____________________________________________ AUSIÀS MARCH (1397-1459) ________________

El Segle d’Or de les lletres catalanes

Crisi del pensament medieval.

Els humanistes italians inauguren una nova concepció del món que tancarà l’etapa medieval.
La impremta contribuirà a la difusió de les noves idees.

La prosa rebrà la influència classicitzant de l’humanisme.

Bernat Metge (Barcelona 1340- 1413) principal humanista català.
“Lo somni” és la seva obra cabdal.

La poesia resta encara sota la influència de la lírica trobadoresca (continuïtat dels tòpics medievals i de
les estructures mètriques i estròfiques) i no es fa ressò de les innovacions del dolce stil novo italià
(Dante i Petrarca són els poetes que parlen d’una humanitat que no menysprea la raó i els sentiments).

S’inicia un llarg període de desoccitanització que s’allarga fins a l’aparició de l’obra d’Ausiàs March.

Dels poetes anteriors a March cal destacar:

• Jordi de Sant Jordi (finals s.XIV- 1424)
Poeta i cavaller l’obra del qual manté les formes trobadoresques tot i que s’hi insinua una lleugera
influència de Dante i Petrarca. Un dels seus poemes més significatius és “Lo presoner”.

Després de March és de destacar la figura de:

• Joan Rois de Corella (1433 -1497)
La seva poesia manifesta una concepció plenament renaixentista de la literatura. D’entre els seus poemes,
“La balada de la garsa i l’esmerla”.
• Jaume Roig (1400 – 1478) fou un metge i escriptor valencià, famós per ser l'autor de l’obra ”Espill “ o
conegut també com “Llibre de les dones”.

Ausiàs March ( 1397-1459 )

Considerat pare de la poesia en català, es desmarcà de la cultura de tradició feudal i s’allunyà de l’herència
trobadoresca com expliciten aquests versos:
“ Lleixant a part l’estil dels trobadors
qui, per escalf, traspassen veritat”

Es creu que el poeta va néixer a Gandia. En tot cas, el centre de la vida cultural i política de la Corona
catalanoaragonesa al s. XV fou València, atesa la crisi que patia Barcelona.

L'obra d'Ausiàs March està constituïda per 128 poemes, d'extensió variable, el conjunt dels quals supera els 10.000
versos. Se sol classificar per cicles temàtics:

Els cants d’amor

Podem dividir aquests cants en cinc senyals que corresponen a cinc etapes en la vida de l'autor:
Plena de seny - Llir entre cards - Amor, amor - Mon darrer bé - Oh foll amor!

Se’l qualifica com el poeta de l’amor, en aquests poemes es debat entre dos sentiments
contradictoris: l’amor carnal i l’amor espiritual.

Els cants de mort

Són sis poesies on es plany per la mort d’una sola dama.

Els cants morals

Cant espiritual
Una llarga oració de 224 versos on mostra el penediment per haver caigut en “foll amor” i tem la
condemna eterna.
 Poema número LXXXI del cicle Llir entre cards

[Versió moderna]

*Així com cell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
*ne pren a me, qui vaig afanys passant,
e veig a vós bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.
Tal com aquell qui es veu prop de la mort,
patint mal temps i perills en la mar,
i veu el lloc on es podrà salvar,
però no el pot atènyer per dissort,
m’esdevé a mi que vaig molts mals passant
i veig que vós me’ls podríeu guarir.
Desesperat, insatisfet de mi,
El vostre orgull aniré proclamant.

Glossa
El poeta compara el seu amor per la dama amb els perills d’un home en plena tempesta en el mar. Ni el lloc que
veu que el podria salvar (metàfora de l’amor de la dama) no està al seu abast. La dissort del destí l’ajuda a constatar
la indiferència de la dama envers ell. Pren una decisió venjativa: anar difonent l’orgull de la dama pertot.

Forma
Cobla de vuit versos decasíl·labs amb rima consonant creu-creuada (10A/10B/10B/10A/10C/10D/10D/10C),
s’inicia amb una fórmula freqüent en la seva poesia “Així com cell”, una comparació que li permet fer més
entenedor el seu sentiment de desesperació a causa del desamor. La hipèrbole i l’anàfora són recursos retòrics usats
per March.
* Estructures de comparació d’Ausiàs que li permet treballar la correspondència entre una situació
dramàtica i una circumstància personal.

Modernitat de la seva obra

• Utilitza per primera vegada el català en els seus poemes.

• Se separa de la poètica trobadoresca més pel que fa a la temàtica que no a la forma, ja que manté el vers
decasíl·lab amb la forma 4+6, així com conserva l'ús del senyal (pseudònim que amaga el nom de la dama).
En fa servir cinc, cosa insòlita en la poesia dels trobadors, que sols n'empraven un.
• Nou tractament de la dona, diferent a la idealització amb què fou tractada pels trobadors i a la sublimació
espiritual dels poetes italians de l’stil novo. La dona és un ésser humà amb qualitats i defectes o vicis. Les
descripcions psicològiques substitueixen les exageracions de la bellesa.
• La seva obra és una constant reflexió de tots els aspectes sobre la condició humana: l’amor, la mort, la
preocupació filosòfica i religiosa.
• La seva poesia és escrita des d'un jo concret, i des de les pròpies experiències i circumstàncies reals
d'aquest jo. És una poesia sincera.
• Molt poemes d’Ausiàs March han estat musicats i cantats per Raimon.