.

2n CICLE (3-6)
DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel quals'estableix l'ordenació dels ensenyaments del
segon cicle de l'educació infantil.
Estructura del Decret:
- 14 Articles
- 1 Disposició derogatòria
- 3 Disposicions finals

Article 1. Principis generals

1.2 El segon cicle de l'educació infantil és de caràcter gratuït.
S'organitza d'acord amb els principis d'educació inclusiva i coeducadora.
Es posarà una atenció especial a la diversitat de l'alumnat, a la detecció i intervenció.

1.4 En el segon cicle de l'educació infantil es garantirà la coordinació amb el primer cicle de
l'educació infantil i amb el cicle inicial de l'educació primària, per tal d'assegurar una transició
adequada de l’alumnat.

Article 3. Relació entre els centres i famílies

3.3 Per tal de facilitar informació a les famílies sobre el seguiment i evolució educativa de l'alumnat,
cada centre ha d'establir, al començament de curs, el calendari de reunions i entrevistes.
S'han de garantir, com a mínim, una entrevista individual a l'inici de l'escolaritat, una altra al llarg del
curs i una reunió col·lectiva a l'inici de cadascun dels cursos del cicle… així com dos informes
escrits a les famílies al llarg del curs.

Article 4. Llengua
4.1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular
d'ensenyament i aprenentatge
4.3 Els nens i les nenes que cursin el segon cicle de l'educació infantil tenen el dret a rebre
l'ensenyament en català i a no ser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de la seva
llengua habitual.
4.4 En funció de la realitat sociolingüística de l'alumnat, s'implementaran metodologies d'immersió
lingüística .
4.5 Com a part del projecte educatiu, els centres han d'elaborar un projecte lingüístic
4.6 Quan el context sociolingüístic escolar ho permeti, s'iniciarà, especialment en el darrer curs del
cicle, una primera aproximació a l'ús oral d'una llengua estrangera

Article 5: Elements del currículum 2n Cicle

- Capacitats
- Objectius
- Continguts
- Àrees
- Criteris d’avaluació → Novetat!!!

Article 8: Horari
8.1 Es considerarà educatiu tot el temps que l'infant romangui en el centre.
8.3 L'esbarjo es considera una activitat educativa integrada en l'horari lectiu de l'alumnat i, per tant,
els centres han de vetllar perquè s'hi respectin els principis del projecte educatiu propi.

Si un infant es fa mal al pati és responsabilitat de la mestra, si ho fa a l’hora del menjador és culpa del
director!!!

Article 9. Avaluació
9.2 L’Avaluació serà contínua i global
9.4 En el supòsit que el progrés de l'alumne no sigui l'esperat, s'establiran mesures de suport .
9.5 En acabar l'etapa s'elabora un informe global individualitzat del procés seguit per l'alumnat i del
nivell d'adquisició dels aprenentatges i de les capacitats. Aquest document es trametrà als mestres
tutors o tutores de l'alumnat de l'etapa següent.

Article 10: Autonomia pedagògica i organitzativa

10.1 Cada centre educatiu, té autonomia pedagògica i organitzativa que ha de concretar en un
projecte educatiu.
10.2. Pel que fa al segon cicle de l'educació infantil, el projecte educatiu de centre ha d'incloure:
➢ Els criteris per al desplegament del currículum.
➢ La concreció dels criteris metodològics, organitzatius i d'avaluació.
➢ L'organització de l'horari escolar.
➢ Les mesures per a l'acolliment i l'adaptació dels infants.
➢ Les mesures d'atenció a la diversitat.
➢ Les estratègies per afavorir el treball autònom de l'alumnat.
➢ Els mecanismes per organitzar el reforç dels aprenentatges.
 ➢ La concreció de la col·laboració família/escola.

Article 11: Tutoria

Les mateixes funcions que al primer cicle
1. Cada grup d'infants té una tutora o tutor responsable.
2. Funcions del tutor/a:
- Coordinar l'acció del conjunt de persones que intervenen en el grup d'alumnes del qual és
tutor/a
- Vehicular la informació a les famílies
- Coordinar-se amb els serveis externs que puguin intervenir en infants del grup.

Article 13: Atenció a la diversitat

13.2 El centre aplicarà les mesures necessàries perquè l'alumnat amb necessitats específiques tingui
els suports necessaris.
13.3 Es tindrà especialment en compte la detecció de les dificultats de l'alumnat en el moment en què
es produeixin.
13.4 L'alumnat podrà romandre excepcionalment un any més en el segon cicle de l'educació infantil, a
proposta de l'equip de cicle, que haurà d'anar acompanyada de:
A) L'informe elaborat pels serveis educatius (EAP)
B) L'acord de la família. Aquesta, té la última paraula.
C) L'aprovació del director o directora del centre.
Caldrà comunicar la decisió al director/a dels serveis territorials corresponents.
NOMÉS 2 REPETICIONS!
Article 14: Alumnat nouvingut
14.1 La incorporació a qualsevol dels cursos d'alumnes procedents de sistemes educatius estrangers
s'ha de fer tenint com a referent la seva edat.
14.2 Els centres han d'elaborar un pla d'acollida.
Es considera alumne nouvingut aquell que porta menys de 2 anys al sistema educatiu català