TRASTORNS MENTALS I DE

CONDUCTA
Els trastorns mentals són alteracions de la cognició, la regulació de les emocions o el
comportament, i afecten, per tant, l'estat d'ànim, el pensament i la conducta de les
persones que els pateixen. Generalment s'associen amb malestar o amb un deteriorament
significatiu del funcionament en l'àmbit personal, familiar, social, educatiu o
ocupacional.

1 CAUSES
- Els trastorns mentals i de conducta tenen una àmplia varietat de causes, i la seva
comprensió és complexa, ja que sovint es tracta d'una combinació de factors. A
continuació, es presenten algunes de les causes principals:

Factors Genètics: Certs trastorns mentals tenen una predisposició genètica. Si hi ha

antecedents familiars de trastorns mentals, és possible que hi hagi una influència
genètica que augmenti el risc de desenvolupar aquests trastorns.

Desenvolupament del Cervell: Anomalies en el desenvolupament cerebral o

desequilibris en els neurotransmissors poden contribuir a trastorns mentals. Les
àrees del cervell relacionades amb les emocions, el pensament i la presa de
decisions poden veure's afectades.

Factors Ambientals: Les experiències i els esdeveniments vitals poden jugar un

paper important. Traumes, abusos, negligències, pèrdues importants o altres
situacions estressants poden augmentar el risc de desenvolupar trastorns mentals.

Consum de Substàncies: L'abús de drogues o alcohol pot ser una causa directa de
trastorns mentals o pot exacerbar els símptomes d'altres trastorns preexistents.

Factors Psicosocials: Factors com el nivell socioeconòmic, l'estrès laboral, els

conflictes familiars i les relacions interpersonals poden influir en la salut mental.

Problemes Psicològics: Els patrons de pensament disfuncionals, com ara

pensaments negatius automàtics o esquemes cognitius distorsionats, poden
contribuir al desenvolupament de trastorns mentals.

Malalties Físiques: Algunes malalties físiques poden tenir un impacte directe o

indirecte en la salut mental. Per exemple, les malalties cròniques o les lesions
cerebrals poden afectar el benestar psicològic.
Factors Hormonals: Canvis hormonals, com els que es produeixen durant
l'embaràs,la menopausa o l’adolescencia, poden influir en la salut mental i
precipitar o exacerbar trastorns mentals.

2 SINTOMATOLOGIA GENERAL
La sintomatologia dels trastorns mentals i de conducta és extremadament diversa,
ja que cada trastorn té característiques pròpies:

1. Trastorns de l'estat d'ànim:

- Depressió: Pèrdua d'interès o plaer, tristesa persistent, cansament, problemes
de concentració, canvis en els hàbits de son o alimentació, sentiments d'inutilitat.
- Trastorn bipolar: Episodis d'elevació de l'estat d'ànim (manía) alternats amb
episodis de depressió.

2. Trastorns d'ansietat:
- Trastorn d'ansietat generalitzada (TAG): Preocupació constant, nerviosisme,
inquietud, problemes per concentrar-se, irritabilitat, problemes de son.
- Atacs de pànic: Episodis aguts d'ansietat intensa, acompanyats de símptomes
com palpitacions, tremolors, sensació d'ofec, etc.

3. Trastorns relacionats amb el trauma i l'estrès:

- Trastorn per estrès postraumàtic (TEPT): Records involuntaris d'un
esdeveniment traumàtic, somnis o flashbacks, evitació de situacions relacionades.
- Trastorn d'adaptació: Dificultats per fer front a canvis importants a la vida,
com ara problemes laborals, canvis en les relacions, etc.

4. Trastorns de la personalitat:
- Trastorn límit de la personalitat (TLP): Inestabilitat emocional, problemes amb
la imatge de sí mateix i les relacions interpersonals, impulsivitat.
- Trastorn obsessiu-compulsiu (TOC): Obsessions (pensaments recurrents no
desitjats) i compulsions (comportaments repetitius per alleujar l'ansietat).

