Download as pdf
Download as pdf
You are on page 1of 7
XIV a lencianes NARRATIVA SESTIMAT |CORTO MALTES 10 La complexa aventura del viure Estimat Corto Maltés. Susana Fortes. Tradueeis de Rosa Serrano. Tandem Eulicions. PARLAR ¢alld que un més coneix Is millor forma de come: ndre Susana speciale pou eseriure. Aini ho degué en Fortes, livenciada en Geogeati itead: decidi convertir Estimat Corto Maltés en li seua primera novella, un creball on. destaquen Ia versemblanga dels fets his tries relacionats amb Pesclavieud durant cl segle xix {el protagonisme de dues civ tats emblem’ Amb tot, aguest libre, en el qu dominen les reflexions sobre fae 16 sobre el dialeg, ens parla de la cen a historia Ame quan de les telacions humanes, de Ia confusis: entee realitat i fieeid i dels records, que sovint mitifiquen el temps. A la capital portuguesa, Ana es retrob amb E, un professor de geografia solitati i risterids pel qual sent una forta atraccis, ‘Ana no sols és més jove que ell, existéncia é una continua invencid, confor salitat amb el rma i la literatura. Es per aind que co ix Fen Theroi llegendari, valent i romantic de la se Corto Maltés. somni qu adolescéncia: el E. desapareix durant un temps de la vida d’Ana per por a decebre la imatge home enigmatic 1 apassionat que ha creat al seu voltant. Abans, per aca el ati d'un jove mulac esceic el 1816, A partir daquest manuserit, Ana reerea la historia dun esclau yoruba que Iuita per aconseguir lamor i la Les aventures d'aquest jove sotmés con- vivencies dels dos protagonistes. Si la eraduceié 6 element que usem ude Ia litera cls lectors per a conéixer i tara de les lenges que sibles, podfem gies traduie al valencia jonar la necessitat de igi niriament en castella. No obstant aixd, hhem de Hoar el treball de na obra eser Ia traductor nos amb que ha aconseguit apropa ddesa una novella que, ceria d'amor,& de Vésser hui Entre la pedagogia i la histdria Els venjadors valencians. Jordi Querol. “Tabarca. Valencia, 1999, ELS venjadors valencians, de eseriptor Jordi Querol, é a peed també una novella essencialment novella hist®riea, did ces basa en uns fets ‘ocorreguts durant any 1802 a la ciutat de Valencia (tot i que ef darrer eapftol, com tuna mena depileg, es remunta al mes de maig del 1808, a Tiniei de la guerra del Francs). Heus act un tema que sha fet servir sovine en la literatura, per® tambe, freqientment, en el cinema: ef mite de iherament d'un poble sotmés a U'o- pressi6 d'un altre poble. Al voltane d’un grup motor de revolu- cionaris fills d’una burgesia que ha estat vierima de les gu va teixine una historia de passions politiques i de rel ions amoroses. Jaume, un «jove dA bere, fill, nét i pels reclutadors de ka un altte jow osicid, se salva de caure en les xarxes dels soldats que ef Francese volien obligar a enrolar-se en les guintes. A partir de Ia relacié entre aquests dos elements representants de dues classes socials diferents, ancm endinsant-nos en uns esdeve els simbols (com ara el personatge de con: talles populars que representa ef Isurador pobre, Pep de T’Horta) conformen una narracié amb afany literari pert ped ments on la intriga, Ia passis, Die. Els venjadors valencians esti. scr amb un Henguatge am@ iiamb un estl h bil, on abunden les expressions i les frases fe cansa en la combi nacié depisodis. més o menys. Ihargs, reflenius, amb altres de més ts que En aquesta novella, I ucionati» no es desenvolupa en un segon wade sing que s6n els mateinos person pla, com una m fons ambiental, viuen la revolts i per a fa revolts, bi seua, la senten intensaim gue el & lector des de les primeres pigines. Cree cen aguesta ocasié també podem fer iewe soxial se li fa present al Jordi Querol vol ncostar-nos 4 la eircumstineia actual del poble, fins i tot que aprenguem a sentir lo s per aixd