SUBSTÀNCIES,

APROPIACIÓ CULTURAL
I GLOBALITZACIÓ

Assignatura: Anàlisi Antropològica del Món Contemporani

Professores: Maria Bruna Alvarez, Anna Molas i Alexandra Desy
Curs: 2022/23
Grau: Antropologia Social i Cultural
Alumnes:
Maria Isabel Brau - NIU: 1599022
Saura Sabater - NIU: 1598154
Silvia Villagrasa - NIU:1563948

1
ÍNDEX

1. Introducció..............................................................................................................pàg. 3

2. Nus…………………………………………………..……………………………pàg. 3

2.1. Part Teòrica......................................................................................................pàg. 3

2.2. Part Pràctica.....................................................................................................pàg. 4

3. Desenllaç................................................................................................................pàg. 5

4. Bibliografia.............................................................................................................pàg. 6

5. Annex.....................................................................................................................pàg. 7

2
1. Introducció

A partir d'una anàlisi qualitativa basada en tres lectures i, les dades extretes de l'observació
participant en una cocteleria de la plaça Reial de Barcelona i antic bar de pipa, el Pipa Club,
volem donar resposta al principal motiu de recerca: els motius i els efectes de la
normalització del consum de substàncies a la ciutat de Barcelona, tant per part dels locals
com dels visitants.

El treball parteix d'un resum del marc teòric, per exposar les idees principals que sostenen la
investigació. Seguidament, posarem aquest coneixement a la pràctica relacionant-ho amb la
nostra pròpia experiència al Pipa Club. Per acabar, exposarem breument en el desenllaç del
treball, les conclusions amb relació al motiu de recerca.

El marc teòric de la investigació, és el següent:

Gómez-Fraguela, J. A., Pérez, N. F., Tríñanes, E. R., Martín, A. L., & Universidad de
Santiago de Compostela. (2008). El botellón y el consumo de alcohol y otras drogas en la
juventud. Psicothema, 20(2), 211-217.
Prayag, Girish, Murab, Paolo, Hall, Michael & Fontaine, Julien. (2015). Drug or spirituality
seekers? Consuming ayahuasca. Annals of Tourism Research, 52(C), 175-177.
Singer, Merrill (2008). The nature of Licit and Illicit drug capitalism. Drugging the Poor:
Legal and Illegal Drugs and Social Inequality. Waveland Press: Long Grove. Pp 25-59.

2. Nus

A continuació exposarem la part teòrica del nostre treball, que consisteix en un breu assaig
explicant els conceptes o les idees més importants de les lectures escollides per aquest treball,
les quals estan exposades a la introducció. Seguidament, adjuntarem la part etnogràfica, la
qual consisteix en l'explicació de les 10 h d'observació fetes al Pipa Club de Barcelona,
encara més també farem una anàlisi d'aquesta combinant-la amb el que hem après de les
lectures.

2.1 Part teòrica

Singer (2008) ens explica que la definició sobre el que en l'actualitat considerem com a droga
ha canviat amb el pas dels anys. Encara més, l'autor afirma que la dicotomia existent entre
drogues legals i les drogues il·legals és purament social i, tot i parèixer totalment
contraposades, tenen molts aspectes comuns, com els seus efectes o l'activitat criminal
(suborns i corrupció en el cas del mercat de les drogues legals) i, la violència, els quals són
freqüents en ambdós sectors.

Les drogues legals són aquelles produïdes pel sector formal, l'oficial, format per un món legal
de companyes i corporacions que paguen els impostos i que estan regulades pel govern.

3
D'altra banda, les drogues il·legals formen part del sector informal, el considerat socialment
corrupte, el restringit i castigat.
El fet que una companyia sigui legal o il·legal depèn solament si la seva producció està o no
validada socialment. Encara més, el problema de les drogues legals és el fet que tot i semblar
normatives a la façana, amaguen la mateixa quantitat de violència i corrupció que les
il·legals, però, a través de suborns econòmics aconsegueixen no ser jutjats per aquests actes
(Singer, 2008).

