Tema 24

Tema 24. “La velocitat com a capacitat física bàsica.

Consideracions teòriques. Tipus de velocitat. Tractament i
criteris per al disseny de tasques per al desenvolupament en el
marc escolar”

ÍNDEX:

T
R
1. INTRODUCCIÓ

O
2. LA VELOCITAT COM A CAPACITAT FÍSICA BÀSICA: JUSTIFICACIÓ I

EP
RELACIÓ AMB ALTRES CAPACITATS

SD
3. CONSIDERACIONS TEÒRIQUES

PO
3.1 CONCEPTE DE VELOCITAT
3.2 FACTORS DETERMINANTS DE LA VELOCITAT.
4. TIPUS DE VELOCITAT
O
T
R
5. TRACTAMENT I CRITERIS PER AL DISSENY DE TASQUES PER AL
O

SEU DESENVOLUPAMENT EN EL MARC ESCOLAR

EP

5.1. DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU DE LA VELOCITAT A

SD

L'ETAPA ESCOLAR
PO

5.2. PROPOSTES PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA VELOCITAT

AL MARC ESCOLAR
O

5.3. CRITERIS METODOLÒGICS PER AL DESENVOLUPAMENT DE

T
R

LA VELOCITAT I LA SEVA RELACIÓ AMB EL CURRÍCULUM

O

6. CONCLUSIÓ
EP

7. REFERÈNCIES
SD
PO
O

COPYRIGHT © TOTS ELS DRETS RESERVATS. OPOSDEPORT 1

Tema 24

1. INTRODUCCIÓ.
A continuació, abordem el tema de la “velocitat” pertanyent a un bloc temàtic
que desenvolupa de forma específica les capacitats físiques bàsiques (tema 16),
aquestes són: la resistència (tema 20), la força (tema 22) i la flexibilitat ( tema
26). Igualment, es relaciona amb el tema 13 que versa sobre la condició física,
amb el tema 63 que aborda l'avaluació de les capacitats físiques bàsiques (d'ara
endavant CFB) i amb el tema 7 en què s'estudia el desenvolupament i l'evolució
d'aspectes quantitatius i qualitatius del moviment a l'alumne.

Històricament, les CFB han estat les protagonistes de l'Educació Física (EF,

T
d'ara endavant) escolar i de qualsevol forma d'activitat física. Són bàsiques per

R
optar a l'èxit en les diferents manifestacions físiques i esportives (Seiru-lo, 1979).

O
A més, l'Educació Secundària Obligatòria abasta una època decisiva del

EP
desenvolupament morfofuncional de la persona, per la qual cosa serà molt
interessant conèixer com es produeix l'evolució de les CFB en aquesta etapa.

SD
D'altra banda, la velocitat és considerada la CFB que menys relació guarda amb
la salut, fins i tot els currículums actuals ja no la nomenen en els seus continguts.

PO
Però sens dubte juga un paper determinant quan es relaciona amb la resta de
CFB i en determinades disciplines esportives.

O
Ara bé, s'ha de ser conscient que degut al poc temps presencial a les classes
T
d'EF no podem aconseguir una millora considerable pel que fa al nivell de
R
resistència, encaminant llavors el nostre objectiu principal a proporcionar a
O

l'alumne els coneixements necessaris perquè comprengui i pugui aplicar

EP

l'entrenament de manera autònoma. Aquest serà el fi principal del present tema,

que passem a desenvolupar després de la present introducció
SD

2. LA VELOCITAT COM A CAPACITAT FÍSICA BÀSICA: JUSTIFICACIÓ I

PO

RELACIÓ AMB ALTRES CAPACITATS

O

La velocitat com a CFB, és una més dels diferents components de la condició

T

física (tema 13). En primer lloc, començarem exposant que, segons les
R

investigacions d'autors de referència, les habilitats motrius bàsiques i

O

específiques estan condicionades per les capacitats físiques bàsiques i les

EP

qualitats motrius que les sustenten, és a dir, pels aspectes quantitatius i

qualitatius del moviment respectivament (Castañer i Camerino, 2022). Un cop
SD

ubicat el terme, passem a definir-lo.