que llibres com a jadors valencians, que fa Els ven- moments més erucials de la nostea historia, ens ajuden a comprendre millor la realitat que ens envolta i ef moment present del nostre pais. Aquesta, proba de Bement, ha estat la intencis slim Pautor Vicust Penva Una faena digna i misteriosa Litltima faena del senyor Luna. Cesar Mallorqut. Marjal. Paiporta, 1999, QUE un tres eed és sens dubte th bona notte Sonal que la gent el ie Alea oat a Tina facna del senyor Luna, Dest leh de Literacra Joven 1996, poncr Ii a alguns detals que robseurctsen el Un sicari internacional és contractat per un productor de coca bolivia perqué mate Flor Huanaco, una compatrio ‘que temps arrere li Pha jugada. Lloc de destinacié: Madrid, amagatall de la chola. A Madrid precisament viu Pablo, tun adolescent amb els problemes tipics de ser un superdotat terteny de T'afectivitat, relacions. fam liars doficients, ete, Precisament la fall dle temps dels seus pares (que treballen fora i desatenen el fill) els oblig {raetar una persona que s'encarregue de la casa, Act é¢ on Flor Huanaco | Pablo entren en contact iibacions en el En Fintent de fer versemblant aquest ign novekla daventures, dos elements banda, la redonesa dels didlegs, atapeits dle frescor i ironia, sob lencianes joves els interlocutors. D’altea, Vigil ree eativa, Mallorgut asteriscos per resoldre la solucié de Ia oposta pels tte dificultat que implica conduir dues i tres snp at smporta an rise: que s de només dew capitols. Aix’ 1c quede desballestat. Peri autor hi a historia no trontolla pectes discutibles, potser nvhi ha dos que xerriquen. mass a de la infantesa de l'assass (to- talment fora de Hoe) jel final, que dex una mica per les excessives pistes que van donant i per un epileg de qué es la justficacio la mereix Medicis. Al mew parer, la historia esti prow aconseguida pergue editorial vulga afegir-hi un pessie de misteri. M’expligu coincideis amb el gue apareix a Vagncia de VISBN («faena» alla, «feina» aci)! Qué vol dir aixd dadaptacié al valencia: que ens trobem en els crédits? Per qué no se’ns di clarament ef nom de la tradueto- ra del castelli? Eneata sn necessie requ el tol no totes aquestes collonades? Aan Greus DIES DE VENUS Crdnica sdrdida i amarga Dies de Venus, Brancese Viadel. 7 mig, I del Xtquer, 1999. des és molt facil inscriure una Ha en un determinat perd en altres ca Tament es fa una mi Aquest seria el cas, per exemple, de kt primera novella de Francese Viadel, Dies de Venus. Ara bé, tenir aixd? No mass a més complica, XV eva ni i d6na qualitat a un libre. Un tl bre, evidentment, é bo o dolent per si pel set etiquetatge. Ide vega- el eas, aquest etiquetatge es ies. Que erotica? Una Res pot referir a diverses mat Dies de Venus? Una novel novella urban Dies de Venus és, en un principi, la croniea sdrdida { amarga de la vida de dlues prostitutes de Barcelona. Se’n poden fer diverses lectures, d'aquesta erdnica. Hi esperar, un fil conductor rmareat per les escenes erdtiques, d'un hi ha, dese prés, tot un passeig pels diversos racons hha, com squingade dle Ia gran ciutat (es nota que aqu d’Algemesé la eoneix bs la hi ha, finalment, una alera cen el miste pens, que podia encaixar molt elements clissies de Perd també copsem de sexuida aspecte de la novella que la dec aclaparadorament: el sew re: n vireut dels se acostarse mole bé realisme qu tres, pode concixem com a «tealisme brut». Aixd explica potser intent de autor de trans- criure fidelment els dilegs dets persona ‘ges, amb les seues diverses formes de par- Jar, reproduiint-ne la lengua original (uns sfexpressen en tali) o indagane sobre els diversos nivells orals (vulgar, formal, et.) ell, uns altres en c: ‘Tanmateis, aquest esl exempt d'un gran lirisme No debades corte tot el lib ixa editorial 7 i a més a MES, te- rim