Emma Paredes Ortega

Pedagogia
Teoria de l’educació

PRÀCTICA 1
ÍNDEX

Introducció 3
Taller de premsa 4
Síntesi 4
Valoració 4
Taller de cinema 9
Dades tècniques 9
Descripció de la relació 10
Anàlisi de la relació 11
Supòsit 12
Taller de LIJ 13
Taller de cancel·lació cultural 16
Conclusió 18
Bibliografia 19

2
Introducció

Aquesta entrega forma part de l'assignatura de Teoria de l'educació, dirigida per Núria
Obiols i forma part de la carrera de Pedagogia en la Universitat de Barcelona. El
document és la primera de les entregues que s'haurà de fer durant el semestre, en la
qual cada una de les parts seria presentada per la professora en qüestió, per després
ajuntar els treballs i entregar-lo tot d'una.

L'informe està format per 4 treballs diferents, el primer és el taller de premsa, en el que
agafo una notícia, en aquest cas "Los colegios de Educación segregada vuelven a
incumplir la ley en Navarra". Consta en fer primer una síntesi breu de la notícia, i
després una valoració en la qual parlo sobre el tema de segregació de sexes i ho
relaciono amb informació del tema explicat a classe. Per finalment arribar a una
conclusió sobre el tema, tenint en compte tot el que he argumentat. L'altre taller inclòs
és el de cinema, en el que parlo de la relació entre el pare de la protagonista i la
protagonista, analitzant-la.
Seguidament, hi ha el taller de literatura infantil, l'hem fet en parella, i tractava
d'informar-te sobre una rondalla que els teus avis expliquessin i després buscar un
conte contemporani d'autor. Sobre aquests parlem del que transmeten, dels valors que
volen ensenyar, i les diferències i similituds entre els contes i les rondalles, que encara
que no ho sembli, són diferents. Finalment, l'últim taller fet és el de cancel·lació cultural,
que també va ser en parelles, en la que vam cercar sobre una situació d'aquest tipus,
en aquest cas l'anàlisi d'un comercial dels anys setanta i la seva censura.
Tota la informació treta per poder fer aquesta entrega la faré a través de recerca per
internet, i les pàgines web utilitzades estan totes reunides a la bibliografia al final de tot.

Això només són 5 cèntims de tot el que parla aquesta recopilació que de seguida
veuràs, per finalment finalitzar-ho tot en una conclusió, que resumirà tot el que s'ha vist
i a les conclusions generals de tot el que es pot arribar.

3
Taller de premsa

Los colegios de Educación segregada vuelven a incumplir la ley en Navarra

Síntesi
Aquesta història forma part del diari anomenat El País, l'autora d'aquesta notícia és
Amaia Otzau Garde, i va ser publicada el 8 de setembre de 2023. Amaia és una dona
que viu a Pamplona/Iruña, Comunitat Foral de Navarra, Espanya, i que treballa dins de
la Cadena SER Navarra com a redactora. El text que estem analitzant és principalment
de naturalesa educativa, però també engloba temes econòmics, ideològics i socials.

En la notícia s'explica com en començar el nou curs escolar, les escoles Fomento
Miravalles-El Redin i Irabia-Izaga, ha repetit el mateix que els últims dos anys. Aquests
centres havien sigut alertats que si mantenien als seus alumnes separats, per sexe, no
continuarien rebent fons públics. Les institucions involucrades s'havien compromès a
barrejar-los per complir amb la LOMLOE, però igualment van incomplir aquest
compromís.

Valoració

El tema principal que tractem en aquesta notícia és la Segregació escolar, el primer

més important és saber la definició d'aquest concepte; aquesta és la separació dels
alumnes del centre en entorns escolaritzats diferents basant-se en alguna característica
específica, ajuntant a aquests alumnes amb aquest element en la mateixa aula o
escola. En aquest cas estem parlant d'una segregació escolar en l'àmbit de gènere, en
el que en aquest cas específic no hi ha aules mixtes a partir de primer de l'ESO en
2020; fins al moment han afegit primer, segon i tercer, augmentant així les aules mixtes
i disminuint així la segregació.