PO

Gundlach (1968), a García-Verdugo (2021), les defineix com “el conjunt de

capacitats determinades pels processos metabòlics i orgànics de la musculatura
O

voluntària”. Sota aquesta definició podem dir que les capacitats físiques bàsiques
depenen de les possibilitats de produir energia. González-Ravé et al. (2014) les
defineix com a “predisposicions fisiològiques innates a l'individu, que permeten
el moviment i són factibles de mesura i millora a través de l'entrenament”. (no
posar les 3 definicions)

Finalment, cercant la relació entre la velocitat i la resta de capacitats, es

considera que la força i la velocitat són dues capacitats totalment
complementàries, entrenant força millorem la nostra velocitat i viceversa. Això es
donarà en accions explosives (sortides, batudes, llançaments, cops, etc.) i en la

COPYRIGHT © TOTS ELS DRETS RESERVATS. OPOSDEPORT 2

Tema 24

millora de la velocitat de desplaçament, on només cal veure l'aspecte musculat

dels velocistes (determinant el desenvolupament muscular dels membres
inferiors).

Igualment, tindríem la influència entre velocitat i resistència, entesa com la

capacitat per resistir una baixada de velocitat degut al cansament produït per les
velocitats de contracció en moviments cíclics.

A més, la flexibilitat també serà un factor influent en la velocitat, ja que com més
distància existeix entre l'origen i la inserció del múscul, el recorregut dels
segments serà més gran i, en conseqüència, les palanques podran desenvolupar

T
més velocitat, per exemple, millorant l'amplitud de gambada.

R
O
Concloem amb García-Manso i Navarro (1998) afirmant és una capacitat

EP
híbrida que es troba condicionada per totes les altres i la tècnica esportiva. Com
hem vist, la velocitat de desplaçament necessita força, determinades proves

SD
d'esports cíclics anomenades de velocitat impliquen resistència i determinats
moviments guanyen en velocitat i força amb màxima amplitud. Culminem

PO
l'apartat de la mà de Bompa i Buzzichelli (2020) que afirmen que “el rendiment
físic és dominat per la combinació de la força, la velocitat i la resistència”.

O
3. CONSIDERACIONS TEÒRIQUES
T
R
O

3.1 Concepte de velocitat

EP

González-Badillo i Ribas (2020) afirmen que el terme velocitat es pot abordar des
SD

d'una doble perspectiva: des del punt de vista de la física i com a capacitat física.
Des del punt de vista de la física, s'entén com la relació entre l'espai i el temps.
PO

Tot i que nosaltres ens basarem en la velocitat com a capacitat física, on a les
diferents bibliografies podem trobar multitud de definicions, destaquem les
O

següents a través de l'obra de González-Badillo i Ribas (2020):

T

Per a Grosser (1992), la velocitat és “la capacitat d'aconseguir processos

R

cognitius, màxima força volitiva, funcionalitat del sistema neuromuscular,

O

rapidesa màxima de reacció i moviment en les condicions establertes”. Per a

EP

Brown (2007) és “la capacitat condicional de fer accions motores en el menor

temps possible en les condicions donades”. Finalment, per a García-Manso i
SD

Navarro (1998), la velocitat és “la capacitat que ens permet realitzar accions
motrius en el menor temps possible i amb màxima eficàcia”.
PO

De vegades, es confon amb el terme rapidesa. La rapidesa fa referència a

O

accions aïllades que estan constituïdes per un sol moviment. Per exemple, un
porter de futbol parant un xut. En canvi, la velocitat fa referència a moviments
encadenats dins una acció esportiva, realitzats en el menor temps possible i amb
la màxima eficàcia (González-Badillo i Ribas, 2020).
Un cop vistes les definicions, sembla evident comprendre que per fer un
moviment ràpidament, intervenen dos sistemes: el muscular i el nerviós (tema 23
i 25), passem a tractar els factors que condicionen ambdós sistemes.

COPYRIGHT © TOTS ELS DRETS RESERVATS. OPOSDEPORT 3

Tema 24

3.2 Factors condicionants de la velocitat

Per elaborar aquest apartat, establirem una síntesi dels factors que apareixen a
Wlimore et al. (2014), Weineck (2019), Bernal (2007), González-Badillo i Ribas
(2020) i Kraemer et al. (2022). Per tant, trobem els següents factors
condicionants de la velocitat:

Factors intrínsecs:

a) Estructurals(tema 23). Fan referència a la composició del múscul.