noticia que va ser un membre desta- 1 del grup podtic que deambulava fa uns ys en la revista L’Horabaixa. Un lirisme ‘que, com div Vicent Borris en el proleg, wes fa ben pales en algunes descripcions dels paisa atges i dels tuna leetura necessitia per comprendre per on van els trets de la nost més actual vitals o urbans dels perso sus escenariss. En definitiva, Viceyt Pewva La casa de les flors La casa de les lors. Joaguimn G. Ia. Edicions Bromera. Alzira, 1999, AALACANT, any 19 es noguiteja. AL car ren els qui reclamen ef canvi politic Amb la mort de Franco, la dietadus escometen els silids perd inguiets fons: ments del régim franguista; els qui el sostenen, senten la inguietud de no saber ia que ja no hi és la base adura. Aquest és el mare diggtem-ne historic en que es desen- novella El carrer de les lors ud passa prineipal de la di Enmig d’aguesta agitada soctetat, Joaquim G. Caturla ens proposa de res seguir [a transformacis d'un personatge que encarna una tipologia femenin ologia dominant nts en una botiga de Encara_ jove viu sotmesa al caricter religiss i sever de sa mare, viuda, que de Amelia ha a tendresla i obeirene Vautoritat en detti- ings a més la menyspre ment de Un seguit nen ka seta vida per fer entendre que el mén en que viu le coseciona i Tanubla. Superar les pors inculcades, enfortr-se iv cl seu propi crteri seri el repte que hack re segons assume Joaguim G. Caturla ba cre i abastable, recon sonatge vera sible i ben bé arquetipic d'un model fement cisellat a la mida de la ideologia fran- dona li era restringida fa capacitat de decisis prdpia i el seu guista, en qué al paper social restava fortament delimitat en el si de la familia, Un dels trets a destacar dlaquesta novella és el punt de Vista del narrador: De limitada omniscitn cia i emprant el «tu» com rativa, cal pensar que é& en reali propia veu de la protagon amb ella mateixa en un desdoblament que Ti; permet danalitsar Pevolucié que ha i, amb aquest recurs, a ella entee ella i ge al Hoe que ha . Es el cas de Viatge al final del fred, novella que 1 Jord del blicada Tay hla reducci6 dun bon wes respecte del text orixi- tal, cosa que autor sempre ha lam tats, comenta Carles Mulet, autor de a queda finalista del Premi S: 1982 i que quan fou sepient wes feat nombre de py introduecis i les propostes.didact que precedein n, respectivament, el text de Joan Francese Mira, Ara podem gaulir de la versié integra, revisada pel ix Mira, En Viatge al final del fred alternen dues veus narratives: una tercera persona que relata el viatge de Salvador Montull des dll port de Valencia fins que troba la seus. germana, veu omniscient sovint alteradka pel protagonista que de sobte pren la poraula; impossible que altri, alg alié al sew interior, puiga expressar sensacions records tan intensos é intims, Luna pi mera persona, fragments del dari de ta german bessona, dona rebel, lluitadora, ‘que ara roman quiet, com una fera assct jnda a ba cova més recidndita de les mun tanyes de Rieres, esperant Parribada incerta de(I) Salvador; s6n capitals refle- sius on la dona descriu esteveniments passats la incursi6 per recuperar Parca de Paixovar, la seua estada a Branga com magui amb Jean-Pierre. i cireumstin Paceident de Jeroni, la fidelicat EL Uesesperacis del Rubio, Carhoner scam un gos de eagam, la situa cis desesperada dels guerrllets. espai juga un paper clau en Fobra en dlferents nivells: kx bistivia nar viatge de Salvador; els lloes, de contrasten amb el seu aspecte -les tales slol bar que embraten les n a gavardina foritaica tin sin dolores i premonitdria imatge dels cesdeveniments les flors, els arbres, el cor- rent. Tot gelats fred { silenet, comp dle la por diferent celacié amb la terra n Is dlesolacis, la mort, A foia dificil sentir que tot sou pals, [i aspava Tes