Simposi 26: Museus i col·leccions etnològiques a Catalunya: cap a una

descolonització?

24 de gener de 2024, d’11 a 17:30h.

Aula 3.17A

Telèfons de contacte:

Alba Valenciano: 722 88 15 78

Jordi Tomàs: 671 94 98 08

Resum:

Des de fa anys, i dins dels contextos revisionistes del llegat colonial i post-colonial, diversos col·lectius i
entitats estan repensant les col·leccions dels museus etnològics -algunes d’elles amb desenes de milers
d’objectes. De Berlin a Londres, de París a Tervuren, les iniciatives sobre el patrimoni cultural espoliat, robat
o comprat durant la colonització s’han anat multiplicant especialment al llarg de la darrera dècada. Aquest
procés implica governs, direccions de museus, persones de l’acadèmia i, molt especialment, els descendents
d’aquelles societats que van patir l’espoli, així com les seves comunitats diaspòriques.

Catalunya tot just comença a replantejar-se el seu vincle amb un passat colonial sovint silenciat o minimitzat.
Aquest passat inclou, com a la resta d’Europa, un patrimoni cultural vingut de tots els continents -
especialment de les excolònies espanyoles- format per milers d’objectes que s’exposen en museus o
s’apilonen als seus magatzems, sense oblidar aquells que sobreviuen en col·leccions particulars.

L’objectiu d’aquest simposi és presentar recerques en curs sobre aquest fenomen, tant en l’àmbit dels museus
com a través d’iniciatives de les diferents entitats i col·lectius que s’hi senten interpel·lats. Les
comunicacions respondran a preguntes com: Quines son les particularitats de les col·leccions museístiques
de Catalunya com a resultat dels processos històrics que les han produït? Quins son els actors implicats en la
revisió de les col·leccions colonials a Catalunya? Quins son els aprenentatges i influències d’altres processos
memorials de passats violents? En quins paràmetres s’està plantejant la recerca sobre la traçabilitat de les
col·leccions (provenance research)?

Proposta d’horaris i organització de les ponències:

Primer bloc: 11h-13:30h. Modera: Jordi Tomàs

11h: Saida Palou, Gemma Domènech i Eduard Caballé: Col·leccions en dipòsit: la cessió d’objectes al
Museo Municipal de Artes e Industrias Populares de Barcelona durant la postguerra i la seva conservació
actual al Museu Etnològic de Barcelona.

11:25h: Sarai Martín i Laida Memba: Contranarratives del Museu Etnològic i de les Cultures del Món. La
participació de les “comunitats diaspòriques” en la ressignificació de les col·leccions d’origen colonial a
Catalunya.

11:50h: Mikel Soberon i Lluís Ramoneda: Tractament museològic i museogràfic de restes humanes al
MUEC

1
12:15h: Jordi Tomàs: Els museus francesos i les restitucions d’objectes africans: aprenentatges per al cas
català?

12:40h: Gustau Nerín: Jordi Sabater Pi: l’Estudiós i l’engranatge predatiu

13: 05h: Discussió de la primera sessió del simposi

Segon bloc: 15:30-17:30h. Modera: Alba Valenciano

15:30h: Anyely Martin: Los falsos amigos de la descolonización del Museo Etnológico y de las Culturas de
Barcelona

15:55h: Álex Tejero: Estudis de procedència: seguint la pista de la col·lecció filipina del MUEC

16:20h: Alba Valenciano i Gustau Nerín: Les expedicions científiques a la Guinea Espanyola i el Museu
Etnològic i Colonial (1949-1959)

16:45h: Discussió final del simposi

Resums de les ponències

(s’inclouen les dues ponències acceptades i que finalment no es podran dur a terme)

Col·leccions en dipòsit: La cessió d’objectes al Museo Municipal de Artes e Industrias Populares

durant la postguerra i la seva conservación actual al Museu Etnològic de Barcelona

Saida Palou, Gemma Domènech i Eduard Caballé

El Museu Etnològic de Barcelona conserva objectes i col·leccions provinents de l’espoli colonial, però no
només. Algunes peces conservades als seus fons estan lligades a uns altres fets històrics, fins ara desconeguts
per part del propi museu, relacionats amb la revolució de 1936, la Guerra Civil espanyola i la postguerra
franquista. Un passat violent, relativament recent, en el qual es van configurar les col·leccions de molts
museus catalans i de l’estat que encara perduren en l’actualitat.

