EL ARTE DE VOLAR DE ANTONIO ALTARRIBA

TREBALL SOBRE LA NOVEL·LA GRÀFICA

1. Llegiu el pròleg de l’obra i responeu a les següents preguntes:

MARTA MUÑOZ
a) Qui és el veritable protagonista GARCIA
de l’obra segons Antonio Martín? Per
què? 2n BAT C
Institut Santiago Sobrequés I Vidal. Professor: Joan Boada Masoliver
El veritable protagonista de l’obra segons Antonio Martín és el seu pare, perque
tots els records i les experiències narrades en el llibre són en relació a la vida
d’ell.
L’arrel d’aquesta novela es el suicidi del pare, Antonio Altarriba Lope, l’1 de
maig de 2001 ja que temps més tard dels fets, Antonio Martín, va trobar un diari
on el seu pare hi va escriure, durant anys, totes les seves experiències i
vivències, el qual utilitzaria per donar forma a aquesta novel.la gràfica.

b) Quins són els motius que portaven a molta gent que havia viscut la
Guerra d’Espanya (Guerra Civil) a no voler parlar del passat durant la
dictadura franquista?

Principalment un dels motius principals va ser la repressió i la censura, ja que

el règim franquista va exercir una estricta censura sobre els medis de
comunicació, la literatura i qualsevol forma d’expressió.
També, moltes persones que havien viscut la Guerra Civil tenien por a
expressar el seu punt de vista per por a aquestes repressions, ja que hi havia
milers de presoners que havien expressat la seva opinió i havien acabat a la
presó per haver qüestionat el règim.
A part, estaven davant d’una ruptura i divisió social ja que moltes persones de
l’època creien que parlar del passat augmentaria tensions i conflictes i
intentaven evitar el tema.
Per últim també la crisi econòmica que hi havia donava peu a que la gent es
preocupes més per sobreviure el dia a dia i superar les dificultats econòmiques
que parlar de política o d’història.
Aquest silenci doncs, va ser una forma d’adaptar-se a les circumstàncies i
sobreviure en un entorn polític hostil.

2. «El coche de madera. Tercera planta 1910-1931»

a) A què es dedicava la família del protagonista? Era un ofici habitual a

l’Espanya de l’època? Cerca el percentatge de la població espanyola que
s’hi dedicava en aquells temps.

La família del protagonista es dedicava a treballar al camp, al igual que un gran

percantatge de la població Espanyola d’aquella època. En aquells temps
podem dir, segons les fonts que he trobat, que un 60% de la població
espanyola es dedicava a l’agricultura.

b) Com estava repartida la terra? Quines eren les conseqüències d’aquest

fet?

A Espanya la distribució de la terra a principis de s.XX estava caracteritzada

per un sistema latifundista, on els més grans i rics agricultors poseïen grans
extensios de terres, mentre que la gent rural treballava en petites parceles.
Aquest model agrari generava doncs, una gran desigualtat social i econòmica.

c) Quin significat té l’expressió «para algunos no existían las

barreras...porque ellos las ponían y las quitaban a su antojo»?

1
Aquesta expressió es refereix a les persones les quals tenien un gran poder i
influència en la societat, i podien així fer i desfer les lleis quan els els hi anava
bé per les seves pròpies circumstàncies sense pensar en la resta de la
població, per tant no tenien cap mena de barrera que els hi impedís fer el que
ells volguessin.

3. «Las alpargatas de Durruti. Segunda planta 1931-1949»

a) Quina era la situació política i social d’Espanya el 1931?El 1931 va ser

un any important a Espanya ja que va marcar el final de la monarquia i
l’establiment de la segona república, aquest fet va portar l’exili d’Alfons
XIII.

La Segona República va començar amb un esperit de reforma i modernització.

