Ia r'óRTIULA SEMI-EMpÍnrc¿, DE LES N,{ASSES

X. \'iias

I)epartament c1'Estruct tLra i ('on-s1i1 rreuts de la \lat iria

Facultat de Física. L'nii'ersitat rle Barcelona
Diagonal 617
E-0E028 Barcelona. S¡rain

1. INTRODUCCIó

ftn nucli está consliluit per un corrjunt cle á nucleons rlels clrrals Z s(tn ¡rrotons
arnb r:árrega eléctrica e i l'són nerrlrons eli:r'l ri<'arnent nt,rrtres. ..\r¡trcsts -,1 llrrr'leons
estalt confinats a una regió de l'esirai de I'ordre de nragnituci d'un,. pocs fe'rnris ( I fnr
: 10-15 rn )iformen un eslat cl'energia total negatir.a (es1at lligar )r'l valor dc la r1ua1
per iruc:leó és d'uns -8.5 \{e\'( 1 \Ie\¡ : 1.6 x 10*i3 J ).
Les forces que actuen entre eis nucleons i que els farr restar urrits són la forga
atractiva nucleó - nucleó i la forEa repulsiva rie Lloulonrb entre els 1;rotons. La fcrrga
nucleó - nucleó, que és basicanrent la mateira per protó - protó. ¡reutró - nerrtró i protó
- neutl'ó. ós de curl abast ( al volt¿iltl de l.-1 lllr ¡ i és Prcirr illletr:a { (.,r)r 1,r.r' r'irrcer la
forta repulsió de Coulomb donant iloc a I'estat iligat.
La font principal d'informació sobre el tamanv i distribució dc nrassa a dins d'un
nucli és la dispersió elástica ci'electrons d'energies 11'ulls centenars de \Ie\t Jrer nuclis.
D'aquests experiment-s es pot concloure que en un nucli srrficientnrent gran la densitat
és prácticament constant a f interior (
= 0.16 nucleons/fnr3 ) i qrrc cau ripidamerrt a
zero en una regió que és petita ell conlparació anrb aquella en que la clensilat és constant
( Vegeu Pigura 1 ). La posició de la supelfície. és a dir cl ra<li nur'lear es pot estinrar
com:
R -- r's-4113 (1)
& on ?'6 x I.2 fm. Per tant i en primera aproximació es pot considerar el nucli com úna
esfera de radi B ( superfície abnrpta amb una densitat pronrig constant al seu intelior).
La massa d'un átom cc¡nstituit pel'ur] uourbre total de á lrrcleolrs i Z electrorrs
(igual al nombre de protons per tal d'ésser ncutre )r'e donacla ¡rer :

ltl(.4, Z) : Z lttm + -\.\1.\ * B(.4. Z) (2)

a on X[¡1 és la massa de l'áton-r cl']ridrógcn. -11.r'l¿ ¡l¿-ssa rlel rreritró t B i'energia de

lligam qur és l'energia necessaria per forn-iar el nucli a partir dels serrs constitueuts
elenrentals canviada de signe.
Si fos possibie calcular B d"una forrna general es podrien obtcnir te,irricanretrt totes
les masses nuclears. Aquesta idea és antiga a la Física \uclear i r-a ésser proposada
rlurant la rlicarla dt'l-s trcrrla. -\irí \ <in \\'r'izsáck<'r ( Z.l)hvs.96 (19't;) l:ll ) co¡sicle¡a
<:l lrilcii (onl llr]¿r gi.,1 tr 1íqrrirla ric'r'arli /i arrrlr ulra r1r'rrsila1 cr,¡rrstarrl al scrr ilrlc'r.ic¡l ia
I'energia rle lligartr R ccitll 1'eltcl'gia rlct'oltrlt';tsaciii. .\iró<'l porl¿i a l)roJ)os¿1r.u,a fril',lLrl¿i
scnri entJ.rírica pt:t'R a otl ti.rtisiclt'r'a ¿i(lLr(',sta c()ll r-llra slrrrla dt'clivel'se-s contribrrci«¡rs:
B: lJt * 1-l: + 1l¡ -F..... (3)