• Miotipologia o tipus de fibres: en un mateix múscul esquelètics trobem

T
els següents 3 tipus de fibres (Kraemer et al., 2022):

R
 Fibres tipus I, vermelles, lentes o ST: funcionen aeròbicament, són

O
oxidatives, amb poca capacitat glucolítica i més densitat capil·lar. La seva

EP
velocitat és més aviat lenta i amb contraccions de menor tensió.
 Fibres IIa o intermèdies: posseeixen característiques intermèdies entre

SD
les de tipus I i tipus IIb
 Fibres IIb, blanques, ràpides o FT: predomina el metabolisme glucolític,

PO
amb menor densitat capil·lar, major nombre de fibres musculars per unitat
motora. Molta més velocitat de moviment, més tensió, però poc resistents

O
a la fatiga. T
• Disposició de les fibres: els músculs les fibres dels quals discorren
R
paral·leles a l'eix longitudinal són menys potents que les que estan disposades
O

en sentit oblic a l'eix major del múscul.

EP

• Longitud de les fibres: com més longitud més força i aplicació de

velocitat, ja que la longitud inicial determina els ponts creuats d'actina i de
SD

miosina.
• Força(tema 22): no oblidem que hem de moure el nostre cos i de
PO

vegades alguna resistència externa.

• Capacitat de flexibilitat dels músculs antagonistes: els músculs
O

antagonistes han de tenir aquesta capacitat per no exercir tensió contrària al

moviment que es vol fer.
T
R

• Viscositat del múscul: una gran viscositat produeix fregament entre

O

les fibres musculars de manera que la velocitat de contracció disminuiria.

EP

b) Neurofisiològics(tema 25).
SD

• Intensitat i freqüència de la intensitat nerviosa: a més velocitat de

conducció nerviosa abans es reacciona.
PO

• Coordinació Intramuscular: s'anomena així el procés que permet

augmentar el nombre d'unitats motores que poden ser reclutades de manera
O

sincronitzada. Amb l´entrenament podem incidir en la millora de la coordinació

intramuscular amb càrregues de més del 80% d´un RM. D'aquesta manera,
millora la velocitat.
• Coordinació Intermuscular: es refereix a la contracció – relaxació
sincronitzada dels músculs agonistes, antagonistes, sinergistes i fixadors en un
moviment. Aquest permet un moviment més fluid, eficaç i econòmic. Podem
influir sobre la coordinació intermuscular a través de l'aprenentatge i la pràctica
del gest tècnic (Wlimore et al., 2014)

COPYRIGHT © TOTS ELS DRETS RESERVATS. OPOSDEPORT 4

Tema 24

Factors extrínsecs: l’edat, com veurem a l'apartat 5.2, nivell de competència

inicial, sexe, planificació de l'entrenament, alimentació, clima i temperatura
exterior i l'estat emocional, pel fet que la motivació, la concentració, el
nerviosisme, etc., poden influir de manera positiva o negativa. (veure la versió reduïda
de factors condicionants en annexos, es podrien combinar ambdues idees)

Un cop ubicat el concepte de la velocitat i els seus factors condicionants, ens

preguntem ¿quins tipus de velocitat hi ha? ¿en què es diferencien? Per
respondre passem al següent epígraf.

4. TIPUS DE VELOCITAT

T
R
A la multitud de manifestacions de l'activitat física trobem diferents formes en

O
què es representa la velocitat d’una manera exterior, translació, reacció,

EP
execució d'un gest esportiu o decisió. Per això, es presenten nombroses
classificacions referides a la capacitat física que ens ocupa. Platonov (1988), a

SD
Weineck (2019), distingeix entre velocitat elemental i velocitat complexa. Schiffer
(1993), a Bernal (2007), la classifica en formes pures (de reacció, d'acció o

PO
moviment i freqüencial o cíclica) i complexes de velocitat en relacionar-la amb
la resta de capacitats (força-velocitat i resistència a la velocitat) . Tot i això, la

O
classificació més utilitzada per la majoria d'autors (Grosser, 1992; Weineck,
2019; Álvarez, 1983) és aquella que distingeix entre velocitat cíclica o de
T
desplaçament, acíclica o gestual i de reacció. Explicarem aquesta classificació
R
amb més detall.
O
EP

a) Velocitat de reacció.
És la capacitat de resposta motriu en el menor temps possible davant de la
SD

presentació d'un estímul. És diferent dels reflexos, que són un moviment

automàtic. El temps de reacció seria la suma de diversos temps parcials:
PO

- Temps que el receptor triga a copsar l'estímul.

- Temps que l'estímul triga a recórrer la via aferent.
O

- Temps elaboració de la resposta.

T

- Temps que l'estímul triga a recórrer la via aferent fins a arribar a la placa
R

motora.
O

- Temps que triga a estimular-se el múscul.