La segregació és un tema molt delicat que tractar, ja que encara que és una cosa que
no mirem amb bons ulls, hi ha gaires països en el món en el qual està permès
l'educació separada per sexes, per exemple els Estats Units, Austràlia o França.

4
El que passa amb la majoria d'aquestes escoles és que ho fan amb un objectiu més
acadèmic, hi ha una diferència del desenvolupament biològic entre homes i dones, fent
que homes siguin més hàbils en uns camps i dones en altres. És cert que sí que
existeixen diferències en l'organització funcional del cervell entre els dos sexes, ja sigui
per l'evolució al llarg de la història, les nostres hormones; a més del que ens envolta,
influències socials, entre altres. Per una altra part, hi ha factors pels quals els centres
educatius es decanten més per sistemes educatius separats per sexes, entre aquests
està la millora del rendiment acadèmic, és un dels motius per als quals les famílies
decideixen inscriure als seus fills a llocs com aquests, al Canadà, per exemple, els
resultats més brillants són els que venen de centres així.
També, l'educació per sexes s'adapta als diferents ritmes maduratius dels seus
alumnes, ja que per norma general la maduració en les dones ve abans que la dels
homes.
Mirant-ho des d'aquesta perspectiva aquest tipus de separació no sembla dolenta, pel
fet que als dos sexes se'ls ofereix molt material educatiu, el més adaptat possible a ells
i en teoria no hi ha cap intenció de què desfavoreixi a cap sexe.

No obstant això, aquest tipus d'educació repercuteix en els nois i noies que la reben, en
primer lloc perquè, tot i que estan separats a secundària, finalment acaben entrant al
món laboral i, inevitablement, acaben treballant amb una varietat de tot tipus de
persones. Estar una gran part de la teva vida només socialitzant amb un gènere, pot
haver-hi cohibició i inseguretat en treballar en el futur amb l’altre sexe, després de tot
has passar una gran part de la teva vida cooperant només amb dones, i pot aparèixer
una sensanció de incomoditat o ineficàcia laboral. La socialització és una de les
característiques educatives necessàries en l'educació d'un nen o d'una nena, com
podem comprovar en el tema 1 presentat per la professora de l'assignatura.

Seguint aquest argument, les escoles amb segregació sexual no compleixen amb la
definició que per Dewey és l'educació, la qual forma part del tema 1 de la matèria, en la
que parla que l'educació és: processos una comunitat transmet la seva capacitat

5
adquirida i els seus propòsits per assegurar la continuïtat de la seva pròpia existència i
desenvolupament; en la que s'estimulen les capacitats dels infants segons les
exigències socials en què es troba. Una vegada té aquestes exigències socials, les
quals no s'aconsegueixen en un entorn com les escoles segregades que busquen les
millors adaptacions i facilitats pels seus alumnes, en comptes de fer que s'enfrontin al
món real, en el qual no és estimulat o estimulada a actuar com a membre d'una unitat,
a sobrepassar els seus límits, i que no pugui tenir aquest punt de vista que parla
Dewey, en el que busca renunciar el que una persona vol, pel benestar del grup.

Un dels nens de les escoles protagonistes de la notícia diu "Habría más distracciones
por el tema de gustarse y tal. Me ha dicho mi madre eso y yo creo que sí"; aquests
sentiments sexuals i romàntics són completament normals, i són una cosa que haurem
d'experimentar tots sigui més d'hora o més tard. En un àmbit laboral també hi ha
possibilitats d'acabar sentint alguna cosa pel teu acompanyant, però això no té per què
afectar de cap manera el teu treball, perquè ets capaç de separar el que és la vida
laboral amb la personal. A més, en un col·legi en el qual només estudien nois, o noies,
poden acabar havent-hi relacions sexo-afectives d'igual forma. Així mateix, en sortir
d'aquell lloc el rendiment universitari empitjora, ja que entren al món real, i per una part
a la persona que ha anat a una escola mixta no li resulta diferent i és el mateix que ha
vist al llarg de la seva vida, en canvi, a una persona que ha anat a un centre amb
educació diferenciada l'impactaria tot el que veu i pot arribar a estar més interessat o
interessada a socialitzar i fer amics amb persones d'altre sexe.

