ÍNDEX

1. TASCA 1.................................................................................................................................3
1.1 Comparació dels models educatius en tres moments històrics del segle XX................. 3
2. TASCA 2.................................................................................................................................6
2.1 Anàlisi de les entrevistes: Context i experiència personal.............................................. 6
3. TASCA 3............................................................................................................................... 11
3.1 El repte.......................................................................................................................... 11
4. TASCA 4...............................................................................................................................14
4.1 Resolució del repte........................................................................................................14
5. REFLEXIÓ FINAL...............................................................................................................18
REFERÈNCIES........................................................................................................................ 20
ANNEXOS................................................................................................................................21

2
 1. TASCA 1
1.1 Comparació dels models educatius en tres moments històrics del segle XX

Taula 1. Taula comparativa

INSTITUCIÓ SEGONA ESCOLA

LLIURE REPÚBLICA FRANQUISTA
D’ENSENYAMENT
(ILE)

Paper del mestre El mestre no només es El mestre havia de El mestre és una

dedicava a transmetre proporcionar una figura autoritària, fet
coneixements als orientació que provoca la
alumnes, sinó que els pedagògica passivitat de
formava per a la vida mitjançant cursos i l’alumnat. El mestre
que tindrien en un reunions. explica la lliçó i
futur. solament el que diu
ell és considerat
vàlid. Té la capacitat
de castigar a
l’alumnat.

Metodologia El sistema estava Tenien una Els alumnes escolten

d’ensenyament orientat en l'actualitat metodologia activa i al mestre i en prenen
del moment, a tradicional. notes. No poden
“formar més que preguntar si tenen
instruir”. (A. Molero dubtes ni fer allò que
Pintado, 1987). no sigui ordenat pel
mestre.

Enfocament en la El que es buscava era Les normes L’ensenyament es

disciplina formar els alumnes s’aplicaven per igual basava en una
transmetent als nens i a les nenes. disciplina autoritària,
coneixements i valors, Els enfocaments eren memorística i
per tal que aquests més educatius que individualista. No es
alumnes es sancionadors. fomentava la
convertissin en participació en l'aula
“verdaderos hombres, ni entre els alumnes.
equilibrando sus
facultades y
procurando a su ser
compuesto un
desarrollo armónico”.
(A. Posada, 1884)

La disciplina
utilitzada perquè els

3
 INSTITUCIÓ SEGONA ESCOLA
LLIURE REPÚBLICA FRANQUISTA
D’ENSENYAMENT
(ILE)

alumnes sortissin com

s’ha mencionat, era
totalment contrària a
la que s’utilitzava en
aquella època.

Enfocament en la L’enfocament en la Buscava la igualtat Segreguen els

igualtat igualtat segons la ILE, entre els alumnes i alumnes per sexes. A
era molt revolucionari l'eliminació de les les noies se’ls
per l’època, ja que diferències entre les ensenya conceptes
buscava que els classes. per ser “bones
professors no fossin esposes” en un futur.
tan autoritaris com
eren anteriorment, i
que intentessin
comprendre millor als
alumnes deixant-los
més llibertat.
Els nens i les nenes
tenien la mateixa
educació, sense
diferència de sexes.
Aquí veiem un
exemple del que havia
de ser l'educació
segons la ILE:
“motor de movilidad
social e igualdad de
oportunidades” (A.
Jiménez Landi, 1987)

Enfocament en la La ILE es basava en Van voler crear un El centre del procés

religió una educació laica, és estat secular que va educatiu eren,
a dir, una educació suposar un generalment, les
que no tingués res a autoritats
enfrontament a
veure amb el eclesiàstiques, per
catolicisme i la religió l'església. Es va tant, l’educació
que en aquell moment substituir el anava lligada
era l'oficial a l’Estat professorat religiós i totalment a la religió
Espanyol. la presència de catòlica.
“Giner de los Ríos l’església en les “El régimen, a la
creó una entidad escoles va acabar. hora de repartir las
docente neutral, parcelas de poder,

4
 INSTITUCIÓ SEGONA ESCOLA
LLIURE REPÚBLICA FRANQUISTA
D’ENSENYAMENT
(ILE)

privada y laica, en la “Provocó tensiones dejó la enseñanza

que ajena a todo tanto en la sociedad, para los católicos”
régimen político” como en la (R. Navarro, 1989)
(Moya, 2022)
política. También
creó tensiones dentro
del mismo
magisterio,
enfrentando a
los sectores más
conservadores contra
los más
innovadores” (M.
Fernández, 2022).