EP

La velocitat de reacció s'incrementa per: millora de la força pura, millora de la

SD

tècnica de moviment, millora de l'atenció i concentració. D'altra banda, es

distingeixen 2 tipus de velocitat de reacció: simple (se sap quin tipus d'estímul es
PO

rebrà i com reaccionarà) i electiva (no se sap quin tipus d'estímul es rebrà ni quan
ho farà).
O

b) Velocitat acíclica o gestual.

Realitzar un moviment en el menor temps possible. Un gest únic en un moment
determinat (xutar, llançar, colpejar, saltar). Pel que fa als factors que afecten
aquest tipus de velocitat destaquem:
- Tipus de fibres.
- Nivell d’aprenentatge del gest.
- La resistència externa vèncer.
- Viscositat muscular.

COPYRIGHT © TOTS ELS DRETS RESERVATS. OPOSDEPORT 5

Tema 24

c) Velocitat cíclica o de desplaçament.

Capacitat de repetir un moviment tan ràpid com sigui possible i amb la màxima
eficàcia. Grosser (1992) i Weineck (2019) divideixen aquest tipus de velocitat en
velocitat de resistència, acceleració i freqüència.

Pel que fa als factors que afecten aquest tipus de velocitat podem dir que serien
tots els vistos a l'apartat anterior. Aquí hi juga un paper determinant la freqüència
(nombre de passos, braçades, pedalades) i l'amplitud de gambada, braçada, etc.
que depèn de la força de cada impuls i de la flexibilitat de l'articulació.

Un cop vista la classificació dels 3 tipus de velocitats passem a analitzar-ne

T
l'evolució en el marc escolar i els criteris per treballar-la.

R
O
5. TRACTAMENT I CRITERIS PER AL DISSENY DE TASQUES PER AL

EP
SEU DESENVOLUPAMENT EN EL MARC ESCOLAR

SD
5.1. Desenvolupament evolutiu de la velocitat a l'etapa escolar

PO
Per tal de comprendre millor el tractament en el marc escolar i el treball pràctic
que cal fer, explicarem breument l'evolució de la velocitat i indicarem la seva fase

O
sensible. A més, com s'ha comprovat a l'apartat 3.2, la velocitat té una relació
T
estreta amb el desenvolupament del sistema muscular i nerviós, per la qual cosa
R
cal tenir en compte la seva evolució en les edats corresponents a l'etapa a
O

treballar (García-Verdugo, 2021; Castañer i Camerino, 2022).

EP

Abordarem el següent apartat a través de les obres de Grosser (1992) i Mora et

SD

al. (2019) juntament amb autors que hi apareixen.

PO

Dels 8 als 11-12 anys segons sexes, l'augment de la velocitat és gran. Fins i tot
s'afirma que aquests 4 anys augmenta un 50%.
O

Dels 12 als 14 anys (1r - 2n ESO) la coordinació es veu desafavorida per

T

l'estirada puberal i la força augmenta de manera suau, per la qual cosa podem
R

dir que la progressió d'aquesta capacitat disminueix. Pel que fa al tractament en

O

el marc escolar i seguint Bernal (2007), no hi ha cap tipus de limitació en la

EP

velocitat de reacció, gestual i d'acceleració. La diferència pot estar en la utilització

d’exercicis més específics en funció de l’esport que es practiqui. D'altra banda,
SD

García-Verdugo (2021) recomana un treball sistematitzat en formes jugades com

a jocs de persecució, relleus, jocs de reacció amb distàncies curtes.
PO

Dels 15 als 18 anys (3r - 4t i Batxillerat), la coordinació assoleix les cotes més
O

altes i com hem vist a l'apartat anterior la força es desenvolupa de notòria, per la
qual cosa la velocitat augmenta de manera acusada . Precisant més, segons
Brown (2007) als 15 anys s'assoleix la màxima freqüència gestual. La velocitat
de desplaçament també augmenta als 15 anys de manera considerable.
Finalment, Bernal (2007)) afirma que als 17 anys els temps de reacció són iguals
que en els adults.

Pel que fa a la fase sensible d'aquesta capacitat, la majoria dels autors la situen
entre els 15 i els 18 anys, lògic després del que acabem d'argumentar.