iels difcrenls 1('r'nrcs es <lt'1 el'lniltt'lt ctttlrít'iranrt'n1 anrb p('s(rs (llr(,(.s 1l'iclr a fi de tt'olrar
cl nrilkrl ajrtst lros-.ilrle reslrer'1r' a ]i's nras-\cs nrrclcal's er1'lt'rinterrtals. I'l traclarrrcnt
nrés sinrplificat ic¡Lre seguit'r'nr arlrtí. és c'l ploposat pcl IJetlre i l3acher (]1.A. Br:the i
ll.i'-. Ilacher.. Rer'.]lotl.Ph.t's. 8 (1f):16) E2 ). .\qirt¡sta és 1a raó per la clual les fór'nrLrles
cler nrasscs ('s coneixen soviut cortt fórlnttle'-o ¡1¡' Be1 Ire - \\'cizsácker.
Posteriorment hi ha hagrrt refinameti1s., arlrrcst l¡rodel clrre sórr básicanrent el nrodel
cle goteta (clroplct tnoclcl )icls tertnes corlectius r¡rre irrclor-ren les clefonnacions iels
ef'ectes cle capes. Ill Irroclcl rle goleta dt'scrri'olripat ¡rer \lvers i Suiatecki ( Ann.of Ph-r's
55 (1969) 395 ) té en con'ipte els efeclr's clcgrils a que la superfícir: nuclear és difosa i les
desr-iacions de les densitats cle protons icle reutrons clel seu r-alor mitjá a la regió dr:
<iensitat const,ant. En aquesta prest'ntació intrr.¡ductória tractarenr únicarnent la versió
rnés sirnple.

2. CONTRIBUCIONS A L'ENERGIA DE LLIGAM MITJANA D'UN NU-

CLI
A la Figura 2 es mostra el valor experinrr:nt al de l'energia de lligam al llarg de Ia
Tarrla Perióciica. f)'aqriesta Figura es tlespt'én que)..excepte pels nuclis molt lleugers.
1'energia de lliganr experinrerttal Jrot ésser rt'prodLrida cn prourig per uila corba <1ue
varia suaument arnb A. que tó un uráxim al voltant dc ,4 : 56 ( el ferro ) i un valor
mitjá d'uns 8.5,11e1" con:l ja hen menciortat a la introducció. \'egem ara quines són les
diferentes contribucions a I'energia.

2.1 El terme de volum

Aquest terme es refereix a la contribució de la regió uniforme del nucli. Primer de tot.
pensem en un nucli molt gran ( á -* oc, ) c¡ue és l'equivalent al gas d'electrons a Ia
Ir-ísica de I' Estat Sólid i qrie arlonlenarern \{at}ria Nuclear.
Des d'un punt de vista qualit,atiu. si a un sistenra uniforme cle á partícules totes
poden interacciona.r a,m]r totcs, I'energia de lligam seria (corn succeeix a un sistema
uniforme sota la forga de Cloulomb ) proporcional a :

B. (\?4 )I _ {( 4 - 1) _..i2
(4)
\",/ '¿

i per tant BIA x A.

tn canvi, i degut al curt abast de les lorces nuclears. cacla nucleó interacciona rrornés
anlb els seus \¡e;n-c més propers i airó fa clue I'energia de lligan-r sigui proporcional a,
.4. En efecte considerem com a sirnpiificació que la. interacció nucleó-nucleó és d'atlast
zero. és a dir descrita per una forEa

, ?,(r) : *1oó(í-r') (5)

a on ó(.r) és la funció clelta cle Dirac definida corrr:

. foc. sir:0
¿(r): (6)
si rto.
o l
 ':
.tu
f t, f(u) (7)

( a conrparal anrl¡ la lrlga r1r'('orrlr¡r¡'i-, ,) f i,t- il)

'\l sislein¿r rrrri{ornre ( \lati'r'ia \irclear') linrilcrtr rlolcs rlrre el r-alol de i' enclgia
po1t'rrcial és :

(i ) : \ I o,tl I t"\'
ttt\ t.._
- t,1,,,¡,1
tttt =_
- !r, [ .lf, _ - Ii,p'I 3
(r)
: It"" .l :'' J : ,"''o
i pcr' lant <1rrr' 1' enelgia po1 t'ncial ¡rcl rirr< le<i tis ct¡ns1att1 :

!l-i __l,rp2 1_,.,

(e)
I ] :J,.,U

ert conser¡iiéncia r:1 prinrer terure <le la f<irnrLrla cle les tltasses es 1;orirá escrire com :

Bt: tv-4 (10)

