73510 - SISTEMA CONSTITUCIONAL ESPANYOL

Semestre setembre 2023 – gener 2024 Unitat 3

Prova d'avaluació contínua - PAC 3

SOLUCIONARI - PAC 3

1. PART TEÒRICA

1) Elabora un quadre sinòptic on posis de manifest les diferències entre el recurs

d'inconstitucionalitat, la qüestió d'inconstitucionalitat i la declaració sobre la
constitucionalitat dels tractats internacionals.

L'alumne/a ha de realitzar un quadre sinòptic (amb la forma gràfica que consideri adequada) que
compari, almenys:

-Quins són els legitimats per interposar cadascun d'aquests recursos, reflectint les diferències
entre la llista de legitimats del recurs d'inconstitucionalitat, la qüestió i la declaració, i veient per què
en uns casos trobem legitimats de naturalesa política i en altres legitimats procedents de l’àmbit
judicial.

-Quin és el termini de què es disposa per interposar-los, tenint en compte les diferències existents
a cada cas, ja que en la qüestió no hi ha termini respecte del moment d'aprovació de la norma
(l'única referència temporal que fa la LOTC és que el jutge l'ha d'interposar una vegada conclòs el
procediment judicial i dins del termini per dictar sentència), en el cas del recurs d'inconstitucionalitat
sí que hi ha un termini que compta a partir de la publicació de la llei (però és un doble termini, ja que
és de tres mesos amb caràcter general però pot ser de nou en un supòsit: article 33 LOTC) i en el
cas de la declaració el terme s'expressa de manera més genèrica (quan el text del tractat “estigués
ja definitivament fixat, però al qual encara no s'ha prestat el consentiment de l'Estat”: article 78
LOTC).

-Quin és l' objecte (tipus de normes) que coneix el TC en cada procediment.

-Si el recurs és posterior o previ , és a dir, si s'interposa després que hagi estat aprovada una
norma (recurs, qüestió) o abans (declaració).

-Les característiques principals del procediment que se segueix en cada cas.

-Els efectes de la sentència o declaració (segons els supòsits) que el TC dictarà.

En tots els casos cal citar els articles de la CE o la LOTC corresponents al que s'estigui afirmant.

2) Llegeix l'article del professor Agustín Ruiz Robledo: “Un Senado imposible”, publicat al
diari El País i disponible a: https://www.almendron.com/tribuna/un-senado-imposible/
 SISTEMA CONSTITUCIONAL ESPANYOL
PAC 3

En la resposta a aquesta pregunta es pretén que l'alumne reflexioni sobre la utilitat o la inutilitat del
Senat i sobre els seus problemes i les solucions que aquests puguin tenir. Per això, no hi ha
pròpiament una resposta “correcta” i una altra “incorrecta” en sentit absolut, sinó que allò que es
valora és la capacitat de l'alumne/a per exposar de manera degudament argumentada aquestes
qüestions. Podeu reflexionar sobre quina pot ser la millor composició del Senat (és a dir, si en
l'elecció dels seus membres s'ha d'atendre la representació dels territoris, la dels ciutadans
directament, o fins i tot si en tot o en part ha d'incloure persones independents dels partits com
passa en alguns sistemes, que siguin elegides a través d'algun mètode determinat). També cal
identificar els problemes del Senat a Espanya (no representa realment els territoris, és una cambra
que en bona mesura duplica funcions del Congrés, les seves decisions són fàcilment eludides per
aquest) i els avantatges (dona ocasió de corregir aspectes en les iniciatives legislatives que no es
van tenir en compte al Congrés) i avançar algunes propostes de reforma dels problemes existents,
que en funció del seu abast podrien ser introduïdes mitjançant reforma del reglament del Senat o bé
requeririen reforma constitucional. A partir d'aquí, igualment, és el mateix alumne qui ha de raonar
si, segons ell, seria millor eliminar el Senat (per això caldria reforma constitucional) o mantenir-lo,
potser amb canvis com abans es va indicar.

3) Al següent text hi ha quatre afirmacions errònies. Identifica-les i explica per què ho són:

Un dels encerts de la Constitució del 1978 rau en haver fixat a la Constitució un mapa
autonòmic, de manera que quedés clar com quedaria configurat el model territorial espanyol.
Altres previsions, en canvi, no han resultat tan reeixides: el principi de prevalença del dret estatal
sobre l'autonòmic ha tingut molt poca rellevància pràctica a l'hora de resoldre conflictes entre l'Estat
i les comunitats autònomes. Així mateix, la distribució de competències entre els ens esmentats
seguint l'esquema de bases estatals i desenvolupament autonòmic ha estat una font reiterada de
conflictes que el TC ha hagut d'anar resolent al llarg d'aquestes dècades. Ha funcionat millor el
sistema institucional autonòmic dissenyat per la Constitució, que dota cada Comunitat d'un
Parlament, un Govern i un Tribunal Superior de Justícia propis. Queixa reiterada de totes les
comunitats ha estat haver de compartir un mateix sistema de finançament, ja que consideren
que les diferències entre elles justificarien l'existència de diferents sistemes. En qualsevol
cas, l'evolució de l'Estat autonòmic al llarg d'aquestes dècades ha pogut acompanyar-se de
diverses fases de reformes estatutàries, que en la mesura del possible han anat permetent
actualitzar l'autogovern i que en tots els casos han estat avalades íntegrament pel Tribunal
Constitucional, que les ha considerat una manera d'anar adaptant el model autonòmic al llarg
del temps.

1) “Rau en haver fixat a la Constitució un mapa autonòmic, de manera que quedés clar com
quedaria configurat el model territorial espanyol”: erroni. La Constitució no recull cap mapa
autonòmic, ni hi queda clar en absolut com quedaria finalment el model territorial. El que fa la CE és
establir diverses vies d'accés a l'autonomia que, en virtut del principi dispositiu (no enunciat
expressament a la CE però que inspira el Títol VIII d'aquesta) els territoris que ho desitgin poden
posar en marxa per constituir-se com a comunitats autònomes. Però a la CE no estava
predeterminat quantes serien, i la generalització a tot el territori estatal del model autonòmic era
només una de les solucions possibles, i també hi hauria cabut dins de la CE una implantació parcial
des del punt de vista territorial d'aquest model.

2) "Ha funcionat millor el sistema institucional autonòmic dissenyat per la Constitució, que
dota cada Comunitat d'un Parlament, un Govern i un Tribunal Superior de Justícia propis":
erroni. El TSJ no és propi de la Comunitat on es troba (com sí que ho són, en canvi, el seu
parlament i el seu govern). El TSJ és un òrgan jurisdiccional que pertany al Poder Judicial, que és
únic i de caràcter estatal. La referència de l’art. 152.1 CE als TSJ no ha de fer pensar que aquests
conformen algun tipus de Poder Judicial autonòmic, ja que el Poder Judicial, regulat al Títol VI de la
CE, s'estructura sota el principi d'unitat jurisdiccional (art. 117. 5 CE) i no ha estat descentralitzat.

2
Semestre setembre 2023 – gener 2024
 SISTEMA CONSTITUCIONAL ESPANYOL
PAC 3

3) “Haver de compartir un mateix sistema de finançament, ja que consideren que les

diferències entre elles justificarien l'existència de diferents sistemes”: erroni. Hi ha a Espanya
un règim de finançament comú, que afecta la majoria de les CCAA (dins d'ell les Illes Canàries
tenen algunes especialitats, aspecte a què es refereix la DA3ª CE) i un règim especial o foral,
derivat del que disposa la DA1ª CE i que afecta el País Basc i Navarra.

4) “En tots els casos han estat avalades íntegrament pel Tribunal Constitucional, que les ha
considerat una manera d'anar adaptant el model autonòmic al transcurs del temps”: erroni.
El TC no ha avalat íntegrament totes les reformes: només cal referir-se a la STC 31/2010, que va
examinar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006, i que va declarar inconstitucionals alguns
dels seus articles, a banda de reinterpretar-ne en sentit restrictiu uns altres.

Extensió màxima de la part teòrica: tres pàgines (lletra Arial, mida 11, interlineat 1).

2. PART PRÀCTICA

1. Cas pràctic

Busca els resultats de les eleccions generals del 23 de juliol de 2023. A partir d'ells, respon
les preguntes següents argumentant jurídicament les respostes i citant sempre tota idea o
material aliè que utilitzis per complementar el teu raonament:

1) El Partit Popular, formació política que va obtenir en aquestes eleccions més escons al
Congrés, ¿tenia dret que el Rei proposés en primer lloc com a candidat a president el
candidat del partit esmentat, per la raó indicada que el PP havia estat la força política amb
més escons? Es pot dir que hi ha algun tipus de costum constitucional sobre això?

No. No hi ha un “dret” de ningú a que el Rei proposi com a candidat a president el candidat del partit
amb més escons al Congrés, encara que això sigui el que passi la majoria d'ocasions. Allò que diu
l'art. 99.1 CE és que el Rei, prèvia consulta amb els representants dels partits polítics amb
representació parlamentària, proposarà un candidat a president, però el Rei té un cert marge de
maniobra i proposarà a qui ell vegi que té més possibilitats de formar govern. En cas que no vegi
cap candidat amb possibilitats reals pot optar per proposar el del partit amb més escons, però no
perquè hi estigui obligat o perquè a aquest li assisteixi cap tipus de dret a ser proposat. I si després
de parlar amb els partits el Rei detectés clarament que hi ha un candidat que no és el del partit amb
més escons però que compta amb prou suports d'altres partits per obtenir la investidura, proposarà
aquest candidat, i no el del partit amb més escons.