COPYRIGHT © TOTS ELS DRETS RESERVATS. OPOSDEPORT 6

Tema 24

A tall de resum, a l'etapa d'ESO es produeixen 2 situacions: una positiva com

és la maduració del sistema nerviós i la culminació de la mielinització dels axons
i, una altra negativa producte de l'estirada puberal que afecta l'aspecte qualitatiu
(aspecte exagerat per molts autors). No obstant això, i com que aquesta última
es produeix en els primers 2 anys de la pubertat (12-14 anys), sembla clar que a
partir dels 14 entrem de nou en una etapa òptima per al desenvolupament de
totes les capacitats motores dels nostres alumnes .

Tot i que s'han exposat edats i resultats mitjans, caldria tenir present que, en
els processos de desenvolupament, l'edat cronològica no es correspon sempre
amb la biològica, per la qual cosa la clau en la nostra intervenció serà la

T
individualització atenent a la perspectiva de gènere i al principi d’inclusió que

R
difon el Disseny Universal de l’aprenentatge (DUA) sent aquests 2 dels vectors

O
educatius nomenats a l’article 3 del Decret 175/2022 d’ordenació de les

EP
ensenyances bàsiques a Catalunya.

SD
Finalment, com a docents és imprescindible el coneixement d'aquest apartat amb
la finalitat d'adaptar i ajustar la nostra intervenció en el procés d'ensenyament, el

PO
qual s'analitzarà a l'apartat següent.

O
5.2. Propostes per al desenvolupament de la velocitat en el marc
T
escolar
R
O

Per al desenvolupament de la velocitat de reacció es poden utilitzar accions

EP

com:
- Resposta a estímuls (visuals, sonors o tàctils).
SD

- Sortides instantànies en diferents posicions (de genolls, després d'una planxa,

estès pron, supí, dret, etc.).
PO

- Curses de ziga-zaga, amb canvi de direcció, carreres curtes, llançaments, etc.

- Tot tipus de jocs: blanc i negre, tocar turmells, curses de relleus amb elements
O

i sense en distàncies curtes.

- Treball d’interferències i estímuls de les funcions executives (respostes
T

contràries, càlculs, etc.).

R
O

Per millorar la velocitat acíclica o gestual ens centrarem en els següents

EP

mitjans o activitats que podríem dur a terme:

- Circuits d'agilitat amb gestos en esports col·lectius i adversaris.
SD

- Gestos o tasques facilitades.

- Repetició de gestos tècnics específics de l’esport.
PO

- Exercicis a intensitats altes com multisalts, arrossegaments, empentes,

costes curtes, acceleració-desacceleració, …
O

Per millorar la velocitat cíclica o de desplaçament trobem activitats com:

- Desplaçaments a màxima velocitat. Acceleracions curtes.
- Jocs de persecució i relleus.
- Exercicis de tècnica i coordinació per treballar el component nerviós.
- Progressions sobre diferents distàncies.
- Multisalts, pliometria. Costes ascendents.
- Incidir en la freqüència i l'amplitud.

COPYRIGHT © TOTS ELS DRETS RESERVATS. OPOSDEPORT 7

Tema 24

5.3. Criteris metodològics per al desenvolupament de la velocitat

A continuació, s'exposen diversos criteris a tenir en compte per al

desenvolupament de la força basats en una síntesi de propostes d'autors de
rellevància com són Rodríguez-Facal (2011), Delgado i Tercedor (2012),
Blázquez (2020), García-Verdugo (2021) o Kraemer et al. (2022).

- S'ha de fer amb mitjans adaptats a les diferents edats.

- Els exercicis han de ser apresos i automatitzats (abans de fer-los a màxima
velocitat).
- Cal aprofitar els períodes sensibles per al desenvolupament de la velocitat.

T
- Fins a la pubertat, no utilitzeu sobrecàrregues addicionals.

R
- Per a la seva pràctica, no hem d'oblidar la realització d'escalfaments adequats

O
i progressius.

EP
- Evitar esforços superiors a 8 segons.
- Millorar la base específica: força, elasticitat, resistència i grups musculars

SD
implicats.
- En el disseny de tasques hem de cercar la varietat de situacions i ús de

PO
material com a mitjà de motivació.
- Plantejar exercicis de velocitat facilitada.

O
- El nombre de repeticions ha de ser baix (no més de 5-6 en cas de fer sèries),
T
augmentant si es realitza correctament.
R
- Introduir recuperacions completes.
O

- S'ha de treballar al principi de sessió tret que es vulgui practicar

EP

específicament la velocitat en els gestos tècnics en situació de cansament.

