CONSEQÜÈNCIES DELS VIDEOJOCS

Un cambrer entra a la cambra frigorífica d'un restaurant. Veu un plat de

mandonguilles i uns gelats de xocolata. Se'n recorda que és l'aniversari de les seves
files bessones i decideix portar-los-hi el menjar trobat. Fica les mandonguilles en
una bossa de plàstic i se les amaga a les butxaques de l'uniforme. Agafa els gelats i
els embolica amb un tovalló.

La porta de la cambra es tanca i el cambrer no pot sortir.

La cap de cuina obre la porta per agafar mandonguilles i el cambrer s'espanta i

s'amaga a un racó. La cuinera busca les mandonguilles, però no les troba. Busca
els gelats i no els troba.
Investigan una mica més, amagat a un racó troba al seu empleat. Ella sensa dir res sel queda mirant
fixament. Ell esta tan nervios que no es pot ni moure. Al cap d’uns segonts d’intriga li diu:
-Com ho has sapigut.
-No va ser tan dificil, nomes vaig haver d’encriptar l'usuari des de l’operador i ja tenia accés a tot.
-I un cop les tinguessis que havies pensat fer, tu no podrías soportar-ho, només algú amb desenes
d’anys d'experiència seria capaç i no fa ni un any que s'ha revelat tota la informació. Ningú vans ho
havia descobert”
-Tot això ja és igual perquè al menjar-me les mandonguilles sere l’amo de tot i de tots gràcies a les
forces de les verdures, les matemàtiques i les classes d'anglès.
-NO!!! Para no ho podras resistir ni entrainant des de que vas néixer podries”.
-Com tothom sap el temps es relatiu. Als 8 anys vaig descobrir una forma de acelerar a tanta gran
escala arriban casi a la velocitat de la llum sense ser aplastat per la relativitat, per tant fer que el
temps passa molt més a poc a poc per mi , per això sembla que tingui 40 anys més dels que tinc.
-Ets més hàbil del que em pensava, però no saps qui sóc jo de veritat.
-Et creus que et tindre por a tu, una cuinera amargada amb el llibre es poderós del mon que ni tan
sols ha aconseguit que algú l'estimi.
-Pues tens raó no tindries per que fer-ho si o sapiguessis que soc un home, i no un qualsevol. Duran
tots aquest anys he finguit en secret ser una dona perquè ningú sàpigues que sóc l’estimat per tots,
el gran Franklin.
-No, es imposible si ni tan sols es real només un joc amb gran intervenció en la ment del menors
d’edat
-Aquest era el pla des del principi. Com sabia que mai podria menjar-me les mandonguilles i el gelat
sense que s’anulesin un a l’altra vaig buscar la manera de vencer a qui ho fes.
-I com penses fer-ho?--(Va interrompre el cambrer).
-Amb milions de nens i adults immadurs que porten anys jugant al GTA, o més ben dit sien
manipulats mentalment. Ara tancare els servidors i no hi ha cap manera de tornar-los a obrir només
matan te.
-Et creus que no podre contra simples criatures fastigoses com per jugar a aquests jocs.
El cambrer se li va acudir un pla general, va anar ràpidament a la seva màquina d'acceleració i va
viure tranquilament duran mig any, que per els que vivien a la terra en van passar 20. Quan va tornar,
va veure destrucció, pena, soledat… Els jugadors al no poder tornar a entrar al GTA van posar-se a
jugar-lo a la vida real, matan gent, destruint tot el que passava al davant i apostan tot al casino.