Pràctica XYZ 31 - Introducció a l’estadística

Nivell X

1. El grup mediambiental Renatura’t està fent una enquesta sobre l’ús del transport
públic a una classe de 2n d’ESO. Als 20 alumnes que han anat a classe el dia 4
de l’enquesta, se’ls ha preguntat quants dies a la setmana es desplaçaven en
transport públic a l’escola, i han donat les respostes següents:

2, 0, 1, 0, 2, 3, 4, 3, 1, 1, 2, 0, 5, 5, 0, 0, 1, 0, 2, 5 5

També s’ha preguntat si utilitzen el transport públic el cap de setmana. Dels 20

alumnes, 16 han respost que sí, i 4, que no.
Total
Amb aquestes dades, respon a les preguntes següents:
a. Quina és la població i la mostra de l’estudi estadístic?

b. Identifica les variables estadístiques que s’estudien i indica si són

quantitatives o qualitatives.
Variable: Freqüència absoluta Freqüència relativa
c. Completa les taules de freqüències següents.

Variable: Freqüència absoluta Freqüència relativa

Sí

0 6 6 = 3 = 0,3 = 30 %
No
20 10

1
Total

d. Quin percentatge d’alumnes enquestats no utilitza el transport públic el cap de

setmana?
3
e. Quants alumnes es desplacen a l’escola en transport públic un cop per
setmana, a tot estirar? Quin percentatge representen respecte del total
d’enquestats?

f. Proposa un titular per als resultats obtinguts a l’enquesta.

1
Pràctica XYZ 31 - Introducció a l’estadística
Nivell Y

1. El grup mediambiental Renatura’t està fent una enquesta sobre l’ús de la bicicleta d. Crea una taula de freqüències dels alumnes que tenen bicicleta i els que no.
a una classe de 3r d’ESO. Als 23 alumnes que han anat a classe el dia de
l’enquesta, se’ls ha preguntat la distància aproximada, en quilòmetres, que tenen e. Quin percentatge d’alumnes enquestats té bicicleta? Quin percentatge
de l’escola a casa, i han donat les respostes següents: d’alumnes enquestats viu a 4 quilòmetres o més de l’escola?

2,5 4,2 0,3 2,6 5,5 0,8 7,2 1,0 f. Proposa un titular per als resultats obtinguts a l’enquesta.
7,4 1,5 1,9 6,9 0,8 0,4 0,7
3,1 4,7 11,5 0,3 5,4 1,9 0,2 0,5

També s’ha preguntat si tenen bicicleta. Dels 23 alumnes, només 4 han respost
que no en tenen.

Amb aquestes dades, respon a les preguntes següents:

a. Quina és la població i la mostra de l’estudi estadístic?

b. Identifica les variables estadístiques que s’estudien i indica si són
quantitatives o qualitatives.
c. Completa la taula de freqüències següent:

Variable: Freqüència absoluta Freqüència relativa

Entre 0 i 1,9 km

Entre 2 i 3,9 km

Entre 4 i 5,9 km

Entre 6 i 7,9 km

Igual o més de 8 km

Total

2
Pràctica XYZ 31 - Introducció a l’estadística
Nivell Z

1. El grup mediambiental Renatura’t va fer una enquesta sobre l’ús dels dispositius
mòbils a la classe de 4t d’ESO: als 17 alumnes que van anar a classe el dia de
l’enquesta, els van preguntar quants minuts al dia, de mitjana, dedicaven als
dispositius mòbils. Van anotar els resultats en una taula de freqüències, però gran
part s’han perdut.
a. Quina és la població i la mostra de l’estudi estadístic?
b. Identifica les variables estadístiques que s’estudien i indica si són
quantitatives o qualitatives.
c. Completa la taula de freqüències.

Variable: Freqüència absoluta Freqüència relativa d. Quin percentatge d’alumnes enquestats utilitza els dispositius mòbils una
hora o més al dia?
Entre 0 i 29 minuts 0,12 e. Proposa un titular per als resultats obtinguts a l’enquesta.

f. Aquell dia faltaven 4 alumnes a classe. A partir dels resultats obtinguts, indica
Entre 30 i 59 minuts 4
què podrien haver respost.

