COMENTARI DE TEXT D’UN DOCUMENT HISTÒRIC

El punt de partida és sempre la lectura atenta del text, i també subratllar-ne les
idees mes importants.

1. ENQUADRAMENT – CLASSIFICACIÓ DEL TEXT

· TIPUS DE FONT. En primer lloc hem de saber identificar l’origen del text que
anem a comentar, és a dir, la primera classificació que fan els historiadors a
l’hora afrontar un text és la d’esbrinar si es tracta d’una font primària (elements
que són contemporanis a l’època dels fets) o secundària (elements que s’han
produït amb posterioritat pels historiadors, amb la finalitat d’estudiar o
reflexionar al voltant d’uns esdeveniments passats).

· TIPUS DE TEXT. Segons la seva tipologia temàtica els textos poden ser:
1.- Text Jurídic: quan té caràcter legal. Són lleis, decrets de tot tipus,
constitucions, tractats nacionals i internacionals, estatuts, testaments,
sentències judicials, normes, disposicions...

2.- Text Literari: és poesia, teatre, novel·les que interrelacionen personatges

reals i de ficció, memòries, articles de premsa, d’opinió, experiències personals,
diaris, relats de viatges, assajos, cartes autobiogràfiques, biografies...

3.- Text Historiogràfic: són obres escrites sobre un determinat moment

històric, llibres de text, manuals especialitzats, enciclopèdies d’història,
cròniques, annals, reculls... Amb una finalitat investigadora i d’estudi o anàlisi
del passat.

4.- Text Polític: Són declaracions polítiques, manifestos, discursos,

propaganda i pamflets polítics, programes de partits,...

5.- Text Socioeconòmic: són textos que incideixen en la situació social i

econòmica.

· CARÀCTER DEL TEXT: poden ser:

1.- Enumeratiu o descriptiu: presenten dades, com censos, contractes, etc.
2.- Narratiu: conten esdeveniments o informen sobre aspectes concrets

3.- Valoratiu: valoren un fet, un problema o algunes idees, prenent un postura

de suport o de crítica.

4.- Normatiu: són els textos que contenen una relació de normes, com els
textos legals.

5.- Interpretatiu: fons secundàries que oferéixen a més d’una informació, una
interpretació del mateix.

• AUTOR i lloc de redacció [geogràfic i social], (qui i on?)

• CRONOLOGIA (quan?). Si no està datat s’han d’establir quins elements

ajuden a fixar una data aproximada (referències a fets històrics coneguts, lèxic
utilitzat, topònims, persones i institucions, evolució de la tècnica…).

• DESTINATARI: (a qui va dirigit?) persona, col•lectiu, públic o privat,

internacional o local ..

• CONTEXT HISTÒRIC: circumstàncies en que va ser escrit: com i perquè?

2. ANÀLISI DEL TEXT

Consisteix en una sinopsi de les idees principals del text, alhora que
s’identifiquen i s’aclareixen els noms propis, les dades, les institucions i els
personatges que s’hi citen.

• Cal evitar la posició còmoda de copiar les frases del text que ens semblen
més importants.

• S’han d’ordenar les idees principals i exposar-les amb paraules pròpies (dos
mètodes: lineal i lògic).

• CONTEXT HISTÒRIC: circumstàncies en que va ser escrit: com i perquè?

3. COMENTARI – INTERPRETACIÓ DEL TEXT

• Entorn històric: consisteix a centrar-se en el moment històric a que fa
referència el document i a explicar a què responen i com cal situar les idees
que hi surten.

• En aquest apartat s’ha de relacionar el contingut del text amb els propis
coneixement històrics, i emmarcar-lo correctament dins el moment històric a
que correspongui.

• Significats del text: què ens aporta per al coneixement del tema i de l’època
històrica a què es refereix.