- Treball col·lateral d'altres qualitats, especialment amb la força explosiva.
SD

- Implicar la salut mental i emocional (LOMLOE) a través del coneixement

sobre per què i com s'ha de fer la pràctica de manera adequada per dur-la a
PO

terme amb autocontrol i autogestió.

O

A tall de resum, afegim que el tractament de la velocitat en el marc escolar es

basarà fonamentalment en els jocs, en què es donarà un treball de la velocitat
T

de reacció, acceleració i gestual utilitzant formes variades i motivants, tal com

R

recomana García-Verdugo (2021). La velocitat de desplaçament es treballa de

O

manera indirecta en els diferents desplaçaments i jocs de distàncies curtes, però

EP

no de manera específica ni com a objectiu primordial. Sempre tenint present que

la velocitat, com CFB, no es treballa de forma aïllada a l'ESO, sinó que el seu
SD

tractament va unit al desenvolupament d'altres capacitats com la força i la

resistència.
PO

D'altra banda, trobem models emergents de total aplicació al treball de la

O

velocitat i les CFB, en aquest cas l'enfocament d'Educació Física relacionada

amb la Salut (EFRS), que pretén conscienciar i dotar l'alumnat d'eines saludables
per augmentar-ne el compromís i temps d'AF (Pérez-Pueyo et al., 2021).
També serien totalment vàlides propostes com la gamificació, els desafiaments
físics cooperatius, l'aprenentatge basat en jocs (ABJ) de Blázquez (2022) o el
model TPACKPEC de González-Arévalo (2020) on s'unifiquen totes les
propostes anteriors juntament amb les TIC ja la Neuroeducació. Tot això es pot
posar en pràctica a través de cartes gamificades, temàtiques de videojocs com
el Fornite i l'Among Us, o de jocs de taula com escales i serps, oca, bingo, trivial

COPYRIGHT © TOTS ELS DRETS RESERVATS. OPOSDEPORT 8

Tema 24

o Monopoly de les CFB fomentant linterès, la motivació i el pensament creatiu

seguint la línia de la Neuroeducació. Valgui com a exemple “Play the Game”,
proposta pionera gamificada de Monguillot et al. (2015) on es treballa la
resistència a través de les TIC (competència digital) o la de González-Arévalo
(2020) mitjançant el seu projecte “Edufis Awaken” tots dos aplicats a centres
escolars de Catalunya.

Seguidament, per a l'avaluació de les CFB relacionades amb la salut una de

les proves més acceptades a nivell científic és la Bateria ALPHA, d'aplicació en
nombrosos programes i estudis com l'actual projecte europeu FITBACK engegat
el 2022 per monitoritzar la condició física a adolescents. Entre les possibilitats

T
per mesurar la velocitat destaquem la cursa de 20, 30 o 40 metres, cursa de 30

R
metres amb sortida llançada, agafar un bastó, tapping-test amb braços i cames i

O
cursa d'anada i tornada 10X5. Això no obstant, són de gran interès propostes

EP
més qualitatives i formatives seguint l'Ordre 108/2018 d'avaluació valorant
l'actitud postural i la tècnica dels exercicis, la seva utilitat i eficàcia.

SD
D'altra banda, és important ressaltar que aquest curs escolar ens trobem en un

PO
període de transició a través de l'aplicació de dos Decrets a Secundària. Per a
1r i 3r s'aplica el nou Decret 175/2022 i per a 2n i 4t l'antic Decret 187/2015.

O
T
Pel que fa al antic Decret 187/2015, aquest tema es relaciona directament amb
R
la dimensió “activitat física saludable” i les seves competències 1 i 2 que fan
O

servir per marcar les pautes d´un estil de vida actiu i no sedentari.
EP

Per contribuir als diferents elements curriculars, seguint el nou Decret 175/2022
SD

es proposen 5 blocs de sabers bàsics. Les CFB estarien incloses de manera

clara dins del bloc de “vida activa i saludable” i de “valors i autoregulació
PO

emocional”.
O

Seguint amb el recorregut pels diferents elements curriculars del nou Decret, les
CFB contribueixen a la competència específica 1 (adquirir un estil de vida actiu
T

i saludable) i els seus criteris d’avaluació associats que permetran abordar les
R

competències clau establertes al Perfil de sortida.