Entre 60 i 89 minuts 35 %
3
Entre 90 i 119 minuts
17
Igual o més de 120
minuts

Total 17

3
Pràctica 33 - Diagrames
Nivell X

1. El diari del poble ha fet una enquesta per conèixer la intenció de vot dels d. Representa els resultats en un diagrama de barres com el següent:
ciutadans a les pròximes eleccions. Els resultats obtinguts són els següents:

Intenció de vot (%)

Partit 1
23%

Partit 5
46%

Partit 2
12%

Partits
Partit 4 Partit 3
3% 16%

a. Què observes en els resultats obtinguts a l’enquesta?

e. El partit 3 ha compartit a les xarxes socials el diagrama següent sobre
l’enquesta. Creus que representa correctament els resultats?
b. Demà es publicarà el diagrama al diari. Quin titular proposaries?

c. Si la població és de 1 900 habitants, completa la taula següent: 325

Persones estimades que votarien el partit

Partit Intenció de vot (%) Nombre de votants 300

Partit 1
275
Partit 2

Partit 3 250

Partit 4
225
Partit 5

TOTAL 200
Partit 2 Partit 3

1
Pràctica 33 - Diagrames
Nivell Y

1. El diagrama de barres següent mostra els resultats de les darreres eleccions c. Completa taula de freqüències següent i representa el diagrama de sectors
municipals al poble de l’Alba: correctament:

1000
Partit Nombre de vots Percentatge (%) Graus (°)

750 Partit 1
Nombre de vots

Partit 2
500
Partit 3

Partit 4
250
Partit 5

0 TOTAL 360
Partit 1 Partit 2 Partit 3 Partit 4 Partit 5

a. Què observes en els resultats de les eleccions?

b. A les xarxes socials s’ha començat a difondre aquest diagrama de sectors.

Creus que representa correctament els resultats?

Partit 1
24%

Partit 5
63%
Partit 2
9%

Partit 3 Comprova que els angles dels sectors són similars als del gràfic de l’apartat b.
15%
Partit 4
2%
d. Demà es publicarà una notícia al diari sobre les eleccions. Quin titular
proposaries que en resumeixi els resultats?

2
Pràctica 33 - Diagrames
Nivell Z

1. En les eleccions municipals de fa quatre anys, el diari del poble va compartir el

diagrama semicircular següent per mostrar-ne els resultats:

Partit 5

Partit 3

Partit 1

Partit 2

Partit 4
61% 17%

11%
b. Compara els resultats de les eleccions actuals amb els de les anteriors a
6% partir dels diagrames semicirculars. Què hi observes?
6%
c. A les xarxes socials s’ha difós el pictograma següent. Creus que representa
Quatre anys més tard, s’han tornat a fer eleccions municipals i s’han obtingut els correctament els resultats?
resultats següents:

Partit Partit 1 Partit 2 Partit 3 Partit 4 Partit 5

Nombre de
vots 460 163 294 38 980

a. Fes un diagrama semicircular que representi els resultats de les eleccions

municipals actuals.
Partit 5 Partit 1 Partit 3 Partit 2

3
Pràctica 34 XYZ - Centralització i dispersió
Nivell X

1. Els resultats d’una enquesta de satisfacció en una escala del 0 al 5, en una classe c. Calcula la mitjana i la moda dels resultats de l’enquesta de 2n i situa-les en el
de 2n d’ESO de 31 alumnes, són els següents: gràfic superior.

{0, 1, 3, 3, 3, 1, 1, 2, 4, 4, 2, 1, 1, 1, 2, 3,
4, 1, 1, 2, 3, 3, 4, 4, 1, 3, 4, 3, 1, 5, 2}
d. Omple la taula següent a partir dels diagrames anteriors:
a. Omple la taula següent a partir dels resultats de l’enquesta.

Freqüències absolutes Mínim 1r quartil Mediana 3r quartil Màxim

Nota Freqüències absolutes
acumulades
Gràfic A
0
Gràfic B
1
2 e. Compara el rang interquartílic dels dos diagrames. Quin és més gran?
3
4
5

Comprova que la suma de freqüències absolutes és igual al nombre total de dades.

b. Calcula la mediana dels resultats de l’enquesta i utilitza-la per identificar quin

dels diagrames de caixa i bigotis, A o B, representa els resultats de la classe.
L’altre gràfic és el d’una classe de 1r d’ESO.

0 1 2 3 4 5 Nota enquesta

1
Pràctica 34 XYZ - Centralització i dispersió
Nivell Y

1. Considera els diagrames següents, que representen les temperatures màximes a. Calcula els quartils de les temperatures a Tòquio i utilitza’ls per identificar el
del mes de gener a les ciutats de Londres i Tòquio. diagrama de caixa i bigotis corresponent.