Altrament, al text Drug or spirituality seekers? Consuming ayahuasca (2015) se centra en

l'experiència directa de l'ús de les drogues. Resulta molt interessant la variació de la
percepció de l'ayahuasca per part de la comunitat nativa i pels turistes.
Per als primers, la droga està estretament vinculada amb una experiència espiritual, la qual té
una connotació positiva perquè implica un creixement personal; d'altra banda, pel turisme de
droga, l'ayahuasca és simplement una mena d'escapatòria per a aquells turistes que són
assenyalats com a "western".

Una altra vegada podem veure com les drogues generen dues classes de percepcions
diferents, una que és considerada com a "bona", la dels nadius del Perú i de l'Equador, i una
altra vista com a "dolenta", ja que les societats "western" o occidentals han criminalitzat el
consum d'aquesta substància.

Finalment, a El botellón y el consumo de alcohol y otras drogas en la juventud (2008) es fa

una aproximació molt més directa entre la participació en els botellons, l'abús de l'alcohol i
altres drogues amb la realització de conductes vandàliques als joves.
Al text s'especifica que a Espanya sempre s'ha donat una gran importància social i econòmica
a les begudes alcohòliques (en aquest cas el vi). Aquesta importància duu associada un alt
consum de la beguda i unes normes bastant permissives sobre el seu consum. Ara bé, en els
darrers anys s'ha produït a Espanya un canvi cultural referent al consum d'alcohol, el qual
cada vegada més s'està associant a l'oci nocturn i a la falta de control.

2.2 Part etnogràfica

Dissabte 18 de març, vam reunir-nos a les 21:00 h a la plaça Reial de Barcelona, fins a la
01:00 h del matí de l'endemà. En total, vam realitzar 12 hores d'observació participant.

Un dels aspectes que corroboren les aportacions de Singer (2008), respecte a la subjectiva
percepció social de les drogues, s'exemplifica en el que vam observar. Al centre de la Plaça,
abans d'entrar, hi havia una mena de concert popular obert, on la majoria de persones que hi
havia, duien cerveses a la mà. Just al costat, hi havia la policia. Beure alcohol al carrer no
resultava cap problema per les autoritats. Quan ja anàvem cap a casa, per la Rambla de
Catalunya direcció Plaça Catalunya, un home que es creuava amb nosaltres ens va xiuxiuejar
a l'orella que tenia cocaïna. A partir d'aquí, podem veure com ambdues substàncies viuen dins
un mateix context, una en un àmbit públic i, l'altre en un àmbit privat. Tot i que ambdues

4
tenen efectes psicotècnics i busquen la seva mercantilització, la nostra percepció social
d'ambdues, difereix. Podem veure com, tot i la il·legalització del consum i mercantilització
de certes substàncies, no implica que una estigui més o menys normalitzada tot i no ser
acceptada. És a dir, nosaltres no ens vam estranyar que ens diguessin que tenia cocaïna,
perquè independent de si la seva difusió és encoberta o no, existeixen de la mateixa manera.
---
El Pipa Club es troba en el segon pis d'un dels edificis de la Plaça. És un club social privat,
així que un noi, d'uns vint-i-cinc anys, ens havia de donar accés al local. Aquest mateix, ens
va explicar sobre l'origen del club. Anteriorment, era un club de pipa, on els homes, després
de treballar, al final del dia, hi acudien per a fumar i beure, s'hi podia jugar a billar i també
tocaven música en directe. Era un espai d'homes per a homes on es reunien per a descansar i
allunyar-se de la seva quotidianitat. D'aquesta manera, podem entendre que el motiu de
consum d'aquestes substàncies era per escapar-se de la seva rutina principalment
caracteritzada pel sistema de producció. Actualment, a partir de la globalització i la
incorporació de les dones en el món laboral, el local també és conegut per turistes i freqüentat
per dones. Això ens fa pensar que, ara homes i dones es troben en una situació més similar
que en el passat, les dones han començat a viure les mateixes experiències que els homes.

