PSICOLOGIA DE LES

ADDICCIONS
Addicció a Tabac i cafeïna

Psicologia de les Addiccions

Psicologia de les Addiccions
TABAC

El Tabaquisme va ser defensat per l'OMS el 1984 com una forma de

drogodependència, i la Societat Americana de Psiquiatria el 1987 va classificar
la nicotina com una substància psicoactiva que produeix dependència.
A Espanya, el consum de tabac, continua sent un problema sanitari de gran
dimensió. L'entrada en vigor de la llei 28/2005, amb la seva posterior
modificació llei 42/2010 (BOE 2010), ha suposat un punt d'inflexió positiva en
relació amb el descens de consum de cigarrets, així com en la percepció del
risc d'aquest consum per part de la població general.

Psicologia de les Addiccions

EPIDEMIOLOGÍA

Les dades epidemiològiques més recents provenen de les recollides per

l'Observatori Espanyol de la Droga i les Toxicomanies (OEDT), sobre l'ús
d'alcohol i drogues a Espanya (EDADES) i, en concret, en estudiants
d'ensenyaments secundaris de 14 a 18 anys (ESTUDES) i en els quals
s'objectiva una tendència descendent mantinguda en el consum de tabac.
El tabac constitueix la substància el consum de la qual s' inicia més precoçment,
durant els primers anys de l' adolescència.
L' edat mitjana d' inici de consum és 16,4 anys sense que s' observin canvis
significatius des de 1995.

Psicologia de les Addiccions

Analitzant els resultats segons sexe i edat, el consum diari de tabac té el
mateix impacte entre homes i dones en edats d'entre 15 i 24 anys. A partir dels
25 anys, la prevalença masculina comença a ser superior a la femenina.
Aproximadament, un 70% dels fumadors fan més d'un intent de deixar de
fumar.
Pel que fa a altres tòxics (heroïna, alcohol, cocaïna, cànnabis i cafeïna), la
nicotina és la substància que produeix una major dificultat per no consumir, la
segona a produir tolerància, la tercera en abstinència, la quarta en reforç
obtingut i la cinquena en intoxicació.

Psicologia de les Addiccions

ETIOPATOGENIA

La dependència i l'abstinència de nicotina es poden presentar amb el consum

de qualsevol modalitat de tabac (cigarrets, xiclets, rapè, pipa, purs) i amb la
presa de medicaments que continguin nicotina (parxes, esprai, comprimits per
xuclar i xiclets de nicotina).
La capacitat relativa d'aquests productes per provocar dependència o induir
abstinència està en funció de la rapidesa de la via d'administració (fumada, oral
o transfèrmica) i del contingut en nicotina del producte consumit.

Psicologia de les Addiccions

1. DETERMINANTS DE LA CONDUCTA DE FUMAR
FACTORS RELACIONATS AMB L' INICI DEL CONSUM
Ambientals:
Publicitat; Enormement seductora
Accessibilitat; Múltiples llocs de venda
Disponibilitat; Preu baix
Socials:
Família; Influència de pares i germans grans
Companys; Influència molt potent
Educadors; Model a seguir
Factors personals
Psicològics; Trets lligats a l' extraversió, impulsivitat, o baixa autoestima, recerca de noves sensacions.
Genètics; Estudis en bessons suggereixen predisposició genètica

Psicologia de les Addiccions

FACTORS RELACIONATS AMB EL MANTENIMENT DEL CONSUM

Factors farmacològics
Nicotina; Poder addictiu
Factors condicionants
D' hàbit; Associació amb situacions quotidianes múltiples
Sensorials; Tacte, gust, olfacte, vista

Psicologia de les Addiccions

FARMACOLOGIA DE LA NICOTINA
Absorció: Plexes sublinguals i mucosa oral (4-45%) → Pulmó (70-90%), detecció
cerebral en menys de 10 segons. Rapidesa d' absorció relacionada amb el poder
addictiu.
Mecanisme d'acció: Estimulació sobre els receptors nicotínics d'acetilcolina (α4β2) de
l'àrea tegmental ventral → Alliberament de dopamina al nucli accumbens → Sensacions
plaents i de reforç positiu.
Metabolització: Metabolització hepàtica a través del citocrom p450. 15 metabòlits
(ncotinina...). Variacions racials i individuals plaents i de reforç positiu.
Eliminació: Bàsicament renal i, en menor quantia, suor, saliva i llet materna.