B
Comprova que la mediana de les dades es correspon amb la del diagrama.

5 6 7 8 9 10 11 12 T (°C)

La taula de freqüències següent recull les temperatures màximes mesurades a b. Representa la mitjana i la moda de les temperatures a Tòquio sobre el
Tòquio: diagrama.

Temperatures
(°C) 5 6 7 8 9 10 11 12
Freqüències
absolutes 1 0 5 9 6 4 5 1
c. Compara el rang interquartílic dels dos diagrames. Quin és més gran?
Freqüències
absolutes
acumulades

2
Pràctica 34 XYZ - Centralització i dispersió
Nivell Z

1. Cada dia es passa una enquesta de satisfacció a 50 clients perquè avaluïn del 0
al 5 la seva experiència. S’han representat els resultats de dilluns i dimarts per
comparar-los.
Dilluns
b. Representa sobre el diagrama la mitjana de les respostes del dia que té un
rang interquartílic més gran.
Recorda que per calcular la mitjana és útil tenir la taula de freqüències.

Dimarts

0 1 2 3 4 5 Nota enquesta
Freqüències
absolutes
acumulades

50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
0 1 2 3 4 5 0 1 2 3 4 5 Nota enquesta

3
Pràctica XYZ 36 - Propietats dels paràmetres de centralització
Nivell X

1. Donats els nombres 14, 8, 4, 11, 8, calcula la mitjana, la mediana i la moda. 2. A partir de l’afirmació de la primera fila, dedueix les altres afirmacions:

Com varien els paràmetres de centralització si…

La mitjana de 2, 6, 8, 10, 15 i 19 és 10.
a. sumes 3 a cada nombre?
b. multipliques cada nombre per 2? La mitjana de 3, 7, 9, 11, 16 i 20 és …
c. afegeixes un 2 als nombres donats?
La mitjana de 20, 60, 80, 100, 150 i 190 és …

La mitjana de 2, 6, 8, 10, 10, 10, 15 i 19 és …

La mitjana de 2, 6, 8, 10, 16 i 18 és ...

Comprova que les respostes sumen 131.

1
Pràctica XYZ 36 - Propietats dels paràmetres de centralització
Nivell Y

1. Donats els nombres -6, 6, 15, -3, 15, -3, calcula la mitjana, la mediana i la moda. 2. Raona quina d’aquestes afirmacions és falsa.
Com varien els paràmetres de centralització si…
• La mitjana de 0,1; 1,6; 2,1; 3,4; 3,7 i 4,1 és 2,5. Si s’afegeix el nombre
a. restes 2 a cada nombre? 2,55, la nova mitjana…
b. divideixes cada nombre entre 3?
c. elimines un nombre inferior a la mitjana? I superior a la mitjana? a. no pot ser més petita que 2,5.
b. segur que és més gran que 2,5.
c. pot ser 2,5.

• La mediana de 0,2; 1,6; 2,1; 3,4 i 4,2 és 2,1. Si s’elimina un d’aquests

nombres, la nova mediana pot ser…

a. igual a 2,1.
b. més petita que 2,1.
c. més gran que 2,1.

2
Pràctica XYZ 36 - Propietats dels paràmetres de centralització
Nivell Z

1. Troba els conjunts de cinc nombres enters positius que compleixen alhora les 3. Inventa una mostra de mitjana 10 que, en afegir-hi un 20, passi a tenir mitjana 11.
condicions següents:

• La mediana és 3.
• La moda és 3.
• Si sumem 4 a cada nombre, la mitjana resultant és 7.

2. Corregiu aquest disbarat de diverses maneres modificant les targetes.

Mediana � 6 , 8 , 9 , 11 � = 7

3
Pràctica XYZ 37 - Suma i revers I
Nivell X

1. La taula de freqüències següent mostra el nombre d’iteracions de l’algoritme

«Suma i revers» que calen per arribar a un capicua a partir dels nombres que van
del 400 al 489.

Freqüència absoluta
Nombre d’iteracions Freqüència absoluta
acumulada
0 9
1 26
2 33
3 16
4 3
5 2
6 0
7 1

a. Representa les dades en un diagrama de barres. Quina informació n’extreus?

b. Completa la columna de freqüències acumulades. Quina és la mediana? I el

primer i el tercer quartil?

c. Calcula la mitjana i compara-la amb la mediana i la moda.