Si observem i analitzem la història de l'educació ens trobarem amb una escola que
destaca sobre la resta, i que part de les seves ensenyances ens recordi a l'anteriorment
explicat. La coneguda Summerhill School basa les seves idees en un llibre del mateix
títol, escrit en 1976 pel britànic A.S. Neill, el fundador de l'escola.
El que ell escriu està format per molts apartats, i un d'ells és la sexualitat, on tracten
temes tabú com la masturbació, l'homosexualitat, la promiscuïtat i la pornografia. Hi ha
una sensibilitat a la normalització de temes sexuals una vegada l'alumne aconsegueix
la suficient edat.

6
Aquesta pràctica ajuda als joves a assolir una major maduresa a l'hora de trobar-se
amb aquestes situacions, després de tot no se'ls ha prohibit certes coses de petits com
tenir curiositat sobre el teu cos i temes com aquests, i al final són coses que ja tenen
normalitzats. En canvi, per a aquells infants sense suficient educació sexual, aquests
tòpics poden resultar intimidant i incòmodes per a parlar, creant un tabú que a posteriori
pot arribar a destorbar.
En el llibre esmentat, ens podem trobar un exemple en l'apartat que parla concretament
de la pornografia, on (Neill A.S, 2023) afirma el següent:
"Els menys pornogràfics són els que no van tenir tabús morals contra el sexe en la
primera infància." (p.214)

Una altra conseqüència que comporta és que, com hem vist abans, aquest tipus de
centres se centren en la màxima adaptació possible a les seves capacitats, de manera
que si es fa així, podem entendre que no arribarien a desenvolupar la seva autonomia.
Com no hi ha distraccions que poden existir en una escola mixta, i en intentar adaptar
l'educació d'aquella escola per treure el 100% de les seves capacitats i així tenir un
millor rendiment acadèmic, veuen que realment el món no és com la seva vida escolar
ni s'adaptarà a les seves necessitats. En la vida passarà molta gent, i és important
adaptar-se a tot, sigui més complicat o fàcil per, inclòs hi haurà imprevistos i coses que
no podràs entendre, és important aprendre a viure amb aquelles dificultats que només
apartar-les i ja està.
Podem també mencionar a JJ Rosseau, que al temari es parla del seu punt de vista
sobre l'educació, i la considera l'acció de preparar al fill, no sobreprotegir-lo, ja que no
serà autosuficient i autonòmic, i com dèiem abans, escoles com aquestes després els
alumnes quan es fan grans els hi costa més integrar-se.

Però apartant tot això, al llarg de la història hi ha hagut una segregació a l'hora d'educar
perquè per la gent un sexe havia d'encarregar-se de certes tasques mentre que l'altra
d'altres, per exemple les dones el que eren ensenyades era sobre cuinar, cosir i ser una
bona ama de casa. Mentre que els homes podien fer altres coses com votar i accedir
als estudis on aprenien sobretot, així com biologia o economia. Tenien permès fer

7
moltes més coses que a la dona, mentre que a ella li designaven a cuidar la casa i a
procrear hereus; a més, amb les escoles amb una excessiva segregació escolar poden
arribar a convertir-se en un gran problema per la igualtat d'oportunitat de les sortides
professionals.