Amb relació a l'article Drug or spirituality seekers? Consuming ayahuasca (2015), veiem
com, aquelles persones provinents d'un context occidental i profundament immersos en
l'acceleració de vida que comporta el capitalisme busquen una guia des de l'espiritualitat amb
el consum d'ayahuasca. Com és el cas de Barcelona. Però, en aquest sentit, consumeixen
aquest tipus de substàncies, en el mateix territori i, sense una connotació d'apropiació
cultural, ja que ens trobem en un mateix context cultural.

Un cop arribats al Pipa Club, vam parlar amb el cambrer. Ens va explicar que, l'horari de caps
de setmana, és de 22:00 h a 05:00 h. Normalment, els altres establiments de la Plaça, tanquen
al voltant de les 00:00 h. D'aquesta manera, el cambrer ens deia que, al voltant de les 02:00 h
de la matinada, el Pipa s'omple. Aquells clients que volen continuar bevent més tard de l'hora
de tancament dels altres locals, van al Pipa. Ens va donar la sensació d'un consum
descontrolat i normalitzat d'alcohol per part dels adults. El consum descontrolat de begudes
alcohòliques per part dels joves que s'explica en El botellón y el consumo de alcohol y otras
drogas en la juventud (2008), no deixa de ser un reflex del comportament dels adults, des del
nostre punt de vista. Per molt que s'il·legalitzi el consum a menors d'edat, potser s'hauria de
limitar el consum dels adults per tal que no donessin exemple. Creiem que aquest
comportament abusiu de substàncies s'ha normalitzat perquè els motius que condueixen
aquestes pràctiques també ho estan.

3. Desenllaç

5
Arribats a hores d'ara de la investigació, podem afirmar que els motius i els efectes de la
normalització del consum de substàncies a la ciutat de Barcelona, recauen en la forma de vida
que comporta viure en el capitalisme. El sistema de producció actual basat en el creixement
il·limitat ens ha portat a una societat sobreestimulada i, paradoxalment, necessitem els
estímuls per poder desaccelerar les nostres vides o, si més no, evadir-nos d'ella. A més a més,
la normalització d'aquest consum, creiem que ve determinada per la normalització dels
motius que provoquen aquestes pràctiques. Un cop normalitzat un sistema de vida que
prioritza la producció sobre les persones, es normalitza el consum de substàncies que
"ajuden" a persistir i subsistir en aquest sistema.

Ens va donar la sensació d'un consum descontrolat i normalitzat d'alcohol per part dels adults.
El consum descontrolat de begudes alcohòliques per part dels joves que s'explica en El
botellón y el consumo de alcohol y otras drogas en la juventud (2008), no deixa de ser un
reflex del comportament dels adults, des del nostre punt de vista. Per molt que s'il·legalitzi el
consum a menors d'edat, potser s'hauria de limitar el consum dels adults per tal que no
donessin exemple. Creiem que aquest comportament abusiu de substàncies s'ha normalitzat
perquè els motius que condueixen aquestes pràctiques també ho estan.

---
Nova conclusió:

Arribats a aquestes alçades de la presentació, tornem a recuperar la pregunta inicial d’aquest

treball: quins són els motius de la normalització del consum de substàncies i els seus efectes,
tant en locals com en visitants?

En primer lloc, mencionar que la naturalització de consum de substàncies, independentment

de si són socialment reconegudes com il·legals o no, es deu per la proximitat diària que tenim
amb elles. En el cas de l’alcohol i altres substàncies, només cal sortir al bar de la facultat per
veure la quantitat de persones que en consumeixen, fins al punt de considerar-se part de la
nostra cultura.

Aquest punt ens condueix amb el segon. Aquesta convivència diària amb el consum de
substàncies, sorgeix també, d’una necessitat diària de consumir-ne. És a dir, considerem que
el ritme de vida de la societat en la que vivim, que ens demana estar constantment estressats
per donar en cada moment el millor de nosaltres mateixos, produeix angoixa de la que
necessitem evadir-nos. I, un dels mètodes per fer-ho, es modificant la nostra percepció de la
realitat.