Psicologia de les Addiccions

EFECTES NEUROBIOLÒGICS DE LA NICOTINA

Pulmó Irritació mucoses . Inflamació teixit Bronquial i bronquiolar

Sistema nerviós central Efecte estimulant de l' activitat i també relaxant i de disminució de la
irritabilitat. Augmenta les capacitats cognitives (concentració, memòria, atenció sostinguda, capacitat
de processament, major agilitat mental, disminució de l'ansietat, i probable acció eutimitzant)
Efectes metabòlics Metabolisme accelerat per augment de catecolamines (menor pes corporal).
Efectes sobre l' embaràs Pot facilitar el part prematur, avortament, embaràs ectòpic, placenta prèvia,
despreniment previ de placenta, baix pes en nounats, i mort sobtada del lactant

Psicologia de les Addiccions

Efectes cardiovasculars Augmenta el risc de: malaltia cardiovascular, cardiopatia isquèmica, malaltia
vascular perifèrica, aneurisma aòrtic, arrítmies cardíaques. Augment de la tensió arterial, de la
vasoconstricció perifèrica. Eleva LDL colesterol + Disminueix HDL + Augmenta activitat plaquetària +
poliglobúlia → Facilita arterioesclerosi.
Efectes gastrointestinals Disminució d' insulina i prostaglandines gàstriques, hipersalivació, augment
peristaltisme intestinal.
Efectes neuroendocrins Augmenta: acetilcolina, noradrenalina, dopamina, vasopresina, serotonina,
beta-endorfines i ACTH.

Psicologia de les Addiccions

DIAGNÒSTIC
Criteris diagnòstics
Consum que provoca un deteriorament o malestar i es manifesta almenys per
dos dels fets següents en un termini de 12 mesos:
1 Consum en quantitats superiors o per un temps més prolongat del previst.
2 Desig persistent o esforços fracassats d' abandonar o controlar el consum.
3 S'inverteix molt de temps en les activitats necessàries per aconseguir tabac o
consumir-lo.
4 Ànsia, desig o necessitat d'aconseguir tabac.

Psicologia de les Addiccions

5 Consum recurrent de tabac que porta a l' incompliment dels deures
fonamentals en el treball, l' escola o la llar.
6 Consum continuat de tabac tot i patir problemes socials o interpersonals
persistents, provocats o exacerbats pels efectes del tabac.
7 Abandonament o reducció d'activitats socials, professionals o de lleure.
8 Consum recurrent en situacions en què provoca un risc físic.
9 Continuar consum tot i saber que hi ha un problema físic o psicològic,
possiblement exacerbat pel tabac.

Psicologia de les Addiccions

10 Tolerància, defensa per: a. Necessitat de consumir quantitats cada vegada
més grans de tabac per aconseguir l' efecte desitjat. b. Un efecte notablement
reduït després del consum continuat de la mateixa quantitat de tabac
11 Abstinència, manifestada per un dels fets següents: a. Presència de la
síndrome d' abstinència característiques del tabac. b. Es consumeix tabac (o
nicotina) per alleujar o evitar els símptomes de l'abstinència.

