ESTATUT D’AUTONOMIA 2006
(MARÇ 2018)
Investidura del President:
Article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament
i competències.
1. El president o presidenta té la més alta representació de la
Generalitat i dirigeix l’acció del Govern. També té la
representació ordinària de l’Estat a Catalunya.
2. El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel
Parlament d’entre els seus membres. Es pot regular per llei la
limitació de mandats.
3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera
votació d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit,
el Parlament resta dissolt automàticament i el president o
presidenta de la Generalitat en funcions convoca eleccions de
manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i
seixanta dies després de la convocatòria.
4. El president o presidenta de la Generalitat és nomenat pel
rei.
7. El president o presidenta de la Generalitat cessa per
renovació del Parlament a conseqüència d’unes eleccions,
per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una
qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per
incapacitat permanent, física o mental, reconeguda pel
Parlament, que l’inhabiliti per a l’exercici del càrrec, i per
condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a
l’exercici de càrrecs públics.
(...)
TEXT REFÓS REGLAMENT PARLAMENT CATALUNYA
LA GENERALITAT I GOVERN
Investidura del President:
Article 149. Debat d’investidura.
1. La sessió d’investidura del president de la Generalitat
comença amb la lectura, feta per un dels secretaris, de la
resolució del president del Parlament en què proposa un
candidat a la presidència. A continuació, el candidat
presenta, sense limitació de temps, el programa de govern i
sol·licita la confiança del Ple. Llevat que el president del
Parlament consideri oportú de suspendre la sessió durant un
temps no superior a les vint-i-quatre hores, hi intervé
després un representant de cada grup parlamentari, durant
trenta minuts cadascun d’ells.
2. El candidat pot fer ús de la paraula tantes vegades com ho
demani. Quan respon individualment a un dels diputats que
han intervingut, aquest té dret a una rèplica d’un temps
igual a l’emprat pel candidat. Si el candidat respon d’una
manera global als representants dels grups, cadascun
d’aquests només té dret a una rèplica, d’un temps igual a
l’emprat pel candidat.
3. Si la resposta a una rèplica comporta que algun grup
contrarepliqui, aquest disposa d’un torn únic, no superior als
cinc minuts.
Article 150. Votació.
1. Després del debat es passa a la votació. Perquè el
candidat resulti investit ha d’obtenir els vots de la majoria
absoluta. Aquesta elecció comporta, alhora, l’aprovació del
programa de govern exposat.
2. Si el candidat no aconsegueix la majoria establerta per
l’apartat 1, es pot sotmetre a un segon debat i a una segona
votació dos dies després; aleshores, per a la investidura, és
suficient la majoria simple.
1
LLEI 13/2008, DE 5 DE NOVEMBRE, DE LA PRESIDÈNCIA DE
Investidura del President:
Article 4. Elecció.
1. El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel
Parlament d'entre els seus membres, segons el que
estableixen l'Estatut, el Reglament del Parlament i aquesta
llei.
2. Dins els deu dies següents a la constitució de la legislatura,
o dins els deu dies següents al fet causant d'un dels altres
supòsits en què escaigui l'elecció, el president o presidenta
del Parlament, un cop consultats els representants dels
partits i grups polítics amb representació parlamentària, ha
de proposar al Ple un candidat o candidata a la presidència
de la Generalitat.
3. El candidat o candidata proposat presenta davant el Ple el
seu programa de govern i sol·licita la confiança de la cambra.
Després d'un debat sobre el programa presentat, es
procedeix a la votació. Perquè el candidat o candidata resulti
investit, ha d'obtenir els vots de la majoria absoluta. La
investidura comporta l'aprovació del programa de govern.
4. Si el candidat o candidata no aconsegueix la majoria
absoluta, es pot sotmetre, dos dies després, a un segon
debat i a una segona votació, en què bastarà la majoria
simple.
5. Si en la segona votació el candidat o candidata tampoc no
és elegit, es tramita una nova proposta, segons el
procediment regulat pels apartats 2, 3 i 4, i així
successivament.