5. Trastorns psicòtics:
- Esquizofrènia: Deliris, al·lucinacions, discursos o comportaments
desorganitzats, manca de motivació.
- Trastorn esquizoafectiu: Símptomes de la esquizofrènia combinats amb
episodis d'estat d'ànim afectat.

6. Trastorns del neurodesenvolupament:

- Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH): Dificultats en la
concentració, impulsivitat, hiperactivitat.
- Trastorn del espectre autista (TEA): Dificultats en la comunicació i les relacions
socials, comportaments repetitius.
7. Trastorns relacionats amb el consum de substàncies:
- Addiccions: Dependència de substàncies com l'alcohol, les drogues o altres
comportaments addictius.

3 TIPOLOGIA
● Trastorns de l'estat d'ànim:
-Depressió: és una malaltia molt freqüent que provoca una alta discapacitat i un
fort impacte social. La majoria de persones experimenta tristesa de tant en tant,
però en algunes ocasions aquests sentiments no desapareixen i s'acompanyen
d'altres símptomes que provoquen malestar o dificultats per desenvolupar la vida
quotidiana.

– Trastorn bipolar: és una malaltia mental greu que es caracteritza per canvis
dràstics en l’estat d’ànim. Les persones afectades oscil·len entre episodis d’eufòria
i activitat (manies) i períodes de tristor i desesperança (depressió). Té un gran
impacte en la qualitat de vida i pot arribar a posar en risc la vida de la persona
afectada. Tot i que és una malaltia crònica, es pot controlar amb el tractament
adequat, que en molts casos permet portar una vida normal.

● Trastorns d'ansietat:
- Ansietat generalitzada (TAG): és una emoció que tothom experimenta alguna
vegada davant de determinades experiències de la vida o circumstàncies de
l’entorn. És, per tant, una reacció natural d’alarma davant de la percepció d’un
perill potencial o d’una pèrdua de control sobre l’entorn.

- Ansietat social: és un trastorn caracteritzat pel temor intens al judici negatiu dels
altres en situacions socials. Provoca ansietat intensa, nerviosisme i pot afectar les
relacions i la vida diària.

● Trastorns psicòtics:
-Esquizofrènia: Afecta el pensament, les emocions i la conducta de les persones.
Pertany a un grup de trastorns mentals anomenat psicosi, que es caracteritza per
una distorsió de la percepció de la realitat. L’esquizofrènia és una malaltia
complexa que sovint genera discapacitat.

-El trastorn esquizoafectiu: és una condició mental que combina característiques

de l'esquizofrènia i del trastorn afectiu (com la depressió o el trastorn bipolar).
1. Trastorn esquizoafectiu tipus bipolar: En aquest cas, els episodis afectius inclouen
mania o hipomania, que són estats d'ànim elevats i energètics.
2. Trastorn esquizoafectiu tipus depressiu: Aquí, els episodis afectius són dominats
per la depressió, amb símptomes com tristesa, manca d'interès i fatiga.
 ● Trastorns de la personalitat:
- Trastorn límit de la personalitat (TLP): és el trastorn de la personalitat més
freqüent. Es caracteritza per la inestabilitat en les relacions personals, les
emocions extremes, la distorsió de l’autoimatge i la manca de control dels
impulsos.

-El trastorn antisocial de la personalitat (TAP): és un trastorn mental caracteritzat

per patrons duradors de comportament antisocial, desconsideració pels drets dels
altres i falta de remordiment o culpa.
1. Despreocupació pels drets dels altres: Manca de consideració pels sentiments,
desitjos i drets dels altres.
2. Engany i manipulació: Tendencia a mentir repetidamente a utilitzar als altres per
aconseguir objectius personals.
3. Impulsivitat: Accions sense pensar en les conseqüències a llarg termini.
4. Irritabilitat i agressió: Tendències a l'irritabilitat, enfortiment de disputes i
violència física.
5. Manca de remordiment: Absència de sentiment de culpa o remordiment pels danys
causats als altres.