Font: Propia

5
 2. TASCA 2:
2.1 Anàlisi de les entrevistes: Context i experiència personal

En aquesta tasca ens hem enfocat en la comparació de les diferents entrevistes que vam
realitzar a persones majors de 65 anys per dur a terme una tasca de l’anterior evidència. En el
nostre cas, tots hem coincidit que vam fer les entrevistes a alguns dels nostres avis i àvies.

Al llarg de la tasca hem analitzat diversos aspectes sobre l’escolarització de les persones
entrevistades, com eren les escoles, els seus professors i la seva metodologia. A part d’això,
hem relacionat també el context econòmic, social, polític, entre altres, de l’època en què les
persones entrevistades van estar escolaritzades, com va ser la seva experiència durant l’etapa
d’escolarització a la finalitat d’entendre més a fons el perquè de com s’actuava en l’ambient
escolar.

A continuació, farem un resum de la vida de les entrevistades i on van estar escolaritzades:

La primera persona entrevistada és la Maria Isabel Pascual Capestany nascuda l’any 1947 a
Vimbodí a l’escola Carmelitas Misioneras Terciarias Descalzas. Va estudiar solament
educació primària. En complir tretze anys, es va veure obligada a deixar l’escola i buscar-se
una feina per ajudar a la seva família econòmicament. Al llarg de la seva vida, la Isabel s’ha
adonat que li faltaven molts estudis i s’ha hagut de formar pel seu compte, per exemple, en la
gramàtica i l’ortografia de la llengua catalana.

La segona persona entrevistada va ser la Salvadora Méndez Simón nascuda a Almeria l’any
1948 i va estar escolaritzada a tres escoles. En primer lloc, va anar a una escola d’Almeria de
la qual va haver de marxar per motius econòmics. Seguidament, quan la seva economia es va
veure millorada, va anar a una escola de Sant Vicenç de Castellet on no es va sentir a gust i va
marxar. I finalment, va acabar la seva escolarització a l’escola de monges de Sant Vicenç de
Castellet. En total, va estar escolaritzada des dels sis anys fins als dotze, quan va haver de
marxar per poder treballar i ajudar a la seva família econòmicament.

La tercera persona entrevistada és la Joana Soto Guillen, nascuda a Barcelona l’any 1940 on
no va estar escolaritzada a causa d’un problema a la vista, provocant que estudiés des de casa.
Va aprendre a llegir gràcies a unes lletres fetes amb cartró, és a dir, que tenien relleu que li

6
proporcionaven uns familiars seus. Va tenir l’oportunitat d’estudiar l’educació secundària en
un internat de monges. En finalitzar aquests estudis, va començar a treballar de mestra en
diferents escoles.

La quarta persona entrevistada va ser l’Ana Solà Mora, nascuda a Manresa l’any 1956. Va fer
l’educació primària a una escola de monges, concretament a les Dominiques de Manresa i en
acabar, va fer secundària a una escola mixta anomenada l’escola Badia Solé. A la que va
deixar els estudis, va posar-se a treballar a la fusteria del seu pare, i no va ser fins més tard
que va entrar a treballar a l’empresa que ha estat fins avui, i que encara hi treballa (Hedisa).
En aquesta empresa s’ha dedicat a buscar clients per arreu d’Espanya per vendre màquines de
tallar pedra i fils de diamant per les màquines.

La cinquena persona entrevistada va ser el Josep Maria Sans Piqué, nascut a les Borges
Blanques l’any 1946 i va ser escolaritzat a l’escola Joan XXIII de les Borges Blanques. En
Josep Maria va realitzar l’educació primària i, un cop acabada, va deixar els estudis per
dedicar-se a la pagesia. Era l’ofici de la seva família i, a més a més, és una feina que li
agradava molt perquè estava relacionada amb la seva assignatura preferida de l’escola, la
biologia.

Amb aquesta tasca ens hem plantejat uns objectius, com comparar les diferents metodologies
que utilitzaven a les escoles on van estar escolaritzades les persones entrevistades, i a la
vegada, respecte al context històric i social hem analitzat el perquè la majoria van deixar els
estudis en acabar l’educació primària.

Durant els anys 50 i 60 Espanya estava enmig de la dictadura de Francisco Franco, cosa que
va condicionar molt la política, la societat, l’economia i l’educació del moment. Socialment,
Espanya estava sota una política econòmica autàrquica, és a dir, que s’autoabasteix en tots els
aspectes. També cal destacar que moltes famílies vivien en la pobresa i la seva qualitat de vida
era molt baixa des del final de la guerra civil i l’inici de la dictadura de Francisco Franco. En
aquesta època es va prohibir llengües i tradicions a dins l’Estat com el català, el basc i el
gallec i a la vegada es va establir un gran control sobre els mitjans de comunicació per tal de
mantenir la seva ideologia. En resum, socialment, els espanyols van viure sota una època de
moltes restriccions culturals, normes morals i socials, entre altres aspectes que imposava el
règim.

