INVESTIGACIÓ I AVALUACIÓ EN L’EDUCACIÓ

PRÁCTICA 3

ACTIVIDAD METODOLOGÍA COMUNICATIVA

1. ¿Cómo definiríais el giro dialógico y qué consecuencias prácticas creéis que se derivan de
que las sociedades se vuelvan cada vez más dialógicas? Para desarrollar esta actividad hay
que leer al menos el documento PDF "giro dialógico metodología comunicativa" y
profundizar en el concepto. Desarrollar una página.
El gir dialògic, segons Vygotsky, en la societat i en la ciència consisteix a passar de
concepcions simbòliques a teories de la comunicació com a principals factors
d’aprenentatge. Segons la concepció dialògica de l’aprenentatge, per a poder aprendre
de les persones necessitem tenir situacions d’interacció (Campus fad, 2014).
“El aprendizaje dialógico se produce en interacciones que aumentan el
aprendizaje instrumental, favorecen la creación de sentido personal y social,
están guiadas por principios solidarios y en las que la igualdad y la diferencia
son valores compatibles y mutuamente enriquecedores”. (En Aubert, A.; Flecha,
A.; García, C.; Flecha, R.; Racionero, S. (2008).
Vygotsky, en la seva Zona de Desenvolupament Proper, referent a l’educació, esmenta
que persones adultes sense coneixements previs, poden aportar noves idees
d’ensenyament totalment vàlides.
“La distancia entre el nivel real de desarrollo, determinado por la capacidad de
resolver independientemente un problema, y el nivel de desarrollo potencial,
determinado a través de la resolución de un problema bajo la guía de un adulto
o en colaboración con otro compañero más capaz” (Vygotsky, 1978, p. 86).
Els set principis bàsics amb els quals es basa l’aprenentatge dialògic és; en primer lloc,
el diàleg igualitari, Habermas (1987) esmenta que, les contribucions es tenen en
compte i es consideren segons la validesa del seu raonament, no depèn de la posició o
estatus social de la persona. També es basa en la intel·ligència cultural, la
transformació, la dimensió instrumental, la creació de sentit, la solidaritat i la igualtat
de diferències.
La societat actual cada cop és més dialògica perquè els antics espais de poder es van
substituint per espais de negociació i de consens on es tenen en compte les crítiques
INVESTIGACIÓ I AVALUACIÓ EN L’EDUCACIÓ

portades a terme per totes les persones en condicions d’igualtat, per tant, les
conseqüències pràctiques que es deriven d’aquesta societat considerem que són
positives, entrem en una societat on es tenen en compte les diverses opinions de
manera igualitària i sense distingir races ni sexe. Aquesta no distinció i acceptació de
les crítiques de totes les persones permet que entre en joc la igualtat a les societats.

2. En el documento de organización comunicativa podéis ver cómo se organiza una

investigación que utiliza metodología comunicativa. Aportad vuestra visión crítica al
respecto, es decir, valorad si veis factible este tipo de organización y las ventajas e
inconvenientes que encuentráis dentro del ámbito de la educación. Para desarrollar esta
actividad hay que leer como mínimo el documento "organización comunicativa". Buscad más
información al respecto en artículos que han utilizado este tipo de organización de la
investigación y desarrollad una página.

Crear un consell assessor ajudaria a obtenir diferents punts de vista i diferents perspectives
sobre la realitat en una societat. Aconseguiríem que hi hagués una barreja positiva de
coneixements, d’opinions, d'orientacions, etc. Seria una manera de tenir en compte totes les
veus de la població que participa en la investigació i així crear unes conclusions que incloguin la
seva realitat, per tal de poder transformar-la posteriorment.

Creant grups operatius de treball beneficiaría a dur a terme tasques concretes com elaborar
teories, establir metodologies, elaborar anàlisis, etc. La seva missió seria aportar coneixements
en aquests aspectes concrets per tal d’organitzar la feina i elaborar bones propostes per poder
debatre després amb el consell assessor, és a dir, amb la societat investigada.

Per tal de poder ajuntar posteriorment tota aquesta informació, els del grup d’investigació
s’haurien d’anar fent diverses reunions per tal d'elaborar una anàlisi del treballat fins ara,
poder debatre si s’ha de canviar alguna cosa i arribar a un consens de totes les propostes que
puguin sorgir. Després, serà important comunicar tot el parlat al consell assessor.

