1.ESPARTA La ciutat d'Esparta, al mig del Peloponnes, constitueix un cas singular en la historia de Gracia, Mitica pel seu caracter guerrer, no va construir grans edificis ni temples, ini tan sols va tenir mai una muralla com la majoria de les altres polis. Els mateixos espartans deien que no la necessitaven perqué els seus nobles guerrers eren millors «que un munt de maonsy. Perd la realitat és que, en I'época arcaica, Esparta era, de fet, la capital d'un territori molt extens que necessitava alguna cosa més que una muralla per defensar la eva peculiar estructura social. 1.1 Organitzacié politica Esparta es regia per un sistema polttic que, segons la tradicié, era obra del llegendari {egislador Licurg, perd que segurament obeia a una lenta evolucié durant el segle ViaC. ‘Tot lorganigrama es basava en quatre institucions fonamentals: * La diarquia, Esparta tenia, curiosament, dos reis, elegits entre els dos génos més im= Portants de la ciutat: els Agides i els Euripantides. La seva funcis era, basicament, re- Presentativa. Eren els pontffexs majors i els comandants de les forces armades (amb obligacié de partir @ la guerra els primers i tornar-ne els viltims). Rebien sempre les mnillors parts dels sacrificis, i cada un d'ells designava dos representants davant lora- cle de Detfos. També decidien en materia d'adopcions, participaven en els debats del senat i, en morir, rebien un gran funeral * Els afors. El veritable poder estava en mans dels éfors. Eren cinc iels elegia per votacié 'assemblea popular amb un mandat per un any. Els &fors van arribar a acumular, en la ractica, tot el poder executiu de estat. Convocaven l'exarcit i rebien ambaixadors. Podien multar,jutjar o destituir qualsevol altre magistrat. En ternps de guerra, acom- Panyaven els reis i podien donar ordres als generals. * Lageriisia. Era el senat esparta | estava format per vint-i-vuit ancians respectables de és de seixanta anys que detenien el carrec de manera vitalicia. Sembla que va ser luna institucié sobretot consultiva, amb poques funcions executives. Perd, en tot cas, era un drgan molt respectat perqueé en cap altre lloc de Grécia no es van venerar tant els ancians com a Esparta, * Uapella. Era l'assemblea popular constituida per tots els ciutadans lliures majors de trenta anys. La seva missié principal consistia a designar els membres del senat i a elegir els efors. També ratificava les propostes presentades per les altres institucions, 11.2 Estructura social Forganitzacié politica espartana era forca peculiar. No tenia res a veure, per exemple, amb la democratica Atenes, | és que, com hem dit, Esparta, aillada del mén exterior, Constitueix un cas extrem de societat militarista i aristocratic, Per entendre aquesta singularitat, cal fer una mica d'historia, Els espartans (o lacedemonis) eren els descendents deles ltimes invasions dories, pro- vinents del nord del continent. Per®, al contrari del que va succeir ala resta de I'Hél-lade, ‘ai no van voler barrejar-se amb la poblacié autdctona (els anomenats llotes), siné que van optar per esclavitzar-la, Ambdos grups compartien un matelx territorl, perd cons! tulen, en realitat, dues comunitats separades. Hi havia un tercer grup, el dels periecs Citeralment, els habitants dels voltants’, format basicament pels pagesos que treballa- ven la terra, Aquest grup no era esclau i fins i tot podia formar part de l'exercit en cas de necessitat, perd no participava en lorganitzacié polttca de la comunitat. Per tenirtotal- ‘ment sotmeses les altres comunitats, els espartans ‘auténtics’ es van dedicar amb una disciplina de ferro a ser els millors. ‘Suerrers de Gracia i van extirpar de les seves vides tot alld que els pogués afeblir: en depenia la seva supervivéncia com a classe Privilegiada, BLOC DEMOS Unitat 11 Bust de Licurg (s. | dC), Museo ar- cheologico Nazionale, Napots Hoplita de Dodona, model de guer~ rer esparta (6, VI dC). Altes Bertin, Museum, 129BLOC IM - DEMOS Unita 11 ‘Tres nois espartans practicant amb Vere (1812), de Chrstofler Wilhelm Eckersberg. Hirschsprung Collection, Co- Penhaguen, 1.3 Formacié guerrera Des de la infancia, tot el sistema educatiu i social esparta estava plenament orientat a la preparacié per a la guerra. En néixer, tots els nadons havien de ser examinats per un con- sell d'ancians, que decidia si eren aptes per convertir-se en bons guerrers, En cas negatiu, deixaven el nadé als penya-segats del Taiget perqua, tal com es deia, «deixar viu un ésser que no sigui sa i fort no resulta beneficiés ni per a lestat ni per al mateix individu». Siel nen es considerava apte, comencava una dura i intensa formacié militar que havia de durar, practicament, tota la vida. Es tracta de la famosa agogé, o educacié espartana, que es pot considerar, juntament amb I'individualisme i la militaritzacié de tota la vida coblectiva, com el tret més caracteristic de la seva estructura social. De fet, eren sovint les mateixes mares espartanes les que educaven els seus petits per estar sans i ser va- lents, Els banyaven en vi perque creien que era un bon tractament contra les malalties ‘els deixaven sols a les fosques perque s'acostumessin a no tenir por ia valer-se per si