7
Econòmicament, la política d’autarquia d’Espanya juntament amb la dictadura van fer que
aquesta s’aïllés internacionalment. Durant la primera etapa de la dictadura, l’economia no es
va desenvolupar i no va patir innovacions. També cal dir que a finals dels 50, amb el Pla de
Desenvolupament Econòmic del 1959, es van introduir polítiques de liberalització econòmica,
però no va tenir gaire impacte.

Políticament, Espanya estava sota el règim franquista. Aquest no presentava llibertats

polítiques ni civils. Espanya estava aïllada internacionalment també a escala política, sobretot
després de la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, cap als anys 60 es va començar a iniciar el
procés de successió del que seria el futur rei Joan Carles I, que va prendre el tron l’any 1975.

L’àmbit educatiu també era controlat pel règim, el qual volia una educació nacionalista i
catòlica. Per aconseguir-ho, es va suprimir l’educació en qualsevol idioma que no fos el
castellà. Així que, a Catalunya es va il·legalitzar tota educació en català. Franco també va fer
modificar llibres de text per tal que inculquessin les idees del règim i no altres contràries.
Respecte als professors, aquests estaven molt controlats i sota censura, fent així que no
tinguessin llibertat acadèmica. Tot i això, el 1960 van començar a sorgir moviments
estudiantils per buscar més llibertat acadèmica.

Un cop analitzades els entrevistes de les cinc persones entrevistades, hem vist que només dues
de les cinc persones van cursar l’educació secundària, i aquestes dos van ser les que vivien a
la ciutat. Aquest factor de viure a la ciutat creiem que és molt remarcable, ja que abans les
ciutats estaven molt més desenvolupades en comparació als pobles. Això passava perquè a les
ciutats era on hi havia totes les institucions importants, on hi havia més feina i, per tant, més
persones. A més a més, tot i la dictadura, hi arribaven més innovacions i notícies externes.

Pel que fa a les escoles on van estar escolaritzades les persones entrevistades, ens hem trobat
que majoritàriament aquestes separaven les classes per sexes, o directament eren escoles d’un
sol sexe. En el cas de les dones entrevistades que van anar a escoles de monges, totes van
coincidir que els càstigs eren molt durs, i no només físics, sinó que també psicològics. Com a
exemple d’un càstig psicològic, en tenim un que ens el va explicar l’Ana Solà Mora: “Quan jo
era molt petita les monges em castigaven a la carbonera, que era allà on hi havia la caldera de
tota una escola. Deien que allà hi havia el dimoni, cosa que feia que tingués molta por.”

8
Respecte a la metodologia utilitzada pels professors aquesta es basava en la “memorització i
la repetició” tal com va dir el Josep Maria Sans Piqué. També, tenim l’exemple de la Joana
Soto Guillen, la qual va dir que tot t’ho jugaves en un matí, cosa que dona a veure que els
professors no contemplaven la feina del dia a dia dels alumnes, ni la seva millora durant el
curs. Joana va dir això: “El pitjor va ser quan havies d’anar a examinar-te a final de curs i et
jugaves les assignatures de tot un any en 2 matins”

Havent vist el context històric i social de l’època i havent analitzat les entrevistes, hem arribat
a la conclusió que els mestres havien de seguir un currículum dictat pel règim i que aquests
havien de ser unes persones que complissin uns requisits específics. Això va fer que molts
professors en realitat no havien estudiat per ser-ho, però que complien els requisits i, per tant,
podien ser escollits per impartir aquesta feina.

Cal remarcar també que en aquella època hi havia moltes escoles de monges, ja que s’educava
als infants d'acord amb la religió. Moltes monges eren professores sense tindre coneixements
del temari. Això explica que moltes vegades s’explicava la lliçó erròniament. Les persones
entrevistades també van fer referència a l’autoritarisme dels professors, que fins i tot no es
podien preguntar dubtes, perquè el professor s’ho podia prendre com si li diguessin que ho
feia malament i castigava als alumnes.