membranes de I’ rnimavs ella se sent profundament lligada a aquestes muntanyes: «No hauria tingut riolt més sentit morir aci? Saltane por les roques i amb una arma a fa ma. Com un animal que mor defensant el seu tet Corie. Els personatges, vius, complesos, derrotats, apareixen ben dibuinats, de ve fades només amb un sol trag ferm i precist ‘Sempre té a punt alle gue cal, paraules 0 ‘coves, seri la dons de fa seu mare de Her. Per les dues veus de Vinee al final ded fred avanga una bistoria obscura, lenta- ment, stobren forats per on stescolen els records desordenats dun passat ple de també Waventures de joventut i desperanees treneadles pe guerra Tlarga i cruel i una derrota injusta tragidies pet ARANTXA BEA, La senda del perdedor Piel de perdedor, Francisco Bs Mascara, Valencia, 1999, SIEMPRE es grato encontrarse con u nueva vor literaria valenciana en eestantes de las librertas, Francisco Baeza de 32 aiios, es autor de la novela titulada Piel de perdedior, que ha sido con el Primer Premio de Natrativa Voces Eléctricas, publicada ef aio pasado por Eulitorial La Miscara. Con ardonada fundible tela, F. Ba eno en un mundo juvenil oscuro, cioso y vacio, amparado en el anonimate Los personajes, stad epider de la noche valenci arropaados por una XVIL mica, rutinarios se tansforman de De Jekill en Me Hyde, mada mis ingerie el nefando preparado quimico: cocaina, speed, &x chorros iimitados de misien y sexo prim Este relato escrito con una flaides nara tiva casi cologuial, descamado, dlitesto cen ocasiones, brutal, nos aproxima a kt fuersa filmica de un’ guisn Cenguaje harrioba slilogos breves, giles, e Tarantino: © ineluido) y a unos istics rayans 3 is novela negra. Tal vez sobran las reitera- das referencias onanistas y las muiltiples -maneras con las que el autor da nombre & e segura f intenta con ello subrayar fa soledad del provagonista desde la ieveverencia ‘embargo, son de agradecer las chispas de sareasmo que salpican toda la narraciGn, Discoteeas, pubs, bares, coches veloces son los habitieulos donde los personajes descargan adrenalina en los interminables fines de sen y donde esti cent rmotivad y desarrollade el hilo argumen: tal. Pero no es més que un pretexto, E Bacza no se queds el recrato, on fs foto fija, va mucho mas alls, Tras el velo corri- do de To escrito se vislumbra éa factoria ‘constimista y devoradora que ostenta, con Ices de nedn, en el frontispicio del mal Hamado primer mundo sts lema favorito: tanto tienes, tanto vales. Los jévenes, reducidos a meros productos de mer ceaderia, confundidos, se encuentran con tun Mercado Labora cerrado, qu ede ofertar cualquier empleo, quel par Despojados, por tanto, de futuro, deses- peranandos, engunados, descreidos pe sar de vestr fa indumentaria impecable de cl que se han preparado, XVIII tuna formacién universitariay, tal vez por eso, se enfundan la armadura del despre cio. al verse abocados a vivir en un pre- snte sin concesiones, corrupto, indivi: dualista y salvaje, donde prima la ley del rns fuerte, Frutos todavia inmaduros tun sistema social sin ideologias ni valores Ihumanistas no les queda otra alida que hhuida hacia delante, en una continua base ‘queda de la diversién al precio que se: incluso la propia vida. SSacadme de una puta ver de aqui! grita Alex, el protagonista Ane AseNsio El tiempo recobrado EL tiempo cautivo. Dominique Sam piero. Pre-Textos. Valencia, 1999. DOMINIQUE Sampicro (Le Quesnoy, 1954) - de titulos tanto de po tivae, con su vibrante tuenta con una buena némina como de narra tiempo, equili- brad arquitectura verbal, ha renovado el panorama de la literatura francesa El tiempo cautivo es una apasionante narracién -Sampiero la elabord a partir del guién que escribiera para el film de Bertrand Tavernier Hoy empieza todo- se alienter narrativa es a mejor