Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Garcia Oliver 1

    Uploaded by

    oscar santiago rodriguez
    24 views10 pages
    Garcia Oliver 1

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document
    Garcia Oliver 1

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    Download as pdf
    24 views10 pages

    Garcia Oliver 1

    Uploaded by

    oscar santiago rodriguez
    Garcia Oliver 1

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    Download as pdf
    of 10
    Joan Garcia Olver (Reus, 2902 Maxie 980}, ll una familia melt pobraijove emigrant aa Barcelona de Ginals dela Pri ‘mera Guerta Mundial, avatserdconegut entre els militants dela CNT ies convert fenuunanarquita ace, Enple piso his- tori del opistolerismen,partcipara en di versosatemptasviura coma reolucionari profesional. Detingut i empresonat el fou aliberat en proclamar-se a Replica lavors torn’ a Barcelona on va esdeve secretai dela FAL Antestat de nou, vasort dela press després del wiomt del Front Po- polaritjulil dli536,impusilaformacis el Comité Catal de Miliies Antifeixises ‘onganitz8 la columna Los Agulluchos, que ‘aria al font dAragé. Amis representant la CNT-FAL, va ser ministre de Justicia du rant el govern de Largo Caballero. Exliat Hany 1939, s'nsall a Suéca, 2 Venecuela ifinalment a Méxic, on va mont avler Diez jearcelona, 1965) és doctor en Historia Contempordnialcencat en Flo- sofia Lletres.Especilista en histria inte lectual, sobretot del movienent ibertar.é5 autor delibres€assigececa, una biog fiasobre Salvador Segui articles acadtmics, tha partcpat en dversesobres collectives. Membre de Grup de Recerca en Estudis Nx ‘ionals Politiques Culturas i confunda- dor del Seminar ftaca dEducacé Critica, collabora als mitjans de comunicaié ha exert coma docentaFescolapablicaiala Infantesa, adolescéncia i primera joventut (1901-1919) is records dinfames de Jou Garcia Olver porn ser molt co Frans als de a majora de i eva generac. Una existxeia friar fue gvavaa Fentorn del reba Jomades de dev, onze idote hoes Hpaluns a dissabe Solaris de subsstencia. Explotaci infantil Agus historadorsteninen a peserta la Catalunya del 1900 ‘om una socetat modema dns una economia dinamca i prospera Sanat com suceeixatren d Bwopa a industriatzae@ shavia fonameniatsovint en un empobriment sobat de camperlsempe fos ers cutts insalubres, un bruseempitjorament de les con {ons devia salut, que es reflectexen, per sar una estadisica prow clognent en una esperanca de vida que se stuava al volat feb wentacvuit anys la cistat de Reus de princips del seg >< SIicaleula entree 12 il 14 pe cent de moralitat infant rt ax Tig ambe a Tabstneia aseguranca médica ‘ala pobrest ext ra que, inst tot, dea fora de Fabastqualsevol medicament. En ies primes paginesfaqueses memories, Garcia Olive ens mostra quest it panorama amb tota crus. Relaconades amb FesplotaisInbora gad a a revluci in duel depts hi ha malate associades ala misra, com el iquitisme oa tuberculosis consiaa, tame, que un elevat perce tatgerecore ala prositucisen cas de pendrin opateix abusos 2 nan dencarregas per manent la ena, Sih aegeixenunes taxes ‘Ganallabetsme dun 60 per cet, especialment entre les dames es ‘olartzac ds reu | pearia, com veurem a través del queens ex pliquen aquestes memories. Allo habitual és comengar a reballar& partir dels waito now anys als tales, es fabriques el serve do. mesic. Es un mon host, dur, injust, que es desenvolupa sobretot a latmiemperc, ones ressentiments les desconfances de classe semblen un vole a pane despot, ‘Un dels episod histories que marca ifantesa den Joan sla revolts del 1909, Tanomenada Setmana Tragica. El detonant és [ventura colonial espanyoa, quan es mabilizen reservists casts ‘amb familia per anar af guerra del Rif, om moren mers de sl dats de Meva Tots son dexracclo hua, pergue noms es rs po- en desiura-se dn pends lang serve mula gris a redemp- i en metal ie