● Trastorns relacionats amb el trauma i l'estrès:

- Trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT): és un trastorn mental que pot
desenvolupar-se després d'experiències traumàtiques intenses, com accidents
greus, agressions, desastres naturals o altres situacions que posin en perill la vida o
la integritat física.

- Trastorn d'estrès agut (TEA): és una resposta psicològica immediata i intensa a

un esdeveniment traumàtic o estressant. Es desenvolupa després d'haver
experimentat o presenciat un esdeveniment aterridor.

● Trastorns obsessiu-compulsius i relacionats:

- Trastorn obsessivocompulsiu (TOC): és un trastorn mental que es caracteritza
per la presència d’obsessions i compulsions.
● Les obsessions: són pensaments, imatges mentals o impulsos no desitjats i
recurrents que causen malestar i ansietat. Algunes de les més freqüents són la por
als gèrmens i a la contaminació, l’obsessió per la simetria i l’ordre, o la por a oblidar
o perdre alguna cosa.
● Les compulsions són comportaments repetitius que les persones afectades
desenvolupen per fer front a les obsessions i prevenir o alleujar l’ansietat que els
generen. Rentar-se les mans constantment, ordenar i organitzar els objectes d’una
manera particular o determinada, verificar repetidament algunes accions,...

● Trastorns de la conducta alimentària:

- Trastorns de la conducta alimentària (TCA): són un grup de trastorns mentals
que es caracteritzen per alteracions en la forma de pensar, de sentir i de
comportar-se en relació amb l'alimentació, el pes o la figura. Es produeixen per
diversos factors considerats de risc que poden estar presents en persones sanes o
en persones que presenten altres malalties.
 ● Anorèxia nerviosa: Es caracteritza principalment per la pèrdua de pes a causa del
desig irresistible de la persona d'estar cada vegada més prima. Per aconseguir-ho,
segueix dietes estrictes, s'indueix els vòmits, fa activitat física excessiva o abusa de
laxants, diürètics o altres productes que pretenen reduir la gana o aprimar, sense ser
conscient dels riscos. tenen una preocupació extrema per la dieta, la figura i el pes, i
un temor intens d'arribar a ser obeses. Les anorèxies cròniques poden deixar
seqüeles permanents tant físiques com psicològiques i conductuals, com ara aturada
del creixement, amenorrea, descalcificació, trastorns de personalitat i addiccions.

L'anorèxia nerviosa pot ser de tipus:

- Restrictiu: durant l'episodi, la persona afectada no recorre regularment a
afartaments o a vòmits autoinduïts, abús de laxants, ús de diürètics o
ènemes.
- Compulsiu/purgatiu: durant l'episodi, la persona afectada recorre
regularment a afartaments o a vòmits autoinduïts, abús de laxants, ús de
diürètics o ènemes.

● Bulímia nerviosa: Es caracteritza per episodis d'ingesta voraç, en els quals es

consumeix una gran quantitat d'aliments en un curt període de temps, generalment
en secret i amb una sensació de pèrdua de control. Aquests episodis solen estar
relacionats amb l'estat d'ànim i la disponibilitat de menjar, ocorrent en situacions
d'avorriment, solitud o altres estats emocionals desafavorables. Les persones
afectades solen intentar contrarestar els efectes de les ingestes voraçoses amb
vòmits autoinduïts, ús de laxants o diürètics, i, en alguns casos, exercici físic, tot i
que aquest últim pot ser inconsistents.

La bulímia nerviosa pot ser de tipus:

- Purgatiu: durant l'episodi, la persona afectada es provoca regularment el
vòmit o utilitza en excés laxants, diürètics o ènemes.
- No purgatiu: durant l'episodi, la persona afectada utilitza altres conductes
compensatòries inapropiades com, per exemple, el dejuni o l'exercici intens,
però no recorre a provocar-se el vòmit, ni abusa de laxants, ni usa en excés
diürètics o ènemes.