En aquesta ponència ens centrem en els fons que ingressen l’any 1942 al Museo Municipal de Artes e
Industrias Populares de Barcelona fruit d’una cessió en dipòsit per part del Servicio de Defensa del
Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN), el servei franquista encarregat del patrimoni. Aquestes col·leccions
contenen desenes d’objectes d’indumentària, utensilis de la llar i fins i tot armes datades dels segles XVII,
XVIII i XIX.

La ponència presentarà els primers resultats d’una recerca en curs en el marc del projecte I+D El impacto de
la Guerra Civil en la configuración de los museos en Catalunya. Trazabilidad, localización y destino de los
bienes culturales salvados (IGUEMUS), que se centra en l’anàlisi dels efectes del conflicte bèl·lic sobre el
patrimoni dels museus catalans. En el marc d’aquest projecte es pretén restablir l'itinerari complet que van
patir obres i col·leccions d’obres, i de quina manera aquestes van ser cedides en dipòsit en diversos museus
catalans.

La present ponència se centra en tres objectius: en primera instància, s’exposarà en quins paràmetres es du a
terme la investigació sobre la traçabilitat de les col·leccions en el marc del projecte IGUEMUS en els varis
casos d’estudi en els que treballa. En segona instància, es presentarà l’actuació de l’SDPAN, que en grans
termes va consistir en el retorn de les peces salvaguardades pels republicans durant la Guerra. En tercera
instància, es presentaran els inventaris de les col·leccions cedides en dipòsit per l’SDPAN al Museu de Artes

2
e Industrias Populares de Barcelona, embrió de l’actual Museu Etnològic. En alguns casos, es tracta
d’objectes que havia salvaguardat el Servei de recepció i classificació de Metalls de la Generalitat de
Catalunya. Es tracta, per tant, d’objectes en circulació (incautats, amagats i cedits) que actualment pertanyen
al museu, el significat dels quals està inscrit en les seves formes, usos i trajectòries (Appadurai, 1986: 19).

Contranarratives al Museu Etnològic i de Cultures del Món. La participació de les “comunitats

diaspòriques” en la resignificació de les col·leccions d’origen colonial a Catalunya

Laida Memba i Sarai Martín

El projecte “(Tr)african(t)s. Museus i col·leccions davant la colonialitat”, encetat a principis del 2023, té com
a objectiu traçar l’origen i les condicions d’adquisició de peces i col·leccions d’origen colonial conservats i
exhibits actualment en diferents museus i institucions públiques de Catalunya. En particular, les col·leccions
seleccionades procedeixen d’antigues colònies espanyoles (Guinea Equatorial, Marroc i Filipines) i d’altres
països que, sense haver format part de l’imperi, mantenen una relació poscolonial amb Catalunya (Nigèria i
Senegal). Atenent a les limitacions d’un equip de recerca conformat per una majoria d’investigadores no
racialitzades, els mecanismes de participació de les comunitats a les que interpel·la aquest projecte
esdevenen centrals. Un d’aquests mecanismes són les Taules de Diàleg Intercultural (TDI), que tenen el
propòsit de generar espais de discussió i recollida de testimonis en torn a un conjunt d’imatges provinents
dels fons fotogràfics dels museus objecte d’estudi.

La conservació, catalogació, exposició descontextualitzada i acrítica de les peces en els nostres museus és
interpretada a dia d’avui com una continuació del paradigma colonialista i la violència imperial. La finalitat
d’aquesta comunicació és debatre la pertinença i manera com s’ha d’inscriure la participació de les persones
vinculades a aquesta cultura material. Amb l’aportació de la seva expertesa, memòries personals i les
percepcions al voltant de la problemàtica sobre el patrimoni espoliat se’n deriva una recontextualització i
resignificació de les col·leccions museístiques sota escrutini.