O
EP

Finalment i fent referència a les competències clau, hem d'afirmar que la millora
de les CFB i, entre elles, la velocitat contribuirà a la competència en ciència on
SD

s'aborda el coneixement i els canvis al cos humà. Igual que contribuirem a la

competència emprenedora (transversal) extrapolant els coneixements i les
PO

pràctiques assimilades per aplicar l'entrenament autònom a la seva vida

quotidiana adquirint hàbits d'activitat física saludable. (model educació per a la salut)
O

En definitiva, la feina ha de ser variada, estimulant i a l'abast de l'alumnat.

Sempre buscant el desenvolupament personal i emocional, proposant metes
pròpies, coneixent-ne les limitacions i millorant respecte al seu nivell inicial. Tot
això ens ho pot donar un contingut com la velocitat juntament amb la resta de
CFB. Amb això contribuirem a apropar-nos al nostre fi últim: que l'alumne
adquireixi una percepció positiva cap a les activitats de CFB i velocitat i les pugui
aplicar al seu lleure actiu contribuint així a la competència personal, social i

COPYRIGHT © TOTS ELS DRETS RESERVATS. OPOSDEPORT 9

Tema 24

d'aprendre a aprendre a través d'un treball transversal com indica l’annex 4 del
Decret 175/2022. (aquesta idea pot anar a la conclusió)

6. CONCLUSIÓ
Al llarg del tema s'han abordat les diferents consideracions teòriques i les
característiques essencials per al desenvolupament de la velocitat. Així també
s'han vist els mètodes de treball d'aplicació a l'àmbit educatiu, juntament amb
una sèrie de pautes que facilitaran la funció del professor per aplicar el treball
de la velocitat al costat de la resta de CFB sota un tractament didàctic, ja que la
principal funció docent serà aplicar i enfocar aquests continguts cercant el

T
desenvolupament integral dels alumnes.

R
O
Concloem el tema afirmant que perquè els alumnes “coneguin el

EP
funcionament del cos humà i refermin hàbits de cura i salut” (objectiu
general “m” del Decret 175/2022 i l’objectiu “n” del Decret 187/2015) cal que

SD
sàpiguen la relació que existeix entre la condició física, les capacitats físiques ,
qualitats motrius i habilitats motriu i com afecta la seva salut de manera positiva

PO
treballant-la dins d'uns paràmetres adequats i saludables com s'han abordat al
llarg del tema.

O
Finalment, aquest tema s'han abordat les premisses necessàries per contribuir a
T
generar hàbits d'activitat física als adolescents a la recerca de la seva
R
alfabetització física motriu. De fet, és en aquesta línia on s'emmarca el Decret
O

175/2002 i la LOMLOE incorporant “el desenvolupament d'hàbits de vida

EP

saludable” com una de les capacitats i reptes del segle XXI per aconseguir el
Perfil de sortida educatiu.
SD

Nota 1:dels 3 paràgrafs, ometre'n un.

PO
O

7. REFERÈNCIES
T

- Bernal, J. A. (2007). La velocitat i el sistema nerviós a l'educació física i

R

l'esport. Wanceulen.
O

- Brown, L. (2007). Entrenament de velocitat, agilitat i rapidesa. Paidotribo.

EP

- García-Manso, J.M. i Navarro, M. (1998). La velocitat. Gymnes.

- Grosser, M.(1992). Entrenament de la velocitat. Martínez Roca.
SD

- Veure document específic de la bibliografia del bloc de condició física

- Més les pertinents referències legislatives.
PO
O

ANNEXOS

INTRODUCCIÓ

Així doncs, la rellevància del present tema està de total actualitat, encara més si es
coneixen les dades de diferents informes publicats com l'informe d'Organització Mundial
de la Salut (OMS) sobre la situació mundial d'activitat física el 2022 indica que,
actualment, el 81% dels adolescents no assoleix els nivells d’activitat física recomanat.
D'aquesta manera, per tal de prevenir i millorar aquest fi, el professorat d'EF tindrà un
paper transcendental, assumint el paper d'educadores i educadors físics esportius, tal

COPYRIGHT © TOTS ELS DRETS RESERVATS. OPOSDEPORT 10

Tema 24

com ens anomena la nova Llei 39/2022, de 30 de desembre, del Esport.(es pot optar per
un altre estudi actual o posar-ne només un dels 2)

Doncs bé, al llarg del tema s'abordarà aquest concepte de manera àmplia, a través de
la seva definició, tipologia, classificació en funció de diferents consideracions teòriques,
factors condicionants que influeixen en el seu desenvolupament, característiques
essencials en el període evolutiu. Així també quins mètodes i sistemes de treball hi ha
per al treball d'aquesta i que es podrien utilitzar en l'àmbit educatiu. Finalment indico una
sèrie de pautes que facilitaran la funció del professor per aplicar el treball de la Velocitat
seguint un tractament didàctic, ja que la principal funció docent serà aplicar i enfocar
aquests continguts, provinents del món de la preparació física en l'entrenament, al àmbit
educatiu de l'ensenyament, cercant sempre el desenvolupament integral dels alumnes,

T
així com de la seva salut.