de 1.500 pessets (el valor una cas o el slat una fina de qulifeacio mitjana,inabastble pera qualsevolf- nila crea pages. Les danes eneten una revolts per eat que els mars sguinemibrcats, Un incipient moviment anarcosingia tsa leclara a vaga genera. Aleshores, se susceextssten are de Catalunya un combat desigual ene TExercit i obrersdesarts | Aesonganitzats, del qual el Garcia Oliver de et any és testi Invexteu dus ligons: que qualevel sta ha dear ben orgaitea- da que cal torareop pe co, bal per bala. Joan Garcia Oliver sembla un bon slumne, Tama, com és habitual en aquelia epoca, comencaa teballat ben ava. Com passa Tumba la majoria dela seva generic, la sev fortis sera auto dacs. El mom associat ober we els seus propis mecansmes ate neus, tertiles, cursos nocturns, lectures, discussions, prem l= berria molt bes. iat ania fet-s amb una cultura, sovint amb un accent soil, redactaa pels mates milantsanargs- tes, alguns peviodstes intel eeualsInbertaris o meses raciona lise. Dialgura manera acura evoluss van molt igades,en lmon anarquis, Garcia Oliver decide ferse camber una activa que desde invistbiltat, permet escolar, observa, pe tne, aptente motes co- Se. Aind vol dir saber exteure informa vlisycontse ls mane- sels costums els capteriments dels relacons social. aber com Pensa i com actun cada classe. En el cas del de Reus, aquest ofc I _ Ic: a eeepc en es rms alae, un np ql mpm conmpe hema pines ec en nun spec ery, conpona avs cna Se tsdcinmen eat ia ros soln Scroomadsme org una mena dc ees ec ec coe cs eee Teel gun nce dere Ber cde sprit, acmpinron peat Foe eps cna inv sc ato “iia Belov pera el 1917, n ple eect Pianta eng irs etn cnc au ep en ec, un pent mover auonomis testes mobicaon sclera acre dei fen pen gue ral una rem eFrs ban Tabor ptr. Ea pln de canes, eae, pecs at Bos gece iu cp ecm cn pia es toes Ucar ea. on come pres sparc tun oshconsme dein es els a heualahave potencit gran oportuniats empresa, Les fabrique rebalaven| amb intenstat per abasr els contendents de tt allo que esfors belie elsimpedia oben uniformes, complements, maguines, fins ‘ot tmes | municons. Ata be, la majora dels industas caalans van actuar de manera oportunista la qualita dels productes era basa els preus erenelevas, Yan obtenrgrans bene que no es ‘van reinvent, sing que es van malbarsaren despesessumpeniis: residencies esi, atomobis, xampany, prostitutes dele, Pra e> lament, Pespanso econamica hava dispaat a inflaco, de manera aque la csellabascashavia apujt ere els anys 19003 1917, un 40 percent de pesees constants, mize que, er conta, ells als haven dismintun 3 per cent agitaisobrers tabs etava mediatizada per la Peimera Ger +4 Mundial, Barcelona era acuta amb major densitat despes dsl ‘continent, I aquest, sont, aiven les wages en conrad les in dstres que subminitraven material als seus respective enemis. Mentrestant aribaven notices inguietants de Russa la eva revo: Tei, Laut semblava a pune desl. "va esclatr un parell anys mes tard el 1919; quan la guerea ‘europea va acaba, van desapreier les comandes” Va arriba ung ris economics soba acompanyada de canvis en el mapa polite «Europa, amb noves nations sorpdes dela descomposct de vel imperis, ntentsrevolucionais x Alemanya, atl, a Hongia et descompea, a Rusia. Barslona no en seria excep. Amb esencadeant duns quant acomiadaments es cine del prt ‘pal empres elec, La Canadenca,esdesencadena una vag ge eral de quarant-tres dies fs que, davant a por de Testensi re ‘olucionara, Madrid imposara un aord que impliar assoliment de la jornada de wit hoes Talberament dels mes de tres mile ‘edtesdetingut alcatel de Monyjut, Es una gran vita pt a la ineipient CNT, la que sera Torganzaco anacesindicalisa mes !mporant del mon, dela qual Garcia Ove formata pat 1a victoria de La Canadenca sera un mitage a patrona abo {ej incomplira es acords.imtensficara un conflce civ, amb se mereears i cobertur de la policies autoritats que