Llegint tot això, podem arribar a la conclusió que en certa manera el sistema de
l'educació segregada per sexes afecta els alumnes que en formen part, tenint
conseqüències així en el seu futur, ja sigui personal com laboral. Els nens i les nenes
han de saber quines són totes les opcions i després triar, i no convèncer-se a si
mateixos que les alumnes i els alumnes estan separats perquè els distraurien per
temes romàntics o perquè en la seva ignorància creuen que a les noies se'ls
desenvolupa el cervell abans, o pel simple fet que els seus pares han triat per ells
l'ESO on han d'anar. Com diu E. Fromm, educar realment és acompanyar a l'alumne i
tenir fe en el que ell empra, amb total llibertat, sense que els pares els condueixin a fer
el que ells creuen que és millor. Simplement, informar-los de tot i quan ells decideixin
que fer, tenir fe, confiar, i ajudar-los en el que necessitin.

8
Taller de cinema

Dades tècniques
Orgull i Prejudici, una pel·lícula britànica de l'any 2005 de gènere romàntic, basada en
la novel·la de Jane Austen publicada el 1813. La filmació va ser dirigida per Joe Wright,
a l'estudi Working Title Films, Deborah Moggach va ser la guionista i Roman Osin es va
ocupar de la fotografia. El repartiment consta de Rosamund Pike, que fa de Jane, la
germana major de la família, Keira Knightley que interpreta a Elizabeth o Lizzy, la
protagonista. Després està Jena Malone que fa de Lydia, Talulah Riley de Mary, Carey
Mulligan de Kitty, Brenda Blethyn és la Senyora Bennet i Donald Sutherland el Senyor
Bennet; a més de Matthew Macfadyen com el Sr. Darcy i Tom Hollander interpretant al
Sr. Collins.

9
Descripció de la relació
La relació en la qual ens centrem és la que hi ha entre la protagonista anomenada
Elizabeth, i el seu pare, el senyor Bennet. L'època en què estem analitzant aquest tipus
de relació es localitza en un moment en el qual la dona havia de casar-se si no es
veuria amb una mala imatge a aquesta dona, a més que a partir de certa edat, al ser
més major, no es podria casar, com a resultat tenir una vida d'estar vivint a casa dels
pares, ja que les dones no podien treballar. Per una altra part, el que les dones siguin
tan dependents dels homes no només ho era en un ambient de parella, sinó també a
l'hora de demanar la mà al pare, perquè era ell qui decidia que volia que la seva filla es
casés.
En aquest cas la pel·lícula, ens mostra des del principi, com el pare és una persona
bastant passiva i callada, i no li agrada tant parlar de temes socials i romàntics com la
seva dona, que és la que sempre parla dels casaments de les seves filles. Al llarg de la
pel·lícula es pot veure com la relació entre ells és una cosa molt més empàtica,
pròxima i benevolent si ho comparem amb la seva mare, que està molt més centrada
en organitzar un casament.
En canvi, el pare vol que la seva filla sigui feliç amb una persona que ella estimi de cor.
Podem observar com el senyor Bennet adquireix una mentalitat molt més oberta que
les situacions que eren normals en aquella època, ja que ella mateixa pot decidir amb
qui casar-se sense ningun tipus d’obligació. Tot això és una cosa que ella està agraïda,
pel fet que es veu com té una visió bastant romantitzada de l'amor, en la que no vol un
compromís sense amor, i el pare és una espècie de salvavides en aquest àmbit, perquè
es pot veure com en una de les escenes en la que la senyora Bennet està insistint a
què la filla accepti el compromís amb Collins, que l'Elizabeth mira al seu pare,
desesperada, com si fos l'última esperança de tot el que l'envolta. Es pot veure en
algunes escenes que tota la família segueix les instruccions de la seva mare només
perquè pugui estar a soles amb Collins, al seu pare és al que li suplica perquè no la
deixi sola.