Tenint en compte que el consum ve d’una necessitat, els efectes d’aquest consum, com per
exemple, la seva comercialització o el turisme, ja sigui en àmbits públics com privats, queda
també normalitzat. Sobretot, pel que fa a la mobilització, es pot arribar a percebre com a
medicament d’aquest malestar constant. En moltes ocasions s’enten la medicina com una

6
veritat indiscutible i absolutament justificada. Així que, si es consumeixen substàncies per
motius de cura, ningú té res a dir.

Per resumir-ho en poques paraules, podem dir que, un cop normalitzat un sistema de vida que
prioritza el creixement econòmic sobre el benestar de les persones, es naturalitzen el consum
de substàncies que ajuden a accelerar, persistir i subsistir en aquest sistema.

4. Bibliografia

- Gómez-Fraguela, J. A., Pérez, N. F., Tríñanes, E. R., Martín, A. L., & Universidad de
Santiago de Compostela. (2008). El botellón y el consumo de alcohol y otras drogas
en la juventud. Psicothema, 20(2), 211-217.

- Pauné, M. M. (2016, 5 diciembre). Una exclusiva coctelería releva al mítico Pipa

Club de la plaza Reial. La Vanguardia.
https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20161202/412320311097/cocteleria-re
leva-pipa-club-plaza-reial-barcelona.html

- Prayag, Girish, Murab, Paolo, Hall, Michael & Fontaine, Julien. (2015). Drug or
spirituality seekers? Consuming ayahuasca. Annals of Tourism Research, 52(C),
175-177.

- Singer, Merrill (2008). The nature of Licit and Illicit drug capitalism. Drugging the
Poor: Legal and Illegal Drugs and Social Inequality. Waveland Press: Long Grove. Pp
25-59.

5. Annex

Diari de camp de l’observació

A les 21:00 h, arribem a la plaça Reial, en la qual

al mig de l'escenari, hi ha tres noies joves amb un
ordinador mac posant música que sona per tota la
plaça. Davant de l'escenari i al voltant de la plaça,
hi ha multitud de gent de diferent edat ballant,
d'entre 20-50 anys aproximadament.
Nosaltres decidim observar i analitzar el panorama
i donem dues voltes al voltant de l'escenari per tal
de distingir quins elements característics figuren

7
en aquesta espècie de concert que han organitzat i, com actuen les persones que hi participen.

En primer lloc, ens va cridar l'atenció que hi hagués un adhesiu bastant gran que posés "el
turisme mata els barris". Per consegüent, podem afirmar que aquest concert s'ha organitzat en
l'àmbit local, pels habitants del barri.
En segon lloc, ens vam fixar que hi ha una pila de cadires, una sobre de l'altra, i que
qualsevol persona pot agafar una i asseure's si vol. A més a més, darrere de la multitud de
gent que està ballant i gaudint de la música, ens trobem un lloc de venta d'alcohol, on en les
dues vegades que hem passat per allà hi havia files de persones esperant per comprar-ne.

Un altre fet a remarcar és que en els bars de la plaça Reial podem observar que hi ha bastant
gent asseguda, però no està el tot ple, a diferència de l'estiu. I, que la majoria dels cambrers/
porters de diferents bars que estaven a fora o a les terrasses, eren homes d'aproximadament
trenta anys amb un uniforme negre.

En referència al perfil de persones que estaven tant gaudint del concert com prenent alguna
cosa en les terrasses, tal com hem mencionat anteriorment, l'edat de les persones era variable,
entre 20 i 50 aproximadament. Així i tot, hem pogut percebre famílies, grups d'amics,
parelles de diferent nacionalitat i que parlaven diferents idiomes. Algunes de les famílies
portaven nens petits i vam poder veure, per una banda, un nen d'aproximadament sis anys
ballant en una terrassa i, per l'altra banda, estrangers borratxos.

A les 22:15 h, ens aproximem a l'entrada del Pipa Club, on hi ha un porter (un home jove
d'aproximadament vint-i-cinc anys, castany-moreno i que duu barba) esperant i, que abans de
deixar-nos accedir al local, situat en un segon pis, ens demana el DNI, ens pregunta si aquest
és el nostre primer cop i, ens explica breument la història del club i com ha canviat, que abans
era un club on assistien homes que fumaven pipa i es podia veure música en viu.
Tot i que ara estigui prohibit fumar, ens ressalta que el Pipa Club continua sent un club social
privat i, per això, ens comenta que, si tornem, hem de fer-nos socis. Ens dona una targeta en
la qual es recalca que està reservada únicament a persones majors d'edat i, que únicament es
podrà accedir en horari nocturn i, en l'horari en què es desenvolupen les activitats de lleure o
culturals.

