CATEGORIES GRAMATICALS

Llengua Catalana i Literatura

1r BATX
LES CATEGORIES GRAMATICALS
1. EL SUBSTANTIU
2. L’ADJECTIU
3. DETERMINANTS MOTS VARIABLES
4. PRONOMS
5. VERB
6. ADVERBI
7. PREPOSICIÓ
MOTS INVARIABLES
8. CONJUNCIÓ
9. INTERJECCIÓ
 1. EL SUBSTATNIU (NOM)
- Designa éssers vius, objectes, espais i realitats immaterials.
- Té gènere i nombre.
- És el nucli del Sintagma Nominal.

TIPUS DE SUBSTANTIUS
Propis Comuns
No
Topònims Antropònims Concrets Abstractes Individuals Col·lectius Comptables
comptables
Besalú Carla Oncle Corrupció Peu
Arbre Bosc Farina
Ebre Albert Oreneta Esperança Castanya
Veí Veïnat Set
Everest Gaudí Muntanya Justícia Ganivet
Ploma Plomatge Paciència
Barcelona Ovidi Sorra Culpa Malaltia
1. EL SUBSTATNIU (NOM)
1.1. EL GÈNERE
- SubstanLus abstractes (consol / il·lusió) o éssers inanimats (dent / clavell).

Aquests noms no presenten marca de gènere, per la qual cosa ens cal recórrer a la concordança amb l’arLcle,
que ens indicarà si són masculins o femenins:
Ex. el consol la il·lusió el clavell la dent
1. EL SUBSTATNIU (NOM)
1.1. EL GÈNERE
- Substantius que designen éssers animats:
(el gènere del substantiu coincideix amb el sexe de l’ésser que designa)
A. Dues formes diferents per a mascle i femella:
- Pot ser que les dues formes tinguin lexemes diferents.
Ex. home / dona porc / truja cavall / euga

- Poden tenir el mateix lexema però amb morfemes de gènere diferents.

Ex. llop / lloba esclau / esclava abat / abadessa

B. La mateixa forma, per als noms formats amb els sufixos -AIRE, -ARCA, -CIDA, -ISTA
Ex. escombriaire monarca homicida artista

*A vegades, però no sempre mots formats amb els sufixos –ANT i –ENT
Ex. estudiant delinqüent (gegant/ geganta parent/parenta)

C. Una sola forma, per a alguns animals, que poden anar seguida de la paraula mascle o femella, per tal de
d’especificar-ne el sexe:
Ex. El cocodril (mascle o femella) la pantera (mascle o femella)
1. EL SUBSTATNIU (NOM)
1.1. EL GÈNERE
Hi ha alguns substanLu que tenen doble gènere:
Ex. El / la mar

D’altres son homònims però tenen significats diferents segons el gènere:

El / la canal El / la còlera
El / la cremallera El / la editorial
El / la fi El / la llum
El / la pols El / la son
El / la terra El / la vall
1. EL SUBSTATNIU (NOM)
1.2. EL NOMBRE
- El plural es forma, generalment, afegint una –S al singular.
Ex. pèsol – pèsols lleó – lleons

Cal tenir en compte:

• Mots acabats en –A àtona s’afegeix –ES.
Ex. dona – dones poma – pomes roda – rodes casa – cases

• Mots acabats en vocal tònica s’afegeix –NS.

Ex. camió – camions camí – camins pelegrí – pelegrins
1. EL SUBSTATNIU (NOM)
1.2. EL NOMBRE
Ara bé:
• Els noms masculins aguts acabats en -S, -Ç, -X, -IX, i -TX s’afegeix –OS.
Ex. cas/casos pedaç/pedaços annex/annexos feix/feixos empatx/empatxos

• En els noms masculins plans i en tots els femenins acabats en –Ç i –X, només s’afegeix –S.
Ex. calç/calçs apèndix/apèndixs esfinx/esfinxs

• Els acabats en –SC, -ST, -XT i –IG admeten dues formes del plural: -S o -OS.
Ex. discs o discos gests o gestos texts o textos desigs o desitjos

• N’hi ha que són invariables.

Ex. dilluns dimarts llapis temps atles cactus globus lapsus virus
 2. L’ADJECTIU
- Mot que es relaciona amb un nom / substantiu i li atribueix una qualitat.
- Es concorda en gènere i nombre al nom a qui acompanya.

4.1. EL GÈNERE I EL NOMBRE

Els adjectius es classifiquen segons la seva terminació: si tenen una terminació o dues.