Sobre si hi ha algun “costum constitucional” al respecte, el debat ha sorgit en aquests últims mesos
perquè en el comunicat que va fer la Casa Reial el 22 d'agost del 2023 per explicar que el Rei
proposaria en primer lloc Alberto Núñez Feijoo (PP) com a candidat a president es deia que, tret
d'una legislatura, s'ha anat generant aquest costum de proposar sempre en primer lloc el candidat
del partit amb més escons. El comunicat va rebre crítiques en el sentit que la Casa Reial no és qui
per identificar i establir “costums constitucionals”, i és en tot cas el TC qui ha de dir si una pràctica
reiterada ha de rebre algun tipus de força normativa a partir de la seva consideració com a costum.
Els alumnes interessats en aquesta qüestió poden llegir l'article del professor Xavier Arbós “El Rey
y la falta de costumbre”, publicat a El Periódico de Catalunya del dia 23 d'agost o, accessible en
aquest link:
https://www.elperiodico.com/es/opinion/20230823/rey-costumbre-investidura-articulo-xavier-arbos-9
1258799.

3
Semestre setembre 2023 – gener 2024
 SISTEMA CONSTITUCIONAL ESPANYOL
PAC 3

2) Tenia així mateix dret el Partit Popular a que es nomenés president del govern el seu
candidat?

No. El nomenament del president del Govern no deriva tampoc de cap hipotètic dret, sinó d'obtenir
les majories al Congrés que l'art. 99 CE estableix: majoria absoluta en primera votació i simple a la
següent. Si el candidat no obté aquestes majories, el mateix precepte ens diu que el Rei farà noves
propostes i es procedirà de la mateixa manera, amb el límit temporal dels dos mesos des de la
primera votació, en què si no s'ha pogut investir ningú es dissoldran les Corts i es convocaran
noves eleccions. De fet, en les votacions d'investidura que van tenir lloc els dies 27 i 29 de
setembre del 2023 el candidat Feijóo no va aconseguir les majories requerides, per la qual cosa el
Rei va haver de tornar a fer consultes amb els partits i el 3 d'octubre va proposar com nou candidat
a la investidura a Pedro Sánchez (PSOE).

3) Podria el Rei proposar com a candidat a president una persona que no sigui diputada sinó
senadora? I una que no sigui ni diputada ni senadora?

No hi ha res a la CE que obligui el Rei a proposar un diputat com a candidat a president, de manera
que pot proposar un senador o algú que no sigui ni una cosa ni una altra. Compari’s això amb el
que disposa l'art. 152.1 CE per als presidents dels governs autonòmics, que el precepte diu que
seran elegits “per l'assemblea [autonòmica], d’entre els seus membres”. Per tant, aquí sí que el
candidat a president ha de ser diputat autonòmic, però això no és així a nivell estatal.

4) Tenint en compte (en aquesta pregunta i les següents) els resultats de les eleccions del
23-J, quines formacions polítiques podran, per si soles i sense comptar amb cap altra,
interposar un recurs d'inconstitucionalitat?

L'art. 162.1 CE atorga legitimació per interposar aquest recurs a 50 diputats i a 50 senadors. El
mateix fa l'art. 32 LOTC. Si observem la composició de les càmeres després de les eleccions del
23-J veiem que aquest número només el superen actualment al Congrés PP (137 diputats) i PSOE
(121 diputats), i al Senat PP (143 senadors) i PSOE (88 senadors). Només aquests dos partits, a
través dels seus membres en una càmera o una altra, podrien interposar aquest recurs. A la
pràctica, el recurs d'inconstitucionalitat, quan l'exerceixen diputats o senadors, és un instrument al
qual recorre l'oposició per impugnar lleis que s'hagin aprovat a les Corts gràcies als vots de la
majoria parlamentària que dona suport al Govern.

5) Quines formacions polítiques podran, per si soles i sense comptar amb cap altra,
interposar una moció de censura?

La moció de censura només es pot presentar al Congrés, per una desena part dels diputats (art.
113.2 CE i 175.2 RCD), cosa que, tenint en compte que el Congrés compta amb 350 diputats,
exigeix tenir-ne 35. Després de les eleccions del 23-J només el PSOE i el PP superen aquesta xifra.
Com és lògic, només recorreria a aquest instrument aquell dels dos partits que estigui a l'oposició,
per intentar fer caure el president del Govern pertanyent a l'altre partit. Cal recordar que en la
legislatura passada (XIV legislatura, 2019-2023) vam tenir dues mocions de censura, impulsades
pel partit Vox (que llavors sí que comptava amb més de 35 diputats), i que van fracassar totes dues.