Fent referència a l’idioma, totes les persones van coincidir en el fet que les classes s’impartien
en castellà, tal com dictava el règim franquista. Si actualment saben català, és perquè s’han
dedicat a aprendre’n pel seu compte. Aquí tenim un fragment on la Maria Isabel Pascual
Cabestany ens va explicar el següent: “Les classes eren totes en castellà, mai vaig sentir una
paraula en català a escola, ni a l’hora de l’esbarjo. Si ara sé parlar català i fins i tot escriure’l,
és perquè al llarg de la meva vida adulta m’he ocupat d’aprendre’n pel meu compte”.

D’altra banda, hem vist que la majoria dels bons moments que les persones entrevistades
recorden de quan van estar escolaritzades eren a les hores d’esbarjo que tenien, on jugaven
amb els seus companys i companyes. Això ha fet que ens hàgim plantejat que realment anar a
l’escola en aquella època era una cosa dura, ja que els nens acostumaven a ser castigats per la
més mínima cosa. Per tant, podem dir que actualment tenim molta sort de poder anar a
l’escola i passar-nos-ho bé a classe.

9
Fent referència perquè la majoria d’aquestes persones entrevistades van haver de deixar
l’escola en acabar la primària, hem vist que va ser a causa dels problemes econòmics
familiars, ja que es van haver de posar a treballar per ajudar a la família. Encara que durant els
anys 50-60 va ser una època on l’economia del país es començava a recuperar, Catalunya
encara es trobava molt en la pobresa. A continuació hi ha un exemple d’una de les persones
entrevistades, la senyora Salvadora Méndez Simón, qui va haver de deixar l’educació per
ajudar a casa econòmicament: “Quan vaig venir a Catalunya ja tenia clar que jo volia ser com
aquest mestre, o metge o mestra, però la situació econòmica familiar va fer que comencés a
treballar a una fàbrica fins a fer-me modista i jubilar-me.” A més, podem dir que viure a la
ciutat ajudava a tenir una millor escolarització, ja que hi havia més feina i, per tant, a casa es
necessitava menys ajuda econòmica; això feia que els infants no s’haguessin de posar a
treballar just acabar l’educació primària.

Finalment, la necessitat econòmica va ser la raó més comuna per haver de deixar l'escola
després de la primària, amb la guerra civil i la situació econòmica de Catalunya als anys
50-60 influint en la decisió de les famílies de fer treballar als seus fills i filles. També podem
dir que l'anàlisi de les entrevistes revela aspectes significatius de les experiències escolars
durant les èpoques viscudes per les persones entrevistades, les quals van estar escolaritzades
durant la primera etapa de la dictadura de Francisco Franco, cosa que va influir altament en
tots els aspectes de l’educació.

En aquella època si es vivia a la ciutat s’optava a una millor educació, ja que les ciutats
estaven més desenvolupades i hi havia molta més feina, fet que feia que generalment, els
infants no haguessin d’ajudar a casa econòmicament. Les escoles durant aquest període es
caracteritzaven per la segregació per sexe. També eren molt rellevants els càstigs, els quals
podien ser tant físics com psicològics. L’ensenyament va ser només en castellà, ja que es van
prohibir les llengües regionals com el català, de la mateixa manera que es van prohibir tots els
signes i aspectes culturals que no fossin propis de la cultura espanyola.

En conclusió, l'experiència educativa d'aquestes persones durant aquestes èpoques va estar

marcada per les restriccions polítiques i socials del règim franquista, amb dificultats
acadèmiques, limitacions lingüístiques i necessitats econòmiques que van influir en les seves
vides i decisions educatives.

10
 3. TASCA 3:
3.1 El repte
Havent analitzat les entrevistes, ens hem adonat que fins a l’any 1983 no van existir ajuts
econòmics perquè els nens poguessin accedir a l’escola. Durant aquell període, també hi havia
un gran nombre de persones que van optar per l’abandonament escolar, pel fet que havien de
treballar per donar suport econòmic a les seves famílies. És per aquest motiu, que el repte que
hem escollit va enfocat a la reducció de l'abandonament escolar per causes econòmiques. El
qual tracta sobre una investigació de les causes dels problemes econòmics, a part d’entendre
com van afectar les famílies i com van començar a implementar els ajuts.

Les persones entrevistades van néixer entre els anys 40 i 50, de manera que el seu període
d’escolarització va ser al llarg dels anys 50 i 60. Aquesta època coincideix amb la postguerra i
els primers anys de la dictadura franquista, al capdavant de la qual hi havia el General Franco.
A conseqüència de tots aquests fets, la pobresa estava estesa entre la població. En l’àmbit
educatiu això afectava directament, ja que molts dels joves, es veien obligats a treballar per tal
de poder ajudar a la seva família econòmicament i, conseqüentment, havien de deixar els
estudis, ja que no ho podien compaginar amb la jornada laboral. Solament els més afortunats,
aquells que formaven part de famílies adinerades, podien continuar els seus estudis.