10
Anàlisi de la relació
Una cosa negativa que influencia aquesta relació és la passivitat del pare, que afecta
en les seves decisions i així en la forma especial en la qual el veu Elizabeth, ja que a
causa d'aquesta passivitat i acceptar el que li diu la dona ha fet coses com deixar-la
sola o no fer-li cas en el tema de la germana menor la qual es va fugar amb un home.
Tu, com a persona que aprèn d'una altra, tens a una persona com a referent que t'ajuda
en la vida, això és el pare en la vida de l'Elizabeth, per una altra banda, l'Elizabeth pel
pare és el que l'empeny a ser més decidit, i a més és ell qui aprèn gràcies a ella que
tots dos s'havien equivocat en jutjar en Darcy. L'Elizabeth gràcies a l'actitud del seu
pare aprèn que es pot decidir la persona amb la qual et vols casar, sense que ningú
t'hagi d'obligar, sent aquest valor una cosa molt més indirecta, que té a veure més amb
la forma de pensar. És a dir, és una relació en què tots dos aprenen coses gràcies a
l'altre, bidireccional.
Primerament, quan es va demanar d'escollir una pel·lícula a classe sobre l'educació
educativa no havia pensat que posar, en va venir aquesta al cap i recordava una mica
que aquesta relació era bastant important en la filmació, així que la vaig escriure.
Després, havia pensat a canviar-la, però em vaig veure una altra vegada a Netflix la
pel·lícula i vaig veure que podia parlar de la relació afegint-hi temes interessant com el
masclisme en aquella època i com aquest projecte projectava una cosa totalment
diferent, i més encara amb el pare i la filla, sent el contrari que segurament seria la
situació en la vida real en aquella època, això si hi ha algunes coses com demanar la
mà al pare que no canvien, ja que se suposa que està ambientada en aquella època.

Aquesta relació educativa la podríem relacionar amb la perspectiva de Pamuk de

l'educació, que es troba al tema 4 de l'assignatura, en la que es transmet estima,
guiatge, estimulació i seguretat. Després de tot, el pare l'únic que busca la seguretat de
la seva filla, no li renya, prohibeix coses ni castiga quan ella no vol casar-se, tenia
llibertat. Per una altra banda, també es mostra una petita part de la desigualtat que hi
existia en aquella època cap a la dona, ens ensenya aquella cultura, com era la seva
responsabilitat al final casar-se i l'home de la casa havia d'acceptar el matrimoni. Tot
això ens pot recordar a Santiago Dexeus i el seu text del tema 4 de l'assignatura.

11
Supòsit
Aquesta pel·lícula està contextualitzada en una època en la qual es veia bé que la dona
només era a casa sense treballar, però per sorpresa mostra una relació en què la filla
pot decidir amb llibertat. Però, per molt bonic que soni i aquesta pel·lícula sigui
feminista, encara hi ha països en l'actualitat en les quals existeixen aquests tipus de
matrimonis arreglats que fan els pares, i que acaben en relacions tòxiques i masclistes.
Una aplicació pedagògica que fa que la gent sigui conscient sobre aquests tipus
d'abusos per així reeducar la visió masclista de la mateixa dona que ho sofreix i els
propers a ella, com el pare, seria un centre d'acollida de dones, per relacions abusives
que l'afecten. O un altre exemple d'aplicació pedagògica seria un centre cívic per parlar
de les situacions en la societat en la qual vivim i que ens fa informar de més coses,
perquè així el pare estigui informat i deixi de ser tan passiu i escolti a la seva filla quan li
diu que una cosa és important i no deixar-lo passar com si res.