6) Quines formacions polítiques podran, per si soles i sense comptar amb cap altra,
presentar una proposició de llei al Congrés? I al Senat?

Al Congrés ens diu l'art. 126.1 RCD que “les proposicions de llei del Congrés podran ser adoptades
a iniciativa de: 1º Un diputat amb la signatura d'altres catorze membres de la Cambra. 2º Un Grup
Parlamentari amb la sola signatura del portaveu”. Per tant, totes aquelles formacions polítiques que
tinguin grup parlamentari propi podran presentar una proposició de llei sense dependre de cap altra.

4
Semestre setembre 2023 – gener 2024
 SISTEMA CONSTITUCIONAL ESPANYOL
PAC 3

Actualment1 són: PP (137 diputats), PSOE (121), Vox (33), Sumar (31), ERC (7), Junts (7), Bildu (6)
i PNB (5). Les formacions que estiguin al Grup Mixt (3 diputats dels partits UPN, BNG i CC), en
canvi, no depenen únicament de si mateixes sinó que hauran d'estar d'acord amb les altres del grup
per impulsar proposicions de llei.

Al Senat, l'art. 108.1 RS ens indica que “les proposicions de llei que es deguin a la iniciativa dels
Senadors hauran de (…) anar subscrites per un grup parlamentari o vint-i-cinc senadors”.
Actualment al Senat només hi ha tres formacions polítiques amb grup compost exclusivament per
cadascuna (PP amb 143 senadors, PSOE amb 88, i PNB amb 6). Moltes altres formacions s'han
posat d'acord per formar grups parlamentaris de més d'una formació, i també tenim el grup mixt 2.
En tots aquests casos de grups compostos per diverses formacions s'aplica allò que dèiem abans:
no depèn cadascuna de si mateixa, sinó que hauran de comptar amb l'acord de la resta de
formacions del grup parlamentari corresponent.

7) Quines formacions polítiques podran, per si soles i sense comptar amb cap altra, plantejar
al Congrés una pregunta al Govern? I al Senat?

Al Congrés, l'art. 185 RCD ens diu que “els diputats podran formular preguntes al Govern i a
cadascun dels seus membres”. Per tant, qualsevol diputat ho pot fer amb independència que
pertanyi a una formació política gran o petita, que tingui grup propi o no. La mateixa resposta hem
de donar al Senat a partir del que ens diu l'art. 160 RS: "els Senadors podran formular al Govern
preguntes, mitjançant escrit dirigit a la Presidència de la Cambra".

Extensió màxima del cas pràctic: dues pàgines (lletra Arial, mida 11, interlineat 1).

2. Elaboració d'un vídeo

Llegeix l'article del professor José María Porras Ramírez titulat “¿Está en crisis el Estado de
Derecho y la separación de los poderes por un ejercicio distorsionado de las funciones
parlamentarias?”, publicat a la Revista de Derecho Político, núm. 117, maig-agost 2023, pàgs.
43-72. Pots trobar-lo a la pàgina web de la revista
(https://revistas.uned.es/index.php/derechopolitico) oa la pàgina web de Dialnet
(https://dialnet.unirioja.es/.)

Al vídeo es pretén que l'alumne/a valori la importància de la divisió de poders en el marc d'un Estat
de Dret, així com les seves implicacions amb altres vessants de la forma d'Estat, com ara la de
l'Estat democràtic. Sota aquest marc, es vol que localitzi les causes del fenomen pel qual el Govern
ha guanyat pes a Espanya en perjudici del Parlament, causes que l'autor enumera (la
deslegalització, l'ús inadequat dels decrets llei, els excessos en la inadmissió d'iniciatives
legislatives procedents de les minories parlamentàries, la prioritat en la tramitació de les procedents
del Govern, l'ús abusiu del dret d'esmena o de procediments inadequats, la devaluació dels
mecanismes de control del Govern pel Parlament, etc.). Es vol que l'alumne/a, a més de
localitzar-los, els exposi i valori breument, i que finalment aporti la seva pròpia opinió de conjunt
sobre el problema identificat i sobre els seus efectes en la separació de poders i l'erosió a la que es
pugui donar lloc, amb la consegüent reducció de les funcions reals del Parlament, que no oblidem
que representa directament els ciutadans.

1
Dades del Congrés i el Senat en data 4 d'octubre de 2023.
2
Vegeu la informació sobre tot això a la web del Senat:
https://www.senado.es/web/composicionorganizacion/gruposparlamentarios/composiciongruposparlamentario
s/index.html
5
Semestre setembre 2023 – gener 2024