2.2 El terme de superfície

La nostra declucció antelior és correcta per Lrn sistenra infirrit cle densitat constant. peró
amb la nostra imatge cle nuclis finits. a on ]a densitat constant només arriba fins a ttna
distáncia fr. un ntrcleó a la superfície té menls veins propers alnb els quals interaccionar
que un nucleó situat a f interior dei nucli. Per tant el segon terme de l'energia de lligam
ha de corregir acluesta manca d'interacció dels nucleons nrés erteriors. Aquest ternre
será proporciorral als nucleons siluats a la superfície i amb la nostra irnatge de densitat
uniforme ha d'ésscr ¡rroporcional a la superfície geométrica, és a dir proporcional a fr2
iper tant.. tenillt en courple (1) proporcional a .1)13. En conseqüénr:ia:
82 : __sq A213 (11)

El signe - a l'energia de superfír:ie indica que aquesta corrlril¡ució és oposada a la dt'

r.olum, ia que en el model inacroscó1;ic de la gota lícluirla correspon a la seva tensió
superficial l e afebleir l'energia de lligan-r al rnecli unifornre.

2.3 El terme de Coulomb

La rr:pulsió electrostá1ica entre els prc,tons és r-le llarg abast i 1;er tant l'energia dc
Cloulomb resultant és proporciortal a 22. Per caicular-la seguirn anrb la nostra sirnplifi
car:ió de considerar el nucli cor¡] lrna esfera de radi -R amb una distribució unifornre de
cárregues a l'interior pc gue val :
3Ze
P, (12)
4tr R3

EI terrne direcle ( I{artree ) de 1'encrgia cle ('ouionrb ri'acltresta distribució de cárrega

és:

aon
Ecn,l :
:! \:(r\p,dí (13)

Z¡' r2,
I-{¡'): --l R2' (1{)
-(3
21?'
ci'on es troba fáci1rr-rent que

( 15)
Per 1ant. el tenne rlr'('r,ulonllr a 1a ftirinula rlc lt's nrass('s r.ilrrlli rkrrr:r1 pt'r

?)
,/,
/:1
(16)
1r

a {:)Il
.).)
.)( '/)
.1,
(17)
ir',, -l 1/:t
Acluest tcnllt'tti t¿inriié cl sigrrr' olrosirl al teune cle vt.'ltnll .]a r¡tLt'tis r:lat'rl ttt'l:r rr'1., r r1-. ió
electrost át ica afebleir l'energia rk' llieanr.

2.4 El terme d'asimetria

llilarrt a 1'e-stabilital tlr¡ls nucli-- a1 llalg cle la Tauia Periórli<'a veienr rltie fitts a Z :20
(.A = 40) els rrrrclis estables ( és a tlir aquells que no dcc'auen en els seus vcins ¡;er
desintegracions ) tenen Z : \'pcrir a nreslll'a qrie,4 augrrtenta, els rnrclis estables lcllen
un excés de neutron-s respecte al llolnirre cle protons (j'lZ - 1.5 pel-. nuclis 111é-s gratts
)
Aixó es pot contl>rendle tenint en compte la nostra cliscussió anterior : la repulsió
electrost).tica augmenta amb Z) rnettre que l'atracció nuclear varia anrb -4. per tartt si
Z : A12, el terme clominant en I'energia de lligam. és repulsiu i varia corn ,12 produint
el trencament del nucii. Per tan1, ha d'haver-hi un excés de neutrons A - Z <7rte erts
produeixi una forga nuclear el suficientment atractiva per conrpensar la reprrlsió de
Coulomb.
Aquest excés de neutrons tencleix tarrJré a afel¡lir el Iliganr ja clue per ttu nucli
lleuger el n-rés estable és aquell amb -\,' : Z i pel tant no poclem afegil ner-ttrons
indefinidarr-rent ja que arriba lrn nlollrertl c'n que el nucli no és estabie en fronl cie
l'emissió de neutrons (neutron drip).
Aquesta contlibució és d'orígen nuclear i per tant ha cl'ésser simétrica per l'intercanvi
de protons i de neutrons. ja qlre com heni dit anterioment la interacció forta no depén
de la cárrega eléctrica dels nucleons en prirnera aproximació. Per tant ha d'eristir en
la fórmula de les iliasses un terme que depengui de (\: - Z)2 i de signe oposat al telme
de volurn a fi de representar l'afeblinrent del lligam nuclear clegut a l'asilnetria.
Aquest terme s'escriu com :

(18)

Aquest, terme, al contrari t¡rre cls an1 eriors que es poden relaciortar an-ib el rnorlel
clássic de la gota líquida. és d'orígen quántic i és degut al fet <¡ue els protons i els
neutrons són fermions ( spi:1/2 ) sobre els que actua el Principi d'Exclusió de Pauli
que no permel. a cada estat dues part,iciiles idéntiqes.

