5.

ELS TEIXITS VEGETALS

Els teixits vegetals es divideixen en cinc grups, segons la funció que exerceixen. A més, entre les
cèl·lules vegetals no hi ha substància intercel·lular com en els teixits animals, ja que no hi ha esai
entre les cèl·lules.

TEIXITS MERISTEMÀTICS O EMBRIONARIS

Són els teixits responsables del creixement de les plantes.
Es divideixen en dos grups, apicals i laterals.

• APICALS O PRIMARIS: es localitzen en els extrems de les tiges i arrels (gemes de

creixement), i generen el creixement de la planta en llargària.
• LATERALS O SECUNDARIS: es distribueixen per tota la planta i són responsables del seu
creixement en gruixària. Aquests es subdivideixen en dos grups: càmbium i fel·logen.
- El càmbium envolta els teixits conductors i els sosté.
- El fel·logen permet el creixement de gruix de tiges i troncs.

TEIXITS PARENQUIMÀTICS
Són els teixits que formen el parentiu. El formen diversos eslavons que van units.
Aquest teixit serveix d’unió d’altres teixits.
Es divideixen en tres tipus, el parènquima clorofíl·lic, de reserva i aerífer.

• PARÈNQUIMA CLOROFÍL·LIC: el formen aquelles parts del vegetal que realitzen la

fotosíntesi. Les seues cèl·lules tenen cloroplastos, encarregats de realitzar la fotosíntesi.
* Els cloroplastos contenen clorofil·la, la qual transforma llum i CO2 en sucres.
• PARÈNQUIMA DE RESERVA: la seua funció és emmagatzemar midó en forma de glúcids i
greixos. Les arrels a part de tindre la funció de fixar la planta al sol, tenen la funció
d’emmagatzemar greixos i midó per a tindre una reserva d’energia per a una futura
reproducció.
• PARÈNQUIMA AERÍFER: format per estructures esponjoses que poden emmagatzemar aire,
és a dir, l’espai intercel·lular conté aire, i s’anomena meats. És una característica de les
plantes aquàtiques, com poden ser els nenúfars.

TEIXITS PROTECTORS
Són aquells que tenen la funció bàsica de protegir la planta.
Es divideixen en dos tipus, teixit epidèrmic i teixit suberós.

• TEIXIT EPIDÈRMIC: la seua principal funció és de protecció front a la dessecació.

Està format per 1 capa de cèl·lules vives amb cloroplasts. Aquesta està reforçada amb una
capa de cera, anomenada cutícula. A més de la funció impermeable que fan aquestes dos
capes, hi ha uns pels anomenats tricomes per reforçar la protecció. Unes altres parts
d’aquests teixits són els estomes, orificis formats per dues cèl·lules oclusives. Les cèl·lules
oclusives a una alta pressió es deformen, i també quan es donen unes bones condicions de
temperatura i humitat, formant així l’ostíol, per on entren i ixen els gasos.
 • TEIXIT SUBERÓS: està format per cèl·lules mortes, les quals estan impregnades per
suberina, una substància aïllant. Tenen unes estructures internes anomenades lenticel·les,
que serveixen per a intercanviar gasos.
* Deixen estructures buides al seu interior.

TEIXITS DE SOSTENIMENT
Aquests teixits, com diu el seu nom, la seua funció és la de sostindre la planta.
Es divideixen en dos tipus, col·lènquima i esclerènquima.

• COL·LÈNQUIMA: en aquest teixit les cèl·lules estan vives, i apareixen en les plantes joves
i/o en parts de la planta que estan en creixement.
• ESCLERÈNQUIMA: està format per cèl·lules mortes amb parets gruixudes. Aquest teixit està
impregnat de lignina, una substància que fa més gruixuda la paret cel·lular i li dona més
resistència.
* Quan la lignina es queda pegada a la paret cel·lular, impedeix que les cèl·lules
intercanvien substàncies i per tant, moren.

TEIXITS CONDUCTORS
Els teixits conductors estan formats per cèl·lules fusionades que tenen forma de tubs. Per aquests
tubs es distribueixen els nutrients que necessitarà la planta per a viure.
Hi ha dos tipus de substàncies que són transportades, cadascuna per un tub diferent, la saba bruta
i la saba elaborada.

• SABA BRUTA: està formada per aigua i sals que absorbeixen les arrels i puja fins a les fulles,
on gràcies a l’acció de la fotosíntesi es transforma en sucres, és a dir, fabrica la saba
elaborada. La transporta el teixit llenyós o xilema. * les cèl·lules estan mortes.
• SABA ELABORADA: junt amb la saba bruta + fotosíntesi. Es transportada pel floema o teixit
liberal. Les cèl·lules estan vives.
* la calosa és una substància que fabriquen les plantes quan arriba la tardor i l’hivern coma
mecanisme de defensa contra les baixes temperatures, on la planta hiverna. Quan es
tornen a donar temperatures més elevades i el fotoperíode és més llarg, torna a circular
aigua per la planta, i dilueix la calosa.