Hem fet una anàlisi del sistema educatiu i econòmic de l’època i hem pogut observar que
presenta diferents debilitats, amenaces, fortaleses i, per acabar, també hem trobat oportunitats
de millora.

Les vulnerabilitats del sistema econòmic a la postguerra espanyola eren que no hi havia
ajudes econòmiques per reduir l’abandonament escolar, ja que tots els diners van ser invertits
en armes per la guerra i molt pocs diners van ser invertits en l’educació. Per tant, era quasi
impossible que hi hagués ajudes econòmiques perquè els alumnes poguessin anar a l’escola.

El nivell socioeconòmic de les famílies i la seva vulnerabilitat va provocar que aquestes

famílies no poguessin permetre’s inscriure els seus fills a les escoles o no poder gaudir dels
suficients recursos per tenir una educació adequada i benestant. A més, molts alumnes van
abandonar les institucions educatives i van haver d’incorporar-se al món laboral per a

11
contribuir amb ajuts econòmics a les seves famílies per a poder tirar endavant. A més a més,
també hi havia un gran problema, molta gent era analfabeta perquè no havien tingut
l'oportunitat d’anar a l’escola. Això feia que hi hagués un baix nivell de cultura en el país.
Per altra banda, un altre dels motius que afectaven va ser en l’àmbit geogràfic, en aquest cas,
moltes famílies es trobaven que les escoles estaven allunyades de les seves cases i com que
no podien permetre’s un transport no podien assistir a la institució educativa.
En aquella època, hi havia molt poca gent treballant en oficis en els quals es necessitava molt
estudi com per exemple, medicina, infermeria, dret… Això donava moltes preocupacions, ja
que alguns d’aquests oficis eren necessaris, sobretot en temps de postguerra.

Tot i que el sistema educatiu de l’època no era gaire eficient una de les fortaleses que hi
trobem és que les persones amb l’oportunitat d’accedir a l’educació sortien amb molt bona
base per poder accedir al món laboral.

Les oportunitats de millora que hem trobat pel sistema educatiu dels anys cinquanta són que
podrien haver existit beques per l’alumnat que tingués més dificultats a l’hora d’accedir a
l’escola, sigui per motius d'accés o per dificultats educatives, entre d’altres. A més a més, es
podrien haver creat unes lleis educatives que afavorissin al fet que tota la població accedeixi a
l’educació, no només les classes altes.

Una de les principals causes de per què no hi havia ajudes econòmiques va ser la guerra
mundial. Els anys cinquanta van ser un període de reconstrucció després de la Segona Guerra
Mundial, on molts països especialment dins d’Europa, van estar ocupats en la reconstrucció
de les seves economies devastades per la guerra. Els recursos econòmics es dirigien
principalment a la reconstrucció i a l’estabilització de les nacions afectades i els diners que
potser haurien anat destinats a l’educació, van anar tots, o la gran majoria, a la reconstrucció
del país.

Com a objectius principals d'aquesta tasca ens hem proposat comprendre les arrels dels
problemes econòmics experimentats a Espanya durant els anys cinquanta. Aquesta
investigació se centrarà a explorar les condicions socioeconòmiques que van conduir a la
necessitat dels infants de treballar des de petits per contribuir al sosteniment de les seves

12
famílies. A més, analitzarem les raons per les quals no es proporcionava cap mena d'ajuda
econòmica significativa a les famílies més necessitades, amb l'objectiu de comprendre millor
el marc institucional i les polítiques socials de l'època. A través d'aquesta anàlisi aprofundida,
busquem obtenir una visió del context econòmic i social dels anys cinquanta a Espanya per
identificar les possibles solucions i millor és que podrien haver-se implementat per abordar
aquestes qüestions crítiques.

Per tal de dur-lo a terme ens vam plantejar unes preguntes clau: Com hauria canviat l'educació
si hi haguessin hagut ajuts econòmics en aquella època? Per què disminuïa notablement
l’alumnat de secundària en relació amb el de primària? Com s'hagués pogut evitar
l’abandonament escolar en aquella època?

Com a criteris d’èxit a l’hora d’elaborar aquest treball hem suggerit la reducció de
l’abandonament escolar per motius econòmics, durant l'època dels anys 50 i 60, i l’augment
de la consciència de la importància de l’educació.

Finalment, aquest repte és rellevant per a la comprensió de la limitació d’una educació

igualitària entre persones amb més i menys recursos econòmics en èpoques passades. Així
mateix, servirà per entendre el canvi que es va provocar amb la implantació d’ajuts a les
famílies més vulnerables.

