TEMA 8 – EL GOVERN

1. Evolució històrica
2. La investidura
3. Funcions del govern
4. El control del govern

Consell de ministres = govern.

1. EVOLUCIÓ HISTÒRICA

Hi trobem 3 fases:

1. Fase històrica: Termina a principis del segle XIX.

És la fase dels reis absoluts on no hi havia separació de poders i els ministres no tenien
poder. No existeix un govern.

2. Fase de transició: Comença amb el constitucionalisme en el segle XIX.

És progressiu, a partir dels anys 20 és comença a parlar del consell dels ministres, i 10
anys després es comença a parlar del president del consell de ministres, degut a la
constitució del 1869, on diu que el rei té poder executiu però es exercit pel consell de
ministres, i aquest dirigit per un president.

3. Fase actual: Va des del segle XIX fins ara, el poder executiu és exercit per un govern
dirigit per un president de govern (des de el franquisme s’utilitza la paraula govern).

2. LA INVESTIDURA

És el procés pel qual és elegit i nomenat un president del govern (Art. 99).

Proposició, elecció i nomenament.

Té les següents fases: TOT ES AL CONGRÉS, NO SENAT!

1. Ronda de consultes amb el rei: PROPOSICIÓ. Els diferents portaveus dels grups
parlamentaris fan una ronda de consultes amb el cap de l’estat. Quan el rei ha
escoltat a tots, proposa un candidat a president de govern i fa la proposició del
president.
En principi, serà sempre un diputat (un membre del congrés) i ha de tenir el suport
de la majoria del congrés. (També pot proposar a qui vulgui).

El candidat va al congrés a defensar el seu programa de govern i a demanar la

confiança del congrés.
El congres vota i serà elegit si obté la majoria absoluta del congres, és a dir, 176
diputats.
 Sinó ho aconsegueix, 48 hores després és fa una segona votació i es suficient amb
la majoria simple del congres (tenir mes vots positius q negatius).

Si en la segona votació el candidat proposat pel rei tampoc guanya, s’ha de tornar
a la fase de ronda de consultes i el rei ha de proposar un nou candidat i es
presentarà una altra vegada al congrés i es farà el mateix procés, però el temps
màxim serà 2 mesos.

Si no es elegit en 2 mesos, el rei ha de dissoldre les cambres i convocar eleccions.

D’aquestes noves eleccions sortirà un nou congrés per a elegir al president.

2. Elecció: El congrés fa l’elecció del candidat.

3. Nomenament formalment a un candidat: NOMENAMENT. El president fa l’elecció

del seu govern, amb l’única obligació de que té que tenir ministres.
Els ministres depenen del president, és a dir, el president els tria i els pot expulsar.

3. FUNCIONS DELS GOVERN

Té 3 funcions:

 Direcció política de l’Estat: Ser titular del poder executiu.

 Direcció de l’administració general de l’Estat (AGE).
 La potestat reglamentària: És la capacitat d’emetre *reglaments.

*Reglaments: És una font del dret amb 2 funcions, desenvolupar les lleis i organitzar el
propi govern i administració pública.

4. EL CONTROL DEL GOVERN

El govern té un cap que és el president del govern. Aquest és elegit pel congrés i existeix
una relació de responsabilitat del govern amb el congrés i de control del congrés amb el
govern.

Mitjans de control que el congrés por exercir contra el govern:

 Moció de censura: És el procediment amb el qual el congrés retira la seva confiança al

president del govern i fa l’elecció d’un altre president nou.
S’ha d’explicar els motius pels quals es presenta la censura i s’ha de presentar un
candidat amb nom i cognoms. Es votarà al 5è dia, però en els 2 primers dies es poden
presentar mocions de censura alternatives (diversos partits).

La moció de censura es guanya amb majoria absoluta del congrés, és a dir, amb 176
vots a favors i en el mateix acte es retira la confiança d’un president i es tria a un altre.
 Si es perd la confiança, el president tindrà que presentar la seva dimissió i amb ell
també cau el seu govern i ministres.

Si la moció fracassa, el govern continua i no es pot presentar cap altra moció en el

mateix període de sessions.

 Qüestió de confiança: És un procediment on el president del govern demana al

congrés una ratificació de la seva confiança.

És una decisió particular del president, però abans s’ha de consultar al govern, però el
president pot obeir o no.

Es guanya si es té el suport de la majoria simple del congrés, però si es perd, el

president ha de dimitir juntament amb el seu govern. Una vegada es perd, trobem que
no hi ha president i per elegir al nou es seguirà el procediment de l’article 99.

 Les preguntes i interpel·lacions: Ho pot fer tant el congrés com el senat.

Són preguntes dirigides al president del govern o a qualsevol dels seus ministre.

Aquestes preguntes s’han de registrar prèviament al registre (president i ministres

tenen coneixement previ de les preguntes), i tenen l’obligació de respondre.

 Comissions d’investigacions: Són comissions temporals (investigacions).

S’encarreguen d’investigar un tema d’actualitat política. Estan formades per diputats
del congrés que respecten la distribució del plenari.
Les conclusions de les comissions no van en contra del partit que governa el país.
Qualsevol persona que sigui cridada a una comissió té l’obligació d’assistir.

**Les dues primeres són les més importants i s’encarrega només el congrés, i les dues
últimes s’encarreguen el congrés o el senat.

El president del govern per defensar-se, té la capacitat de dissoldre les cambres i convocar
eleccions.

Te 3 límits :

 No pot fer la dissolució si les cambres tenen menys d’un any.

 No pot fer la dissolució de cambres en mig d’una moció de censura.
 No es pot dissoldre en els casos de l’article 116 de la constitució.