Es van realitzar diverses reformes socials i polèmiques, com ara la reforma
agrària i la reforma educativa. També es va promulgar una nova Constitució
que establia una democràcia parlamentària i garanties de llibertats
fonamentals.
Tot i els esforços reformistes, la política espanyola estava dividida entre
diferents forçes polítiques, incloent socialistes, republicans, comunistes,
anarquistes i forces de dreta. Les tensions polítiques van créixer i es van
intensificar al llarg de la Segona República, portant a moments de conflicte i
inestabilitat.

b) Fixa’t en els comentaris masclistes que fan alguns militars. Creus que
aquests tipus de comentaris es reprodueixen actualment? Què ens indica
com a societat aquest fet?

L'existència de comentaris masclistes en el llibre “El arte de volar” pot reflectir

les actituds que hi havia en aquell període específic, en aquest cas, la primera
meitat del segle XX, quan les normes de gènere i aquests tipus de comentaris
eren més comuns i acceptats socialment. En aquest context, els comentaris
masclistes podrien ser una representació fidel dels prejudicis de l'època.
És important destacar també, que l’idea general respecte al gènere ha
evolucionat en molts aspectes. Tot i això, encara es poden trobar actituds
masclistes en alguns sectors de la societat, ja que poden ser molt difícils de
canviar completament.
Aquest fet com a societat ens indica que estem sempre en constant evolució, i
això inclou el canvi de valors. És important identificar aquestes actituds
masclistes per avançar cap a una societat més igualitària i respectuosa.

c) Qui va ser Durruti? Per què l’Antonio i els seus companys l’admiraven?

Bonaventura Durruti va ser un anarquista i sindicalista revolucionari espanyol

nascut el 1896 i mort el 1936 durant la Guerra Civil Espanyola. Era un líder
anarquista destacat i va ser una figura clau dins del moviment anarquista i dels
anarco-sindicalistes durant la primera meitat del segle XX a Espanya.

2
Durruti va ser una figura carismàtica i influent dins del moviment anarquista, i
va destacar per la seva participació en diverses accions revolucionàries. Va ser
un dels líders de la Confederació Nacional del Treball (CNT), un sindicat
anarco-sindicalista, i va jugar un paper important durant la Revolució Espanyola
de 1936..
Antonio i els seus companys l’admiraven per la seva valentia, compromís amb
la causa anarquista i la seva lluita contra les forces autoritàries. També per la
defensa dels principis anarquistes i la participació activa en la lluita contra el
feixisme i l'autoritarisme. Durruti va representar, per a molts anarquistes i
sindicalistes, un símbol de resistencia i determinació en temps difícils.

d) En què consistia la «recollida d’escombraries»? Com podia succeir si a

Saragossa havia triomfat el cop d’estat?

En el context de la Guerra Civil Espanyola, quan es menciona "la recollida

d'escombraries", es fa referència a l'arrest massiu, la detenció o fins i tot
l'execució de persones que eren considerades opositores al règim franquista. A
Saragossa, després del triomf del cop d'Estat liderat pel general Francisco
Franco i l'inici de la Guerra Civil, la ciutat es va sotmetre a l'autoritat dels
franquistes.
Després de la victòria dels franquistes, es va produir una repressió contra tots
aquells que eren considerats simpatitzants de la República, comunistes,
anarquistes o simplement opositors al nou règim. Aquesta repressió va incloure
detencions massives, execucions,confiscació de propietats... Les persones que
eren considerades "escombraries" pel règim franquista eren perseguits i
reprimits.

e) Explica el significat del lema «¡Ni dios, ni patria ni amo!»

El lema "Ni dios, ni patria, ni amor" és una expressió que reflecteix les idees
anarquistes i antiautoritàries. Aquest lema és una manera de rebutjar tres
elements fonamentals que sovint s'associen amb les estructures tradicionals de
poder i control social: la religió (Dios), la pàtria (patria) i l'amor (amor) en un
sentit convencional.

f) Quina és la postura dels anarquistes respecte a la militarització de les

milícies? I la dels comunistes?