1
Pràctica XYZ 37 - Suma i revers I
Nivell Y

1. La taula de freqüències següent mostra el nombre d’iteracions de l’algoritme

«Suma i revers» que calen per arribar a un capicua a partir dels nombres que van
del 300 al 389. a. Representa les dades en un diagrama de sectors. Quina informació n’extreus?

Nombre Freqüència
Graus b. Indica algun avantatge i algun desavantatge del diagrama de sectors i de la
d’iteracions absoluta
taula de freqüències.
0 9
1 31
c. Fes una taula de freqüències acumulades. Quina és la mediana? I el primer i el
2 30 tercer quartil?

3 11
4 2 d. Calcula la mitjana i compara-la amb la mediana i la moda.

5 2
6 1
7 1
11 1
15 1
23 1

2
Pràctica XYZ 37 - Suma i revers I
Nivell Z

1. La taula de freqüències següent mostra el nombre d’iteracions de l’algoritme b. Quina és la mediana? I el primer i el tercer quartil?
«Suma i revers» que calen per arribar a un capicua a partir dels nombres que van
del 500 al 589, però està incompleta:
c. Calcula la mitjana i compara-la amb la mediana i la moda.
a. Si sabem que el nombre d’iteracions de la primera columna apareix una
vegada o més a la taula, podries completar la taula?
d. Representa les dades de la freqüència absoluta en un diagrama de barres.
Freqüència absoluta
Nombre d’iteracions Freqüència absoluta
acumulada
0
1 35
2 26
3
4 4 82
5
7 1
8 1 87
11
15
23

3
Pràctica XYZ 38 - Suma del revers II
Nivell X

1. El diagrama de sectors següent mostra el nombre d’iteracions de l’algoritme
«Suma del revers» que calen per arribar a un capicua a partir dels nombres que
van del 600 al 659.
Diagrama de sectors del nombre d'iteracions dels nombres del 600 al 659
2. Representa la freqüència relativa (%) en un diagrama de barres apilades a partir
del diagrama de barres següent:
Diagrama de barres del nombre d'iteracions dels nombres del 500 al 549

5 iteracions (2 nombres)
4 iteracions (3 nombres) 0 iteracions (6 nombres)

3 iteracions (8 nombres)

Freqüència absoluta
2 iteracions (20 nombres)
1 iteració (21 nombres)

Valida o refuta les afirmacions següents:

Nombre d'iteracions

• Més de la meitat dels nombres arriben a un capicua en 2 o més iteracions.

Troba un avantatge i un desavantatge del nou diagrama, comparat amb el
• El 25 % dels nombres arriben a un capicua en 3 iteracions o més. diagrama de barres.
• El nombre d’iteracions més habitual per arribar a un capicua és 1 iteració.
• La mitjana d’iteracions que calen per arribar a un capicua entre els nombres
del 600 al 659 és de 2 iteracions.

1
Pràctica XYZ 38 - Suma del revers II
Nivell Y

1. El diagrama de barres següent mostra la freqüència (%) en funció del nombre
d’iteracions de l’algoritme «Suma del revers» que calen per arribar a un
capicua a partir dels nombres que van del 500 al 999.
Diagrama de barres del nombre d'iteracions dels nombres del 500 al 999
2. Representa la freqüència absoluta en un diagrama de barres a partir del diagrama
de sectors següent:
Diagrama de sectors del nombre d'iteracions dels nombres del 500 al 589

11 - 15 iteracions
2,2 % 21 - 25 iteracions
1,1 %
6 - 10 iteracions
2,2 % 0 iteracions
Freqüència (%)

10,0 %
5 iteracions
3,3 %
4 iteracions 1 iteració
4,4 % 28,9 %
Més 3 iteracions
de 10 18,9 %
Nombre d'iteracions
2 iteracions
28,9 %
Valida o refuta les afirmacions següents:

• La mediana és més petita que la moda.

• El rang interquartílic és 3.
• Hi ha més nombres que arriben a un capicua en una quantitat d’iteracions
parella que en una de senar.

2
Pràctica XYZ 38 - Suma del revers II
Nivell Z

1. Les representacions gràfiques següents mostren la freqüència (%) en funció del nombre d’iteracions de l’algoritme «Suma del revers» que calen per arribar a un
capicua per als rangs de l’1 al 500 i del 1 500 al 1 749, respectivament.

