1) 2021-2-18

- Llenguatge / llengües / idiomes

- Llenguatge: capacitat innata; facultat subjacent
- Llengües: realització concreta de la capacitat del
llenguatge = idiomes
- Llenguatge naturals vs. artificial
- Lleng. Natural: dues manifestacions-> oral-auditiu i
gesto-visual (llengües de signes).
- Artificial: escriptura

- Fonaments o nivells d’estudi de les llengües ->

caracterització del llenguatge

o Fonètica i fonologia:
 Segments
 Trets distintius del fonemes
 Elements sense significat
 Parells mínims: paca/vaca
 1er agrupament: síl·laba
o Morfologia:
 Morfemes
 Morfemes lèxics i gramaticals
 Elements amb significat
 2n agrupament-> ajuntem morfemes :
paraules
 Novetats; creacions: donatge (homenatge);
her+story (history); si+stalgia (no+stàlgia)
o Sintaxi:
 3er agrupament: amb paraules fent
sintagmes i amb sintagmes oracions (4t
agrupament).
 Representació arbòria i parentització.
 Parèntesi:
o (L’home alt) (ha arribat )
 Arbre: representa la jerarquia
 Jerarquia: asimetria
o Home alt
o Llibre vermell
o Red book
 Ambigüitat estructural o oracional:
o (Jo) he vist l’home amb el
telescopi
o Nik ikusi dut gizona
teleskopioarekin (-arekin)
o Jo amb el telescopi / l’home amb
el telescopi
o La vella llança l’amenaça
o La jove veu l’amenaça
 Composicionalitat: el significat d’una
oració ve donat pel significat de cada
paraula i de com estan organitzades
 Sintaxi possibilitat d’expansió; de crear
novetats:
o Expansió: infinitud: recursivitat
 Llibre: un llibre / un llibre
vermell amb dibuixos / un
llibre vermell de text, que
m’ha donat la meva mare,
amb dibuixos d’animals
exòtics d’extinció d’Africa
 Liburu: liburua/liburuarenari
‘el/la del llibre’
 o Recursivitat: la propietat d’insertar
sintagmes dins de sintagmes de
manera infinita.
 Una altra definició: Capacitat
cognitiva de crear un nombre
il·limitat de sintagmes
(genitiu, relatiu).

 D’aquí es deriva que no

existeix la frase més llarga en
una llengua.

 Semàntica: estudia significat

 Núvol lèxic: corpus
 Corpus: conjunt de textos.
o 5è agrupament: ajuntant oracions
creem paràgrafs ajuntant paraules
creem (6è agrupament) textos.
Ajuntant textos creem (7è
agrupament) corpus.
 Lèxico-semàntica: semàntica de les
paraules
o Elements lèxic: conceptes
(enciclopèdic); significat lèxic i
descriptiu.
o Elements gramatical: paraules
petites: significat gramatical->
donen referèncialitat i ajuden a
estructurar l’oració.
o Mireu la definició de sota (1)
 Semàntica oracional: significat de
l’oració.
 - (1) “There are foundational property differences between the
grammatical and the lexical subsystems […] The basic function
of grammatical forms is to structure conception while that of
lexical forms is to provide conceptual content.”

23-2-2021
- Exercici de l’extraterrestre: terminologia
o Discreció
 Infinitud discreta: sistema que té la capacitat
de ser infinit en creació (sintaxi), format per
element discrets.
o Seqüencialitat
 Trets distintius : + petits sense significat i no
són seqüencials
 Segments són els elements més petits
seqüencials
- Pragmàtica: s’estudia com el context o la situació influeix
en la interpretació del significat
o Exemple de l’hora:
 Tens hora? Si/no – vol l’hora
 Tens diners? Vol diners

- Microlingüística: mirada dels elements lingüístics interns

que la composen; mirada interna: fonaments (fonètica,
fonol,...).
- Macrolingüística: elements lingüístics en relació amb
altres disciplines; interdisciplinarietat. (mireu el fitxer de
nom “Resum. Diagrama”).
o Sociolingüística
o Antropologia lingüística
o Neurolingüística
 o Psicolingüística
o Lingüística computacional
o Biolingüística
o ....

