Ha caigut la dimensió política de Banksy?

L’artista captivat pel mercat del consumisme

Banksy és el pseudònim amb el qual és conegut l’artista de carrer més influent dels últims anys, a causa

del contingut dels seus missatges. Com diu Valerio Rocco Lozano, director del Cercle de Belles Arts, "És

un dels autors més influents i coneguts de l'actualitat i ens interessa com a institució perquè permet posar

en relleu les seves contradiccions internes, les del sistema i les dels fenòmens de l'art contemporani"1.És

considerat com un dels grans provocadors dins de l’art contemporani gràcies a les seves obres, les quals

formulen debats i crítiques sobre la societat actual. Avui en dia, no es coneix la seva identitat, ja que

segons l’artista “si vols dir alguna cosa i que la gent t'escolti, hauràs de fer servir una màscara”2.

Aquest anonimat li ha servit per a poder preservar aquesta identitat crítica i, fins i tot, il·legal que

presenten les seves obres. Les accions de Banksy col·loquen en els carrers temes oblidats, grans crítiques

socials, culturals i polítiques i, d’aquesta manera, fa que ens detinguem a observar i reflexionar sobre

temes crítics de la nostra societat. Però quan aquestes passen a formar part dins del mercat de l'art, es

perd la dimensió política que el caracteritzava?

Tal com diu la filòsofa i politòloga belga, Chantal Mouffe en el seu llibre El entorno a lo político,

“Algunos teóricos lo consideran como un espacio de poder, conflicto y antagonismo. Mi visión de lo

“político” pertenece claramente a esta perspectiva”,3 podem entendre que lo polític és considerat el

camp on es produeixen lluites i rivalitats en el món social. Això ho hem relacionat amb el “comú

1
Valerio Rocco Lozano, lavanguardia.com. Consultat;
https://www.lavanguardia.com/vida/20201202/49848675046/un-banksy-consumido-por-el-mercado-del-arte-llega-al-circulo-de-bellas-artes.html
2
Banksy 2002: 4. Traducció pròpia. Consultat a: https://www.desmontandoabanksy.es/analisis-obra-mensaje/43/analisis-obra-banksy
3
LA POLÍTICA Y LO POLÍTICO-Mouffe, chantal.El entorno a lo político,buenos aires. FCE, 2007. pp, 16.
sensible” del filòsof francès Jacques Rancière4, on entenem que l'estètica que trobem en l’art, és a dir, en

la dimensió sensible, és lloc de política, ja que és quelcom que ens interpel·la i ens transforma.

Aquest fet es veu reflectit en els seus inicis, als anys vuitanta, quan l'artista va iniciar-se en els murs de

Bristol, població situada a Anglaterra. Banksy tenia una intenció crítica envers el món del consumisme i

representant la rebel·lió del poble, per tal d'expressar les seves inquietuds i donar visualització als

conflictes que existien en aquell moment. En observar les grans obres de Banksy als carrers, ens acaba

captivant i impactant, així provocant en els espectadors una experiència estètica, seguit d'una reflexió.

D'aquesta manera, l'artista transformava un espai social, urbà i públic aparentment neutral, en un espai

completament polític. Això ho podem analitzar en el cas del grafiti en un barri de Ferrol, en el qual es

mostren dos guàrdies civils endinsats en un profund petó ple de passió enmig del carrer. Es mostra com un

grafiti d'alliberació sexual on els representats són els de la benemèrita.

L'objectiu principal de Banksy en els seus inicis, per tant, requeia en la utilització del stencil i del grafiti

com a eina de militància i activisme polític, fent ús de la sàtira i la ironia per qüestionar aquells que tenen

el poder, vinculat a una elit, com els polítics, la policia o a la monarquia. És així, com la utilització del

carrer, els murs i espais públics cobren protagonisme amb l'art urbà, fent que el carrer prengui rellevància

com un espai de participació política.

Tornant al discurs de Chantal Mouffe, podem constatar que nosaltres, la població, tenim la capacitat de

transformar i modificar els problemes, acció coneguda com "lo polític" per la filòsofa. Aquesta capacitat

per intervenir en un canvi concret, és el que troba Banksy, en els carrers com a canal, per difondre els seus

missatges.

4
Repartiment del sensible Jacques Rancière publicat l'any 2014.
A part d’aquest fet, la dimensió política la trobem també degut a tres motius més. En primer lloc, Banksy

no creava les seves obres com un bé de consum, és a dir, la seva única finalitat era generar polèmiques

entre els ciutadans i no obtenir ganàncies econòmiques a partir d’aquestes. En segon lloc, el fet que

aquestes no estiguin signades per l’autor, potència d’una manera més explícita la seva intenció, ja que en

comptes de donar-li importància a la seva figura, posava tot el focus en el missatge de les seves obres,

creant així un escenari de conflicte. En últim lloc, el fet que aquestes s'exhibeixin en espais públics i es

donin interaccions impredictibles com el clima, el vandalisme o l'eliminació total, sent també impossible

ser conservades per una galeria de museu com un objecte durador, fa que també sigui considerat com

polític.

Però, la seva aparició en el suculent mercat de l’art, ha acabat fent que la part política de l’artista perdi

molta força, on obres seves s'han presentat en exposicions i subhastes. D’aquesta manera podem dir que

es va deixar arrossegar pels grans mercats de l’art i ha acabat convertint l’Street Art en un producte més

del capitalisme.