Més enllà de la traçabilitat biogràfica de les peces que comença amb les evidències documentals, la iniciativa
obre la reflexió entorn d’eixos d’anàlisi fonamentals com són l’ús de les imatges colonials, la participació i/o
instrumentalització de la diàspora, en aquest cas, afro i filipina o el paper que han de tenir les
contranarratives en la traçabilitat de les col·leccions procedents dels processos d’extractivisme colonial i la
consegüent reformulació dels discursos museològics.

Tractament museològic i museogràfic de restes humanes al MUEC

Mikel Soberon i Lluís Ramoneda

Les col•leccions del MuEC inclouen diversos objectes formats total o parcialment per restes humanes, sigui
en exposició o en les reserves. És un conjunt reduït de peces que no representen el gruix general dels Fons.
Des de fa anys que l’àmbit de la museologia contempla que aquest tipus d’objectes han de rebre un
tractament especial, i en concret pel que fa a la seva exposició o la seva retirada . El MuEC incorpora aquest
tractament diferenciat, que afecta des de la retirada de peces de l’exposició, a les formes d’emmagatzematge,
documentació, recerca i també a la publicació web.
Es concreta, el tractament diferenciat de les restes humanes, en un ventall de mesures, inventaris, protocols, i
normes documentals, de fàcil concepció i aplicació. Tot actualitzant el Pla de Col•leccions del MuEC, i
generant un document públic de política sobre les restes humanes que serà exposat al web. En el seu conjunt
són una novetat en el museu, però la seva implementació en molts casos ja forma part dels procediments del
museu o representa poques dificultats en la línia de l’actualització museològica del museu.

Totes les mesures tenen precedents en diversos museus a nivell europeu i internacional, algunes de les quals
formen part de procediments normalitzats, i en aquest cas s’han dimensionat al pes reduït d’aquestes
tipologies dins el MuEC. La comunicació que proposem forma part de la voluntat del museu per a fer públics
els processos de canvi i les metodologies adoptades per tal d’obrir la informació i els debats que la renovació
museològica demana.
3
Els museus francesos i les restitucions d’objectes africans: aprenentatges per al cas català?

Jordi Tomàs

En el marc del projecte '(Tr)african(t)s. Museus i col·leccions de Catalunya davant la colonialitat” (2023-
2026, GRECS/UB), aquesta comunicació se centra en les iniciatives dutes a terme per diferents museus
francesos en els darrers cinc anys en relació al retorn d'objectes africans als seus països d'origen. Tant des
dels principals museus de França, especialment el Quai Branly, com des dels museus locals menys coneguts,
des de l'any 2018 -any en que Macron va encarregar el famós informe Savoy-Sarr- diversos especialistes i
curadors europeus i africans estan treballant en la traçabilitat i la restitució d'algunes peces d'entre els
centenars de milers d'objectes que habiten els museus francesos (i especialment els seus magatzems). En
aquest context, diferents museus francesos també s'estan replantejant quin és el seu rol, i es comencen a
qüestionar quins objectes hi exposen i quines informacions se'n donen, quines activitats es poden fer als
museus en relació a les restitucions i, en definitiva, com es pot abordar la memòria colonial d'una manera
més crítica i participativa, incloent especialment els especialistes de diferents països africans.
La present comunicació exposarà algunes d'aquestes iniciatives concretes que s'estan fent a França, amb tota
la seva complexitat i amb tots els dilemes que comporten, amb l'objectiu de veure si se'n poden extreure
aprenentatges per al cas dels museus catalans que tenen peces d'origen colonial.