13
 4. TASCA 4:
4.1 Resolució del repte
En aquesta quarta tasca, resoldrem el repte plantejat a la tercera tasca el qual és conèixer i
investigar les causes dels abandonaments escolars per problemes econòmics que va haver-hi
durant l’època dels anys cinquanta i seixanta. Per a la resolució d’aquest repte ens hem centrat
en la investigació de la metodologia de la senyora Montserrat Dalmases i hem investigat les
possibles estratègies que el govern podria haver implementat en tal d’evitar aquests problemes
d’escolarització.

Tenint en compte les preguntes clau i els criteris d’èxit exposats a la Tasca 3, hem arribat a la
conclusió que la institució hauria d'haver realitzat algun canvi com els següents proposats:

Basant-nos en les explicacions de la senyora Montserrat Dalmases que va dur a terme, hem
realitzat un total de dues activitats que poden donar solució a la problemàtica.

En primer lloc, l’activitat que hem pensat és posar en les institucions educatives un conjunt
d’assignatures de les quals se'n pugui treure un benefici econòmic i a més a més,
complementar l’educació. Alguns exemples d’aquestes assignatures poden ser fer un hort o
tenir cura d’animals de granja, on es cultiven aliments i es recol·lecten bens d’animals com
ous, llana, llet… els quals poden vendre per treure’n un benefici econòmic del qual en pot fer
us l’escola per tal de comprar material o repartir-lo entre l’alumnat o també hi hauria la
possibilitat de repartir-se els aliments entre els alumnes. Una altra assignatura la qual pot estar
relacionada amb l’anterior és treure profit dels fruits que es poden trobar a la natura com per
exemple són les castanyes, els bolets…
També hem pensat en la possibilitat de fer ús de l’activitat de costura que ja existia en el
moment i vendre les produccions. És a dir, en lloc de produir teles i patrons sense utilitat, es
pot plantejar la idea de produir estovalles, tovallons, llençols o inclús peces de vestir.
A més a més, es podria crear un espai durant l’horari lectiu on s’ensenya a l’alumnat hàbits de
neteja de l’espai en el qual s’aprofita per netejar les aules i els espais de l’escola, de manera
que aprenen a mantenir un espai net i no és necessari disposar d’un equip de neteja a l’escola i
evitar gastar-hi diners.

14
Finalment, creiem que una altra assignatura que podria ser interessant d’impartir és la de
primers auxilis, ja que la gran majoria de famílies treballaven al camp o a les fàbriques i,
encara que no en puguin treure un benefici econòmic, és una assignatura que els pot ser útil al
llarg de la seva vida tenint en compte que als pobles no hi havia metges.

En segon lloc, una altra activitat que es podria dur a terme per tal d’evitar l’abandonament
escolar és que cada professor tingui un sol llibre de text per a cada assignatura en el qual es
basi a l’hora d’impartir les classes. D’aquesta manera, els alumnes poden prescindir del llibre
i així estalviar-se els alts costos d’aquests. Per dur a terme aquesta activitat, el professor
podria escriure el temari a la pissarra i els alumnes ho copiarien a la llibreta o en fulls. D’altra
banda, també podrien reutilitzar els llibres d’alumnes d’altres cursos i si encara així suposen
un gran problema, pel fet que no n’hi haguessin suficients, els podrien compartir entre dos
alumnes.

A partir de la creació d’aquestes propostes de solució hem de tenir en compte el paper que
prendrien els docents i l’alumnat si es trobessin en aquesta situació, ja que la metodologia
resulta totalment diferent de la que s’usava realment.

Una altra de les característiques de les escoles rurals dels anys era el gran paper del mestre/a
en el desenvolupament de la vida de l'escola. En tractar-se d'escoles on només n'hi havia un o,
com a molt, dos mestres, el treball d'aquests tenia un gran paper en el procés educatiu. Això
feia que, si el docent era una persona poc implicada en la seva tasca, la combinació de manca
de recursos i poc interès provocaven que la màxima “escola de baixa qualitat” s'acabés
complint. Tot i això, si l'educador era una persona que creia en la potencialitat de l'escola
rural, aquest tenia la capacitat de convertir un centre infrafinançat i mal vist en una institució
educativa innovadora.

