SEMINARI 2

CAS 1:

El dia 22 d’abril de 2023, Ramon conduïa el seu cotxe per una via pública amb senyalització de velocitat màxima de
50 km/h. En un moment donat, quan arribava a un semàfor en vermell, va veure que Oriol, per qui sentia un odi
profund, es disposava a creuar el pas de zebra. Així, tot i que en Ramon veia que tenia el semàfor en vermell, va
decidir accelerar, arribant a una velocitat de 40 km/h, amb la intenció de matar a Oriol. Aquest últim, en sentir el so
del motor, va poder esquivar el cotxe que es dirigia cap a ell, sortint-ne il·lès.

Després de saltar-se el semàfor en vermell, en Ramon va seguir conduint a una velocitat adequada. En el precís
moment de girar la cantonada, un menor de 5 anys es va llençar a la carretera, perseguint una pilota. Ramon, tot i
que duia una velocitat no superior a la prescrita, no va poder frenar a temps i va atropellar el menor, produint-li la
mort.

Preguntes:

1. En relació amb l’episodi entre en Ramon i l’Oriol, concorren tots els elements per a poder afirmar la
tipicitat objectiva de la conducta? Quins indicis permeten afirmar-ho?

No concorren tots els elements per afirmar la tipicitat objectiva de la conducta de l’episodi entre en Ramon i l’Oriol.
Tot i que la seva conducta va ser contraria a les normes de transit, ja que es va saltar un semàfor en vermell i va
conduir a gran velocitat amb la intenció de causar danys a l’Oriol ja que és evident en el fet de que va accelerar la
velocitat quan va veure que el que era l’Oriol el que volia creuar el pas de zebra i tenia la intenció de matar-lo.

Els indicis que permeten afirmar que no compleix la tipicitat objectiva:

 Té relació de causalitat
 Creació d’un risc penalment rellevant: Espectador objectiu i prudent que, comptant amb els coneixements
especials de l’autor, considera que el resultat és previsible.
 Realització del risc en el resultat: Anàlisi posterior a la producció del resultat, on cal verificar si el concret
risc creat s’ha materialitzat en el resultat. En aquest cas no s’ha materialitzat el resultat que en Ramon
volia aconseguir que era matar a l’Oriol.

TEMPTATIVA DE DELICTE → MAI RESULTAT LESIU

 Acabada: L’autor ha realitzat tots els actes necessaris per la realització del resultat (però no es duu a
terme)
 Inacabada: L’autor no ha realitzat tots els actes necessaris per la realització del resultat

CONSUMAT → ES REALITZEN TOTS ELS RESULTATS DE LA TIPICITAT

2. Té alguna rellevància la no producció del resultat perseguit per l’autor? En cas afirmatiu, quina?

Sí, en el cas present, encara que Ramon va accelerar amb la intenció de matar a Oriol, aquest últim va aconseguir
esquivar el cotxe i sortir-ne il·lès. Això significa que no es va produir el resultat mortal que Ramon buscava i que par
tant no hi ha realització del risc en el resultat.

Si el resultat desitjat per l'autor no es produeix, la tipificació legal del delicte pot canviar o es pot qualificar de
manera diferent. En aquest cas, si Oriol no va resultar mort a causa de les accions de Ramon, és possible que les
acusacions contra Ramon puguin ser menys greus en comparació amb un cas d'homicidi.

TEMPTATIVA ACABADA

3. En cas que s’analitzés la tipicitat subjectiva de la conducta duta a terme per en Ramon en el primer
episodi, quina creuries que seria la qualificació correcta?

Si s'analitzés la tipicitat subjectiva de la conducta duta a terme per en Ramon en el primer episodi, podria ser
qualificada com a dolosa, ja que es va actuar amb la intenció de causar mal a Oriol. Qualificada com a dol de primer
grau ja que actuava amb consciencia i amb la voluntat de fer-li mal i de matar-lo.

Per dol en primer grau (temptativa dolosa).