mateixos. També les noies rebien educacié i, com els nois, feien gimnastica, al contrari del que succeia a la resta de Gracia. Aixd, perd, no es feia per cap consideracié d'igualtat ode paritat de génere, sind perqué es considerava que només una dona sana i forta po- dia engendrar nens sans i forts. De fet, com Aristatil s'encarrega de criticar, les dones espartanes eren molt respectades i la seva opinié era valorada. Quan els nois feien set anys, estat es feia cdrrec directament de la seva educacié, que havia de servir per convertir-Ios en uns guerrers consumats. Dels setze als vint anys es convertien en eirénes i feien el servei militar propiament dit, amb proves molt dures iri= ‘goroses, Se'ls deixava calbs i se'ls obligava a caminar descalcos, Una tinica pega de roba havia de durar tot un any, estiu i hivern. Dormien en un jac d'herbes. Al santuari d’Arte- mis, se'ls flagellava fins a fer-los sagnar i tenien l'obligacié de saber dissimular el dolor. ‘També havien de fer de policies per vigiar els ilotes rebels. Acabada aquesta etapa, ingressaven a l'exércit actiu, del qual ja no es desvinculaven practicament mai. Fins als trenta anys, els joves guerrers seguien vivint amb els seus «cama- rades de tenda» i acudint a les syssitiai, els apats en comd, ja que es considerava que d'aquesta manera s’enfortien els Ili- gams grupals ila cohesié social. Molts d’ells ja eren casats, per, lliurats a les obligacions militars, podem suposar que anaven poc a casa. Fins als seixanta anys no quedaven del tot alliberats dels quefers militars; llavors podien entrar a formar part del senat d'ancians venerables. Els ciutadans espartans tenien expressament prohibit treba- llar 0 dedicar-se a cap tasca lucrativa que no fos preparar-se pera la defensa de l'estat. Per aixd Esparta es va tornar una societat absolutament autarquica on el comerg i la manu- factura practicament van desaparéixer o es van reduir al mi- nim indispensable. La terra era propietat de estat, que la repartia en lots 2 cada ciutada. Els esclaus treballaven per als «igualsy, j, amb les rendes que aixi s'obtenien, tots havien de pagar la contribucié mensual, igual per a tothom. Realment es pot dir que a Esparta no hi havia rics, ja que no es donava cap valor a les possessions materials, De fet, no existien practicament els diners; les po- ques monedes eren de ferro, pesants, incbmodes, i de cap valor fora de la ciutat. La tinenca d'or o plata estava expres- ‘sament prohibida. | || ror BLOC H DOCUMENT Leducacts a Esparta ER Licurg, en lloc d'assignar individualment a cada un pedagogs esclaus, va encomanar-ne la direccié fa] Novel ta histarica un home, precisament dels qui formen les magistratures més importants, 'anomenat pedénom; i ‘MaNFREDI, V. M. Talos de Esparta. | va donar autoritat per reunir els nens i per corregir-los enérgicament cada vegada que observés| Barcelona: DeBétstlo, 2005, Negtigncia en la seva conducta, Li va confiar, a més, un grup de joves provelts de fuets per casti- Pee ees Se | gar-los quan calgués, de manera que alla els acompanyava sempre un gran respecte i una rigida enlae KS Noa bee e Ee disciplina, a, Barcelona: Edhasa, 2005. Al seu torn, en lloc de mantenir els seus peus deticats amb el calgat, va ordenar enfortir-los cami- cn nant descalcos [..]. Ten lloc c'ablanir-tos amb vestits, va imposar el costum de portar-ne un de sol att, nurs (dir). Ellen de durant tot 'any, ja que creia que també aixi es preparaven millor contra els rigors del fred i de la Esparta. 109 min, Produida | calor. Va ordenar, ax mateix, que el jove tingués tanta quantitat de menjar que mai sentis pesadesa eer ce Ty nonce Per sadollar-se, perd que tampoc no li manqués certa experiéncia a Chora de passar privacions. [..] ST are eel a Quan passen de ta infancia a ladolescéncia, en aquesta edat als altres grecs els treuen els pedagogs, sell, 2006. els treuen els mestres, i ja ningG no els mana, sind que els deixen lliures.. Licurg, en canvi, va pren- © comic ‘re també decisions contraries: com que s'adonava que molt gran Vorgull que sorgeix en aquests td, i anes Esporte anys, i que especialment la insoléncia es destaca per sobre de tot, i apareix amb més intensitat el. no. Mareny de Barraquetes: | desig dels plaers, els va imposar en aquesta edat una gran quantitat de tasques {els va procurar una Aleta, 2009. ‘ocupaci6 continua, j afegi, a més, que si algi defugia aquestes coses, no obtindria en endavant cap se privilegi[...]. A més d'aixd, amb la intencié que el sentit del respecte sorgis amb forca en ells, els Explorar fantiga Esparta a: ‘va ordenar mantenir les mans dins del mantell fins i tot als carrers, caminar en silenci i no mirar al www.tiching.com/765925 voltant, siné veure només el que tenien davant dels seus peus. XenoronT, La repiblica dels lacedemonis, Il, 2-6, 10-11; II, 1~ Explica qué era l'apel-la i quins cdrrecs elegia. Digues qué eren els eirénes. Explica com era la formacié guerrera espartana. Digues qué designen els noms propis i comuns segiients: Licurg ilotes | | | lacedemonis periecs syssitia HER) Exptica quines mesures proposa el document per corregir «l'orgull» { «la inso- lancian que «sorgetx en els anys» de 'adolescéncia. 131