tradicién eartesiana, ahonda en los significados mas recénditos y ambiva ates de los sentimientos del yo que eerie. Yo que, a través de una autobi- cografia razonada, emprende un viaje Ia mas pura ortodoxia psicoanalitica- hhacia los confines de lt concienciay un viaje que estaré jalonacle por tan decisivas en la configuraci experiencia existencial: la familia, la que, con un not: Liletres Infancia, la escuela, la juventud, la etapa adulta del trabajo y las relacio ientales 0, en otro orden de casi lias cuestiones que reflesionan sobre el oficio de escribir, sobre ef significado de la stancias de la vida. El rodaje de parece ser el punto culminante de este trayecto analitico en el que, y en términos proustianos, se recobra el tiempo, ese tiempo que adquiere su significado mis enuiino en el ambivalente timden con- En El tiempo cautivo se articulan dos niveles, dos perfiles de verbalisacién y, por tanto, de lectura: por una parte, el perfil casuistico -la biogeafla- tal y como lo cevoca el protagonista; y, por otra, el perfil de como el protagonista vive, interpreta y dando lugar a una y negaciones que se maclan en una antino- ‘mia que desvelara las line propia entidad, persuasiva seeuencia de afitmacion rmaestras de la La historia que nos propone Sampiero adquiere un tono mayor al discurrir por los cauces de un lenguaje terso y de una beleza may peculiar -aspecto que también se puede apreciar en el poemario Los chat- parrones publicado por la editorial vasea Bassarai-, lenguaje que se me ocurre rela- cionar con los modos de Lucian Freud, ceuya pintura eruel, densa, sensual y apa: sionada embasta magistralmente la indole psicolégiea del hombre, En definitiva, un libro hermoso que, mediante la persuasién de las palabras, to de aquellas real- idades tltimas -siempre turbadoras- que conforman la conciencia del hombre y que dfinen quien es y como ha llegado a set lo que es. Rarazt Cooma La lbgica de la incongruencia Sélo por si acaso, Miguel Catalin, Edi. cions de Ponent, Onil, 1999 SI Wittgenstein decia que si alguien puede creer con toda certeza en Dios ipor rho en el alma de otto! igualm incongruencia cuando lo recto se revela en el azar cuando éste expliea s hondlura que la necesidad la fra uildad de los proyectos humanas, en los fantasmas cuando la realidad citcundante -pongamos por caso la Kgiea de cualquier ar de prensa produce bre estas cuestiones reflexiona Miguel Ca talin (Valencia, 1958) en su libro Sélo por si acaso, que agrupa siete relatos pletéri- cos de inteligente humor. tit jonstruos. So. ‘A lo largo de estas historias nos encon- tramos con una serie de situaciones sub- vertidas tan rebosantes de coherencia que Hlegamos a pensar que nada de lo que ellas, por absurdo que pa sucede porque sf al albur: tales como el Decilogo del Perito Aplaudidor (Yo aprendi el arte del aplauso); la zozobra de tun mujeriego que por unas horas pierde su apéndice mas preciado (Otro vuelo nocturne); un fumador compulso. que quiere dejar de fumar y acaba en el cielo, ugar donde se furna hasta conseguir que las nubs lo de hollin); un sokitatio y melancélico fan. tasma que hace todo lo posible para llegar 4 un pacto con los habitantes de la essa con el fin de que no la abandonen (EI fan- tasma de fa polka); © el pulso entre la gramética parda de un tendero y el mar- keting todopoderoso de un gran super- mercado en una loca carrera de precios que desmonta las leyes de la economéa de sucede n-un color gris adguie mercado, a la vez que refrenda -desde la apoteosis de la subversion. su mas estric- ta codificacién (La venganza del colmade. Tal vez esta narracién sea ka mis seguida de la seri). A pesar -0 a causa- de su ironta, Sélo por si acaso es un libro muy serio en la medida que pone en entredicho fas rimas ¥ razones de ese sentide que