12
Taller de LIJ
Títol:
“El lobo que cree que la Luna es
queso” (anònim)
Dades generals:
El conte ha sigut narrat per uns dels
nostres avis, però com que no està amb
les seves millors facultats, no hem pogut
extreure el conte com a tal, res més
fragments. Però, ens va explicar les idees
generals, però claus, que ens va
transmetre vam trobar per internet un
conte que era molt semblant. Cal tenir en
compte que l'origen de l'àvia Leonor, és
d'Albacete, Nerpio, de l'any 1951.
Síntesi argumental:
Un llop amb gana veu la lluna i pensa que
és un formatge. Intenta arribar a la lluna,
ja que se la vol menjar. Una guineu que
passa al seu voltant, veu al llop, i li mostra
que no és de formatge.
Tema principal i valors
La moralitat d'aquesta faula ens mostra
que no ens hem de deixar enganyar per al
que veiem a simple vista o per idees
infundades, hem de tenir capacitat crítica
per poder obtenir un criteri conscient i
fonamentat. És important buscar el
Sara Hinojosa López
Emma Paredes Ortega
Conte (Títol)
La meva família; Avis
Dades generals:
Autor/a: Montse Ovella
Il·lustració: Montse Ovella
Disseny de la coberta: Francesc Sala
Any de publicació: 2002
Editorial: Reina Duarte
Edició catalana: Edebé
ISBN: 84-236-6321-3
Síntesi argumental
Aquest llibre forma part d'una col·lecció
adreçada als més petits. En aquest
apartat el conte que hem escollit tracta
sobre els avis, que ens dona una sèrie de
valors i ens explica l'amor que uneix als
membres de la família.
Tema principal i valors
Ensenya als nens i a les nenes a gaudir
dels petits detalls i moments de la vida, a
ser agraïts amb ells, a compartir, a
descobrir noves aventures, demostrar
afecte i a aprendre a què el pas del
temps, a què no tot és etern. Totes
aquestes són eleccions que ens
13
coneixement i qüestionar les nostres transmeten els nostres avis.
creences abans d'actuar-hi cegament.

Principals semblances i diferències entre l’una i l’altra

Principals semblances:

- Els dos gèneres literaris són breus i són relativament curts.

- Tant a la faula com al conte es poden trobar esdeveniments ficticis i animals

antropomòrfics, però en el nostre cas no hi ha.

- Tant la rondalla com el conte són dos gèneres que poden portar elements
morals, o ensenyances. La rondalla principalment té la intencionalitat d'explicar
alguna ensenyança moral, en canvi, el conte és més subtil, i no és la seva idea
principal, sinó que és més literari.

- Alguns contes poden tenir explícitament algun públic en ment, però

generalment, tant la faula com el conte poden ser adequades per a un públic
molt ampli.

Diferències:

- La primera diferència que podem detectar és que la faula té una intencionalitat

que vol transmetre una ensenyança moral. En canvi, el conte és més literari i la
seva funció principal no es basa explícitament a explicar o ensenyar alguna
moralitat.

- També majoritàriament una altra diferència que hem pogut trobar ha sigut que a
les rondalles, normalment tenen personatges principals com animals, com per
exemple el llop i la guineu que són representacions simbòliques dels humans,
com la virtut o altres qualitats. La guineu en la faula que hem escollit representa
l'astúcia i la intel·ligència; al contrari, trobem al llop que representa la
ignorància. Per una altra part, el conte principalment no té aquesta
intencionalitat simbòlica de representar les virtuts i els vicis dels éssers
humans.

14
Justificar per quines raons es
considera una bona rondalla
A través de la rondalla podem trobar
valors que es poden transmetre als
infants. En aquest cas ens explica que
hem de contrastar la informació per poder
tenir un criteri, ja que si no ens pot passar
com el llop i podem quedar com a
ignorants.
Il·lustració de mostra:
No és publicada, per això no hem
pogut cercar una il·lustració.
Justificar per quines raons es
considera un bon conte
Considerem que és un conte breu i
utilitza un llenguatge accessible, a més
és fàcil perquè els nens/nenes puguin
comprendre el contingut adequadament.
A més el seu missatge és molt bonic
perquè en narra fets quotidians i ens
explica l'amor per part dels avis. L'atenció
dels nens és fàcilment captada per les
imatges simpàtiques i vives de les
il·lustracions, que són alhora senzilles i
acolorides. Val a dir que aquestes
il·lustracions, sens dubte, tenen un
encant propi.
Il·lustració de mostra
La imatge que podem veure de la
portada del llibre, que és de la
biblioteca del campus Mundet,
l’hem tret nosaltes dues.
15
Taller de cancel·lació cultural
Sara Hinojosa López
Emma Paredes Ortega