2.5 El terme d'aparellalnent

El nuclis presenten una tendéncia sistemá1ica a tenir un nombre parell de i;rototts i

neutrons. Aquests nuclis són molt estables mentre que els nuclis artrb un ttombrc de
protons parell i de neutrons senar (parell-senar )o de protons senar icle neutrons
parell ( senar-parell ) són rnenJ's estables. Els nuclis aml¡ un trolnbre sellar cle nentrotrs
i protons són principalment ineastables tal com es desprén dei resurn fet a la Taula
següen1:
 Taula 1

.1 Z\ rronrl,r't'(r's1 al.,lcs ¡ r'irla rrrit ja llalga )

i)ar'<'ll Ilalt'll ]'alt'll l(,6+i1:177

Serrar I)alell Sr-rrar- .-r.:¡+:l:.r¡
Scl ra l' Si'lr¿rr I'alr,]] '') 1 +:J-; l
Pa rell Ser ra l' Sr'r ra r' (i+ 1:10

l)r'r' te¡tit ('tt ({rl}11)1e a<1ttt'st cft-t't 1, .-s'¿ft gt.ir llli tcl'nlc arlrliciolral
l+¡
I
pcl ntrclis palell-ptrlell
,,-,: ¡rer nucli-s iralr:ll-senar (1e)
\
[ -¿ Pt'r nuClis .s(-naI S('llar'

Aque-st lenne s'esl al¡leir enrpír.ical'nernt i val

ó : or,rl-ttll (20 )

2.6 El valor nuuréric de les constants

Tenint eri <.ornplr. tots els tel'nrr,'s rlrro contribrreiren a l'energia <le lligartr 1;oclettt escriut'e
la fórnrrrla,tcrni-r'tnpír'it'a tlr: 1,'s ttta-.st:s t:ottt:
/¿ t.\
1I(.t.2) - Z.\f ¡t +,\:-11,, -rr1'-4 * ar.+'tr +ac tuz *o.sc,,,.,r-Zt) + B. (21)

Cal notar qrre aquest,a frir.lllula ens clóna les nrassr:s atóruiques ja qtre,1171 és la
rllassa cle 1'átonr c1'hidrogen. I)'arluesta r-nanera es tenen ett c<-rtnpte les ntasses clel
eiectrons ertr:Ln-s (rrren¡'sPreenl l'erteLgia de lligam eleclrórtiques ). ,\tlrtest callvi cle
masses nrrclears a les atólr-ii(irles rlo afecta el cálcLrl cl'energies dc reacciolts nucleals si el
nombrc d'eleclrons é's el mateir als cios meml;rt¡s de l'e<¡uació.
Iils r¡r',ds: o(..(ts!rttr i «, s'ajrrsten pcr nrínitns clltadrats a fi de reilro-
par'ánre1 res
cluir les rllasses exl)elin)entals cl'ulis 300 nucli-. clue són conegttcles o I;é són calculats
te<)ricanlr:nt a par-til c1'una forga rrucleó-nrrcleó que repro(itteri t'aouab]anteltl ltri les
dades clel sistenra infinit ( miitüia nuclear ) airí ('onl les dcls nuclis finits.
Pel a estinlar cl tt:rnre de volunr sal;enl , a 1;art ir rle les clades «le <lis¡telsió d'clectrr¡rts.
que la deusilat a l'inlerior d'un nucli suficientnrertt grari 6-s l)ot assimilar a la de la
rnatéria nuclear que és al r-oltant cle 0.1ii/rri-3.
El n-iotnent cie Felnri és la máxima quantitat de lnor-imeltt rlrte tettett els nucle<.,tts
a un gas unilonne (gas de Iicruri)sc'nse interacció dc clensitat cortslant p iie rlottat per