conocemos por comiin y que esté hecho en base a frases hechas y mimetismo, convietiendo el comportamienco humane en una especie de metifors devaluada de si mis mo. Ninguno de los relatos qu nos trae son Io que pa transcendiendo la realidad referente, nos nharcan hacia el otro lado del espejo, hacia et pais donde toxlo puede suceder y os ante un humor ejemplar mente verbalizado, como requie: capae de indul- gencia con la falibilidads un humor bi reel tono de las historia mano gue no recurre al ridieulo nial chiste. Estamos, en definitiva, ante fa 1i- sca de un uy gurosa verdad que se desprende de la Tocura de estos relatos Rarast Couoma YP SBLANES Reedicié de Maria Ibars Vides planes. Maria Uhars i Ibars. Ins titut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (Pedreguer) i Editorial Aguaclara (Alacant), 1999, AMB la publicacis daquesta novella fa edicis de lobra de Maria Ibars (1892. 1965) queda practicament enllestida. La tasca stnicia el 1992 amb moti de la ce Tebracis del centenati de Mescriptora pro- mogut per Mnstitut d’Estudis Comarcals de a M, oneret, pel grup de L’Aiguadolg, revista literdria que wa Alta; més en in dossier a Vestal llavors hi dedi dlivulgacié daquesta eseriptora, mestra escola seguidora dels moviments de re- novacid pedagogica durant la Repablica i amiga de Ci les Salvador. En efecte, el PAu cedicié facsinil, tre satel fament de Dé la pols a Poemes de Penyamar (1949) 11’ Ajuntament de Xabia feia el mateix amb la novella Como una ura (1961). El 1993, PIVEL reeditava Liiltim serv (1963), i ja el 1994, Mnsticut de C. J. Gil-Alhert sota el titol Contalles a Fombra del Montes aplegaw rarracions breus de ky propia autora pesa teatral, Fis miracles de Teulada, sobre un episodi del taumatug sant Vieent, i PAjuntament de la Marini se'n fet Restava encara inédita u cehrrec de Vedicis el 1992. Lexcepsional ara é la publicacié d'un libre de Maria Ibars en una editorial no institucional i amb acompanyament dana guia did per a esta ica 0 Taller de texts» pensit ints de Secundaria, Aquesta novella, perd, ¢s presta sempre a una lec tua encretingucla, perqu, a diferoneia de Ja major part de la produccis daquesta tuobar en Vides planes, publicada per pri- cop en la meritoria editorial Si pend eserita potser molts anys abans-, els ingredients habituals del genere. Ben cert, aixd si, que som davant una novebla de p si predomina assumpte d'una historia ben contada, el alsevol lector de novella pat tall eradicional, on no se tragat dans personatges que me vides planes (sense ambicid, pert nyades de les tensions habituals a la e tat) o I paisatges i ambients. neanteri en la deseripeis de Com dia el protoguista, « Vides planes i podeiemy dir que tota Pobra de Maria Ibars- es troba a la cruilla del romanti- el costumisme i el aturalismen, tic Ia bi toria narrada, per tal com els conflictes hi motius individuals, mai_no socials; participa del naturalism Is personatges s6n vi forces incontrolables, i es tracts tam una novella costumista per la mie mb que hi sén descrits els rituals de la vida quotidi ciositat -i delectacis. treballs, jocs, festes, easaments, menja una epoca gens dificil de fixar i du cescenari hen coneret: lt Dénia del tom bane de segle. Encara més: la Dénia dels vb Ta natura al que viuen en cont seu camp, no la dels habitants de la petita citar, que hi sn vistos com a gent ineli- ada a Penveja i iertable, et i fet, en Pobra de Maria Thars sem XIX pre & Dénia amb els seus voltants Pesce: exit durant uns anys en els mercats internacionals del producte tipie per exceblincia de la la Marina: la pansa, Obviament, personatges 1 ambients s6n cencara rurals; perd el comerg amb la Gran Bretanya iniciava aleshores en questa poblacié la projecci6 europea que le la pressis crise hha facilitat Vacceptaci tica de les