- Criteris de classificació:
o Criteri de temps: sincronia / diacronia – ontogènia
(evol. Individu: adquisició ling.) – filogènia (evol.
Espècie) – glosogènia (evolució ling.: pas del llatí a
les llengües romàniques).
o Criteri +/- aplicat a altres disciplines

16-3-2021
Trets de Hockett

ESPECIALITZACIÓ

▸“Per determinar fins a quin punt un sistema de comunicació és

especialitzat, comparem les conseqüències que es desencadenen
i les conseqüències físiques directes dels missatges o accions en
el sistema.”
▸Si la relació és estreta, el sistema no està especialitzat
▸Si no hi ha relació, el sistema està especialitzat.

▸Accions relacionades amb la supervivència que desencadenen

de retruc un efecte en altres organismes no mostren
especialització. Ex: panteix d’un gos i la reacció de calmar-lo.

▸El llenguatge mostra més especialització que qualsevol altre

sistema de comunicació.
▸L’especialització és l’únic tret no categòric en el sistema de
Hockett.

▸La parla és més especialitzada que no pas el signar pel fet que
els components de les extremitats superiors que intervenen
principalment en el signar són més feixucs, i moure’ls suposa
més despesa energètica.
▸Per la mateixa raó, el gest que co-ocorre amb la parla també
presenta menys especialització que no pas la part oral, les
vocalitzacions.

ARBITRARIETAT

Tenim arbitrarietat quan el lligam entre “els elements del

missatge significatius i els seus significats són arbitraris”

‣L’arbitrarietat pot ser convencional o natural. En el primer cas

requereix aprenentatge.

‣El cost de l’aprenentatge el supera de molt “el gran avantatge

que no hi ha cap límit a allò sobre el que es pot comunicar

23-03-2021

+ARBITRARIETAT

D’acord amb la tipologia clàssica de Peirce, els senyals, segons la

relació que estableixin amb el referent, poden ser de tres tipus:
➤ símbol: hàbit arbitrari.
➤ icona: relació de semblança
➤ índex: connexió de fet en l’espai o el temps (contigüitat)
Apareix al material de la Victòria Escandell.

DESPLAÇAMENT

La comunicació humana és en gran mesura desplaçada

➤ En les converses parlades o signades es fa referència
generalment a situacions diferents de la situació immediata en
què té lloc l’acte de parla/signar mateix.
➤ Ara bé, tota la comunicació parlada/signada està dícticament
ancorada en l’acte de parla mateix. Hi ha doncs un tu i jo —i un
ara i aquí almenys implícitament— que són inherentment no
desplaçats.
➤ Què és la dixi? Què és un díctic?
Un díctic és una expressió lingüística (mot, afix) el significat/
referència de la qual depèn de l’acte de parla mateix.
➤ Els díctics poden referir-se als components mateixos de l’acte
de parla: no hi ha desplaçament, en aquest cas.
➤ Jo, tu, ((ell)a), aquí, ara, això, aquest (x)
➤ Però poden ser desplaçats respecte de l’acte de parla
➤ Aquell (x), ((ell)a), allà, més tard, la setmana vinent,
després,

PRODUCTIVITAT
La productivitat és “la capacitat de dir coses que no s’havien dit o
sentit abans i tot i així ser entesos pels altres
parlants de la llengua [que es tracti]

Productivitat 1 ≠ Productivitat 2
[distinció que ens serà útil però que no és de Hockett]

▸ Productivitat 1 (en un sentit fort)

▸ Novetat= significat nou: hi ha semanticitat
▸ Exemple: llenguatge
▸ Productivitat 2 (en un sentit feble)
▸ Novetat = senyals nous sense semanticitat
▸ Exemple: música.

 Relació de la productivitat i la recursivitat.

DUALITAT DE PATRÓ

Veure material de la Victòria Escandell.

Els mots (/morfemes) estan “representats per petits

arranjaments d’un relativament molt petit estoc de sons
distingibles que en sí mateixos no tenen cap significat ni un”.

Exemples:
- Per permutació: som, mos // mora, ramo, amor..
- Per substitució: mos, tos, dos, ros, fos, gos, vos..
2021-04-13
➤Per acabar el tema dels trets del llenguatge: una llista de
les propietats bàsiques del llenguatge natural hauria d’incloure:
 ➤Els trets de Hockett, amb l’adaptació a la modalitat
signada
➤Els trets observats pels “marcians”
➤La divisió entre elements de contingut vs. elements
funcionals (díctics inclosos, amb l’eficiència que això suposa)