Adjectius de DUES terminacions:

- Aquells adjectius que tenen dues formes per al singular i dues per al plural, depenent del gènere:
Ex. blanc / blanca / blancs / blanques atent / atenta / atents / atentes

- També aquells que tenen dues per al singular i una sola per al plural (això passa perquè acaben en vocal neutre).
Ex. correcte / correcta / correctes apte / apta / aptes

*Cal tenir en compte que poden haver-hi canvis ortogràfics a l’hora de canviar de gènere i de nombre
Ex. groc / groga / grocs / grogues
 2. L’ADJECTIU
AdjecPus d’UNA terminació:

- Invariables en singular i plural:

- Invariables en singular i variables en plural:

Acabats en:
Acabats en:
-al, -el, -il: actual/actuals, fidel/fidels, civil/civils
-aç: audaç audaços audaces
-ant, -ent: elegant/elegants, exigent/exigents
-iç: feliç feliços felices
-ar: regular/regulars
-oç: atroç atroços atroces
-a: persa/perses, idiota/idiotes
-e: alegre/alegres, ximple/ximple
-ble: amable/amables
-ne: solemne/solemnes
-aire: xerraire/xerraires

Entre d’altres: superior/s, lleu/s, suau/s, etc.

 2. L’ADJECTIU
4.2. EL GRAU DE L’ADJECTIU GRAUS DE L’ADJECTIU
Segons la intensitat amb què Expressa la qualitat sense cap matís d’intensitat.
GRAU POSITIU
l’adjectiu expressa la Ex. Intel·ligent, discret, creïble, etc.
qualitat, es distingeixen tres Relaciona dos éssers que tenen una mateixa qualitat, indicant si la
graus: positiu, comparatiu i tenen en la mateixa mesura, o bé, si un la té en major o menor
superlatiu. mesura que l’altre:
GRAU
COMPARATIU
- Igualtat: Tan discreta com tu.
- Superioritat: Més discreta que la majoria.
- Inferioritat: Menys discreta que jo.
Expressa una qualitat amb la màxima intensitat:

- Absolut: No estableix cap tipus de comparació i es forma amb

GRAU adverbis quantificadors com molt, ben, tot o amb el sufix –íssim/a.
SUPERLATIU Ex. Molt intel·ligent, ben creïble, tot discret, discretíssim/a.

- Relatiu: estableix una comparació de superioritat o d’inferioritat.

Ex. El més intel·ligent de l’escola, el menys creïble de la història.
2. L’ADJECTIU
Hi ha alguns adjecLus que tenen formes diferents per expressar cada grau:

GRAUS DE L’ADJECTIU

GRAU POSITIU BO DOLENT GRAN PETIT

GRAU
MILLOR PITJOR MAJOR MENOR
COMPARATIU

GRAU
ÒPTIM PÈSSIM MÀXIM MÍNIM
SUPERLATIU
3. ELS DETERMINANTS
- Paraules que acompanyen el nom i l’especifiquen.
- Concorden en gènere i nombre amb el nom que especifiquen.
- Mai apareixen sols, i normalment se situen davant dels noms (substantius).

TIPUS DE DETERMINANTS:
3.1. ARTICLES
3.2. DEMOSTRATIUS
3.3. POSSESSIUS
3.4. INDEFINITS
3.5. NUMERALS
3.6. QUANTITATIUS
3.7. INTERROGTIUS I EXCLAMATIUS
3. ELS DETERMINANTS
3.1. ARTICLES
- Determina el nom indicant-ne el gènere i el nombre.
- Expressa una cosa coneguda.

SINGUGLAR PLURAL
MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ

ARITCLE
EL / EN / L’ LA / L’ ELS LES
PERSONAL

ARTICLE
UN UNA UNS UNES
INDEFINIT

*ALERTA: La forma femenina singular de l’arLcle no s’apostrofa davant de i, u, hi, hu àtones:

Ex. La idea La humanitat La universitat
3. ELS DETERMINANTS
3.2. DEMOSTRATIUS
- Indiquen la proximitat o llunyania que hi ha entre algú o alguna cosa i el nom que determinen.