Descripció del cas:

A principis dels anys 1970, es va emetre l'anunci de “Coñac Soberano” a la

cadena de televisió un, una època caracteritzada per una societat on els rols de
gènere estaven molt definits i els estereotips masclistes estaven profundament
arrelats. La publicitat d'aquell temps sovint reflectia i fins i tot reforçava aquests
estereotips, relegant les dones a rols submisos o tractant-les com a simples
objectes de desig.

Anàlisi de la situació:

Aquest comercial, publicat als anys setanta, podem veure clarament que és una
representació de la violència de gènere. La dona acudeix a una vident perquè
està preocupada pel seu marit, ja que últimament es comporta d'una forma molt
agressiva i sempre està irritat, irascible i de mal humor. A través de la bola es
poden veure les imatges en les quals el marit li vol pegar, li llença el plat a terra i
la ignora. La vident li respon que begui l'alcohol que promociona l'anunci, en
aquest cas conyac per poder apaivagar els seus comportaments violents. Aquesta
representació fa de manera implícita que el comportament abusiu es pugui
justificar i normalitzar, una representació que en al llarg del temps ha rebut moltes
crítiques.

En contra de què ho cancel·lin:

Sara Hinojosa
- Més enllà d'una simple peça publicitària, l'anunci es pot revalorar com una
potent eina educativa. Serveix per mostrar l'evolució de les percepcions
socials i la publicitat, destacant significatius avenços en temes com la
igualtat de gènere i la conscienciació sobre la violència de gènere. Ja que
actualment si les persones d'avui dia veuen l'anunci, segurament queden
espantades i impactades, pel fet que hi ha molta consciència sobre la
violència de gènere.

Emma Paredes
- Aquest comercial és una cosa impensable de publicar avui dia, perquè
seria completament cancel·lable per tots llocs, però en aquella època, era
una cosa que es vivia ja en algunes cases; estaven en un context en el
qual era una cosa quotidiana. El comercial avui dia en comptes d'esborrar
els nostres errors del passat, hauria de ser l'exemple per veure que no està
bé, i poder comparar la nostra societat d'ara, en la que si es publica una
cosa com aquesta s'actua per criticar-la, de la d'abans, en la que la dona

16
 és submisa i feien comercials pels homes.
-
A favor que ho cancel·lin:

Sara Hinojosa

- Ja que pot generar un impacte negatiu en la societat, poden tenir

repercussions profundes en la percepció dels rols de gènere. A més els
nens i nenes poden imitar els comportaments nocius, que hi ha a l'anunci i
poden perpetuar i normalitzar als comportaments que ells i elles veuen.

PD: És important considerar que aquest enfocament, en rebutjar públicament certs

continguts, podria perpetuar estereotips de gènere. A més, aquest comentari
sembla reflectir la mentalitat d'una persona de més edat, amb una perspectiva
força rígida i tradicional, una mentalitat molt quadrada.

Emma Paredes Ortega

- L'anunci promou uns actes sexistes que sí que és veritat que en aquella
època eren normals, però en la societat d'ara són inadmissibles, i estem
lluitant perquè aquestes coses no passin, és per això que anuncis com
aquest ensenyen pel que estem en contra, i poder cancel·lar-ho mostraria
com hem evolucionat com a societat. A més, els infants si veuen que es
posen els anuncis, poden pensar que està bé, i fer-ho també.

Per al fet que vàrem elaborar el text per poder defensar un posicionament, a favor
o en contra, ens vam a adonar que totes dues vam escollir el mateix
posicionament: en contra de la cancel·lació cultural. Per això, la solució a la qual
vàrem arribar perquè fos equitativa va ser que cadascuna pensés en altres
arguments per justificar per què s'hauria de cancel·lar.