● Trastorn per afartament: són els episodis d'ingesta voraç, similars als de les
persones amb bulímia nerviosa, de manera recurrent però sense conductes
compensatòries (vòmits autoinduïts, abús de laxants o diürètics…). Això fa que amb
el temps la persona presenti un problema d'excés de pes o obesitat.

Un episodi es caracteritza per les dues condicions següents:

- Ingesta en un curt període de temps, d'una quantitat de menjar
definitivament superior a la que la majoria de persones podrien consumir en
el mateix temps i sota circumstàncies similars.
- Sensació de pèrdua de control sobre la ingesta durant l'episodi.

● Trastorns del son:

-Insomni: es caracteritza per dificultats per iniciar o mantenir el son, així com per
un somni de baixa qualitat que no proporciona el descans adequat. Aquesta
condició pot afectar la qualitat de vida, la salut mental i física, i la capacitat
funcional durant el dia.
-Narcolèpsia: es caracteritza per l'alteració de la regulació del cicle son-vigília. Les
persones amb narcolèpsia experimenten una tendència incontrolable a dormir
durant el dia, independentment de les circumstàncies i de la quantitat de son que
hagin tingut la nit anterior.

● Trastorns del neurodesenvolupament:

-Autisme o (TEA): (trastorns de l'espectre autista) són alteracions del
neurodesenvolupament que afecten la comunicació, interacció social i
comportament. Es caracteritzen per conductes repetitives, rigidesa de pensament i
desregulació sensorial. Aquestes característiques poden variar en intensitat i
impactar diversament la vida de persones de totes les edats. Tot i que poden
evolucionar amb el temps, solen mantenir-se al llarg de la vida.

-Síndrome de La Tourette: és un trastorn neurològic que es caracteritza per la

producció involuntària de moviments i sons vocals repetitius anomenats tics.

Tipus de tics:
● Simples. Es tracta de moviments sobtats, breus i repetitius
- Els tics motors inclouen parpelleig, ganyotes, encongiment d'espatlles i
sacseig de cap, braç o espatlles.
- Els tics vocals simples consisteixen a aclarir-se la gola, cridar o fer grunyits.

● Complexos. Són patrons de moviments específics

- Els tics motors abasten una variada gama de comportaments, que van des de
ganyotes facials amb torsions del cap fins a moviments aparentment
deliberats com ensumar o grapejar objectes, saltar, botar, ajupir-se i
retorçar o doblegar el cos. A més, aquest grup també inclou l'ecopràxia, que
és la imitació de gestos o postures d'una altra persona, i la copropràxia, que
implica fer moviments obscens.
- Els tics vocals consisteixen a repetir síl·labes (palilàlia), repetir paraules o
frases que ha dit una altra persona (ecolàlia) i dir paraules o frases
inacceptables socialment (coprolàlia).

- Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDA/H): és un trastorn del

neurodesenvolupament que acostuma a aparèixer durant la infància i que es
caracteritza per manca d'atenció, hiperactivitat i comportament impulsiu. Es tracta
d'una malaltia crònica.
● Cognitiu. afecta el desenvolupament de les funcions executives, que són activitats
mentals complexes encarregades de planificar, organitzar i avaluar la conducta
necessària per assolir els objectius.

● Acadèmic. Els que pateixen aquest trastorn poden presentar baix rendiment escolar
i dificultats d'aprenentatge per a la lectura, l'escriptura i el càlcul.

● Conductual. L'activitat motora i verbal excessiva i la dificultat per regular les

emocions i controlar les accions poden comportar el desenvolupament de conductes
problemàtiques.
 ● Emocional. Aquells afectats presenten dificultat en les reaccions emocionals i en el
reconeixement de les emocions dels altres. Sovint experimenten sentiments
depressius, de desconfiança, inseguretat i baixa autoestima.