SINGUGLAR PLURAL NEUTRE

MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ

AQUEST AQUESTA AQUESTS AQUESTES AÇÒ

PROXIMITAT
AQUEIX AQUEIXA AQUEIXOS AQUEIXES AIXÒ

LLUNYANIA AQUELL AQUELLA AQUELLS AQUELLES ALLÒ

3. ELS DETERMINANTS
3.3. POSSESSIUS
- Expressen la relació de perLnença que hi ha entre algú o alguna cosa i el nom que determinen.
- Hi ha possessius tònics i àtons.
DETERMINANTS POSSESSIUS TÒNICS
SINGUGLAR PLURAL
MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ
1ª persona MEU MEVA MEUS MEVES

UN POSSEÏDOR 2ª persona TEU TEVA TEUS TEVES

3ª persona SEU SEVA SEUS SEVES

1ª persona VOSTRE VOSTRA NOSTRES NOSTRES
MÉS D’UN
2ª persona NOSTRE NOSTRA VOSTRES VOSTRES
POSSEÏDOR
3ª persona SEU / LLUR SEVA / LLUR SEUS / LLUR SEVES / LLUR
*ALERTA: Les formes llur i llurs s’u,litzen en la llengua culta sempre que es refereixen a més d’un posseïdor:
Ex. Els treballadors negociaven llur sou amb l’empresa.
3. ELS DETERMINANTS
3.3. POSSESSIUS
- Expressen la relació de pertinença que hi ha entre algú o alguna cosa i el nom que determinen.
- Hi ha possessius tònics i àtons.

DETERMINANTS POSSESSIUS ÀTONS

SINGUGLAR PLURAL
MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ
1ª persona MON MA MOS MES

UN POSSEÏDOR 2ª persona TON TA TOS TES

3ª persona SON SA SOS SES

3. ELS DETERMINANTS
3.4. INDEFINITS
- Determinen el nom amb una mínima precisió.
- N’hi ha de dos tipus:
VARIABLES INVARIABLES
Tot, tota, tots, totes Cada
Un, una, uns, unes Cap
Algun, alguna, alguns, algunes
Sengles
Ambdós, ambdues; tots dos, totes dues
Diversos, diverses Diferents
Qualsevol, qualsevols
Cadascun, cadascuna
Tal, tals
Altre, altra, altres, altres
Mateix, mateixa, mateixos, mateixes
3. ELS DETERMINANTS
3.5. NUMERALS
- Indiquen la quanLtat precisa d’allò que designa el nom.
- N’hi ha de cinc Lpus:

Un/una, dos/dues, tres, quatre, vint,

1. CARDINALS Expressen una quantitat exacte.
vint-i-sis, cent, tres mil, etc.
Indiquen la posició dins d’una sèrie Primer, segon, tercer, quart, onzè, centè,
2. ORDINALS
ordenada numèricament. vint-i-unè, etc.
3. FRACCIONARIS Designen la part d’un tot. Mig/mitja, terç, quart, dècim, etc.
Concreten quants cops s’augmenta una Doble, triple, quàdruple, cèntuple,
4. MÚLTIPLES
quantitat. quíntuple, etc.
Un parell de, un centenar de, un miler de,
5. COL·LECTIUS Es refereix a un conjunt d’entitats.
una desena de, una dotzena de, etc.
3. ELS DETERMINANTS
3.6. QUANTITATIUS
- Indiquen la quantitat però sense precisar-la.

SINGUGLAR PLURAL
MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ
MOLT MOLTA MOLTS MOLTES
POC POCA POCS POCES
VARIABLES TANT TANTA TANTS TANTES
BASTANT BASTANTA BASTANTS BASTANTES
QUANT QUANTA QUANTS QUANTES

GAIRE GAIRES
INVARIABLES
MÉS, MENYS, GENS, PROU, FORÇA, MASSA, ETC.

*Podem trobar locucions quantitatives: una mica de, un xic de, un grapat de, un munt de, etc.
3. ELS DETERMINANTS
3.6. QUANTITATIUS
ALTERTA:
- GAIRE significa “molt” en oracions negatives, interrogatives, condicionals i darrere la partícula sense.
Ex. Negativa: No hi ha gaire menjar. = No hi ha molt menjar.
Interrogativa: Has vist gaires alumnes? = Has vist molts alumnes?
Condicionals: Si trobes gaires bolets digues-m’ho. = Si trobes moltes bolets digues-m’ho.
Partícula sense: Ho ha fet sense gaire esma. = Ho ha fet sense molt esma.

- Els determinants quantitatius fan la funció d’adverbis (i per tant, NO de determinant) quan modifiquen a: un verb, un
adjectiu o un altre adverbi.

Ex. Verb: Treballa massa.

Verb Adv.

Adjectiu: És força ric.

Adv. Adj.
Adverbi: Està prou bé.
Adv. Adv.
3. ELS DETERMINANTS
3.7. INTERROGATIUS I EXCLAMATIUS
- Formes que serveixen tant per fer preguntes com expressar admiració.