.r-l
l)^ )¡r20.16.f t¡t-t)
l..r - ('ti'- ¡1t - l,t - 1.:13.f nr -1 l'),)
l )1

i r,¡l conset¡iiéircia 1'enel'gia <le Felllti ser'á :

(11)7.:32-11r I-.f ni )r 1..i32.f rrr-2

'¡' ')r, ')t,,) 2x 9:16-11t 1'
- 37-11¿ I
' (23 )
B. LES ApLTcACIoNS Dtr LA rÓnHluLA DE MASSES
A tntis cle rk»r¿rr'-nr.rs el valc,r de'1,',. nr¿1sses a1i¡nticlrtt's o lté t'l raiol lltt-rltrig cle'l'r'tlt'l'qia
r-1e lliganr. la ltilntrrla clr: lcs lllass(.s cr)s pcl'nr('t 1t'oltat cl valol'tlt'1a collstarll clcl l-atli
ltrrt'lear i t'strrtliar l'r,stairilital rl'Llr lrtt< li crt fl'r¡rtt tle li' <le'silrtt'glació .1. tle l'ellrissiti <lc
1;ar'1 í<rules (plototrs. nt,.rr1lr¡ns. alfas... )
i,1r'l trelrcatllt'tl1 lrcr iissió tles cl'tllt prtttt tic
visla cnetgi'lir'.

3.1 Deternrinació de la cotrstalrt del radi nuclear

El r.alor.rle la corrslarit ilei rarli rtrrcleal es 1ro1 ilt'1c't'nliltal a partit'<le la frirlllirla <le
l¡¿iss('s ¡;e'r'tlos canriu: rlilereuls: i) ,\ 1;altil del coelicie'trt ri¡'ii) De l'estudi de lttt<'lis
rnir"ll.
i) EI coeficii,lrl del tc¡¡te de ('oLrlontb a¡ ¿r 1r:s fórtnttic's clc lllasses ós setrl¡rrt'al
ta¡t rlc 0.7\le\-iaqur:st r,alor, cont ja hcnt visl pri:r'iatttetlt está cl'acortl arrlJ., tlll
.,.r¡i

vakrl rle r0 entl'e 1.1 i 1.2 ftl.

ii) I-l nucli rnirall d'un antb :\'neutrons iZ prototts és ac¡-tell c¡re té Z rteulrons;
Ii protols. L'estructura nlrclear és en plimera a¡rroriutació la nrateira per a. tots dos.
El canr-i elr energies correspon a la diferlncia d'enet'gics de Coulottrb. En efecte- cour .'1
i ltt - Ztl preren el nrateix valor Pels dos nriclis tenirn clue
: . z' (4-Z\),
ll(.1. Z\ - B(.1..{ - Z) ,,, | *, - r,, I

: ac':12 -) tz c'r"'12/3('1-22) (31)

,t¡l:
Per tant si coneixem -\8 : B(A.Z) - 81.,1..4 * Z) experimentahnent pocletn
cletennirrar r.0 &lnb i'ajust cle (:11)i (1i). Els resultats es resrtureireu a continuació:

Taula 3

\ucli (.1. Z ) - Z) AB(r.rp) Q('

NLrcli(.4 , .,1 ?-¡

?á,\, ?6K 6.923 }le\¡ .6235 \1e\' 1..19 fnr

?lp ?¿s 6.228 lle\i .6311 \le\' 1..J7 fnr
iiNo ?lllg 4.839 \te\' .59EE \fe\i l.ll f,r
+'N ¿'o 3.542 NIe\r .5821 \lc'\' 1'48 f.r

El i,aior t,robat ris nrassa gran, pero her¡r cle tenir ett <:onlpte que a la regió a on
eristeixerr eis nuclis mirall (,4 < 40) l'a1;licació dc la fór'muia de Iilasses no está nla-ssa
be¡ justifiracia. ])e fcf aml; utodels més refirtats es trobelt valors dc ro al voltallt de 1.']
fnr en millor acord amlt els resullats obtinguts per altres llrétodes.