6. Si un cop transcorreguts dos mesos des de la primera
votació d'investidura cap candidat o candidata no ha estat
elegit, la legislatura resta dissolta automàticament i el
president o presidenta de la Generalitat en funcions convoca
eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre
quaranta i seixanta dies després de la convocatòria.
Article 5. Nomenament.
1. El president o presidenta de la Generalitat, un cop investit
pel Parlament, és nomenat pel rei o reina a proposta del

Moció de censura:
Article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament
i competències.
7. El president o presidenta de la Generalitat cessa per
renovació del Parlament a conseqüència d’unes eleccions,
per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una
qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per
incapacitat permanent, física o mental, reconeguda pel
Parlament, que l’inhabiliti per a l’exercici del càrrec, i per
condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a
l’exercici de càrrecs públics.
Article 75. Dissolució anticipada del Parlament.
El president o presidenta de la Generalitat, amb la
deliberació prèvia del Govern i sota la seva exclusiva
responsabilitat, pot dissoldre el Parlament. Aquesta facultat
no pot ésser exercida quan estigui en tràmit una moció de
censura i tampoc si no ha transcorregut un any com a mínim
des de la darrera dissolució per aquest procediment. El
decret de dissolució ha d’establir la convocatòria de noves
eleccions, que han de tenir lloc entre els quaranta i els
seixanta dies següents a la data de publicació del decret en el
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Moció de censura:
Article 151. Responsabilitat política.
El Parlament pot exigir la responsabilitat política del
president de la Generalitat i del Govern per mitjà de la
moció de censura i de la qüestió de confiança.
Article 152. Moció de censura.
1. La moció de censura ha d’ésser motivada i ha d’incloure
un candidat a la presidència de la Generalitat, que ha
d’haver acceptat la candidatura. La Mesa del Parlament
qualifica la moció de censura d’acord amb els requisits
establerts per la legislació vigent i per aquest reglament. Un
cop admesa a tràmit, el president del Parlament ho ha de
comunicar al president de la Generalitat i als portaveus dels
grups parlamentaris.
2. El president del Parlament convoca el Ple amb l’única
finalitat de debatre i de votar la moció de censura.
3. El debat s’inicia amb la defensa de la moció de censura,
que fa, durant trenta minuts, un dels diputats signants de la
moció; després, durant trenta minuts, pot intervenir el
Govern. A continuació, sense limitació de temps, pot
intervenir el candidat proposat per a la presidència de la
Generalitat, amb la finalitat d’exposar el programa polític del
govern que pretén formar.
4. Després de la suspensió establerta per la presidència, que
no pot ésser superior a les vint-i-quatre hores, pot intervenir
un representant de cadascun dels grups parlamentaris,
durant trenta minuts cadascun d’ells.
5. El candidat proposat, el president de la Generalitat i els
membres del Govern poden parlar tantes vegades com ho
demanin. Si responen individualment a un dels
representants dels grups que han intervingut, aquest té dret
a un torn de rèplica d’un temps igual a l’emprat per aquells.
2
president o presidenta del Parlament.
2. El nomenament del president o presidenta de la
Generalitat es publica en el Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya i té efectes a partir de la presa de possessió, que
ha de tenir lloc en el termini de cinc dies a partir del
nomenament.
Moció de censura:
Article 7. Cessament.
1. El president o presidenta de la Generalitat cessa en el
càrrec per les causes següents:
b) Per l'aprovació d'una moció de censura o la denegació
d'una qüestió de confiança.
Article 42. Procediments per a exigir la responsabilitat
política.
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers
responen políticament davant el Parlament de forma
solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de
cadascun d'ells.
2. La responsabilitat política del president o presidenta de la
Generalitat és exigible per mitjà d'una moció de censura. El
president o presidenta de la Generalitat la pot plantejar
davant el Parlament per mitjà d'una qüestió de confiança.
3. La delegació de funcions executives no eximeix en cap cas
el president o presidenta de la Generalitat de la
responsabilitat política davant el Parlament.
Article 43. Moció de censura.
1. La moció de censura ha d'ésser proposada com a mínim
per una cinquena part dels diputats o per dos grups
parlamentaris i ha d'incloure un candidat o candidata a la
presidència de la Generalitat, que ha d'haver acceptat la
candidatura.