L’equip docent es veuria obligat a canviar de mentalitat i adaptar-se a la nova metodologia

més pràctica la qual contrasta elevadament amb la modalitat de les classes de l’època, les
quals eren generalment teòriques. A més a més, no solament haurien de disposar de
coneixements teòrics com poden ser història, literatura, gramàtica, religió entre d’altres sinó

15
que també haurien de tenir coneixements pràctics com d’agricultura, ramaderia, primers
auxilis i costura.
Pel que fa a l’alumnat, opinem que no li suposaria un gran esforç ni dificultat, ja que les
assignatures pràctiques són aquelles que prefereixen i els hi troben una utilitat real.

A més a més, hem trobat més propostes que pel context històric no haguessin pogut funcionar,
ja que en aquell moment a Espanya hi havia la dictadura franquista que impossibilitava moltes
coses, com per exemple podrien ser la pressió del poble i reformes en les lleis educatives.

Les idees i activitats que hem plantejat per tal de donar una solució al problema inicial es
proposen a partir de tenir en compte el context històric en el qual ens hem centrat. Vist que
ens trobem en l’època de la dictadura franquista i, a més a més, en temps de postguerra, per
tant, Espanya tenia pocs recursos econòmics i els que hi havia no anaven destinats a
l’educació. A més a més, l’educació depenia del dictador i amb l’objectiu de què la seva
dictadura durés, havia de crear un sistema educatiu que no ajudés a la població.
En un altre context històric, hauríem pogut proposar altres solucions com per exemple la
pressió del poble al govern per tal de demanar un bon sistema educatiu i més ajudes
econòmiques a les famílies per poder permetre als seus fills assistir a l’escola.

La Montserrat Dalmases va fer una innovació pedagògica a l'escola rural. Aquesta és una
escola que té una gran relació en el territori en el qual es troba i que va molt lligada amb el
poble o ciutat. Aquesta escola rural fa activitats i també és un lloc on es troben les persones i
aprenen. Dalmases va crear uns materials per millorar l’aprenentatge autònom dins d’un espai
en l’aula que va nomenar “l’aula de jocs”. Basa l’aprenentatge a partir dels jocs. Montserrat
Dalmases també donava importància a l’ensenyança dels hàbits de neteja a les escoles, on
feia portar material de neteja als alumnes par així ensenyar-los-hi a tenir cura dels espais que
utilitzen i conscienciar-se de la importància de la higiene. “El material està dissenyat per
treballar la lectoescriptura en els primers estadis d'aprenentatge, la matemàtica (la lògica, el
raonament, la geometria). Els meus materials també permeten treballar la descoberta del propi
cos i de l'entorn, l'observació, les emocions i el llenguatge a partir de diferents centres
d'interès i en els diferents nivells d'aprenentatge” (M. Dalmases, 2018).

16
Les activitats que proposem en aquesta tasca segueixen el fil de treball de Dalmases. Tal com
hem pogut observar en la seva manera de treballar i educar, les activitats proposades
plantegen una metodologia adaptable a qualsevol entorn en la qual es pot prescindir de llibres
de text i es dona importància a l’entorn i les necessitats reals de l’alumnat.

Per exemplificar-ho, de la metodologia de Dalmases hem extret la idea de crear un espai de

neteja de l’escola, el qual ella emprava per netejar les aules, creant així hàbits de neteja en els
infants i a la vegada mantenint els seus espais nets. A més a més, hem basat la creació de les
assignatures en la seva ideologia, la qual explica que les assignatures impartides a l’escola
han de ser útils per conèixer l’entorn, el propi cos, entre altres aspectes.

17
 5. REFLEXIÓ FINAL
Després de la realització de les diferents tasques volem acabar aquest projecte amb una
reflexió final, tenint en compte els diversos temes treballats com la comparació dels models
educatius en tres moments històrics del segle XX, l’anàlisi de les entrevistes, la tria del repte i
finalment la seva resolució.

En primer lloc, el paper dels/les mestres en les societats del s. XX va anar variant durant els
tres moments històrics. Durant la institució lliure d’ensenyament (ILE), el mestre a part de
transmetre coneixements, formava als alumnes amb perspectiva de les seves necessitats de
cara el futur. Durant la Segona República, el mestre proporcionava una orientació pedagògica
als infants i durant l'època de l’escola franquista el paper del mestre va canviar completament.
La figura del mestre, va passar a ser una figura autoritària, ja que solament el que ell
explicava era vàlid i qualsevol rèplica en contra, podia ser castigada.

En segon lloc, la realització del repte ens ha fet adonar que abans no hi havia reconeixement i
no es donava suficient importància a l'educació i, per tant, si se n’hagués donat més, hi hauria
moltes persones amb més coneixements i amb més competències. A més hem pogut veure
que l’escola donava suport a la dictadura franquista i que per aquest motiu no es donava prou
reconeixement a les assignatures funcionals, les quals podrien haver servit més d’ajuda de
cara als problemes econòmics de les famílies de l’època.