3.2 Estabilitat nuclear i ernissió beta

EIs nu<.lis rlric te¡en el ntateir total clr: ¡ucleo¡s peró cliferelrt liombre de protous ( i Pel
tant de rrer:trons ) s'anotuetten isóbars.
De l'estudi erperirrtental de di{ert:nts falliílies d'isóbars es troba que en el cas clc
,4 senar hi lia un rinic isóbar estable en front cle i'emissió beta ( emissió d'electrons
i ¡rositrons )rrrentt(,(i1l('le-s i.,s ri'isolrats corcsl)ot)t,lr1s a 1Par.r,ll tcltcn clc-,s j a
f¿1,r;1
vcgarles tres cit'ittcuts t's1ablcs e'r [l't.,rr1 clt'l'c'nrissiri lrct¿r. Si al p1a,\- Z lri aicgint
ttlta coortlr'lacla vc't'ticai rlrre ¡'¡'1,,¡'s{'1'1i 11(-1 . Z}.la cor-r'('sl)o¡l('rr1 figura triclil¡telt.ic;llai
s'allonlelta srrltellície d'energia lnr< lc¿rr'. l'-ls llrrclis e's{alilr,.r t's1an siluals ai lons rlc la
r-al] lltettlr'e (lll('e1.-. ilreslablt's eslarr ¿i lcs vcssalt-. La linia r¡rrc rrrreir els nrrt'lis estalrlcs
rlt'l f<.,lls <lc la r-al1 s ar]orrleila lílria <l'e-'labjlitat l. Les st<r'iors Per'pe,rrrlicirlal's al llarg
de cortjrrnts cl'isóbars rlt,nen rrn lrcrfil alrr',rrinra«la1lerjt ¡rirrabr)lic rle 'l1( ,1.Z) cr frru,ió
cle Z ¿trrrlr cl Z m<\s c,s1al-rle al iirn-. clr. l¿i rall.
.\t1ttt's1 ¿r ftlir-,rrtetrolt-,gia r:rpe'r'inreril¡l .'.-s po1 r't,it1it'al nlil.ianqalll Ia ltil'nlrrla,..ic
nta>:es. l.Ir cler't,'. l¡ lll lrrrrla 1lIi,'- ¡¡rrl lr'r'sr'tirlt('{()trr :

l1(.1. Z) - (,,11r
- rr1--{-rr1o--1/'r 1r,-;u,,, )-l
*(-11¡r - -11r - 1{ter,,,)Z + (fi +!i- \Z) + ¡ (.J2)

qire per 11 constant represerrta l'eclriaci..í il'Lura 1;arái;ola en Z. El nríninr. és a clir'. el

valor coresl-ronent a l'a. Z estable viurlr'á rlt.rnat 1;err
-1ú-er,,, + {-}lv -,11¡¡
,Lcslqllr
- i.*t | + i#ñ;) t.))/

L'isól;ar o isóbars més propers al r'aloi clonat per'(33) són els nuclis més estables.
De la fórmula (32) es veu que eis isóbar-s corre,sponents a -{ senar (ó:0) carlen sobre
una única ¡rarábola rtentre que els corre,sJ)onents a -4 parell ('aueu sobre dues paráboles
una corresponent a +ó i 1'altre a -á ei <1rre erplica 1'eristéncia de dos o més isóbars
estables ( \'eure la FigLrra.S per -.1 : l2; i l2E resl.rectir-alrrerrt ).
Veieni ara brerinrent en c1ué consistei,x 1'enrissió,J i quines linlitacions energétiques
suposa. Lin nucli erperimenta enris-.ió .1- si un neutró es tran-sforma en un protó
enretent un electró e- iun antineutr'í rz (els neutrius son Partícules de rrassa Ilropera
a zero i necessáries perqué s'aconrpleixin els principis de conserració ). L'enrissió,J+
consist,eix en que rtn protó es transfol'nra en irn neutró. rrn positr'ó iun neutrí. I-'n
fenómen competitirt anrb la desintegraciri '7+ e,s 1'anonrenada captura elecl,rónica (Cl-)
a on un nucli caplura un electr<i ir:s trarisforr]la en un neut.ró iun neutrí. Resunriirt