Psicologia de les Addiccions

Avaluació del fumador

En la història clínica hem d' avaluar de forma completa el fumador, incloent-hi, almenys, el seu consum acumulat de
tabac, la disponibilitat del fumador per a l' abandonament i el grau de dependència física a la nicotina.
Identificació de la fase d' abandonament
Història clínica general.
Historial de tabaquisme Grau de tabaquisme:
- Consum diari (nombre de cigarrets/dia).
- Consum acumulat (nombre de paquets-any). S' han de distingir els períodes d' abstinència i aquells en què el consum
és diferent. Es correlaciona amb la possibilitat de deixar de fumar en un intent d'abandonament i amb el risc de malaltia
secundària.
- Nº de cigarrets/dia x Nº d'anys de fumador/20

• Tipus de tabac. • Característiques del fumador: autoregistre de consum. • Estudi d'intents previs d'abandonament:

Psicologia de les Addiccions

Grau de dependència física. ( TEST DE Fageström)
Quant temps triga després de despertar-se a fumar el primer cigarret? ≤5 minuts 3; 6-30 minuts 2; 31-60 minuts 1; >60
minuts 0
¿Li resulta difícil no fumar als llocs on està prohibit? Sí 1 No 0
Quin és el cigarret que més li molestaria no poder fumar, o el més desitjat? El primer del dia 1 Tots els altres 0
Quants cigarrets fuma al dia? ≤10 0; 11-20 1; 21-30 2; >30 3
¿Fuma amb més freqüència durant les primeres hores que durant la resta del dia? Sí 1 No 0
¿Fuma quan està malalt i ha de quedar-se al llit la major part del dia? Sí 1 No 0

Psicologia de les Addiccions

Nivell de motivació ( test de Richmond)
Li agradaria deixar de fumar si pogués fer-ho fàcilment? 0: No 1: Sí
Quant interès té a deixar-lo? 0: Res 1: Alguna cosa 2: Prou 3: Molt
¿Intentarà deixar de fumar en les pròximes dues setmanes? 0: Definitivament no 1: Potser 2: Sí 3:
Definitivament sí
¿És possible que vostè, dins dels pròxims 6 mesos, sigui un no fumador? 0: No 1: Potser 2: Sí 3:
Definitivament sí
Motivació alta: 10; Motivació moderada: 7-9; Motivació baixa: ≤6

Psicologia de les Addiccions

INTERVENCIONS PSICOLÒGIQUES

La combinació d'intervencions psicològiques i tractament psicofarmacològic és

l'abordatge més efectiu per deixar de fumar
Diversos metanàlisi i assajos aleatoritzats troben un fort efecte dosi-resposta
entre la durada de les intervencions psicològiques i les taxes d'abstinència
(Fiore, 2008). Les intervencions psicològiques intensives (4 o més sessions de
més de 10 minuts) són particularment efectives. Aquestes inclouen
psicoeducació, entrenament en habilitats i resolució de problemes,
intervencions cognitiu-conductuals i suport en el procés d' abandonament
tabàquic.
Psicologia de les Addiccions
Intervenció en fumadors no motivats
Entrevista motivacional per crear i resoldre ambivalències

Psicologia de les Addiccions

Esta foto de Autor desconocido está bajo licencia CC BY-NC-ND
Intervenció en fumadors motivats
• Informar sobre la síndrome d'abstinència a nicotina (assoleix el seu màxim en la primera setmana, després va
disminuint fins a desaparèixer).
• Anticipar dificultats.
• Remoure productes relacionats amb el tabac.
• Recomanar abstinència total.
• Elecció de tractament farmacològic més adequat i implementar amb intervencions psicològiques.
• Aportar materials de suport: línies telefòniques, recursos web, fullets informatius.
• Establir una data per deixar de fumar de manera completa (normalment, en 3-4 setmanes). Notifiqueu familiars i/o
amics per augmentar el compromís i suport social. Acordar Programar visites de seguiment (presencials o
telefòniques). Almenys una visita després de la primera setmana d'abandonament tabàquic i seguiment durant tres
mesos.
Felicitar el pacient i recordar la necessitat de mantenir l'abstinència, reforçant els seus avantatges. Identifi car difereix
passades i anticipar barreres futures, recordar els recursos disponibles.
Psicologia de les Addiccions
INTERVENCIÓ PSICOSOCIAL PER AL CANVI CONDUCTUAL I DESENVOLUPAMENT D' HABILITATS PER AL
MANEIG DE L' ABSTINÈNCIA