 4. En l’episodi entre en Ramon i el menor, creus que concorren tots els elements per a poder afirmar la
tipicitat objectiva de la conducta? Quins indicis permeten afirmar-ho?

No hi ha una realització del risc en el resultat i per tant no hi hauria culpabilitat. La conducta és atípica.

CAS 2: SOBRE LA TIPICITAT (TEMA 4)

El matí del dia 27 d’abril de 2023, la Mariona, veïna del poble de Llançà (Alt Empordà), va comprar un gerani per
decorar el seu balcó, que donava al Carrer Major. Va col·locar el test, que pesava un quilo, en una estructura
metàl·lica enganxada a la barana del balcó mitjançant uns claus clarament oxidats. Tot i advertir l’estat dels claus i
ser conscient que en aquella època de l’any hi havia fortes ràfegues de tramuntana al poble, la Mariona va decidir
deixar el test penjat i comprar uns claus nous el dia següent. Aquella mateixa tarda, una forta ràfega de vent va
provocar que un dels claus es desprengués, caient el test al cap de la Raquel, produint-li la mort.

Aquella mateixa nit, el fill de la Mariona, en David, estudiant del Grau en Relacions Laborals de la UPF, estudiava per
l’examen final de l’assignatura Dret Penal Socioeconòmic. No obstant, uns veïns feien soroll al carrer, no deixant-lo
concentrar-se. En un primer moment, els va llençar un cubell d’aigua, per a què es dispersessin. Com que seguien
parlant i li impedien estudiar, va agafar un trofeu que tenia a l’habitació, que pesava 1.350 grams, i el va llançar per
la finestra, conscient que si colpejava algú podia causar-li la mort, com així va ser en la persona d’en Manel.

Preguntes:

1. En relació amb la conducta de la Mariona, se li pot imputar objectivament el resultat de mort de la

Raquel?

Per imputar objectivament el resultat de mort a la Mariona, s'ha de demostrar que hi ha una relació de causalitat
entre la seva conducta i el resultat produït. Això significa que s'ha de demostrar que la seva acció de col·locar el test
en una estructura insegura i d'abandonar-lo allà, malgrat ser conscient dels riscos, va ser la causa directa de la mort
de la Raquel. Per tant, la Mariona en col·locar el test en una estructura insegura i en no prendre mesures
adequades per garantir la seva estabilitat podria ser considerada com una causa significativa en la mort de la
Raquel.

A més ha de complir amb la creació d’un risc penalment rellevant, que comptant amb els coneixements de l’autor,
es considera que el resultat és previsible. En aquest cas veiem que sí ja que la Maria sabia que l’estat dels claus no
era estable i ho podria haver previst.

Per últim s’ha de complir amb la realització del risc en el resultat, és a dir, verificar si el risc s’ha materialitzat en el
resultat.

En conclusió, sí, se li pot imputar objectivament.

2. En cas afirmatiu, qualificaries la conducta de dolosa o imprudent? I, específicament, quin grau de dol o
imprudència consideres que concorre en la conducta de la Mariona?

La conducta de la Mariona podria ser considerada com a dolosa o imprudent, depenent de les circumstàncies
específiques del cas i de les proves presentades en el judici. Si es demostra que la Mariona tenia la intenció de
causar dany, la conducta podria ser considerada dolosa i en aquest cas el grau de dol podria ser qualificat com a
greu, ja que va ser conscient dels riscos que implicava deixar el test penjant en una estructura inestable i va decidir
no actuar per evitar-los. Per tant estaria en un dol eventual: No té la intenció voluntària de realitzar el dol, però
adverteix amb seguretat que la seva actuació donarà lloc al delicte com a quelcom necessari. Se sap que hi ha una
alta possibilitat de realitzar la mort però encara i així ho fas igual.

