Un Passeig Pel Port

Un dia com qualsevol altre jo m’encontrava fent un passejada pel port, quan em
vaig trobar al meu amic. Mentre anàvem parlant de moltes coses, ens vam
trobar amb unes amigues nostres.

Les vam invitar a fer una passejada i a prendre un gelat, quan una de les
meves amigues em va dir que li agradava el meu amic i que no sabia com dir-li,
llavors ella em va demanar que si li podia fer el favor de parlar amb ell i dir-li de
la seva part.

Al cap d’una estona les nostres amigues van marxar i el meu amic i jo ens vam
quedar tots sols. Vaig parlar amb ell sobre si hi havia una de les nostres
amigues que li agradés, i ell hem va dir que si, que hi havia una noia del nostre
grup que li agradava, però que no sabia com dir-li ni com parlar amb ella.

Al cap d’uns dies la nostra amiga en va trucar per telèfon per saber si havia
parlat amb el nostre amic, ja que volia saber que pensava d’ella. Li vaig dir que
havia de parlar amb ell i dir-li tot el que sentia ja que el nostre amic també volia
parlar amb ella. Vaig trucar al meu amic i el vaig citar en el port ja que ell no
sabria que ella aniria per mi, també vaig trucar a la nostra amiga per citar-la al
mateix lloc on es trobarien tots dos.

Quan es van trobar no van saber que dir, jo els hi vaig deixar sols per que
parlessin tot dos sols i que es confessessin tot el que sentien l’un per l’altre, així
que tots dos es van confessar l ‘un a l’altre i es van quedar a soles mentre jo
vaig marxar perquè poguessin parlar sense cap interrupció.

Desprès d’aquell dia el meu amic em va trucar perquè volia parlar amb mi. Ell
estava molt content ja que ja s’havia confessat tot el que li volia dir a la nostra
amiga i que ella també es va confessar ja que tots dos estaven tan enamorats
que no sabien com expressar-se i jo els hi vaig ajudar.

Avui dia estan junts, enamorats i estan molt feliços.

I jo em pregunto.... que es l’amor?

L’amor es un sentiment molt bonic que fa que et sentis la persona més

afortunada del món si aconsegueixes l’amor.

Izan García Alaminos

caca
caca