Taula 4

3-: (.4, Z) --+ (A.Z*1)*r- +u

i+, tA. Z) ¿/ (A.Z-1)+€+ *u
CE: (A.Z) + (A,Z-1)+ l/

Per tant les desintegracic.rns,J lenen llor: al llarg de fanríiir:s d'isrjbars. Per una
farrrília de,4 senar ( F'igura 3 ) la clt..integració l- té ilo<'al llarg r-le la branca esquerl'a
de la parál-rola mentre que la <lcsintegració ,l+ i la ca¡;tura electrónica teneu lloc a ia
branca dreta de la ¡;arábola d'isóbars. Si ,4 és parell. les <le-sintegracions ij-. ,J+ i la
CE passen d'trn nucli pareli-parell a un senar'scllar ilicelersa sallant d'uua parálrola
a I'altre. Els nut'lis estables estan habitrralrnerrl a la parábola inlerior con'esl)ouerit als
isóbars parell-palell ( Figura 3 ).
f)cs d'un punt, de vista energétic tcninr r¡re la desinteglació ,J- és possible si
n1(4. Z) - Zm,> .1/( -,1. Z 1-i) - ( Z + l)rn. f rrr, (31)
vollalll cl'titts 5-11r\'. .\ixó r'rplicii lrortrlralcle.iarrl 2'l-'I' ..tnl, lreutr'()lr: len1s. r'1 lrJ(j¿'
c1rir.
(lire es fot'nra lirrgrri l't'rrergia srrficiclrl l)('r's1ll)('r'ar la lrall'e'r'a ifis-.iorrar.
]rn cl t'as clr'l'l-ralri l'r:rrclgia llilrcrarla al pr.r.,rr'-. rlc fissiri (;r¡riic'arrt la fr¡r'nrrrla (il ))
rls :

() : - l7¡-11r I-+ 3;,),1,/r 1- : 17711r 1 (ó.J )

nrclrlr'r'c¡ire t'rpt'rinrenlallr;r'lr1 r's rl<'1 r't'1elr rrrr-* 20(l-l1ri-. .\<lrrr':ta rljlt'r'i'rxia 1's rlegrrrla
al fct rlrre cl cálcrrl <lc Q anib (.i1) corresl)or] a la rliferi'rrci¿r cntrt'1'cnelqia rle l'esta1
ini<'ral it-l firral estables. ]llr c'alrli cls ¡rloclur:1t's cle li.'-sió sori altanrerrl iirr'-'1ables clcgrtl a
l'ertés tlr: rrt'ulrons i per larrt cs l.,oclran enlelrc rrcrrtLons. ,i i 1, ahans rl'allibar a l'esta1
final esf able. Acluests cslats internriljos eslan assoc-iat.1 a1s 2¡ - 30-11r I- rler cliferincia
1xll¡ats errtre el r-alor erperinrerrtal iel calcrrlal rrritialgarrt ia lórlrrrrla rle ln¿rs-ses.
 FIGURES

L igrna l.I)i,stribrrció l'ariral dr: t'árlt:ga p.rr rlift'r'r'rtts nirr'1i,s tletet'nlinacla a ltat'til c['erpcri
r¡elr1s rlt'rlit1,r'r'sió rl'r'lt'r'irons. Fll c.trrir rlt'srr¡rctltt'ír'i«'1 (dclilrit r-r,ttt 1a riistaltcia elttrc'
els lrntrts a olt l¿r,lcn*itat val el :10'i- iel 10{,1 rlc la rlensital r'enlr'al1 es lttostt'a Pel
Orígeri. \iqircl il)iunrb. l,l serr r-alor és al loltarrl rlc l..J llr pt't a tols r:ls ltttr'lis. \oti's
11rrt, la r.lerrsilat ccntral r'¿rrrvia lroc rlc'l nLt,-'li urós lletrget al rrrés l)esattt.

L-igura 2. Iligant per nrrcleó al llarg tlc la TaLrla Pelióclica (és a clir en fitnció
h-rrt-.rgia clc
del rionrlrre nrássic.-1). El r,alor pronrig de la corlra és al voltant rlcis E.ir \le\¡ ¡rer
nucleó.

Figur:a 3. Fanlílies d'isól;ars per A:125 i.4:i2E. Noti's conr la dilerérrcia d'enelgies
entle dos isóbars r-eins creix quancl ens allunvem del nreml¡re eslable situat al mínitn
1281
cl'e¡ergia. Per A:128 noti's 1'efecte clel ternre d'aJrarellamenl. Ett particular el
('E al
¡rot clesintegrar-s(. eir k:s dues direccions (,3+. l2EYe
128'I'e i ¡l- al "oX"). A rnés ós
128'I'e desinteglar-se en per 1111 procés conegrtt com dcibie
energól icamet possible al
rrnissió ,3 (enrissió de dos electrons).