● Familiar. En molts casos els infants afectats no responen als càstigs i tampoc no
aprenen dels seus errors, fet que influeix en la relació que estableixen amb els pares.

● Social. Les dificultats d'interacció i la manca d'habilitats socials poden limitar

l'establiment de les relacions interpersonals

*Els trastorns de la personalitat són un grup de trastorns mentals que presenten

desviacions significatives respecte a la manera com les persones perceben, pensen, senten i
es relacionen amb la resta.

4 CONSEQÜÈNCIES SOBRE LA SALUT

● Problemes de salut física: Els trastorns mentals poden contribuir al

desenvolupament de problemes de salut física, com ara malalties cardiovasculars,
diabetis, obesitat, trastorns del son i dolor crònic.

● Reduïda qualitat de vida: Els trastorns mentals poden afectar negativament la

qualitat de vida de les persones, interferint en les seves relacions, capacitats
laborals i funcionament quotidià.

● Augment dels comportaments de risc: Algunes persones amb trastorns mentals

poden adoptar comportaments de risc com fumar, beure en excés, consumir
drogues il·lícites o tenir una dieta pobre, els quals poden augmentar el risc de
desenvolupar problemes de salut física.

● Resposta immune debilitada: L'estrès crònic associat amb els trastorns mentals pot
debilitar el sistema immune, augmentant la susceptibilitat a infeccions i malalties.

● Autocura negligenciada: En ocasions, les persones amb trastorns mentals poden

descuidar la seva higiene personal i el seguiment dels tractaments mèdics, el que
pot contribuir al deteriorament de la seva salut física.

● Mortalitat prematura: En alguns casos, els trastorns mentals poden augmentar el

risc de mortalitat prematura, ja sigui a causa de suïcidi, comportaments de risc, o la
influència negativa sobre les malalties físiques existents.

● Impacte sobre la salut cardiovascular: L'estrès crònic i els canvis en els nivells
hormonals associats amb els trastorns mentals poden contribuir al
desenvolupament de malalties cardiovasculars com la hipertensió arterial i les
malalties del cor.

5 INCIDÈNCIA
Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'any 2019 una de cada
vuit persones arreu del món patia un trastorn mental. Els més comuns són
l'ansietat i la depressió, que l'any 2020 van augmentar considerablement arran de
la pandèmia de la COVID-19.

Catalunya: només a catalunya, els centres de salut mental van

atendre a 68.370 persones.
España: S’estima que 1 de cada 5 persones té un trastorn mental
El mon: Al mon hi han 450 milions de persones que pateixen un
trastorn mental.

6 EVOLUCIÓ AMB EL TEMPS

Comprensió Científica:
- Abans es atribuïen molts trastorns mentals a causes màgiques o espirituals.
- Actualment, la comprensió científica considera molts trastorns mentals com a
resultats de factors biològics, psicològics i socials.
- La investigació ha avançat en les teories genètiques i neurobiològiques dels
trastorns mentals, buscant marcadors biològics i genètics.

Estigma i Percepció Social:

- Històricament, els trastorns mentals han estat estigmatitzats.
- Tot i que encara hi ha estigma, les actituds socials han millorat amb l'augment de la
consciència i la comprensió pública.
- Campanyes de sensibilització i moviments de defensa han contribuït a canviar la
percepció social i promoure la recerca d'ajuda sense prejudicis.

Diagnòstic i Classificació:
- Els sistemes de diagnòstic han canviat, especialment amb revisions al Manual
Diagnòstic i Estadístic de Trastorns Mentals (DSM).
- Ha passat d'una aproximació més psicoanalítica a una orientació més basada en
evidències i científica.

Tractaments i Teràpies:
- Les opcions de tractament s'han ampliat amb l'aparició de nous medicaments,
teràpies psicològiques i altres intervencions.
- Hi ha un desplaçament cap a l'enfocament de la salut mental integral, amb més
èmfasi en la prevenció i el tractament personalitzat.