Les postures dels anarquistes i els comunistes respecte a la militarització de les

milícies durant la Guerra Civil Espanyola van ser diferents, ja que reflecteixen
les divergències ideològiques entre aquests dos grups durant aquest període.
Anarquistes: En general, els anarquistes eren reticents a la militarització de les
forces armades durant la guerra. La seva preferència era per milícies populars
descentralitzades, on els combatents eren ciutadans armats voluntaris.
L'anarquisme promou la descentralització, l'autogestió i l'abolició de les
jerarquies autoritàries. Per això, molts anarquistes van oposar-se a la creació
de les Forces Armades Republicanes Centralitzades i van preferir mantenir
milícies autònomes i autogestionades.
Comunistes: Els comunistes, especialment aquells vinculats al Partit Comunista
Espanyol (PCE) i les Brigades Internacionals, van defensar la militarització

3
centralitzada amb comandaments més jeràrquics i estructurats. Això va ser vist
com una necessitat per afrontar l'organització més disciplinada de les forces
feixistes.
Els comunistes van ser actius en la formació de les Brigades Internacionals,
unitats militaritzades compostes principalment per voluntaris estrangers.
Aquestes brigades van seguir una estructura més convencional amb
comandaments jeràrquics.

g) Què és la quinta columna? Cerca l’origen d’aquest terme.

La "quinta columna" és una expressió que fa referència a un grup o agents dins

d'una nació o entitat que actuen en secret per socavar-la des de l'interior.
Aquest terme va guanyar popularitat durant la Guerra Civil Espanyola (1936-
1939) i es va fer conegut internacionalment.
L'origen del terme "quinta columna" es remunta a la Guerra Civil Espanyola,
específicament a la batalla de Madrid. Durant l'atac a la ciutat per part de les
forces feixistes liderades pel general Francisco Franco, el general Emilio Mola,
que comandava les tropes franquistes, va utilitzar l'expressió "quinta columna"
en una entrevista amb un periodista italià. Mola va explicar que, a més de les
quatre columnes militars que atacaven Madrid des de l'exterior, hi havia una
"quinta columna" dins de la ciutat, formada per simpatitzants feixistes i
col·laboradors secrets que estaven treballant per socavar les defenses de la
ciutat des de l'interior.
Després d'aquell moment, el terme va començar a utilitzar-se àmpliament per
descriure aquesta idea de col·laboradors internos que actuen en benefici d'un
enemic extern. Durant la Segona Guerra Mundial, el terme es va popularitzar
encara més i es va utilitzar per descriure possibles col·laboradors nazis dins de
les nacions aliades.

h) Quina era la situació amb què es van trobar els refugiats quan van
arribar a França?

Durant la Guerra Civil Espanyola, molts refugiats espanyols van buscar refugi a
França per escapar de la violència i la repressió del règim franquista, que va
guanyar la guerra el 1939. No obstant això, la situació dels refugiats espanyols
a França va ser complexa i, en molts casos, difícil. Algunes de les situacions
amb què es van trobar van ser les següents:
Molts refugiats espanyols van ser internats en camps de concentració a la
frontera entre Espanya i França. Aquestes instal·lacions eren inicialment
improvisades i mancaven de les condicions necessàries. La població refugiada
es trobava en situacions precàries i sovint mancava d'infraestructures bàsiques.
Després d'una primera acollida en els camps de concentració, alguns refugiats
es van traslladar a altres zones de França, però molts es van enfrontar a
condicions de vida difícils. Molts van viure en barrisons, refugis improvisats o
en situacions d'inseguretat i pobresa.
Hi va haver casos de discriminació i manca d'integració per part de la població
local. Molts espanyols van ser considerats com a "exiliats" i no sempre van ser
ben rebuts. A més, la situació econòmica a França també era difícil, i els
refugiats es van enfrontar a la competència per recursos escassos.

4
Molts refugiats espanyols van decidir unir-se a les Brigades Internacionals,
units formades per voluntaris estrangers que lluitaven a la Guerra Civil
Espanyola en suport de la República. Aquests combatents es van incorporar a
aquestes unitats amb l'esperança de tornar a Espanya i lluitar contra el règim
de Franco.

i) Quin destí els esperava als refugiats espanyols i catalans que

capturaven les autoritats alemanyes?