Pensar en les dificultats per deixar de fumar, sobretot en les primeres setmanes, incloent-
hi els símptomes d'abstinència.
Escriure les raons per deixar de fumar i les raons per continuar fumant.
Desautomatitzar la conducta de fumar: registrar tots els cigarrets fumats durant uns dies,
les circumstàncies en què es fuma, puntuar la importància que se'ls dona i trobar una
possible alternativa per afrontar aquestes circumstàncies sense cigarrets.
Calcular els diners gastats a fumar i planejar usar-lo en una altra activitat que desitja.
Fer que fumar li sigui una mica més difícil: canviar de marca de tabac, no fumar en llocs
habituals, no portar tabac o encenedor, no acceptar cigarrets de ningú

Psicologia de les Addiccions

Cercar suport per deixar de fumar en l' entorn social, laboral i familiar.
Pensar només en el dia concret «avui no vaig fumar», repassar freqüentment els seus
motius per deixar el tabac.
Estratègies d'afrontament per a crayving: distractors conductuals (activitats repetitives,
ex. teixir o pintar), distractors cognitius (ex. encàrrecs, escriure una llista d'activitats
pendents per al dia). Menjar i beguda: prendre un vas d'aigua, mastegar xiclet sense
sucre, prendre un petit aperitiu saludable.
Tenir cura de l'alimentació (evitar cafè i alcohol durant els primers dies).
Evitar situacions estressants i ensenyar tècniques de relaxació senzilles, iniciar una
rutina d' exercici físic suau.
Psicologia de les Addiccions
TRACTAMENT FARMACOLÒGIC
Teràpia Substitutiva amb Nicotina (TSN).
Sistemes d'alliberament ràpid: - Xiclets de nicotina.
- Comprimits per xuclar.
- Esprai bucal
Sistemes d'alliberament sostingut - Parxes de nicotina

Psicologia de les Addiccions

Bupropió.
Citisina
Tractaments de segona línia:
Nortriptilina
Clonidina

Psicologia de les Addiccions

CAFEÏNA

La cafeïna és de les substàncies psicoactives més fàcils d'obtenir, és consumida de

manera diària pel 80% de la població mundial . És d'origen vegetal i la podem trobar en
multitud de plantes. Les principals fonts de cafeïna són el cafè, el te, la xocolata i alguns
refrescos com les begudes energètiques.
- El cafè amb l'aportació més alt de cafeïna són 30-175 mg/150 ml i el cafè descafeïnat
que posseeix un percentatge de cafeïna que oscil·la entre 2-8 mg/150 ml.
- El te és el segon producte amb més cafeïna, la concentració varia entre 20-73 mg/100
ml segons mètode i temps utilitzat .
- Els refrescos solen contenir entre 15-35 mg/180 ml de cafeïna, tot i que alguns com el
Red Bull pot arribar als 80 mg per 250 ml.

Psicologia de les Addiccions

NEUROBIOLOGIA

La cafeïna forma part de la família dels psicoestimulants, els quals, es poden

acoblar els receptors d' adenosina actuant com a antagonista competitiu. Els
receptors d' adenosina inhibeixen l' alliberament de nombrosos
neurotransmissors en especial els encarregats de la regulació de l' ànim com
són la dopamina, noradrenalina i serotonina per tant importants per a la
regulació de símptomes depressius. L'efecte antagonista inhibeix els receptors
corresponents, amb això s'estímula l'alliberament de neurotransmissors DA,
NA, ST.