Un exemple el trobem en el quadre la “Nina Globus”, on va organitzar que es destruís parcialment segons

després que va ser adjudicat a una compradora anònima per 1.18 milions d’euros. Amb aquesta acció

volia fer creure als compradors d’art i a la societat el seu posicionament crític davant el sistema del

consumisme. Però creiem que darrere d’aquest fet estava la finalitat real, la qual era una major

involucració dins d’aquest món que compra i avala de bon gust la seva acció. Actualment, el sistema

interpreta la seva performance com una obra total, que uneix creació i destrucció. Aquesta idea no ha

beneficiat l’art crític, sinó que l’ha acabat perjudicant, ja que l’obra s’ha posat de nou a la venda i només

la poden adquirir els que més tenen. En efecte, fins i tot podem dir que ha passat de representar una classe

social a un altre de més benestant.

Les seves obres a més a més de desprendre's de la finalitat política inicial que tenien, també han acabat

perdent el valor de ritual/culte. D’acord amb el filòsof Walter Benjamin5, les obres d’art modernes, com

ara les de Banksy, estan caracteritzades per perdre el valor de culte, ja que l’autenticitat i l’aquí/ara que

tenien, desapareix quan les seves obres passen d’estar representades als carrers de Palestina, a trobar-se

per exemple als museus. Aquesta autenticitat singular té a veure amb l’aura de l’obra d’art, la qual està

situada en un marc d'experiència de temps i espai. En el vídeo “Banksy, sin permiso”6, es veu recalcada

aquesta idea, on queda molt clar la importància de l’aspecte conceptual i contextual del seu art. Les seves

peces artístiques tenen un màxim valor d'existència en elles mateixes, l’espai on estan situades generen un

efecte en el seu context.

En conclusió, ens trobem davant d'una de les decepcions dins de l'art contemporani. Banksy, el qual

lluitava i representava a la ciutadania, però segons hem vist, i tal com diu el diari de La Vanguardia "la

seva figura ha passat de símbol de la subversió al capitalisme, a cobdiciat objecte del mercat de l'art... i

valor segur d'exposicions taquilleres"7. Per tant, com hem pogut constatar, la seva dimensió política s'ha

devaluat, degut a tots els factors esmentats anteriorment.

L'artista, al principi creava els seus grafitis amb el fi d'interpel·lar a la gent, necessitat anteriorment

mencionat, però donat al desmesurable èxit d'aquests, la seva intenció va fer un gir rotund. Finalment, es

va convertir en el contrari, transformant les seves obres en productes per vendre. Entenem així que les

seves obres han perdut el poder de generar camps de discussió que d'alguna manera causaven lluites i

rivalitats en la societat.

5
BENJAMIN, Walter.La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica [urtext]. México D.F: Itaca, 2003, p
6
Banksy, sin permiso [en línia] [consultado: 5 de juny de 2022] Disponible en:
https://www.youtube.com/watch?v=6KVW5BbG0YI
7
Lavanguardia.com. Consultat;
https://www.lavanguardia.com/vida/20201202/49848675046/un-banksy-consumido-por-el-mercado-del-arte-llega-al-circulo-de-bellas-artes.html
WEBGRAFIA:

- Archivos.diputados.gob.mx [en línia] [consultat: 11 de juny 2022]. Disponible a internet:

https://www.elcomercio.es/culturas/arte/banksy-nina-globo-subasta-20211015141555-nt.html

- Banksy 2002: 4. Traducció pròpia. Consultat a:

https://www.desmontandoabanksy.es/analisis-obra-mensaje/43/analisis-obra-banksy

- Banksy, sin permiso [en línia] [consultado: 5 de juny de 2022] Disponible en:

https://www.youtube.com/watch?v=6KVW5BbG0YI.

- BENJAMIN, Walter.La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica [urtext]. México

D.F: Itaca, 2003 [consultat: 1 de juny de 2022].

- Bibliotecadigital.us.edu [en línia] [consultat: 12 de juny 2022]. Disponible a internet:

http://bibliotecadigital.uns.edu.ar/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1668-74342005001100006

&lng=es&nrm=iso

- Elcomercio.es [en línia] [consultat: 11 de juny 2022]. Disponible a internet:

https://www.elcomercio.es/culturas/arte/banksy-nina-globo-subasta-20211015141555-nt.html

- Elespanol.com [en línia] [consultat: 11 de juny 2022]. Disponible a internet:

https://www.elespanol.com/cultura/arte/20180418/escapa-marketing-banksy-guardia-civil/300719

986_0.html

- Expansion.com [en línia] [consultat: 11 de juny 2022]. Disponible a internet:

https://www.expansion.com/fueradeserie/arquitectura/2018/04/18/5ad75b05468aeb0c3a8b4667.ht

ml

- Historia-arte.com [en línia] [consultat: 11 de juny 2022]. Disponible a internet:

https://historia-arte.com/obras/nina-con-globo

- Medium.com [en línia] [consultat: 6 de juny 2022]. Disponible a internet:

https://medium.com/the-collector/banksy-a-political-artist-d5909cc962d
- MOUFFE, Chantal. La política y lo político.El entorno a lo político. Buenos aires.FCE,2007. pp,
16. [consultat: 10 de juny de 2022].

- Publico.es [en línia] [consultat: 12 de juny 2022]. Disponible a internet:

https://www.publico.es/culturas/misterioso-beso-guardias-civiles-primera-obra-banksy-es
pana.html

- Scielo.org.mx [en línia] [consultat: 12 de juny 2022]. Disponible a internet:

http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0188-252X2013000200009

- Viasinapsis.cl [en línia] [consultat: 6 de juny 2022]. Disponible a internet:

https://viasinapsis.cl/banksy-el-arte-y-la-politica-en-la-calle/

- RANCIÈRE, Jacques. Repartiment del sensible. 2014 [consultat: 11 de juny de 2022].

- Webdianoia.com[en línia] [consultat: 12 de juny 2022]. Disponible a internet:

https://www.webdianoia.com/contemporanea/mouffe/mouffe_lopolitico.htm