Figura i. Línies 11'estabilitat, proton-clrip incrrtrou-drip. Les línies I'ectes cliscotrtinttes

mar(llrcn les fanlíljes rl'isóbars qrte irorlen eristir coln a ntárint tutre les línies de prolon
i neut,ron drip.
risSn ert frinr:ió del ntomenl qriaclrupolar de ia distribtlció
F-igura 5. Barrera rle fissió pel
de urassa conr a rr)esura clc la defolmació. La con[iguraci<i rie sadd]e correspolt a 8z:12E
barn i 1'algada de la barrera és rle 56.3 \1e\'.

F-igr:ra6. \'i-.ió isonri,tri«:a de 1a densitat nucle¿rl en fturr:ió de les coortlertacles dcl pla
(x.z) (noti's la cieforrnació al llarg del eix z) per les configuracions cot'l'es1)onents al
saddle.

Figura 7. Línies d'equitlensitat al pla (x.z) corresponents a les configuracions pre-.c'tr-

tades a la F igura 6. De fora a dins les línies replesenten els contorns de densitat p:0.01.
0.06. 0.11. 0.15 i 0.16ir fm-3.

Fig¡ra E. La corba suatt representa

Barrer<.s de fissió en furrció del nolnbl'e mássic.'1.
els resultats obtirrguls arrib ei n'ro<lel de la gota iíquida calcula<la per l'isóbar més estal;le
per cada valor cle A. L¿, corba oscil.lant ntc¡stra l'efercte cl'incloure els efectes cle capes.
\oti's q¡e l'algada a ia regió del t'rani és al r'oltant tle 5 \leV ir¡ue la barrera desapareix
al r,oltant de .4:2E0 fenl els nuclis inestables en ft'ont de la fissió.
 E
L

C) rr)
() o
q
o CJ o
{¿)d ,z

FIGURA L
 10 ¡
irii tl
l
:i
qr,
t:v I

i "'?
, :t^i Fe
| -,t,1 :¿rPr
I

2or{e _l
í-
I

I
( (6
', ,, . .* l80Hf
I
i,. ..
rj 1, . .I I
20eE
L"? ¡-leF
I
.l..'Jce
¿
J
75,k lotl,{o
1. .
"j"' J'..,i "J .
i

---1
I
I
I

iou.
i* -'oN
I
. r,6
r26Te
r6oDv
. 1e7
I
Au
"'j ,-l
23e,1)
(( ( I

I
I
¡

C
I
I
( 9Be I
Ll I

U
I
t-- )

L- hr

s
i :
i I
:
t ¡
I

¡--
:

l
I I

t-
!
I

:
I
I
I 1
l
vr\ 2t,I I

i
I

I
i

l0c
1,1:ss number á

FIGURA
 A: 728

odd z
odd N

Even Z
Even A;

51 sb

52Te

FIGURA
 z
\.
P
rú \
+,
\.

s€
-*, \
-¡- a .;o-
\
,b
-Ü
\1
U
\ rc
'.\l ,/o¡-
\ )
\ '+t
/\ \f'.o
(\
o-\ \
'tr \
C
\
E \
\ \
C \
o
+t
\
o \ \
t- \
o-
\ \/

\
\
\ \
\ \

,'/'

\'/

\ \r

N
TIGURA 4
 t\¡
ó
o
\o

o
-s

O
c\¡
r¡-

o
o

\o O
'a \o
a
itr
(U
E
c,
a-
(U
(-
a-
(,
É
C
a
a

O
rn
o
tt1
O
(\¡ C,o
rs-

co
FIGURA 5
ttFe, 115sn, fta
2B Q=

,ttD),, ,86
0s, 24a

2t,?pi 240p.,
- sl

FlGURA 6
s?Fe, Q= 28 1 :'Sn, Q= 12A

tszDI, Q= i8o l'66t, Q:240

2c?Bi, Q: 24oPu,
1Bo Q: I o

FIGURA
 i

(\
il

30@
(\ (.*
e
il

40
!o
it
e

.-.'' I
,
I lr ll
\*e

c,

;I
-..1j
_i
=2tr
q)
L (o
-t-1
-l
r5?n C\I C\J
-o
E
¿v @H
lt ll
-l=
o
.a 2s Ne
lJ-

20

L-J

l!

e
.-'-' I\ I

15C 3r;

F]GURA B