des. fermara una mena de guerra social en a qual mortancentenas de persons Sens dubte, magrat que Gatcia Oliver no ho expt, hy Daticipar ser detingut per primera vega en un d'agusis nc. ents sobre els qualsnoensofrcixcap detall Ingressra per primera vepada ala pres capa vu any. En ‘aquells moments, la Model era conegua ene es anarquiste com sla universitat del carer Entenga, perqu®es va conver en unin tensespai daprenenaigei en mols casos, de professonaizaci te volucionaria Al costat de palisses i maltractaments que genera ‘essentiment i anims de revenja, el pas pe la peso eonerea res, Pectabitat ence a miltancia, una mena de cerca de bona con uta ben. Tab sea un espa c'aprenentatge de Fautconga. titzaci, es rebri una bona formaci pita cular a mane dels aniltans més veterans, cults sav. Al seu torn, genera vincles de soidariat | potenciara conaciestanbe am ele dines co "uns. Deft ser frequent que alguns ladres i assassins exdevin uin anarquistes, mentre que mols anarquists dsposaran dela 'nformacio els noms necesaris per oben elu, armeso quae _ cos que permet omar coperebus. Men ger ontina pee carers de Casha, com shes doeceis crn cura apres mb quale pein, oan Garo iq aves coniements expen e abliaran poker experinena cbr ins de eve. 7 La ronya D'UN REBEL “inc set anys. Vag les classes de primera ensenyanca a I's ‘ola publica. A les cine de la tarda, els lunes surten al car rer. Seria bona hora per berena, per hauré de prescindit-ne perqu’.casa meva no hi ha nings. El meu pare, la meva mare ‘ls meva germana gran estan teballant encataal Vapor Nous Ta petit, la Mercedes, qui sap on deu ser, possiblement fre ganten alguna casa de res. falta de berenar, jugar, acer fins acansar-se. ‘Alaprimaveraal'stv i fins tot latardox, mentreespe- rivem que fossn les set del vespre, quan sortien els obrers de la Arica, ens posivem a jugara la clot, al bait ales bales, amb la vrolla, les quatre cantonades; menteestant, les noies ‘es divertien amb les sevesclissiques rollanes i, de sobt, es posaven a edrrer ia xiselar, com orenetes. Els pares arriben de la feina, pugen lentament les escales que portena lala, de mobles pobres, jagos fets amb matalas- s0s de flles de panotxes de blat de moro, amb iMluminacis doméstica que, amb el temps, ha estat una antologia de la lum: llums d’oli,espelmes i pots de carbur Barts 'obrers, fon encara no ha aribatel gas ales eases, mole menys elec” Per quan arriba Phivern, amb vents gelats que buen pels carrer, sencongeiten ls nims de ens i nenes, que caminen Srrcerss elven oper les exaen De vegas erg 2 Thiver st sent més avi fam quea Vestine ores tgapatde mois que eperven ee pars ala porta del Vapor Nou. All hbaviuntram de pare calentonaperom ta tava escafor del torr els vapor soren pr ub gue donevalcareraunsvint ine cenimetes de era Sen dos quarts de st rex quarts. Com ign arbar leset per als ois amunteat!Perguel fed avanga en ile: guests: Quanaulv el et dls mananyespeopetes Res, lagent dei Com bac joaet de Prades= Egan, Zar, moe engunetls ine alarm pasate el apr ils ales que es barejava amb cque sorta del tuk dea parce finalment I srena anuniava el final dela jorada bora Jornada larg dele st del mata les sctdela rds amb una hoa pe exmorear una hora maja per di ‘Unad'agueles tarde defied punnanvaaribarenel seu cots rat per dos cavals amo dela abi, Jan Taras fil amo velh que via oc per li ea jon Tarts pare ‘An siulet dl corer rv obrila porta gran dela brea el cose shiva fica Vamo va senyar ol porter per permeate gee cl de em xii paneer de por €l porter de mal humor ens va crfar que toqussin el dos alla. a El grup de nos vam sori daparats carer aval en dre Sal Basor En arbar als cantonal vag ata —Deixem de rer Qué us semblsl renquem los dela ports pedraisi dense l care ales tongues? Tes vam fer mara cere sn srs de compromesos en una conpiracie Vn revoir pedis later sence pie ter Sleniosiment ens vam acta a a pots de a bic ‘am mirara