Molts refugiats eren internats en camps de concentració nazis.

Algunes persones capturades eren enviades a les Brigades de Treball, que
eren unitats on els presoners eren obligats a realitzar treballs forçats per al
règim nazi. Aquests treballs solien ser durs i perillosos, i moltes vegades els
presoners no rebien prou menjar ni atenció mèdica.
Alguns refugiats eren utilitzats com a treballadors forçats en la indústria
alemanya per satisfer les necessitats laborals causades per la guerra. Aquests
treballadors eren enviats a fàbriques i altres llocs de treball estratègics per
contribuir als esforços de guerra alemanys.
En alguns casos, les autoritats alemanyes podrien decidir deportar els refugiats
a Espanya, encara que això depenia de diverses circumstàncies i decisions
polítiques. La repatriació no garantia, però, una tornada segura o un tracte
humanitari una vegada a Espanya, ja que moltes vegades els repatriats eren
sospitosos de tenir simpaties republicanes o antifeixistes i podien enfrontar-se a
la repressió del règim de Franco.

4. «Galletas amargas. Primera planta 1949-1985»

a) Cerca informació sobre l’estraperlo. Què era i com funcionava? Per què
hi havia gent que es va enriquir tant gràcies a aquest sistema?

L'estraperlo es va convertir en una pràctica comuna durant la dècada de 1940 a

Espanya, durant el règim franquista. Aquest terme es refereix al contraban,
l'adquisició i venda il·legal de mercaderies, especialment aquelles que estaven
sotmeses a controls governamentals, com ara el racionament alimentari.
Durant aquest període, hi va haver una manca que va perdurar per sempre de
molts productes bàsics, i l'estraperlo es va convertir en una via per aconseguir-
los de manera il·legal. L'estraperlo funcionava mitjançant la compra i venda
clandestina de productes com alimentació, tabac i altres béns essencials. Els
estraperlistes, aquells que es dedicaven a aquesta activitat, aprofitaven les
restriccions governamentals per obtenir aquests productes i vendre'ls al mercat
negre a preus més alts. La gent es va enriquir mitjançant aquest sistema per
diverses raons. En primer lloc, la demanda d'aquests productes era elevada a
causa de la seva escassetat, cosa que permetia als estraperlistes establir preus
més alts. Moltes persones recorrien a l'estraperlo com una forma de sobreviure
econòmicament en temps de desastre i pobresa. És important tenir en compte
que, tot i que l'estraperlo podia proporcionar oportunitats econòmiques a
aquells que hi participaven, també estava associat a la clandestinitat, el risc i la
possible repressió per part de les autoritats governamentals.

5
b) Observa atentament la pàgina 141. Està plena de metàfores visuals, és
a dir d’imatges que representen idees. Explica el significat de la
seqüència i de les diferents mètafores visuals que empren els autors.

Principalment, aquesta seqüència de vinyetes a simple vista, ja veiem imatges

d’opressió i repressió, en concret durant el règim franquista. Si començem a
analitzar des de la part d’adalt, observem una àliga, sobrevolant per sobre del
protagonista. En l’època del règim franquista una àguila significava moltes
coses. Principalment el poder autoritari i vigilant de l’estat. Al costat, hi ha una
creu que acompanya l’animal. Aquesta creu simbolitza la relació amb l’esglèsia
(el suport que donava) i la complicitat. La religió, al règim es diu que va ser
utilitzada com a element de control. L’escena cada vegada va a més, a la
següent vinyeta veiem com l’aliga atrapa a la persona, considerariem que
també s’expressa una metàfora com que s’acaba amb l’individualisme i la
llibertat de les persones. Simbolitza també la persecució que hi va haver amb
els opositors al règim o els enemics per l’estat. Seguidament, hi ha una pluja de
persones, son les que han perdut la vida per culpa del règim, per la violència i
per l’etapa de repressió que es va viure a Espanya. Hi ha una vinyeta d’un
home tapant-se els ulls, reflecteix l’ignorància o negació. És una representació
també de la realitat d’ara, quan alguna cosa no ens agrada i tanquem els ulls
per fer veure com que no existeix. L’autor vol utilitzar aquestes metàfores, per
transmetre al lector la critic asocial i els fets que van marcar al poble en l’època
franquista.