Personalment, creiem que aquest mètode comunicatiu és molt positiu per als treballs
d’investigació. El fet d’incloure a la gent de la població investigada, ajuda al fet que realment
ens introduïm en la societat del lloc i la seva realitat. És crucial entendre des d'una primera pell
INVESTIGACIÓ I AVALUACIÓ EN L’EDUCACIÓ

quina és la seva situació, conèixer les seves opinions i les seves circumstàncies per tal de,
després de tenir una idea clara de la seva realitat, poder transformar-la correctament.

Així doncs, creiem necessari mantenir aquesta comunicació entre el consell assessor i el grup
d’investigadors. El treball en equip sempre és positiu i més en aquesta situació, on el grup
d’investigadors el que fa és analitzar la realitat d’unes altres persones, i per això és necessària
la comunicació i l’entesa amb les persones investigades.

3. ¿Cuáles son las principales diferencias entre las diferentes técnicas (comunicativas y no
comunicativas)? Para desarrollar esta actividad hay que leer al menos los documento
"cuadro comparativo técnicas recogida información" y "técnicas de recogida información
comunicativas". Podéis desarrollarlo en forma de cuadro comparativo o mediante una
explicación de cada una de ellas.

TÉCNICA COMUNICATIVA TÉCNICA NO COMUNICATIVA

- Vol interactuar - Vol narrar

- Utilitza el diàleg, reflexiona i realitza
interpretacions
- S’enfoca en l’enteniment i reflexió
- L’interpretació és igualitària
- La persona investigadora recupera
experiències.
- Generar informació
- Busca transformar
- Utilitza el relat d’etapes o episodis
- S’enfoca en l'interpretació d’una
experiència
- L’interpretació la fa qui investiga
- Vol captar totalment l’experiència.
- Obtenir informació
- Busca comprendre

4. Análisis comunicativo de datos. Explicad en que se diferencia el análisis comunicativo del

que se realiza habitualmente. Cogiendo la problemática que utilizásteis para la primera
práctica, desarrollad un cuadro con categorías de análisis y las dos dimensiones que
caracterizan el análisis comunicativo. Debéis explicar las categorías y como se conceptualizan
las dimensiones en vuestra temática de estudio concreta.
La dimensió comunicativa és allò que li permet a l’ésser humà comunicar-se amb les persones i
entendre’s. L’anàlisi comunicatiu es diferencia del que es fa habitualment, de tal manera què
INVESTIGACIÓ I AVALUACIÓ EN L’EDUCACIÓ

actualment, es pretén acabar amb els prejudicis i les diferències socials que excloïen algunes
de les opinions socials.

GRUP DE DISCUSSIÓ EXCLUSOR GRUP DE DISCUSSIÓ COMUNICATIU

El grup de discussió S'obté la informació sense Es genera conjuntament el

es realitza un cop buscar el consens. coneixement científic.
passades les
enquestes al carrer.

La veu de les L’equip d’investigació Les persones investigadores tenen

conclusions la interpreta la informació donada veu en la interpretació de la
tenim nosaltres per les persones investigades informació que han aportat.
(investigadores). (enquestades).

5. Coged la actividad 1 y sobre el mismo tema de investigación que planteáisteis desarrollad

un guión de relato comunicativo de vida cotidiana y uno de un grupo de discusión
comunicativo. Plantead entre 7 y 10 preguntas que pudieran servir para conseguir demostrar
vuestros objetivos y pregunta de investigación.

PLANTEJAMENT: ¿HI HA FAM A TARRAGONA?

PREGUNTES:
1. ¿Disposes d'estabilitat econòmica?
2. ¿Quantes vegades a la setmana vas a fer la compra?
3. ¿Quants àpats fas al dia?
4. ¿A quantes persones alimentes a casa?
5. ¿En el teu dia a dia et sents cansat?
6. ¿Sents que menges d’una manera adequada per al teu cos?
7. ¿Quin és l’aliment principal a casa?
8. ¿Sents nàusees en el dia a dia?
9. ¿Has sentit falta de concentració o marejos?
10. ¿Coneixes l’existència dels bancs d’aliments?
6. Bibliografia
APRENDIZAJE DIALÓGICO. (2014, 6 enero). Campus FAD. Recuperado 19
d'octubre de 2022, de https://www.campusfad.org/blog/accion-magistral/aprendizaje-
dialogico/