Jordi Sabater Pi: L’estudiós i l’engranatge predatiu

Gustau Nerín

Jordi Sabater Pi va ser una peça clau en l’engranatge de recol·lecció de peces etnogràfiques, arqueològiques i
osteològiques, així com d’animals vius, a la Guinea Espanyola. Els fons que va obtenir van nodrir bona part
del fons africà del Museu Etnològic, però també van anar a parar al Museu de la Pell d’Igualada, al Museu
Arqueològic de Catalunya, el Museo de África (i després al Museo Nacional de Antropología de Madrid), al
Museu de Ciències Naturals, així com a nombroses col·leccions públiques i privades de Catalunya i de fora
del país. Sabater Pi va ser un erudit que es va interessar per l’estudi de l’etnologia i la zoologia de Guinea.
Ara bé, no es pot entendre la seva faceta de col·lector de fons tropicals sense analitzar el funcionament de les
institucions que li pagaven la seva estada a Guinea i les seves tasques de recol·lecció (Zoo de Barcelona,
Museu Etnològic i Colonial de Barcelona, Jardí Botànic de Barcelona, Instituto de Estudios Africanos...). A
través del funcionament d’aquestes institucions podem veure com el procés de recollida de peces
museístiques guineanes s’insereix plenament en les lògiques predadores del sistema colonial. La relació
desigual entre colonitzats i colonitzadors va marcar profundament què es recollia de la Guinea Espanyola,
com es recollia, com es distribuïa aquestes peces i com exposava als museus. El benefici obtingut d’aquestes
peces també era distribuït de forma desigual, prioritzant el profit de la metròpoli sobre el de la colònia. En
aquesta comunicació s’analitzaran quins fons van ser extrets de Guinea amb la col·laboració de Sabater Pi,
quines lògiques colonials es van emprar en la recol·lecció i quin impacte van tenir aquestes dinàmiques a la
Guinea Espanyola. Per a realitzar aquest estudi s'empraran els fonts documentals sobre el tema disponibles al
Museu de les Cultures del Món, al Museu de la Pell d'Igualada, al Fons Sabater Pi de la UB i al fons Antoni
Jonch. A més a més es consultarà la bibliografia disponible sobre el tema.

Los falsos amigos de la descolonización del Museo Etnológico y de las Culturas de Barcelona

Anyely Marín

En el marco del seminario Museos (im)Posibles organizado por el Espai Avinyó del Programa Barcelona
Interculturalitat (PROGBI) realicé una charla/taller en el MUEC con el título "Razas, Pueblos, Culturas" en
noviembre de 2021. A partir de entonces, el Museo expresó la necesidad de implementar un plan de trabajo
en perspectiva intercultural para abordar las críticas institucionales desarrolladas durante el seminario. Entre
noviembre de 2022 y abril de 2023 realizamos una investigación junto al Espai Avinyó y la cooperativa La
caníbal como mediadora e implantadora del plan. La investigación avanzó en dos perspectivas
interrelacionadas: la museológica, basada en la crisis de sentido de los museos etnológicos y en la relación de
los debates locales con los debates internacionales sobre descolonización de los museos, y la museográfica,

4
sobre las manifestaciones, 'nudos' y tensiones coloniales (históricas y sociológicas) presentes en la actividad
del museo: documentación, conservación y gestión del patrimonio, exposición y comisariado (tanto de la
exposición permanente como de las temporales), programación cultural, programación educativa, mediación
en sala, redes sociales y sitio web del Museo. Buena parte de esta investigación ocurrió al mismo tiempo que
se daba el debate publico y en prensa sobre las descolonización de los museos del Estado español en general
y sobre el destino del MUEC en particular.
En este congreso me gustaría comunicar algunas consideraciones sobre los términos del debate sobre la
descolonización que han girado alrededor de este Museo, términos y aproximaciones que he definido como
“Los falsos amigos de la descolonización del Museo Etnológico y de las Culturas de Barcelona”. Un falso
amigo es una palabra o concepto que tiene una forma parecida en otra lengua pero que, a pesar de la
similitud, significa algo distinto e incluso lo contrario. Lo empleo aquí para referirme al uso distorsionado
que se hace de un vocabulario proveniente de la crítica decolonial y postcolonial, adaptados y edulcorados en
los ambientes académicos catalanes a través de conceptos como “memoria incómoda” o “Colonia sin
Imperio” o reduciendo el debate sobre la descolonización de los museos al asunto de las repatriaciones y
reclamos de piezas por parte de los países de origen; o bien, alimentando relatos de legitimidad institucional
basándose en las “facturas” que respaldan la compra de las piezas, como estrategia para ignorar el debate
sobre la legitimidad de origen de las colecciones del MUEC, en especial, la guineana y la americana.