un extemal deleareri,segurede lanes. traimpuitay cin braces vam lanar pees al focus Esa sentir un pally itor suit nn peta pj de frage ments de vide: Nen enc haven comengat I goers tots desis Ialgst queens vam poss acérreren ; fran adie sess aver guys pr Mlle la vida» Perqt, al cap de wes dies, ns vam pameunir al cosat de la boca de sorta de vapors, il oc haa et sean. Vag nota gue la mevs fain anes nranye La are sonora dsl que vere de veges ela veiesforgan-se pr no prs, Biss mol tis om ompre ein sia fa fon punt invisible. A les meves germanes les veia tists i ren est se canine lors No wal gues lgrimes em ving ll El el doctor Roi se hs ana, Com un xvi ha di Tis pares 1 veg mot malament. Te meng En cr cao un gaiebé mo sap qu dir pergu es pos que tiaven queen com bens per tot ide Wa torarales one dela ty com hava promés ivacon- firmar que ea mening A mem van fer evar mole va pero s comprar dev cine dels evapora nes net Peres que sestara morint. Capris d'un got Hetdevacaacasa bres an mal iter una cosa an vce sortir al carrer, encara amb les estrelles al eel. Eva hi- sei lr Jonson po leave fer de acs pr qos ela aa an Tay comprar quan uses scales pda algide let decir, acaba de tmunye! mes brat Per havin de se de vac Jono avia tat mala de vac peg cara novi prou ma lt praevia pl megs Lade cba havin iver tmteior por eur sain scm curava un ele molt fre Magna tompace de cara on lope dsgullale. ero nomi stevia on poner que er prcurar en Pre. sie mation aig aar a buscar el de cntms de let de tac. El re din apr eit ltemptai depen Sreungloperd'uqualls Hy, queenears eve eneuron, ‘Agel mate dia en Pere va morc Quan elvag eure pout din lateva cane dep pina de Hane ag ton qe se iencongael cor Perum momen vag pear qu aa morten stars fala del popes dele que havc Vatenirn spel mot humilen un cones amb ic scompanyament dela mova rama Ea frau el am seq a peu fin al cements: Cendema iva ora Ella port en rg a pada rude fer fon haa com Prat on pare dines de sve gaol en pa a {Goan ivan ara een es quate dea ada Hcemene dese enor, na sat dls mors. Ade {equa stand agra ena imeion monument imponents te linn asenyaaven Penpaament dee kines reidnce dls molt is: Impressions el pane de arbre lane cet ls ls Odea propia de rica dl Vapor Val Aconinuaco eda fateni el deta faa Que did activa tan dveses com adiplon tna lnc, que selva ona esa essa dep dade gic mole me, xponcnts tts onsen el Iueporaie laronbe ‘Vim aria alloca mera german ij. ra una eanesa szabuds obi gue contervva ec a freacor ate Femogia All Com eranat rh ven es da ae ue +h have dposta. Tat de gent pobra, de ulont Asa pints de nee: Lamers ean Evia ota segona mare agenllaasbrelstenalavora dela grantor te vafrun fora abn ode feo quc hava peat em beam lanl Quan ahve aaa eee vaclearamb foralacren Despre vanar colon pete teal vltn con ream com l rants a prtacna Faull on deeeny, gu coons lcs sea epee ta Fine que per rots del tmpa, sre nove oer rasesen el mateixlloc i novament seren collocats els f dels pobres formant eseales {Larmor poce importincia. Prd per que nomésté poea jortincia quan es tracta de la mort dels treballadors? Lla- jo n0 sabia res sobre fa vida ila mort. Em va semblar durant els dies de pluja,c1 meu germanet ies que forma- “scala amb elles mullatien molt I vaig notar que unes jmes malt grosses em sorten dels ull 1909: 1A SETMANA TRAGICA sun estiy cid, com tors els estius. Perd aquest del 1909 eth reescalfat. Circulen mots eumors, alarmants toss: «Alla “Melila.», «Tots la culpa lat el clergat..», «Cal acabar amb totd'una vegada..» "Reus va ser sempre wna ciutat liberal. Fins itt rebel, En 1 seu Centre d’Amies, punt de reunié dels anarquistes, shi 42 celebrar el Primer Certamen Socialist d’Espanya (bell eufemisme que encobria la ideologia anarquista dels qui hi ‘an participa), que va aprovar que la cang6 Hijos del pueblo fos declarads himne oficial de Panarquisme militant Julil del 1909. S*havia declarat Pestat