darreres dicades sense gaire trasbalsos i sense pendte les arels. Fins ara, almenys. localista, dones! Certament, dun document valuss per cetnolegs i historiadors dle ka societat del tombant de segle. Fins é tot, ali "ha feta servir com a font destudli enomastic.. En definitiva, Vides planes & una novella que en un pais «normals shauria d’haver fot d’haverse Tlegit fa moles anys. Abs Quan ara la Hegim, al plaer que produeix un hon text se suma la impressis aprovar una assignatura pendent. Awrowt Prats El Alcazar El asesinato de Velazquez las sombras. Bernat Alzira, 1999. Montagut, Aly HAN publicado tos perisiicos « Plicido de Madsid, han nos restos mortales que Iglesia de S: sido, hallados los expertos, pod probabilidad superior al sesenta por cien- to, los del pintor Diego Velizques, Para ablecerlo con mayor seguridad se bus- can residuos de plomo en lo que fueron la XX ‘yea de sus dedos, ya que esta es una sus a con la que se componia la prict totalidad de los colores utilizados AVI y tiene la sing absorbida por el cuerpo humano, el widad de que es No sé sila noticia nos Ileg6 los mniem- bros del jurado del Premio de narrativa Alfons el Magnani hhabjamos reunido para escoger Ia mejor de las novelas presentadas ese afio, 0 fue npoca importa, Lo bien cierto 68 que se habia hecho circular la idea de «gue el nivel de los concursantes era muy’ bajo y por lo tanto lo mas apropiado era ‘que no se otorgara en esta ocasion, depti- ¢ idea que incluso legs a imprimiese . cuando nos después, ‘en alguna columna de catlleos. En lo primero estabamos, en general, de acuer- do, en lo segundo no. Se produjo la sine gpularidad de que eran unas. aspirantes bastante flojas, exeepto El aleazar de las sombras que es una novela excepcional ‘AL mentos dos miembros del jurado la Hlevabamos como uno de los mejores LA CIUTAT DE VALENCIA Std ae Geo rne La Ciutat de Valencia és un llibre que ens oferix una imatge completa ws que habian pasad por cen los tltimos afios, mis cidieran_una serie de acontecimientos { de que coine concretos, como la proximidad del centenario del nacimies aparicién en la Iplesia de San Phicido de lo que podrian ser de que podria ha 10 del pintor, La is restos y la sespecha. muerto asesinado, La novela de Bernat Montagud (Abzir 1947), un conocido critica de arte, académieo de San Carlos y estudioso de la historia, se construye a través de un mento de intriga, del que se vale pa a época decisiva pr ria de Espatia, la de la sueestén de Felipe 1Y, con de un Velizque cortesano y conspiradar que se ve sor- prendido por Ia delacién del bufs illo, por él universalizado en un rettatar u 1a histo Lez lienzo, que en un documento, st propio testamento, puso en Tetra el fondo de la tama conspiratoria = cen la que esta en juego Ia sucesién de uno sta encrucijada de Vale neianes de los tronos mis influentes y poderosos de Europa, le Velazquez que sus dias estin contados, gue van a por él La novela, espléndidamente escrita, contiene todos los ingredientes para que el lector se quede pegado a estas piginas, posee una muy bu tramas de na escritura, suspenso, cortupeidn, intentos de asesinato, descripeidn de la vida cortesana spafta que inieia su decad turbulentas relaciones amorosas, intentos de asesinato ¢ histo- ras de la Historia. Nos fasciné a todos, lo puedo asegurar, es una novela qu cera una buena promocién porque est llamada a funcionar sola, cine, a dar pie a reportajes periedisticosy a deb restos de San Plicido son del m bar en el res en congresos y a aclararnos si los de su asesino. Ricanno Betivesen LA CIUTAT DE VALENCIA Sintesi d’Histdria i de Geografia Urbana MANUEL SANCHIS GUARNER stematica de la histdria, els costums i les formes de vida de la capital valenciana des dels seus origens fins als nostres dies.

You might also like