Estudis de procedència: seguint la pista de la col·lecció filipina del MUEC

Àlex Tejero

La recerca que es planteja aquí s’inscriu en el marc més ampli d’una investigació que respon al nom de
(Tr)african(t)s. Museus i col·leccions de Catalunya davant la colonialitat i que tracta de traçar el recorregut
de certes peces i col·leccions d’origen colonial que romanen en vitrines i dipòsits de museus i d’institucions
catalanes. En concret, s’analitza la procedència d’una col·lecció d’origen filipí conformada per 492 peces
que la Junta de Museus va cedir per a la creació del Museu Etnològic de Barcelona el 1942, i que amb tota
probabilitat prové d’una
donació efectuada per José Coronado Ladrón de Guevara, funcionari colonial a les Illes Filipines, a
l’Ajuntament de Barcelona l’any 1900. Entre la gran varietat d’articles que componen la col·lecció, hi podem
trobar des d’objectes destinats a la cacera i la guerra, com ara llances, escuts, dagues i espases, fins a
escultures i peces litúrgiques, passant per tota mena d’objectes d’ús domèstic, així com indumentàries,
accessoris, etc.

El mètode utilitzat es basa en una recerca d’arxiu i en un treball comparatiu exhaustius, que s’encaminen a
descobrir quines van ser les condicions en què van ser obtinguts els objectes que conformen la col·lecció
filipina, que actualment es troba sota custòdia del Museu Etnològic i de les Cultures del Món de Barcelona.
Sota el nom de provenance researches, les recerques d’aquesta naturalesa tenen com el seu principal objectiu
localitzar i documentar aquells casos en què l’obtenció de peces artístiques o considerades d’un interès
etnològic van ser aconseguides de manera fraudulenta – a través de l’espoli i el saqueig o, si més no, en el
marc d’uns règims de dominació desiguals que determinaven els termes dels intercanvis – per, d’aquesta
manera, facilitar a les comunitats d’origen la possibilitat de fer reclamacions formals per a la seva restitució i
repatriació, en cas que aquestes així ho considerin.

Les expedicions científiques a la Guinea Espanyola i el Museu Etnològic i Colonial (1949-1959)

Alba Valenciano i Gustau Nerín

Les colònies espanyoles, i en especial la Guinea Espanyola, van ser un camp privilegiat per a les recerques
espanyoles en els àmbits de l’Etnografia i de l’Arqueologia (així com de les Ciències Naturals). També va
ser un lloc preferencial de recollida d’objectes etnogràfics en tots els àmbits. Però la relació intel·lectual i
museogràfica desenvolupada entre la Guinea Espanyola i l’Espanya colonial va estar marcada pel
colonialisme i per les seves desigualtats.
El Museu Etnològic i de Cultures del Món va ser una de les institucions que va veure’s profundament
marcada per les relacions colonials. De fet, la seva constitució parteix d’una expedició científica realitzada