Gràfic de columnes apilades del nombre d'iteracions de l'1 al 500 Diagrama de sectors del nombre d'iteracions dels nombres del 1500 al 1749

16 - 20 iteracions 21 - 25 iteracions
0,8 % 1,2 %
100 %

6 - 10 iteracions Obert
4,0 % 1,6 %
75 % 5 iteracions 0 iteracions
6,0 % 0,8 %
4 iteracions
50 % 1,2 %
3 iteracions 1 iteració
17,2 % 43,2 %
25 %
2 iteracions
24,0 %
0%

Valida o refuta les afirmacions següents:

• Dels dos rangs, el del 1 500 al 1 749 té més nombres que arriben a un capicua
en 2 iteracions.
• En tots dos rangs, l’amplada del rang interquartílic és la mateixa.
• El percentatge de nombres que necessiten 2 o menys iteracions per arribar a
un capicua és més gran dins el rang del 1 500 al 1 749.
• Dins el rang del 1 500 al 1 749 hi ha més nombres que arriben a un capicua
amb una quantitat parella d’iteracions que una de senar.

3
Pràctica XYZ 40 - La partida interrompuda
Nivell X

1. Es llança una moneda 3 cops. 2. El diagrama d'arbre següent representa l'espai mostral del llançament de dues
fitxes, una de rodona i una de quadrada, cadascuna numerada amb un 1 per
a. Representa els resultats possibles en un diagrama d’arbre. davant i un 2 per darrere.

Quina és la probabilitat dels esdeveniments següents?

1
b. Quin és l’espai mostral de l’experiment aleatori «Llançament d’una moneda 3 1
vegades»? • P(Treure dos 1) = 2
• P(Treure nombres diferents) = 1
Ω= 2
• P(Treure un 1 a la fitxa rodona) = 2

c. Quins elements de l’espai mostral formen els esdeveniments següents?

Calcula la probabilitat de cada esdeveniment.

A = Treure tres cares =

B = Treure exactament dues creus =

C = Treure cara en les dues primeres tirades =

D = Treure cara en la segona tirada =

d. És més probable l’esdeveniment B o el D?

1
Pràctica XYZ 40 - La partida interrompuda
Nivell Y

1. En una urna hi ha tres boles numerades de l’1 al 3. Es duu a terme l’experiment 2. Es llança dues vegades un dau de tres cares numerat de l’1 al 3
següent: s’extreu una bola i s’anota el seu número, es retorna la bola a l’urna i es i se sumen els resultats obtinguts.
repeteix el procediment un segon cop.

a. Quin és l’espai mostral de l’experiment aleatori?

a. Representa les possibles situacions en un diagrama d’arbre.
b. Quins elements de l’espai mostral formen els esdeveniments següents?
Calcula la probabilitat de cada esdeveniment.
b. Completa una taula amb les possibles sumes que es poden obtenir i la
probabilitat de cadascuna.
A = Treure les dues vegades l'1 =
c. Una classe comprova els resultats fent 1 200 cops l’experiment i obté els
B = Treure primer l’1 i després el 2 = resultats següents:

C = Treure un 1 i un 2 = Suma dels nombres 2 3 4 5 6

D = Treure les dues boles amb el mateix número = Nombre de vegades 12 140 308 419 321

Hi ha motius per pensar que el dau està trucat?

c. Quin dels esdeveniments A, B, C o D és més probable?

2
Pràctica XYZ 40 - La partida interrompuda
Nivell Z

1. Per a un sorteig de loteria s’han preparat tres urnes, cadascuna amb tres boles 2. L’Oliver ha fet un test de vertader o fals. Per calcular la probabilitat que hi ha
numerades de l’1 al 3. Per obtenir el nombre de tres xifres guanyador, s’extreu una d’encertar totes les preguntes si respon a l’atzar, ha fet un diagrama com el
bola de cada urna: en primer lloc, les centenes; després, les desenes, i per últim, següent:
les unitats.
V
Quina és la probabilitat d’obtenir… V
F
V
a. un nombre més gran que 300? F ..
. ...
V
b. un nombre capicua?
F
c. un nombre les xifres del qual sumin 8? F
Pregunta 1
Pregunta 2

Si la probabilitat d’encertar totes les preguntes a l’atzar és d' 1 , quantes

preguntes té l’examen? 32

3
Pràctica XYZ 42 - Probabilitat en sortejos
Nivell X

1. L’Arnau ha de triar el conjunt de roba que portaran a l’exhibició de ball de la classe b. Encercla d’un color diferent els elements de l’espai mostral de l’apartat a que
(pantalons, samarreta i una gorra). conformen cadascun dels esdeveniments següents:
A = Exactament dues peces del conjunt tenen el mateix acabat
B = Totes les peces tenen un acabat diferent
C = Totes les peces tenen el mateix acabat

c. Calcula la probabilitat de cada esdeveniment.