Entrem i anem fins a la porta d'entrada que està situada en el

segon pis, la barana de la qual és negre i, pujant les escales hi ha
una finestra pintada de color negre que està tancada. La porta
d'entrada també és negra, hi ha un timbre de color blanc i, una
placa on posa "Pipa club" de color blanc, més decoració de color
marró/daurat.
Entrem i, som les primeres, just en entrar a l'esquerra hi ha
l'aparador del bar, i unes butaques de color marró al voltant. Ens
saluden tres treballadors, un que estava a l'aparador, l'altre que
estava recollint i un altre que ens ha portat al lloc on podien
asseure'ns, deixant-nos llibertat per escollir quin seient volíem, ja que tots els llocs estaven

8
lliures. Ens fixem, també, que tots els treballadors que veiem són homes. El cambrer que ens
ha atès, un home italià d'aproximadament cinquanta anys, ens ha portat dos "chupitos"
d'aigua amb llimona i una targeta amb un codi QR amb la qual poder escanejar el llistat de
còctels que ofereixen que es divideixen en dos grups, còctels d'autor i còctels clàssics, que a
la vegada estan dividits en curts, mitjans i llargs.

La sala on ens hem assegut és espaiosa i està situat al final del

club, en el qual es pot distingir una xemeneia que no està
encesa a sobre de la qual està posat "Monkeys 47", que al
principi, quan hem accedit al local, no estaven il·luminades
les lletres, però quan ha començat a venir gent, s'han
il·luminat. Amunt d'aquestes hi ha unes plantes verdes en
forma de decoració. A la sala també hi ha un balcó que està
tancat, però des del qual es pot observar la plaça.
Afegir, també que al balcó hi ha flors, roses de plàstic, que
són de decoració.
Sobre la sala, també cal remarcar que hi ha diferents sofàs
amb butaques de color marró intuïm que són de pell i, que a
simple vista, semblen molt còmodes. A més a més, distingim
diferents tipus de làmpades, dos que estan penjant dels sostres (una en la que hi ha tres micos
agafant bombetes d'estil modern i, l'altra, d'estil clàssic i elegant, amb cristalls, ambdues de
color blanc) i les altres que es troben col·locades al lateral. El color clar de les làmpades
contrasta amb les parets i els sostres que tenen tonalitats fosques, negres i grises. A més, vam
veure que hi ha un cartell que posa "No fumar" que contraposa amb el nom del club.
Cal afegir que a la sala també trobem càmeres de seguretat i aire condicionat que en aquell
moment no està encès.

El cambrer que ens ha atès ens ha preguntat dues vegades si ho teníem, fins i tot, un altre
cambrer, jove, que ens havia saludat abans, ens ha vingut a preguntar-ho. Ambdós ens han
oferit recomanacions del local si ho necessitàvem. Seguidament, ens han recomanat begudes
segons el tipus de còctels que buscàvem, segons els gustos personals. Una de nosaltres ha
demanat un seguint les seves recomanacions i, l'altra ha demanat un altre que no estava a la
carta, però que preparaven.

Al voltant de les 22:30 h, el local s'ha començat a omplir, primer han vingut un grup de cinc
persones d'entre 40-50 anys, possiblement, intuïm, siguin dues parelles (home i dona) més
una dona. Aquest primer grup de persones parla en català/ castellà, no són turistes; i seuen al
fons de la sala. I, ens fixem que es demanen dos còctels llargs i dos mitjans, els quals el
cambrer els porta amb les crispetes salades. Cinc minuts després, venen un altre grup de cinc
persones, quatre homes i una dona de trenta-cinc anys aproximadament, alguns d'ells
estrangers (almenys un d'ells el que era castany amb els ulls clars, que tenia accent), però
parlen entre ells en castellà. Ens hem fixat que en alguns moments, només estaven parlant dos
d'ells, la dona i un home mentre que els altres estaven callats o mirant el mòbil. Per
consegüent, percebem que hi ha una diferència entre la interacció dels dos grups, un d'ells és