2. Tan bon punt hagi estat presentada una moció de censura,
la presidència del Parlament ho ha de comunicar a la
presidència de la Generalitat.
3. El debat d'una moció de censura s'ha de convocar per al
cap de cinc dies d'haver estat presentada, comptats a partir

Qüestió de confiança:
Article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament
i competències.
7. El president o presidenta de la Generalitat cessa per
renovació del Parlament a conseqüència d’unes eleccions,
per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una
qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per
incapacitat permanent, física o mental, reconeguda pel
Parlament, que l’inhabiliti per a l’exercici del càrrec, i per
condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a
l’exercici de càrrecs públics.
Si responen de manera global als representants dels grups,
cadascun d’aquests només té dret a una rèplica, d’un temps
igual a l’emprat per aquells.
6. Si la resposta a una rèplica comporta que algun grup
contrarepliqui, aquest disposa d’un torn únic, no superior a
cinc minuts.
7. Els grups parlamentaris poden dividir llurs torns
d’intervenció.
8. La presidència del Parlament ha d’anunciar prèviament
l’hora de la votació de la moció, que s’ha de fer al cap de
cinc dies d’haver estat presentada la moció originària al
Registre General del Parlament.
Qüestió de confiança:
Article 151. Responsabilitat política.
El Parlament pot exigir la responsabilitat política del
president de la Generalitat i del Govern per mitjà de la
moció de censura i de la qüestió de confiança.
Article 153. Qüestió de confiança
1. La qüestió de confiança s’ha de presentar mitjançant un
escrit motivat i ha d’anar acompanyada del certificat
corresponent del Govern.
2. Una vegada admesa a tràmit per la Mesa, el president del
Parlament ho ha de comunicar als portaveus dels grups
parlamentaris i convocar el Ple amb l’única finalitat de
debatre i votar la qüestió de confiança.
3. El debat de la qüestió de confiança es té d’acord amb el
procediment establert per l’article 149 per al debat
d’investidura, amb el benentès que les intervencions fixades
per al candidat corresponen al president de la Generalitat i
als membres del Govern a qui aquell ho encomani.
3
de l'endemà de la presentació. El debat i la votació es tenen
d'acord amb el que estableix el Reglament del Parlament.
Durant el debat, el candidat o candidata proposat per a la
presidència de la Generalitat ha d'exposar el seu programa
de govern.
4. Els signataris d'una moció de censura la poden retirar en
qualsevol moment.
5. Una moció de censura es considera aprovada si la voten
afirmativament la majoria absoluta dels diputats.
6. Si una moció de censura és aprovada, el president o
presidenta de la Generalitat i els membres del Govern cessen
automàticament en el càrrec i s'entén que el candidat o
candidata proposat pels signataris de la moció és investit
com a nou president o presidenta de la Generalitat, el qual,
d'acord amb l'article 5, ha d'ésser nomenat pel rei o reina.
7. No es pot presentar cap moció de censura dins el mateix
període de sessions en què ja se n'ha debatuda una. En tot
cas, els signataris d'una moció de censura que hagi estat
rebutjada o que hagi estat retirada no en poden presentar
cap més durant el període de sessions següent.
Qüestió de confiança:
Article 44. Qüestió de confiança.
1. El president o presidenta de la Generalitat, havent-ho
deliberat prèviament el Govern, pot plantejar al Parlament
una qüestió de confiança sobre el seu programa, sobre una
declaració de política general o sobre una decisió de
transcendència excepcional.
2. El debat i la votació d'una qüestió de confiança es tenen
d'acord amb el que estableix el Reglament del Parlament. En
tot cas, la votació no es pot fer fins al cap de vint-i-quatre
hores, com a mínim, d'haver estat presentada la qüestió de
confiança.
3. Si en la votació d'una qüestió de confiança el president o
presidenta de la Generalitat obté la majoria simple dels vots
emesos, s'entén que la confiança li ha estat atorgada. Si el
Parlament li denega la confiança, el president o presidenta
de la Generalitat cessa en el càrrec i el Parlament ha d'elegir
un nou president o presidenta de la Generalitat, de
conformitat amb l'article 4.