En cas contrari si va actuar amb una clara indiferència pel risc que assumia, la conducta podria ser considerada com
imprudent i que per tant hi ha una infracció del deure de cura. L'imprudència implica una falta de precaució o
negligència en la realització d'una acció, provocant un resultat no desitjat però previsible. En el cas de la Mariona, es
descriu que era conscient de l'estat dels claus oxidats i de les fortes ràfegues de tramuntana, però va decidir deixar
el test penjat fins que comprés claus nous. Aquesta decisió podria ser considerada com una falta de precaució.

En aquesta cast actuaria amb un grau de culpa conscient ja que s’adverteix del perill que hi ha deixant el test amb
uns claus inestables i tot i així actua confiant en la no producció del resultat lesiu. El grau d’imprudència és qualifica
com greu ja que era conscient del que podia succeir deixant els claus inestables i això va provocar la mort de la
Raquel.

Diferencia entre imprudència conscient i dol eventual: El el cas de imprudència conscient l’autor adverteix del
perill i confia en la no producció i el el dol eventual adverteix el risc i et conformes amb aquest risc i està el
coneixement i l’acceptació de fer mal.

3. Respecte a la conducta d’en David, quin títol d’imputació subjectiva (dol/imprudència) concorre? En
concret, quin grau de dol o imprudència estaria present en la seva conducta?

La conducta d’en David clarament es considera com dolosa, ja que va actuar amb tot coneixement i voluntat. La
seva intenció era fer callar als veïns i sabia que llançant el trofeu per la finestra podria causar la mort d’algú, en
David era conscient d’això. En aquest cas el grau de la seva conducta podria ser qualificat com a directe ja que es
demostra que en David va actuar amb la intenció directa de causar la mort de la víctima per a que li deixes estudiar i
seria qualificat com a greu ja que va llençar l’objecte per la finestra conscient del risc que implicava i de les
possibles conseqüències que aquell acte podia arribar a causar. També seria classificat com dol eventual perquè li
es indiferent tirar el trofeu conformant-se amb aquell risc (coneixement i acceptació de fer mal) per la intenció de
realitzar voluntàriament l’acte acte delictiu.

SI HI HA TIPICITAT OBJECTIVA I SUBJECTIVA ANALITZEM LA ANTIJURICITAT I DESPRÉS LA CULPABILITAT

CAS 3: TEMA 6 (ANTIJURICITAT)

La nit del 26 d’abril de 2023, Ricard, de 17 anys d’edat, va sortir amb un grup d’amics a la discoteca Club. La festa va
transcórrer amb normalitat fins que en Ricard va decidir sortir a fora a fumar una cigarreta sol. Allà es va trobar amb
l’Héctor, major d’edat, persona per qui sentia un odi profund. En Ricard, exaltat per l’aversió que li produïa l’Héctor,
va agafar una barra de ferro que hi havia al terra i el va colpejar a l’esquena. L’Héctor es va girar, adolorit, i, veient
que el Ricard agafava embranzida per colpejar-lo de nou, va treure una pistola i el va disparar al tòrax, causant-li
immediatament la mort.

L’endemà a la nit, en Pol, germà gran del Ricard i major d’edat, va dirigir-se a casa de l’Héctor amb la intenció de
matar-lo, per venjar el seu germà. Amb aquesta finalitat, va entrar a l’apartament de l’Héctor i va aconseguir arribar
a la seva habitació sense que ningú el descobrís. En aquell moment, el Pol va treure una pistola, va apuntar a
l’Héctor, que dormia, i va disparar, impactant la bala al cap de l’Héctor. L’autòpsia posterior va confirmar, però, que
l’Héctor havia mort tres hores abans dels fets a causa d’un infart agut de miocardi.

Preguntes:

1. Quina rellevància penal té la conducta d’en Ricard? Pot dir-se que ha comès una acció típica, antijurídica
i culpable?