9
un grup més callat o que potser no tenen tanta afinitat entre ells ni tants temes de conversa,
mentre que en l'altre tothom parla amb tothom, sembla que hi hagi més afinitat.
Seguidament, quan hi ha més ambient al local, els treballadors comencen a posar música
d'ambient, sense lletra, que permet tenir converses.
Després entren dues dones, d’uns quaranta anys, que s'asseuen darrere nostra i, ens fixem que
parlen en anglès, per tant, segurament són estrangeres. Elles es demanaven dos còctels llargs.
A continuació, entren un grup de tres joves que s'asseuen i, més tard els hi diu al cambrer que
en veritat són cinc i queden dues persones per arribar. I, una mica més tard accedeixen i se
situen a la taula del davant del balcó un grup de tres nois joves, d'aproximadament 25-30
anys, que a diferència dels altres, duen un estil de roba i uns "looks" bastant diferents, ja que
un dels homes portava molts tatuatges i tots tres duien dessuadores, roba més còmoda que els
de les persones dels altres grups. Aquests es demanen tres cerveses.
Les portes del lavabo, que n'hi han tres, un per homes, situat a l'esquerra, l'altre privat pels
treballadors i, l'altre per dones, situat a la dreta, són de color negre igual que la finestra de
l'interior del lavabo de dones que va ser pintada de color negre.

Just sortir del lavabo, a mà esquerra, hi ha un sofà en el qual hi ha una parella abraçant-se,
molt junta. Aquest sembla un espai bastant íntim amb l'excepció que està situat al costat dels
lavabos. En canvi, a mà dreta, hi ha pipes posades en una vitrina. Continuant recta i passant
pel passadís, hi ha una altra sala, on hi ha un escenari, en el qual sembla que possiblement
abans es feien funcions/ obres de teatre o concerts. També es poden distingir sofàs, butaques i
moltes persones, assegudes, relaxant-se, algunes de les quals semblen parelles i, la majoria de
les quals prenent diferents tipus de còctels.

A l'entrada-taulell, hi ha alguna gent asseguda als tamborets. Un dels

cambrers ens cobra, el jove que just abans ens havia dit "gràcies",
perquè pensava que ja ens anàvem. Quan estem baixant les escales,
sentim que el porter està parlant amb uns clients que semblen
habituals, ja que ell ja els coneix i, els dona entrada.

A la plaça, a diferència d'abans, ja no hi ha música i, veiem a la policia, al mig de la plaça,

parlant amb algunes persones. Quan girem a la dreta, direcció plaça Catalunya, observem que
hi ha gent sense llar intentant dormir als carrers, mentre que hi ha molt soroll i rebombori
entre les persones que sembla que surten de festa o prendre alguna cosa i, els locals i clubs.
Quan caminàvem per la Rambla de Catalunya, un home que es creuava amb nosaltres, ens va
xiuxiuejar a l'orella si volíem cocaïna. No vam respondre, ens vam quedar mudes i vam
continuar caminant. Tampoc ens vam girar, volíem evitar aquella situació.

A més, mentre caminàvem per la Rambla de Catalunya, vam veure diferents perfils de
persones, com pot ser joves mudats que semblava que es dirigeixin a una discoteca o potser ja
estaven de camí a casa, alguns cridant, semblaven alcoholitzats i, algunes persones que
semblava que s'havien pres altres tipus de drogues.

10
Una de les membres del grup, quan va entrar al tren per tornar a casa, es va adonar que hi
havia una dona borratxa que cridava i deia i repetia coses sense sentit com "huele a gamba
este tren", fins i tot, els seus amics que estaven asseguts al seu costat, li van demanar que es
callés. El noi i la noia que estan asseguts davant de la membre del grup, estaven parlant sobre
ella i comentant "si no saben beber, pues que no beban".

11