5
per l’Instituto de Estudios Africanos del CSIC, finançada per la Dirección General de Marruecos y Colonias.
El Museu Etnològic de Barcelona mai no va ser un museu de propaganda colonialista com ho havien estat
alguns museus europeus (com el Museu del Congo Belga a Tervueren o el Museo de África de Madrid). Ara
bé, és indiscutible que la seva mateixa existència va ser possible gràcies a la relació colonial i que els seus
continguts i les lògiques d’adquisició i d’exposició van estar marcats profundament pel fet colonial.
En aquesta comunicació posarem el focus d’estudi en les expedicions colonials. Estudiarem quines
connexions hi ha entre aquestes i determinats personatges i institucions colonials. Analitzarem com
s’estableixen les prioritats, tant a nivell d’estudi com de col·lecta d’objectes etnogràfics. Tractarem d’aclarir
com es realitzen les adquisicions: qui les fa, quan es paga, com es negocia, quina percepció té la societat
local de la transferència... Tot això amb l’objectiu d’esbrinar fins a quin punt les peces i els estudis fruit de
les expedicions colonials en què hi va participar el Museu Etnològic van estar condicionades pel
colonialisme. Per a realitzar aquest estudi es recorrerà principalment als fons documentals del Museu de les
Cultures del Món, del fons Sabater Pi de la Universitat de Barcelona, del Museu Arqueològic, de l'Instituto
de Estudios Africanos... Així mateix es consultarà la bibliografia disponible sobre les expedicions de
recollida d'objectes etnogràfics, arqueològics i biològics de la Guinea Espanyola.

Restituir, com i a qui? Els processos estatals de restitució davant el mantra de la participació
comunitària

Alberto López

Els estats d'Europa afronten, en alguns casos des de fa dècades, processos de restitució de pecesi col·leccions
d'origen colonial que es troben allotjats a la seva densa xarxa de museus. Aquests processos constitueixen
operacions polítiques d'abast transnacional, que gairebé sempre posen en joc les institucions diplomàtiques
de dos estats, les antigues metròpoli i colònia. Es tracta, així, d'acords entre estats. I en aquesta equació, de
quina manera i a quin nivell intervenen les comunitats directament interpel·lades per l'acte d'espoli? Com a
titulars dels drets col·lectius sobre les col·leccions i víctimes directes d'un saqueig molts cops compulsiu i
irracional, quin paper els hi reserva l'acció política entre estats? Són dipositaris últims de la custòdia,
assessors d'un procés on tenen dret a vot i/o a paraula o simples figurants que legitimen un procés que els hi
resulta al cap i a la fi aliè? Aquesta comunicació tracta, a partir de diverses experiències europees
(holandeses, alemanyes i catalanes), d'analitzar les maneres en que les grans operacions polítiques de
restitució canalitzen el debat i protesta ciutadanes que molts cops es troben a l'origen de la iniciativa política,
per tal d'oferir vies de reflexió cap a una estratègia on la mobilització ciutadana i l'acció política no siguin,
com sol ser habitual, termes antagonistes.

El Museo Etnológico de Barcelona 1973 – 1992: entre la modernidad, la democracia y la antropología

Yvonne R. Ramírez

El Museo Etnológico de Barcelona (MEB) es un museo de antropología que alberga, exhibe y resguarda
diversas colecciones de cultura material provenientes de las colonias españolas vigentes durante el siglo XX
en África; de sus excolonias en América y Asia, así como de otras culturas alrededor del mundo
consideradas “exóticas” o “primitivas”. La curaduría, exhibición y divulgación de estas piezas ha contribuido
de forma continua por más de siete décadas a la legitimación de un discurso científico, patrimonial, artístico
y cultural, que tiende a omitir las condiciones históricas, políticas y coloniales en las que dichos objetos
fueron adquiridos, exhibidos y usados. Esta comunicación se ubica en un momento específico de la historia
del MEB cómo institución de investigación y de divulgación antropológica durante el periodo el final del
régimen franquista hasta el establecimiento de los gobiernos democráticos en la ciudad. Situar el museo en el
panorama del proceso democrático, de la Barcelona preolímpica y de la celebración del Quinto Centenario
del Descubrimiento de América, plantea cuestionarse acerca del papel de esta institución en el
mantenimiento de una colonialidad disimulada en el discurso de la democracia, así como su vinculación con
el movimiento cultural catalán de la transición y el afán de modernidad / globalidad en relación con las
agendas políticas y económicas del momento. El entendimiento de este periodo en la historia del museo

6
resulta entonces de interés cuando nos preguntamos hoy por la descolonización del museo, contribuyendo a
la reflexión sobre los retos sociales que implica su consecución en la actualidad.