c) L’Antonio parla de la seva condemna al silenci. A què es refereix? Per

què porta el seu fill a França?
Antonio Altarriba parla de la seva "condemna al silenci" en referència a la
dificultat que experimenta per comunicar-se amb el seu pare. Després d'haver
estat empresonat durant la Guerra Civil espanyola i haver passat per diversos
canvis, el pare d'Antonio queda afectat psicològicament i, en certa manera, es
tanca en si mateix. La comunicació entre pare i fill esdevé difícil, i Antonio es
sent condemnant al silenci pel fet de no poder expressar i compartir amb el seu
pare les seves emocions, pensaments i experiències. Quant a la raó per la qual
Antonio decideix portar el seu fill a França, aquesta decisió es pren per buscar
una millor oportunitat de vida. Després de la Segona Guerra Mundial i durant el
règim franquista, Espanya passa per moments difícils amb manca
d'oportunitats econòmiques i una certa restricció en la llibertat. Antonio, com
molts altres, veu en l'emigració a França una possibilitat de millorar les
perspectives de futur per al seu fill. La decisió també reflecteix el desig de
proporcionar-li una vida més plena i allunyar-lo dels temps difícils que
experimenta a Espanya. Així, la decisió de traslladar-se a França simbolitza la
recerca d'una vida millor i la voluntat de donar a la següent generació
oportunitats que potser no haurien estat possibles a casa seva.

5. «La madriguera del topo. Suelo 1985-2001»

6
a) Analitza les tres ocasions en què alguns personatges diuen que ara
Espanya és una democràcia i intenta explicar per què el guionista els ha
volgunt incloure.

En la obra, apareixen 3 ocasions on diferents personatges fan esment de que

Espanya esta en una democracia. El primer cop que s’afirma es al principi de
l’acte. Quan l’Antonio vol entrar a una residència i demana la solicitud. Quan
arriba a la recepció i la dona li diu que han acceptat la seva sol·licitud, li
proposa unes normes que ha de seguir per viure-hi. Li diu que interveeixi en la
junta, que aií podrà prendre decisions ja que ara Espanya és una democràcia.
Penso que l’autor ha volgut incloure-hi aquest punt a la història perquè quedi
clar i fer referència la manera que hi havia a Espanya de governar en els
moments de la guerra. Per aclarar que no tothom podia fer el que vulgués si no
que havien de consensuar-ho entre un grup de persones per poder arribar a
una decisió.
El segon cop que es fa esment de que Espanya és una democràcia, és quan
els avis de la residència acaben de fer esport al pati i estàn tornant cap a les
habitacions. Estàn presenciant una festa i quelcom parla de que l’alcalde no ha
pogut estar present en la inauguració de la festa perque té molta feina ar aque
Espanya és una democràcia. L’autor aquí vol fer referència en que l’alcalde és
un personatge molt important en la democràcia ja que és el principal portaveu
de les juntes. També en aquest fragment diu que ela avis i les persones han de
tenir presents les reformes que vol fer l’alcalde en un futur a la residència i que
ho han de tenir present per les pròximes eleccions. Veiem com aquestes obres
que es fan per el poble sempre tenen una finalitat i és la de guanyar vots en
unes pròximes eleccions.
Per últim el tercer cop que es fa esment d’una democràcia en la obra, es veu
reflectit el canvi que pateixen els ciutadans per culpa del règim i la democracia.
Es veu com interpreten els canvis que hi ha al seu voltant, del franquisme a la
democracia. En canvi per les generacions joves, es veu acceptada amb visió
d’esperança. Ho veiem en la manera de la qual reaccionen els personatges, al
saber que Espanya ara és una democracia. Això és degut a les seves
experiències passades.

b) A la pàgina 187 els autors creen un moment molt emotiu. Com mostren
el suïcidi de Mariano? Explica el simbolisme de les imatges.