R
O
EP
APARTAT 3.2 (factors)

SD
D'altra banda, Grosser (1992) identificava com a factors influents en la velocitat els
següents:
- Factors hereditaris, evolutius i d’aprenentatge.

PO
– Factors sensorials i cognitius.
- Factors neuronals.

O
- Factors tendó musculars. T
R
IDEES PER AL TREBALL COMPETENCIAL: es podria incloure a l'apartat 5.3 o fins i
tot en conclusió, però més breu.
O
EP

Model d'Educació per a la Salut

SD

Actualment trobem un model emergent associat al treball de condició física i salut,

anomenat “educació per a la salut”. Prové de l'àmbit anglosaxó i el podem localitzar a
PO

les obres nacionals de Fernández Bustos, Méndez Giménez i Sánchez Gómez (2018) i
Fernández Río, Hortigüela i Pérez Pueyo (2018). Seguint aquests autors, aquest model
O

proporciona als alumnes els aprenentatges teòrics i les aplicacions pràctiques sobre
activitat física d'una manera coordinada, per entendre com i per què es desenvolupa la
T

condició física orientada a la salut, centrant-se en el procés de pràctica en lloc de fer-ho

R

al producte del mateix. Per tant, la seva filosofia se centra a enrolar l'alumne en diverses
O

activitats físiques, amb la intensitat, volum i freqüència necessàries per obtenir els
EP

majors beneficis per a la salut,

SD

Aprenentatge cooperatiu.

Sota aquesta aposta competencial també hi trobem l'aprenentatge cooperatiu.

PO

Es podrien incloure el disseny de reptes-desafiaments on la velocitat sigui la

protagonista:
O

- Suma de distàncies saludables per grups.

- Assolir un determinat temps de forma grupal en exercicis proposats i millorar-lo en
pràctiques següents.
- Circuit de proves cooperatives on els alumnes van aconseguint punt per assolir
l’objectiu final.

APARTAT 5.3

En base a això, una proposta d’aplicació d’aquests continguts en el marc de l’educació

Secundària seria la següent:

COPYRIGHT © TOTS ELS DRETS RESERVATS. OPOSDEPORT 11

Tema 24

A 1r i 2n de l'ESO es donarien nocions elementals sobre condició física, presentant de

forma general cadascuna de les CFB. El nostre alumnat haurà de prendre consciència
de la pròpia condició física, adoptant una disposició favorable respecte a la seva millora.
Així mateix, s'incidirà especialment en el treball de condicionament físic general on es
faran exercicis i jocs per a la millora de la velocitat de reacció.

Per a 3r i 4t de l'ESO s'abordarien els principals sistemes de desenvolupament de la

velocitat, de manera teoricopràctica, donant a conèixer els seus efectes sobre la salut.
Es portaran a la pràctica els principals mètodes de desenvolupament de la de la velocitat
adaptant-los a les possibilitats dels nostres alumnes, amb l'única finalitat que en
coneguin les característiques, així com els beneficis sobre la salut i la qualitat de vida.

T
R
A Batxillerat s'estudiaran aspectes relacionats amb la planificació i la periodització

O
d'activitats físiques, així com els efectes beneficiosos d'una bona planificació. Els

EP
alumnes s'encarregaran de planificar, programar i dur a la pràctica sistemes i exercicis
adequats per al desenvolupament de l'acondicionament físic personal, i han de portar a

SD
la pràctica els seus aprenentatges sobre programació de sistemes i exercicis.

PO
CONCLUSIÓ

O
El tema exposat ens permetrà conèixer les característiques principals de la velocitat i
T
ajudarà a construir progressions d'ensenyament eficaces i adaptades a les
R
característiques dels alumnes. A més, ens proporcionarà les eines necessàries per
O

saber quan, com i amb qui utilitzar els diferents mitjans i mètodes d'entrenament per
aconseguir el desenvolupament personal més gran de l'alumne.
EP
SD
PO
O
T
R
O
EP
SD
PO
O

COPYRIGHT © TOTS ELS DRETS RESERVATS. OPOSDEPORT 12