Psicologia de les Addiccions

FARMACOLOGIA

A nivell farmacològic, l'efecte és una activació generalitzada de l'SNC

ocasionada per l'augment de noradrenalina que provoca un augment del nivell
d'alerta i reducció de sensació de cansament.
L' estimulació del sistema dopaminèrgic en el circuit cerebral de recompensa
produeix un efecte reforçant plaent que pot explicar el potencial d' abús.
També es produeix un efecte analgèsic segons la dosi es potencia la inhibició
de la serotonina.

Psicologia de les Addiccions

CLÍNICA
Efectes positius:
Augmenta la memòria a curt termini, facilita el procés de memorització i millora la concentració, però si
s'excedeix la dosi, les neurones sobreexcitades no retenen la informació.
Ajuda a mantenir l' agudesa mental i redueix el deteriorament cognitiu amb l' edat. Així com millora del
rendiment cognitiu.
Millora la sensibilitat a la insulina, hormona que regula el metabolisme de la glucosa, per tant,
disminueix el risc de desenvolupar diabetis Tipus II i malalties del fetge.
Augmenta la capacitat física. o Prevé malalties neurodegeneratives com Parkinson i l'Alzheimer.
Millora l' estat d' ànim.

Psicologia de les Addiccions

Efectes negatius:
El consum freqüent de cafè pot causar dependència i desenvolupar tolerància.
Un augment de dosis pot produir agitació, tremolor, insomni, taquicàrdia i molèsties gastrointestinals,
quan aquests símptomes són molt intensos, pot ser perillós, ja que pot desencadenar ansietat,
trastorns del son, intoxicació i fins i tot la mort, això pot ocórrer en consumir 10 grams de cafeïna en
menys de dues hores.
Les característiques de la síndrome d' abstinència quan una persona tracta de suspendre el consum
es caracteritzen per fortes cefalees, somnolència, irritabilitat, nàusees, vòmit i altres símptomes.

Psicologia de les Addiccions

DIAGNOSTIC

El DSM-5 s' estableixen els criteris diagnòstics per a aquest trastorn:

A. Consum recent de cafeïna, normalment més de 250 mg (p. ex., més de 2-3 tasses de cafè).
B. Cinc (o més) dels següents signes, que apareixen durant o poc temps després del consum de cafeïna:
inquietud
nerviosisme
excitació
insomni
rubefacció facial
Diuresi

Psicologia de les Addiccions

musculars
pensament accelerat
taquicàrdia o arrítmia cardíaca
fatigabilitat
psicomotora

Psicologia de les Addiccions

C. Els símptomes de criteri B causen un malestar clínicament significatiu o un deteriorament laboral o
social, o d' altres àrees importants de l' activitat de l' individu.
D. Els símptomes no són deguts a malaltia mèdica ni s'expliquen millor per la presència d'un altre
trastorn mental (p. ex., un trastorn d'ansietat).
No es reconeix la categoria de dependència, però sí l'estat d'intoxicació (nerviosisme, excitació,
insomni, diüresi, etc.) i abstinència (cefalea, fatiga o somnolència notable, disfòria, desànim o
irritabilitat, dificultats per concentrar-se i síndromes gripals.
Els trastorns induïts per cafeïna són els trastorns d'ansietat i del son.

Psicologia de les Addiccions

TRACTAMENT
Teràpia cognitiu conductual
S' hi integren principis de la teoria conductual, la teoria de l' aprenentatge social i la teoria
cognitiva. Desenvolupar estratègies destinades a augmentar l' autocontrol de la persona.
La teràpia de prevenció de recaigudes també és molt útil per al tractament de les
conductes addictives. S'hi ajuda les persones addictes a identificar les situacions en què
és més probable que consumeixin. Així mateix, se'ls ensenya a trobar estratègies que els
ajudin a evitar aquestes situacions de risc i que els permetin desenvolupar solucions a la
forma en què es comporten i senten en relació amb el consum de la substància (cafeïna)
amb la qual té problema.

Psicologia de les Addiccions

Teràpia motivacional

Psicologia de les Addiccions