Tecnologia i Salut Mental:

- La tecnologia ha influït en com es proporciona l'atenció a la salut mental, amb l'ús
de plataformes en línia, aplicacions mòbils i altres eines tecnològiques.
- S'han desenvolupat intervencions digitals, com teràpies en línia i aplicacions de
seguiment de l'estat d'ànim, per a la gestió dels trastorns mentals.
7 TRACTAMENT

Els tractaments dels trastorns mentals poden variar segons el tipus de trastorn i les
necessitats individuals de cada persona. Els tractaments per als trastorns més
comuns són:

Teràpia psicològica o psicoteràpia: Aquest tipus de tractament implica sessions amb

un professional de la salut mental, com un psicòleg o un psiquiatre, per abordar els
símptomes del trastorn mental.

Medicació: En alguns casos, els trastorns mentals es poden tractar amb

medicaments, com antipsicòtics, antidepressius, ansiolítics o estabilitzadors de
l'estat d'ànim. Aquesta medicació és seguida per un metge que controla els efectes i
ajusta les dosis segons és necessari

Hospitalització: Per a casos més greus o en situacions d'emergència, pot ser

necessària l'hospitalització en una unitat psiquiàtrica. Això pot ser per a una
supervisió i tractament més intensius, especialment en casos de pensaments o
conductes suïcides, psicosi o altres situacions crítiques.

Autoajuda i suport comunitari: Hi ha una gran varietat de recursos d'autoajuda

disponibles, com grups de suport, llibres d'autoajuda i recursos en línia, que poden
complementar altres formes de tractament, i òbviament el suport de familiars,
amics i grups de suport és summament beneficiós.

Intervencions complementàries i alternatives: Algunes persones troben beneficis en

pràctiques com la meditació, el ioga, l'acupuntura o altres tècniques de relaxació i
gestió de l'estrès. Aquestes pràctiques no són un substitut del tractament
convencional però poden complementar-lo.
Canvis en l'estil de vida: Mantenir un estil de vida saludable amb una bona
alimentació, exercici regular, descans adequat i evitar substàncies com l'alcohol i
les drogues també pot ser útil per a algunes persones en la gestió dels trastorns
mentals.

S’ha de tenir en compte que les necessitats poden variar significativament d'una
persona a una altra i del trastorn.

8 MESURES DE PREVENCIÓ

Les mesures de prevenció dels trastorns mentals es poden dividir en

diversos nivells, que van des de la prevenció primària fins a la prevenció
terciària, amb l'objectiu de reduir la incidència dels trastorns mentals i
minimitzar el seu impacte en la salut mental de les persones.

Prevenció primària
Fa referència a les mesures destinades a evitar l'aparició del trastorn, tracta per
tant, de reduir les coses externes que la poden acabar provocant.

Educació i conscienciació→ Promoure la consciència sobre la salut

mental i desmitificar els mites relacionats amb els trastorns
mentals

Promoció de l'estil de vida saludable→ Fomentar una dieta

equilibrada, l'exercici regular, la gestió de l'estrès i altres
hàbits saludables

Suport social→ Promoure relacions socials positives i xarxes de

suport pot ajudar a reduir el risc de desenvolupar trastorns
mentals.

Prevenció secundària
Aquesta té l'objectiu de reduir el temps de durada del trastorn i el temps de
demora entre el debut i l'inici de tractament.
Identificació i intervenció precoç→ Millorar l'accés als serveis
de salut mental i promoure la detecció precoç dels símptomes

Programmes de formació per a professionals→ Capacitar els

professionals de la salut per identificar i abordar els signes
precursors de trastorns mentals

Prevenció terciària:
Té la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones i accelerar-ne la
reinserció familiar, social i laboral.

Suport continuat→ Proporcionar accés a tractaments efectius i

programes de rehabilitació
Tractament i rehabilitació→ Proporcionar suport continuat després
del tractament inicial