de guerra, perqué a Barcelona cremaven com torxes espésies i convents. Colpia lacalori'ansictat. La Guardia Cvil,a peuiacavall, patrull vi pels carrers i les places i no permetia que s’ai formessin grups de gent, Els carrers importants de aciutat, com els Ra- vals, Sant Joan, Major, Montero, els nis empedrats amb llambordes de grant, "havien regat amb sorra perque els valls de VExereis no rellisquessin quan perseguien els evol- ‘Sense ser dia festi, a casa meva hi havia més quietud que cen diumenge. A causade la vaga general decretada nose sabia per qui, nings haviaanat a treballar. Per foragitar el slenci les meves germanes van comengar a escombrar les habita- ions amare a esa cin pre vate sees tris de plea es vaca aparcls forts dele part tera. Jorondetlsporaamb nim desoniedpaeal corey Lamarevaremgar avai nose sural career Em sents? Si, mama Epromero quem pasaré del veut am que no em va dir es mea bri sport ag bai els tres rama decal, Tan bon punt aig soa ee em van pasar pr devant dos ober joes amb rita pana, lon spardenyes. Anaven dei cap al carrer Gut de Alea que dsembociva aa plag del Rel fants a pase 1m comengven cpio del inet de Caades de —Sogur que evan di de consenranos al plas de ‘Rei? —va preguntar un a l'altre. ms Si, perio em vandanar el don evalvers Em van niger els dos joves ober: De bona gana me sthauritanar amills Vsigveurequ abun darian Cat de Alia graven ala deta cap ala laa el Re No ba cover seus specs de re ees, d'un aloe ordaors que haven de srl d ls teceraes es soa, {ara sormaven tt dos core, desfen cami Ua va ated Mend! Sin aut 5 va emia dexcrega impeuoss de tects El dosjoves san iar decals soldat van dispar dae ‘eae la crepe seu revolves. Em vag qudar hip, shan davant agus ams quae Esvanon- tir el galop dels cavalls. —Anem-nos-en per aqui—va dir un, Fills de..1 Noes pot, amb Extreit —vaexclamarV'alre Tes van ficar per la gran portalada del negoci de pala dels “Mangrane, que, per aqui conegués el cam, conduiaal paseig de les Palmeres, que portava als baris exteriors del Bassot, cegament de cases humils ques’strenyien en earrerons soldat gnorven aquest sort del ec dels Man- Eien qu un opora Doe sola van estat aval el eaporal ds a ordenar: SSSexque loses devenbaver aaa dare de es ba- de pal Si oposen resistin enegurlos une ela pn ela otras ecg jo psi eure una cael que pastavasentirho tr Finalment, carats de buscar dare les bales de pall els soldat an aprtne, No his gu Segorment an escapst pe ns pati done paseg des Palmers. Quip on 6, Lai setallunyar-seglopant Demis en mic, van parse als fines clcape de wins venes qu ean po br quan popu fit —deen guns Bes can punt '—va cridar la mare des de la finestea. Larrenenr ‘Acabo de fer onze anys i sense més estudis que els correspo- nents ala classe superior de I'escola primaria, em preparo per entrar a trebalar de meritori —aprenent, missatger,escom= brisire—a les oficines d'un negoci que va ser —ija no er2— una gran marca de vins de taula: ’anomenada casa Quer. Els Quer eren d’una familia de bona gent. Bones persones que treballaven en els cellers de vins, filtrant-los,clarficant-los, fran lve boesipeh Hi vaig entrar guanyant un duro al mes. I era com una cavitar que em feiaaquel grup de bones persones, Tanmateix, no tenia un moment de descans de les vuit del mati les vuit delvespre quella ocupacié no constituia un aveng. Portava dos anys de meritori cada da feia més feina de despatxi, malgrattot,a finals de mes seguien pagant-me un duro, Sempre envoltat de bona gent sense cap millora al sou, Quan podria ascendiren ‘unaoficna que només tenia un oficinista, Domenech, jun aju- dant, ue era precisament jo? La casa Quer era un pou i una ratera. Que podia fer per sori dalla? Desitava fg, per ‘molt lluny,almenys tan lluny com senta dir que es trobava Barcelona. Quan algun diumenge me n'anavaa passejar fins a Ia Boca de la Mina i mirava la sortida d'algun tren, no podia cevitar la gran