Curs 2023-2024

4. Cas clínic. Efectes adversos

Dona de 65 anys d'edat amb un limfoma que està en tractament amb

metotrexate. Després de dos anys de tractament amb l'immunosupressor,
presenta una meningitis.

A què podria ser degut?

1. Busca informació sobre la relació entre meningitis i el fàrmac.

2. Utilitza fonts d’informació primàries, secundaries o terciàries, entre

altres, i descriu la cerca realitzada.

Primerament hem buscat informació del fàrmac a la web drugs.com (font d’informació
terciària), que consisteix en un compendi de dades sobre fàrmacs en què consten,
entre d’altres, els efectes adversos. En aquesta hem comprovat que, com a efecte
advers molt rar consta la meningitis asèptica. També hem buscat la fitxa tècnica
d’aquest fàrmac a l’AEMPS CIMA (font d’informació terciària) on ens apareix la
meningitis asèptica com a efecte advers molt rar. No obstant, cal tenir en compte que
la meningitis també pot ser de causa infecciosa. Per tant, hem consultat en la Base de
dades europea de pressumptes reaccions adverses (font d’informació primària) en què
consten les notificacions espontànies de casos comunicats per professionals sanitaris.
D’aquesta cerca, hem observat que hi ha una clara diferència entre el nombre de casos
notificats de meningitis infecciosa (més nombre de casos) que la meningitis asèptica
(inflamatòria). Tot i així, cal destacar que aquesta font d’informació ofereix casos aïllats
en què desconeixem la mostra real. Seguidament, hem buscat mitjançant el PubMed
(font d’informació secundària) “methotrexate and meningitis” per conéixer si
existeixen articles (font d’informació primària) en què constin aquests efectes
adversos. El primer article que hem trobat exposa un cas d’una pacient de 65 anys que
ha rebut Metotrexat per un limfoma i que ha desenvolupat meningitis. A l’esmentat
article consta que la via d’adminitració del fàrmac és intratecal, una via d’adminitració
poc freqüent. Per tant, cal buscar més exemples que puguin ser representatius per a la
nostra pacient. En aquest cas, la via d’administració ha estat oral. Atesa la situació de
la nostra pacient, la via d’administració del fàrmac és oral. Per tant, caldria seguir
buscant articles. Hem trobat un segon article en què s’exposa un altre cas d’una
pacient que ha rebut Metotrexat per una artritis reumatoide i acaba desenvolupant
una meningitis criptocòccica (infecciosa).

La decisió terapèutica a seguir seria iniciar tratament antibiòtic empíric perquè la

nostra sospita segueix sent que la meningitis és de causa infecciosa. Parel·lament,
caldrà realitzar proves complementàries. En funció del diagnòstic etiològic, es valoraria
disminuir la dosi de Metotrexat o retirar-lo.

pàgina 1 de 2 SCC1 Farmacologia Clínica - UD Parc Taulí

 Curs 2023-2024

pàgina 2 de 2 SCC1 Farmacologia Clínica - UD Parc Taulí