FORMES: QUIN, QUINA

QUINS, QUINES
QUANT, QUANTA, QUANTS QUANTES

EX. Quines botes portaràs?

Quants records!
4. ELS PRONOMS
- SUBSTITUEIXEN a un mot o un grup de mots.
- No confondre els pronoms amb els determinants amb el nom sobreentès:

Ex. M’agraden tant aquelles cadires com aquestes (cadires).

Det. determinant nom el·líptic (sobreentès)
El meu germà i el teu (germà) s’han associat.
Det. determinant nom el·líptic (sobreentès)
M’agrada tant això com allò.
Pron. Pron.
TIPUS DE PRONOMS:
4.1. DEMOSTRATIUS
4.2. INDEFINITS
4.3. INTERROGATIUS
4.4. PERSONALS
4.5. RELATIUS
4. ELS PRONOMS
4.1. DEMOSTRATIUS
- Expressen proximitat o llunyania.
- Substitueixen un grup format per un determinant demostratiu + nom:
AQUESTA COSA → AIXÒ
AQUELLA COSA → ALLÒ

SINGUGLAR PLURAL NEUTRE

MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ

AQUEST AQUESTA AQUESTS AQUESTES AÇÒ

PROXIMITAT
AQUEIX AQUEIXA AQUEIXOS AQUEIXES AIXÒ

LLUNYANIA AQUELL AQUELLA AQUELLS AQUELLES ALLÒ

4. ELS PRONOMS
4.2. INDEFINITS
- Fan referència a la presència o absència d’un ésser, sense precisar-lo.
- Substitueixen un grup format per un determinant indefinit + nom:
EX. Ho ha dit algú. (alguna persona)
Vols prendre quelcom? (alguna cosa)
No vull res, gràcies. (cap cosa)
M’ha agradat tot. (totes les coses)
No ho ha dit ningú. (cap persona)
Ara ja ho sap tothom. (tota la gent)
Hom ha de callar. (qualsevol persona)
Un per a cadascú. (cada persona)
4. ELS PRONOMS
4.3. INTERROGATIUS
- Apareixen en oracions interrogatives parcials.
- Substitueixen un grup format per un determinant interrogatiu + nom:
EX. Qui vindrà? (quina persona)
Què fas? (quina cosa)

- També aquelles partícules amb valor adverbial:

EX. On serà la festa? (en quin lloc)
Quan arribareu a casa? (en quin moment)
Com faràs la recerca? (de quina manera)
4. ELS PRONOMS
4.4. PERSONALS
- Es classifiquen en: pronoms personals forts o tònics i pronoms personals febles o àtons.

PRONOMS PERSONALS TÒNICS (FORTS)

- Poden aparèixer sols, sense el suport d’una forma verbal.
Ex. Qui va dir tot allò? Ella (ho va dir). A qui li agrada esquiar? A mi (m’agrada).

PRON. FORTS SINGUGLAR PLURAL

1ª persona JO / MI NOSALTRES
2ª persona TU / VOSTÈ VOSALTRES / VOSTÈS
3ª persona ELL / ELLA ELLS / ELLES
4. ELS PRONOMS
4.4. PERSONALS
PRONOMS PERSONALS ÀTONS (FEBLES)
- NOMÉS poden aparèixer al costat d’una forma verbal.
Ex. Qui ho va dir? Ens agrada esquiar.
PRON.
FEBLES
DAVANT DEL VERB DARRERA DEL VERB

SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL

1ª pers. EM ENS M’ ENS -ME -NOS ‘M ‘NS
2ª pers. ET US T’ US -TE -VOS ‘T -US
EL / LA ELS / LES L’ (LA) ELS / LES -LO / -LA -LOS / -LES ‘L / -LA ‘LS / -LES
LI, HI ELS LI, HI ELS -LI, -HI -LOS -LI, -HI ‘LS
3ª pers. ES S’ -SE ‘S
EN N’ -NE ‘N
HO HO -HO -HA
EN N’ -NE ‘N
Adverbials
HI HI -HI -HI
4. ELS PRONOMS
4.5. RELATIUS
- Remeten a un element aparegut prèviament en l’oració (antecedent) o bé sobreentès.
- Introdueixen una oració subordinada.
Formes simples: QUE, QUÈ, QUI
Formes compostes: EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALES, LES QUAL
Valor adverbial: ON, QUAN, COM

EX. La pel·lícula que hem vist es va estrenar l’any passat.

La conclusió a què hem arribat corrobora la hipòtesi inicial.
El noi per qui has mentit et trairà.
Aquest és el noi amb el qual comparteixo pis.
Aquella escola on va treballar deu anys.