emocié que em produia aquella espacie de larg, ‘cue ques esmunyia ipidament cap a Madrid o Barcelona ‘Tot d'una es va presentar Vocasié d'inentar-ho. Ja fia tes anys que treballava ala casa Quer. M’havien augmentat cl sou a dos duros mensuals. Un dia vaig demanar al senyor ‘Ventureta si podia fer-me el favor d'avangar-me el sou de dos mesos perquv a casa meva necesstaven diners. Em va donar cls quatre duros. Després de dinar en comptes ’anar-me'n a Voficina, em vaig diigir a Pestaié per agafar el tren de les dues de la tarda en dieeesié Barcelona, Era un més dels mots fills de treballadors que fugien de casa sevs. A tot Espanya passava cl mateix, A’ Catalunya, la cosa no es considerava rev. Se solia dir =Se'a va a vendre safrie pergut els vene- dors de sar anaven de pobleen pobleoferint la sevamerca- deris. Vaig aribara Barcelona al eapvespre. No em va impress ‘onar gure. No coneixia a nings i em vaig posar a pensar on passaria Ia nit. Lendema tenia previst marxar cap a Frangay ‘com que estava en guerra, suposava que em seria fil trobar en qué guanyar-me la vida. No em preocupava P'idiomas feia rigs d'un any que m’aixecava ales sis del mati per estudiar francis amb un petit libre de pregunts i respostes. Caminant, aig topar el cinema Triunfo, m’hi vaig iar i hi vaig estar fins que el van tancat. Vag tornar a 'estaci em vaig scomo- daren-un bane Des que el tren va entrar la provincia de Girona, vaco- 1 ploure de manera pertnag. Vaig comengara sentir ertainquictud, Als meus tretze anys, sol pel mén, en- de gent que no coneixia i que eludia em sumia en una ‘somnoléncia que procurava allunyar per temor a no tar-me de P'arribada a Visjuiga, on havia de baixar del I plovia quan vam arribar a aquestapetta poblacié. Que ia fe, plovent i sense paraigua? Em vaig dirigir aun tren mercaderies ja ple jem vaigenfilaren una garta.Vaig es- ‘que parés de ploure. La veritat és que em sentiaenfon- fracassat. La meva sortida no podia conduir-me enlloc. ‘mareat de casa per desllurar-me de estpida vida de ‘meritori I em vaigadonar que no havia de pretendre anar més Tay. Flavia de tornar casa buscar una fina que em perme- tés ser independent. {Quan la mar om va vere va fer un crt alga em ve bre ab igsimes ls lly gu que les moves germanes El ue de nen les va pata magres, ore de pate ate eM eco codiiment des del gon ia amigas: “en poc ha dura, vendre sal aig eballar encar uns quants mesos més 3 casa Ques, que no van posar objections al me reltograment alain Enanar coll core, pasa sempre pe davai Je Iafonda Nacional: El propia, que fea de einer, pas a part del ada mig endormica ala porta de Festabli- mont El sig desperar Noe donaria pas eina ala fonda—Iivaig pregunta Quins casaliat! Avent ha dena ajudat de cine ‘gravis eballar de remaplats? Amb temps aprendrics ae einer. Pos comencar demi ess? Son quatre dros Almesiels te pats dl ia de ran. Ta feina ajudane de ier dur. Ales wit de maa ruamb el props! mereat pala compra dies de ver dlrs fits, een, pel alins coil Tot ho anava po- sant dins Penorme cistell de vimet que portava penjada a PPesquena. Tanmatei, all no era el més pesat Lacuina d’una fonda era com un infern. A les hores dels apas, queien sobre Vajudant muntanyes de plas, més a neteja meticulosa de les paclles ils cassoles. Em vaig adonar que la cuina era la feina més dura de la industria de la restauracid. Sino em voliadei- xarlapell entre es muntanyes de plats brats, hauriadespavi- larme i passa al menjador. Els cambrers, sempre nets i ben vestts,treballaven sense esforgars’hi gure i només en pro- pines guanyaven més diners que els euiners. La fonda La Nacional es robavaal carrer Llobera. A prop. dela plaga de Prim, acabava d’obrirse un bar restaurant molt movlernI'Sport-Bar. La propietria anava a comprar als ma tins acompanyada d'una crada que li portavala cists Se’m ‘va acostar mente jo esperava ala cua de la peinatria la com- pra que el propictari de La Nacional