Podem veure com a la pàgina 187 apareixen una quantitat de metàfores

bastant gran. Comença la seqüència, amb una escena d’en Mariano
arrepentint-se d'accions que ha fet en el seu passat. Es veu com intenta
ensenyar el seu cúmul de fracasos a la vida i se’l veu molt derrotat. Veiem un
primer pla, en la vinyeta que ell sosté una arma en el seu cap. Al costat veiem a
una altra persona, però ja no en primer pla, suposem que és la presència d’una
persona a la qual li té molt d’apreci, per això veiem que expressa una pena molt
gran.
La part del suïcidi, no es mostra directament, si no que els autors la mostren de
manera indirecta, amb la onomatopeya de “KAANG!”, com que ocupa una
vinyeta sencera i està dibuixada molt gran, suposem que aquí és on ens volen

7
fer saber la mort. Això el que fa és transmetre’ns l’impacte sense haver de
mostrar-nos-ho directament. Després d’això, l’escriptor centra la seva atenció
en la carta que Mario estava llegint, la carta està tacada amb la seva pròpia
sang. Això simbolitza connexió entre ell i la carta. A part podriem dir que
significa la última comunicació de Mariano, la expressió d’un missatge que mai
va poder arribar a transmetre.

c) Quin missatge li trasmeten en el somni els seus amics morts? Com ho

rep l’Antonio?

En aquest somni, els seus amics li transmeten un missatge de resignació i

conformitat amb les circumstàncies de la vida. Es mostren com a espectres que
han acceptat el curs inevitable del temps i les seves pròpies destrosses
personals.L 'Antonio rep aquest missatge amb una barreja de tristor i
resignació. Aquest somni li proporciona una perspectiva sobre la mortalitat i la
transitorietat de la vida, convidant-lo a reflexionar sobre la seva pròpia
existència. La seva reacció reflecteix el pes emocional que experimenta en els
diversos esdeveniments de la seva vida, incloent-hi la pèrdua d'éssers estimats
i els desafiaments que ha hagut de superar. Aquesta escena és emblemàtica
del to reflexiu i introspectiu de la novel·la, oferint una mirada profunda sobre la
natura de la vida i la mort. El missatge dels amics morts serveix com a element
simbòlic que ajuda a l'Antonio a fer front als seus propis sentiments i a entendre
millor la seva existència en el context dels esdeveniments històrics i les
relacions personals que han marcat la seva vida

6. Expliqueu, amb un màxim de 150 paraules, la vostra opinió personal

sobre el llibre de lectura.

Personalment, se m’ha fet una mica costós llegir aquest llibre ja que no soc una
persona a la qual li agradin llegir còmics ni els temes de la guerra. M’agraden
més les novel·les o histories escrites en narració. Però si que és veritat que les
imatges feien que em pogués endinsar més en l’història i entendre-ho tot millor
ja que aquests temes normalment son bastant complexes i dificils d’entendre.
També des de el meu punt de vista, he pogut veure que l’autor volia donar un
punt de vista més personal i endinsat en la historia (fent una bibliografía) en el
qual qualsevol persona que hagi viscut en el temps de l’època franquista es
pugui sentir identificat. M’ha agradat molt també que l’autor volgués fer
homenatge a la vida del seu pare ajuntant-ho amb les situacions de guerra civil,
franquisme i dictadura, ja que fa que el llibre sigui mes culte i interessant de
llegir (per les persones que els hi agradi la historia). Recomanaria aquest llibre
a les persones que tinguin un gran interés per temes de l’Espanya franquista i
per l’historia en general.