Decret legislatiu:
Article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa.
1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar
normes amb rang de llei. Les disposicions del Govern que
contenen legislació delegada tenen el nom de decrets
legislatius. No poden ésser objecte de delegació legislativa la
reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic,
llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, la
regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets
reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures
dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat.
2. La delegació legislativa només es pot atorgar al Govern. La
delegació ha d’ésser expressa, per mitjà d’una llei, per a una
matèria concreta i amb la determinació d’un termini per a
fer-ne ús. La delegació s’exhaureix quan el Govern publica el
decret legislatiu corresponent o quan el Govern es troba en
funcions.
3. Quan es tracti d’autoritzar el Govern per a formular un nou
text articulat, les lleis de delegació han de fixar les bases a les
quals s’ha d’ajustar el Govern en l’exercici de la delegació
legislativa. Quan es tracti d’autoritzar el Govern a refondre
textos legals, les lleis han de determinar l’abast i els criteris
de la refosa.
4. El control de la legislació delegada és regulat pel
Reglament del Parlament. Les lleis de delegació també poden
establir un règim de control especial per als decrets
legislatius.
4. Una vegada finit el debat, la qüestió de confiança se
sotmet a votació; prèviament, la presidència n’ha d’haver
anunciat l’hora.
Decret legislatiu:
Article 159. Procediment.
1. Si, d’acord amb l’Estatut d’autonomia, les lleis de
delegació estableixen que el Parlament ha d’efectuar el
control addicional de la legislació delegada, tan aviat com el
Govern ha fet ús de la delegació, aquest ha d’adreçar al
Parlament la comunicació corresponent, acompanyada del
text articulat o refós que és objecte de delegació, abans que
sigui publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Ca-
talunya.
2. El president del Parlament ordena que el text que resulta
de la delegació sigui publicat en el Butlletí Oficial del
Parlament de Catalunya, i obre un termini de quinze dies
durant el qual els grups parlamentaris i els membres del
Parlament poden formular-hi objeccions i observacions, en
un escrit adreçat a la Mesa del Parlament. Les objeccions
han d’ésser subscrites per un grup parlamentari o per cinc
membres del Parlament i han d’ésser fonamentades.
3. Les objeccions han d’ésser debatudes en el Ple en el
termini d’un mes.
4. Si el Parlament rebutja les objeccions, la Mesa, escoltada
la Junta de Portaveus, ha de trametre les observacions a la
comissió competent per raó de la matèria per tal que, en el
termini d’un mes, adopti una resolució respecte a l’ús de la
delegació.
5. S’entén que el Govern ha usat correctament la delegació
legislativa si el Parlament no aprova cap objecció ni cap
observació.
6. Els decrets legislatius només es poden publicar en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya després que el
Parlament hi hagi donat la conformitat o després que el
Govern, en el termini d’un mes, hi incorpori les objeccions
aprovades pel Parlament.
7. Si la llei de delegació estableix que el control parlamentari
sigui fet després de la publicació del decret legislatiu, el
Govern l’ha de trametre immediatament al Parlament. El
4
Decret legislatiu:
Article 37. Decrets legislatius.
1. El Govern, quan el Parlament li delega la potestat
legislativa, dicta disposicions normatives amb rang de llei,
sota la forma de decret legislatiu.
2. L'elaboració d'un projecte de decret legislatiu correspon
als departaments competents per raó de la matèria i ha de
complir, si més no, els tràmits determinats per l'article 36.3.
En tot cas, el projecte ha d'ésser objecte d'un informe dels
serveis jurídics de la Generalitat.
3. Els projectes de decret legislatiu s'han de sotmetre al
dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, de conformitat
amb la llei reguladora d'aquest òrgan consultiu.
4. Correspon al titular o la titular del departament que ha
elaborat un projecte de decret legislatiu de sotmetre'l a la
consideració del Govern, el qual pot decidir dur a terme nous
tràmits abans d'aprovar-lo com a decret legislatiu.