La conducta d'en Ricard és típica, antijurídica i culpable, ja que ha comès un delicte d'homicidi en atemptar contra la
vida de l'Héctor amb una barra de ferro. En aquest sentit, la seva conducta és típica ja que coincideix amb la
descripció del delicte d'homicidi previst en el Codi Penal. A més, també és antijurídica perquè va actuar en contra
del dret a la vida de l'Héctor i culpable perquè va actuar amb coneixement de la seva conducta i de les seves
conseqüències.

2. Està emparada la conducta de l’Héctor en alguna causa de justificació? Si és així, en quina?

 Agressió il.legitima
 Necessitat racional
 Falta de provocació

Sí, ja que actuava en pròpia defensa (legitima) però hauria d’haver escapat demanat ajuda o utilitzar la mínima força
i no ho ha fet. Per tant hi ha eximent incompleta, hi ha una reducció de la pena (si falta la necessitat racional i la
falta de provocació).

3. Es compleixen tots els requisits necessaris per a apreciar l’esmentada causa de justificació? Quines
conseqüències penològiques (d’imposició o atenuació de la pena) té la manca d’algun d’aquests
requisits en aquesta causa de justificació?
No, perquè els dos requisits son l’agressió il·legítima i necessitat racional. Però quan parlem d’agressió il·legítima
trobem l’agressió actual o imminent, en la que no serveix el que de que algú m’ataqui, marxi i després de 5 minuts
de marxar agafi i el mati.

4. Com qualificaries penalment la conducta d’en Pol? Se li pot atribuir responsabilitat penal per la seva
conducta?

•Temptativa inidònia: Ex ante l’acció és perillosa però ex post es veu que era impossible el resultat. (Punibilitat)

•Temptativa idònia: Ex ante i ex post és perillós.

Temptativa inidònia acabada.

CAS 4: SOBRE L’AUDITORIA (TEMA 5)

En Carles va conèixer la Rosa el 3 de juliol de 2022 i, des de llavors, van iniciar una relació afectiva a partir de la qual
van decidir anar a viure junts el 4 d’abril de 2023. Al principi, tot anava bé, però al cap d’unes setmanes les
discussions van començar a ser freqüents i hi va haver agressions físiques mútues. La nit del 5 al 6 de maig de 2023,
mentre sopaven, la Rosa li va indicar que sentia un formigueig a la part esquerra del cos i tenia un intens mal de cap.
En Carles va veure, a més, que tenia dificultats per a parlar i formulava frases incoherents. De cop, la Rosa va caure
a terra i va quedar allà respirant de forma entretallada. En Carles, que arribat a aquell punt sentia una profunda
aversió cap a la seva parella, no va procedir a demanar ajuda a tercers ni va trucar al servei d’emergències. Al
contrari, va anar-se’n a dormir i al matí següent va marxar a treballar. En tornar de la feina, a les 18:00 del 6 de
maig, va observar que la Rosa no tenia pols, i va procedir a efectuar maniobres de reanimació, que van ser
infructuoses, doncs aquesta havia mort hores abans que aquest arribés a casa.

Preguntes:

1. Té en Carles alguna posició de garant respecte a la Rosa? Si fos així, quin seria el fonament d’aquesta
posició de garant?

No hi ha posició de garant (cal una assumpció voluntària). Té conducta omissiva, el fonament és el fet de que tot i
ser parella no hi ha posició de garant a no ser que sigui assumpció voluntària.

2. Pot imputar-se el resultat de mort a la conducta (activa/omissiva) d’en Carles?

NO PQ NO TÉ POSICIÓ DE GARANT

En relació de parella no solen tenir protecció de garant.

3. En cas de no apreciar una posició de garant, podria atribuir-se responsabilitat penal a en Carles? Per
quin motiu?

No, si en Carles no tenia l’obligació legal o moral de prendre acció per prevenir la mort de la rosa i no hi ha
evidencies que la seva conducta hagi contribuït directament a la mort, és possible que la seva responsabilitat penal
sigui limitada o no sigui aplicable en aquest cas. En tot cas se l’imputa per ometre l’acció i pel delicte d’omissió de
deure de socors.