Valoració final:

Actualment, aquest anunci ha estat el focus de nombroses crítiques, hem de tenir

en compte el context quan es va realitzar, que és del 1970. Ara aquest tipus
d'anunci publicitari és inacceptable, pel fet que hi ha consciència sobre la
violència de gènere i on les societats actuals són més igualitàries respecte els
roles de gènere. Tenint en compte aquesta premissa, avui dia es pot utilitzar
aquest tipus de material com una eina educativa, per no perpetuar la violència de
gènere. Una societat ha d'aprendre dels seus errors, per això és de vital
importància no cancel·lar aquest anunci publicitari. És rellevant tenir en compte
amb quin paràmetre d'edat volem ensenyar aquest tipus d'anunci, perquè pot tenir
repercussions negatives entre els infants.

17
Conclusió
Tota aquesta recerca que he hagut de fer al llarg de més de dos mesos m'ha fet
reflexionar sobre moltes coses i qüestionar-me certs temes sigui la segregació escolar,
o la manera en la qual coses diàries que veus en la teva vida quotidiana poden ser
fetes servir com a eines educatives, com analitzar una relació educativa, i a la vegada
que sigui entretingut veure la pel·lícula; o com veure un comercial i poder emprar-ho
per ensenyar alguna cosa útil en la vida dels altres. A més de trobar-te aprenentatges
morals en simples rondalles que expliquen els avis, però que porten una profunditat fins
a arribar a influenciar al nen a través d'elles.

Ha sigut molt entretingut fer aquesta tasca, és una cosa molt dinàmica i molt bé
plantejada, durant la major part del treball no m'he sentit atabalada ni que hagi sigut
una activitat pesada de fer.

18
Bibliografia
bazanfio. (2010, 22 noviembre). Recuerdos TV: Anuncio Coñac soberano (Machista)
[Vídeo]. YouTube.

Burges Lucrecia. (2006) DIFERENCIAS MENTALES ENTRE LOS SEXOS: INNATO

VERSUS ADQUIRIDO BAJO UN ENFOQUE EVOLUTIVO [Tesis doctoral, Universitat
de les Illes Balears, España]. Departament de Filosofia
https://ludus-vitalis.org/html/textos/25/25_burges.pdf

Contreras, E. (2017, 13 enero). El spot de Coñac de los años cincuenta que naturaliza
y justifica la violencia de género. BioBioChile - La Red de Prensa Más Grande de Chile.

De Sá Tavares, D. (2018, abril 25). Quina és la diferència entre fábula i conte? Món
Deportivo.

Educalink. (2021b, abril 21). Segregación escolar: ¿Qué es? ¿Y cómo manejarla? -
Educalink

Education, L. T. (2022, 17 enero). Educación diferenciada por sexo, ¿sí o no? The
Lemon Tree Education.

El lobo que cree que la lluna és queso. Ciutat Seva.

El lobo y el queso. (sf). Manos al Arte.

Ferrer Álvaro,Gortazar Lucas. (28 abril 2021). Diversidad y libertad: Reducir la

segregación escolar respetando la capacidad de elección de centro. Do Better

19
Manzanas, J. (2022, abril 20). ¿Què diferencian fábula de cuento? OKDiario.

Martín, M., Zamora, D., Martín, M., Zamora, D., Martín, M., & Zamora, D. (2023b, mayo
21). Una nueva generación se rebela contra los matrimonios forzados. El País.

Neill, A.S, 23 d’Agost de 2023, El sexo. Summerhill p 196. Fondos de cultura

económica.

Pros y contras de la educación diferenciada. (s. f.).

Save The children (2020) Alianza por la educación inclusiva y contra la segregación
escolar
https://www.savethechildren.es/sites/default/files/2020-06/AlianzaSegregacion.pdf

Tabuenca, E. (2019, desembre 9). Diferencia entre conte i fábula. Unprofessor.

20