En tercer lloc, un altre repte que hem albirat és com l'accessibilitat dels transports a les
escoles afectava molts alumnes, sobretot els que vivien en zones més rurals. Aquests, no
podien assistir a les institucions educatives perquè o estaven massa lluny o no tenien els
recursos necessaris per arribar-hi. A més a més, a moltes localitats, no es construïen escoles
perquè no hi havia prou infants per omplir-les i els altres habitants dels pobles no tenien ni
recursos suficients per ells mateixos i, per tant, tampoc en tenien per ajudar a aquells que no
podien accedir a l’escolarització.

Els docents actuals han de seguir i tenir unes certes competències. Han de tenir unes habilitats
pedagògiques, com seria entendre als alumnes i tenir l’habilitat suficient de crear els materials
adequats per a poder dur a terme les classes. A més a més, els docents han de tenir uns

18
coneixements bàsics i uns coneixements més ampliats. Saber com gestionar-se i com
gestionar l’aula i saber-se adaptar a les necessitats dels infants és un dels factors claus de tots
els docents. També ha de tenir unes habilitats tecnològiques , i finalment, ha de tenir unes
actituds determinades com per exemple, ser empàtic a l’hora de tractar amb els infants, així
com saber tractar la diversitat a dins de l’aula, tenir pensament crític i ser capaç
d’autoavaluar-se per adonar-se del que un mateix està fent bé o que està fent malament i que
podria millorar.

Per acabar, d’acord amb un estudi realitzat per Anna Díaz-Vicario, una estudiant de la
Universitat Autònoma de Barcelona del departament de pedagogia aplicada, és important que
els docents tinguin una bona base de coneixement i, per tant, una bona formació. En el seu
estudi, afegeix l’evolució que ha tingut l’educació al llarg dels anys i dona rellevància a la
importància de l'àrea de digitalització a dins les escoles. Un fet que anteriorment, no era tan
rellevant, però que durant els darrers anys ha tingut una crescuda de la seva importància a
dins de les aules, ja que s’ha convertit en una eina de treball molt important i gairebé
imprescindible. Lligant aquest fet amb el nostre treball, hem vist que anys enrere no hagués
sigut possible aquesta digitalització perquè tots aquests aparells electrònics tenen un cost
elevat i moltes famílies haguessin tingut encara més problemes econòmics.

19
REFERÈNCIES

A. Jiménez Landi, “El planteamiento educativo de la Institución Libre de Enseñanza”, en J.

Ruiz Berrio (ed.), Un educador para el pueblo. Manuel B. Cossio y la renovación pedagógica
institucionista, UNED, Madrid 1987, pp. 73-89.

A. Molero Pintado. (1987). El modelo de maestro en el pensamiento de la Institución Libre.

Revista interuniversitaria de formación del profesorad(0), 7-22.

A. Posada. (1884). La enseñanza del Derecho. Revista General de Legislación y

Jurisprudencia(65), 424-438.

BiblioGuies: Fons Montserrat Dalmases: Biografia. (s.f.).

https://biblioguies.udl.cat/montserratdalmases/biografia

BiblioGuies: Escoles rurals: un món d’aprenentatge: Montserrat Dalmases:

un doll d’imaginació.d (s. d.). https://biblioguies.udl.cat/c.php?g=657803&p=4631783

Campus Virtual UdL : TEORIA, HISTÒRIA I CONTEXTOS EDUCATIUS (100864-2324) :

Galeria de vídeos. (s. d.). Udl.cat. Recuperado 4 de diciembre de 2023, de
https://cv.udl.cat/portal/site/100864-2324/page/dee04ff1-95f4-464c-a583-4639368bccfe

Díaz-Vicario, A. (2029). Competencias docentes y formación. Vol. 56, Núm. 1.

https://raco.cat/index.php/Educar/article/view/10.5565-rev-educar.1155/464509

Moya, M. S. (2022). La educación en la Institución Libre de Enseñanza. Quién(15), 93-112.

Rodríguez, J. A. G. (2021). El aprendizaje autónomo: las experiencias de Montserrat

Dalmases en una escuela rural franquista. Dialnet.
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8018110

Unitat Tècnica Central. (2017). BiblioGuies: Escoles rurals: un món d’aprenentatge:

Montserrat Dalmases: un doll d’imaginació.
https://biblioguies.udl.cat/c.php?g=657803&p=4631783

20
ANNEXOS
Vídeo repte tasca 4

Vídeo tasca 4.mp4

21