acabava de fer. Vine amb mi sjudant de cambrer a I'Sport-Bar, No hhauris de ven al mercat. Iles condicions? Una pessea dara, les propinesiels tres apats la roba detrcballar neta. Em va agradar la feina. Instalat en els baixos del casa lor del Cireulo Olimpo, es distingia per la seva pulcritud. De mics en mica, laclientela de 'Sport-Bar va anar augmen- tant Els dies de mereat a Reus, dilluns, vena a servic un cam= ber extra el Xato, Em parlava meravelles de Tarragona, amb les sevesplatgesiel seu port sempre ple de vaixells. El mar. Jo sospirava cada vegada que em parlava del mari dels vai xall Vaig anar preparant-me per deixar PSport-Bar. El Xato.em va proposir ser ajudant d'un cambrer de I’Hotel Nacional de “Tarragona, un tal Cardona, que shavia format a Paris. Gus- nnyaria deu duros al mes iel Cardona em donara la quarta de les seves propines. Vag acceptar oferta. El dima ent em vaig presentar a PHotel Nacional. Li vaig eaure al Cardona. "aig pujar a vesti-me ala que van die que era la meva ha- jac, un espai de metrei mig d’amplada per tres de largada el sostre tan baix que jo, un nen de catorze anys, havia de nar sjupit per no topar-hi amb el cap. Damunt del lt tisor hi tena el paquet amb la oba nova detrcballae. A ex- {6 del Cardona, que com que estava casat dormia a cas el alres,cuiners, cambrers, cotxer, ambreres i bugade~ dormiem a"hotel. La meva habitaci eraal primer pis, al iat de la cua i els viters, Feia basarda veure on dormien ltrs: habtacions sordides amb tes o quatre jagos, els is se fer clausa les parts per penjar-hila roba BARCELONA, 1917 fu passar el temps. Elxef, Alfredo Dol, sen vaanaratreba- al restaurant Martin de Barcelona. Poe després, el Car na va maraar al Tink Hall de les Rambles de Barcelona. 1s d'snar-se'n, tots dos em van prometre que m’sjudari- ‘trobarfeina si també em decidia 2 anar a Barcelona, Finalment ho vag fer Era estiu del 1917. estacisestava ida el tren gairebé també. Passava alguna cosa que jo ig Inoravs. Aquell mateix dia havia de eelebrar-se a Barcelona TAssembles de Parlamentaris. Sesperava que alld acabés en jolucis. No n'hi va havercap, de moment. Vaig deixar la malta la consigna de Pestaci [en tram- via em vaig digi a le Rambles. Al Trink Hall, bar de luxe, ‘aig trobar-i el Cardona mole ocupaten el serve Em va in- car on quedava el restaurant Martin, on treballava Alfredo Dol. Aquest em va acolir amablement. Poca cass podia e- perar del Cardona’ de 'Aliredo, Vaigtrobarfeina ala fonda Ta Ibérca dl Padre, Hivaig durarpoc, ja que per recomana- cions de Alfredo vaiganar a treballr de cambrer a Vhotal Jardin, que no pasava de ser ‘una fonda de segona clase, rem Fagost del 1917. Feia dos mesos que hava arribae a Barcelona. Quina magia devia ten aquesaciutat que fea de cadascun dels seus treballadors un revolucionar en poténe iat Ala nit aa sortida dela fens, 'agradavaanar aun teas tre del Parallel on sh epresentavenobres de protest com Elsol de a humanidad, El nuevo Tenorio,En Flandes se ba ‘puesto esol Sangre y arena, Amal, a historia de una ce smarera de cafe dalzes. El etre s'omplia cada nia majo *a dl public een treballadors.Dins cl teatre shi repiravala pasidrevlucioniria. Alcarrertambé. hava declarata toe Espanya la vaga del ferroviaris. Es deia que Forde dls sindicats era de vaga ge netalrevolucionaia. Els trams funcionaven, perd amb sgrups de soldatsa les plataformes, amb fusella punt per set spac. Es dia que pels carrer’ Amide la Cadena $i havienaixeatbarrieades, on es batien els sindcaistes i els anargustes contra PExerit ila Guirdia Cv ‘aig volerveure sera cert. Per ls Rambles patrullavala Guirdia Civil a pea ia caval. Al cater del Carmes'hi vien destacaments de lExérit. Vaigenflarel carer de Sant Pau pensuncaarribar final ParaHel.Aatoradel arrer de a Ca dena, ala cruflaamb Sant Rafaeli el passtge de Sane Bernat S'sixeeava una gran barrcada.Perbem va semblar que etava

    You might also like