5. Un cop el Govern ha fet ús de la delegació legislativa, ha
d'adreçar al Parlament la comunicació corresponent,
juntament amb el text resultant de la delegació, a fi que el
Parlament iniciï, si s'escau, el procediment de control de la
legislació delegada.
6. La delegació legislativa efectuada pel Parlament caduca
quan el Govern es troba en funcions.

Decret llei:
Article 64. Decrets llei.
1. En cas d’una necessitat extraordinària i urgent, el Govern
pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma
de decret llei. No poden ésser objecte de decret llei la
reforma de l’Estatut, les matèries que són objecte de lleis de
desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el
desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i
per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de
Catalunya i el pressupost de la Generalitat.
2. Els decrets llei resten derogats si en el termini
improrrogable dels trenta dies subsegüents a la promulgació
no són validats expressament pel Parlament després d’un
debat i una votació de totalitat.
3. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a projectes
de llei pel procediment d’urgència, dins el termini establert
per l’apartat 2.
president ha d’ordenar que es publiqui en el Butlletí Oficial
del Parlament de Catalunya i ha d’obrir un termini de quinze
dies durant el qual els grups parlamentaris i els membres del
Parlament poden formular-hi observacions i objeccions
raonades. Si en aquest termini s’hi formulen objeccions, l’ús
de la delegació és sotmès a un debat de totalitat en el Ple.
8. Les lleis de delegació poden ampliar els terminis establerts
per aquest article i fixar procediments específics de control.
Decret llei:
Article 158. Procediment.
1. El debat i la votació sobre la validació o derogació d’un
decret llei, de conformitat amb l’Estatut d’autonomia, s’ha
de fer en el Ple del Parlament o en la Diputació Permanent,
en el termini de trenta dies a partir que hagi estat
promulgat. La inclusió d’un decret llei en l’ordre del dia
d’una sessió es pot fer tan aviat com hagi estat publicat en el
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
2. Un membre del Govern ha d’exposar davant la cambra les
raons per les quals el decret llei ha estat promulgat; tot
seguit es fa un debat de totalitat.
3. Finit el debat, es procedeix a la votació; s’entén que els
vots afirmatius són favorables a la validació i que els
negatius són favorables a la derogació.
4. Una vegada validat un decret llei, el president pregunta si
cap grup parlamentari demana que es tramiti com a projecte
de llei. En cas afirmatiu, la sol·licitud se sotmet
immediatament a la decisió de la cambra; si s’hi pronuncia a
favor, es tramita com a projecte de llei pel procediment
d’urgència. No poden ésser tramitades esmenes de totalitat
de devolució.
5. La Diputació Permanent pot tramitar com a projectes de
llei pel procediment d’urgència els decrets llei que el Govern
dicti en els períodes entre legislatures.
6. L’acord de validació o derogació d’un decret llei ha d’ésser
publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Decret llei:
Article 38. Decrets llei.
1. El Govern, en cas d'una necessitat extraordinària i urgent,
pot dictar disposicions legislatives provisionals, sota la forma
de decret llei, en els termes de l'article 64 de l'Estatut.
2. La tramitació d'un decret llei s'inicia a proposta del
departament o els departaments competents per raó de la
matèria, als quals correspon d'elaborar el projecte
corresponent. L'inici de la tramitació s'ha de comunicar al
secretari o secretària del Govern.
3. Els projectes de decret llei han d'incloure una exposició de
motius en què es raoni expressament la necessitat
extraordinària i urgent de la iniciativa i han d'anar
acompanyats amb un informe que justifiqui aquesta
necessitat i certifiqui que les mesures proposades són
congruents i estan en relació directa amb la situació que s'ha
d'afrontar, i es poden acompanyar amb altres memòries,
estudis, informes i dictàmens sobre l'adequació de les
mesures proposades als fins que es persegueixen. En tot cas,
els projectes de decret llei han d'ésser objecte d'un informe
dels serveis jurídics de la Generalitat.
4. Correspon als consellers dels departaments que han
elaborat un projecte de decret llei de sotmetre'l a l'aprovació
del Govern.
5. Tan bon punt hagi estat publicat un decret llei en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya, el Govern ho ha de
comunicar al Parlament, perquè n'acordi la convalidació o la
derogació.