Decideix escollir a l’atzar entre dues possibilitats: llis o a ratlles.
P(A) =
a. Representa l’espai mostral de l’experiment aleatori «Escollir els acabats de les P(B) =
tres peces a l’atzar» i calcula quants elements té. P(C) =
Comprova que la suma de les probabilitats d’A, B i C és 1.

2. L’Arnau decideix triar l’acabat de cada peça de roba a l’atzar entre tots els
disponibles: llis, a ratlles, a quadres o amb flors.

a. Calcula el nombre d’elements que té l’espai mostral de l’experiment aleatori

«Acabat de les tres peces del conjunt».

b. Calcula la probabilitat dels esdeveniments següents:

A = Totes les peces de roba tenen un estampat diferent
B = El conjunt de roba té la samarreta llisa

L’espai mostral està format per tots els conjunts de roba diferents que pot obtenir
l’Arnau.

1
Pràctica XYZ 42 - Probabilitat en sortejos
Nivell Y

1. Considera aquesta rajola formada per 4 triangles petits: 2. Una màquina pinta a l’atzar cada triangle petit de verd, de vermell, de groc, de blau
o de lila. Calcula la probabilitat dels esdeveniments següents:

Una màquina pinta a l’atzar cada triangle petit de groc o de lila.

A = Tots els triangles petits són de colors diferents
a. Calcula el nombre d’elements de l’espai mostral de l’experiment aleatori B = La rajola té algun color repetit
«Pintar els 4 triangles de la rajola a l’atzar».

b. Calcula la probabilitat dels esdeveniments següents:

A = El triangle petit amb la flor és de color lila

B = La rajola té 2 triangles petits de cada color
C = Tots els triangles petits són de colors diferents

c. Calcula el nombre d’elements que tindria l’espai mostral si no consideréssim

els estampats.

En aquest cas, dues rajoles són diferents si no podem obtenir una a partir d’un gir o
una simetria de l’altra.

2
Pràctica XYZ 42 - Probabilitat en sortejos
Nivell Z

1. En una botiga de polseres, una màquina fa cadenes de 3 boles que poden ser de 2. Una màquina fa cadenes de 3 boles que poden ser de color blau o vermell. Es
color blanc, blau, vermell, negre o groc: formen polseres unint els extrems de les cadenes:

Si la màquina tria les boles a l’atzar, calcula la probabilitat dels esdeveniments

següents:

A = Totes les boles de la cadena són de colors diferents

B = La cadena té una bola de cada color: blau, vermell, negre i groc Troba totes les polseres diferents que es poden obtenir i calcula la probabilitat
d’obtenir cada una d'elles a partir de les diferents cadenes que les poden formar.

Dues polseres són diferents si no podem obtenir-ne una a partir d’un gir o simetria
de l’altra.

Comprova que la suma de probabilitats és 1.

3
Pràctica XYZ 43 - Espais mostrals
Nivell X

1. Llances tres daus de colors diferents i sumes els resultats. 3. Tens dues urnes amb boles numerades de l’1 al 5, extreus una bola de cada una i
Quina és la probabilitat que la suma sigui igual a 5? multipliques els nombres:

a. Quin és l’espai mostral de l’experiment?

b. Quina és la probabilitat d’obtenir un nombre parell com a resultat de la

multiplicació?

2. Llances dues monedes i comptes en quantes ha sortit cara:

a. Quin és l’espai mostral de l’experiment?

b. Quina és la probabilitat de cada un dels possibles resultats?

1
Pràctica XYZ 43 - Espais mostrals
Nivell Y

1. Llances tres daus de colors diferents i sumes els resultats.

Quina és la probabilitat que la suma sigui igual a 14?

2. Llances tres monedes i comptes en quantes ha sortit cara:

a. Quin és l’espai mostral de l’experiment?

b. Quina és la probabilitat de cada un dels possibles resultats?

2
Pràctica XYZ 43 - Espais mostrals
Nivell Z

1. Llances tres daus de colors diferents i sumes els resultats.

a. Quina és la probabilitat que la suma sigui igual a 8? I a 13?

b. Què observes en els resultats? Per què creus que passa?