UD6-P1 LA INQUISICIÓ EN L'EDAT MODERNA

I ELS INSTRUMENTS DE TORTURA

- Què és/va ser la inquisició?

La Inquisició va ser un tribunal legal de l'Església catòlica, administrat en cooperació

amb l'autoritat civil, l'objectiu de la qual era preservar l'Estat contra els enemics de la
fe.
A l'època medieval no hi havia separació entre Església i Estat, de manera que no hi
havia un límit clar entre les autoritats. A més, el poble estava obligat a seguir la
religió del rei, i tot allò que constituís una amenaça en l'àmbit religiós era considerat
una heretgia.

Una heretgia, en aquest cas, era contravenir els postulats de la doctrina catòlica i,
per tant, la fe del rei. Actes heretges podien ser la pràctica de la bruixeria, l'adoració
d'ídols, el culte a déus falsos des del punt de vista del catolicisme, entre altres
coses.

La Inquisició va castigar tot aquell que s'oposava a la religió cristiana, al qual no

acceptava la fe catòlica, al qual es va negar a convertir-se, al qual no va voler
renunciar a la seva creença en favor del catolicisme. I així, va enviar els jueus a les
fogueres i la mateixa sort van córrer les dones que eren preses per bruixes, o els
llibres considerats una amenaça per a la fe. A més, va practicar la tortura i es va
llançar en creuades mortals contra comunitats considerades infidels.

- Inquisidors famosos, biografia de Torquemada

Inquisidor general de Castella i Aragó (Valladolid, 1420 - Àvila, 1498). Procedia
d'una influent família de jueus conversos de Castella; el seu oncle, Juan de
Torquemada, va ser cardenal i prior dels dominics de Valladolid. Tomàs va ingressar
molt jove en l'ordre del seu oncle i va arribar a ser prior del convent de Santa Cruz
de Segòvia. Va ser confessor de diverses persones influents de la cort dels Reis
Catòlics, que li van posar en contacte amb la reina Isabel.

El 1483 va ser nomenat inquisidor general amb autoritat sobre tots els regnes de les
Corones de Castella i Aragó, per posar fi al desordre que havia regnat a la Inquisició
espanyola des que es fundés el 1478. Tot i que no va ser el primer inquisidor
general, sí que va ser el veritable organitzador del Tribunal. Va centralitzar el Sant
Ofici al voltant del nou Consell Suprem de la Inquisició, del qual va ser primer
president. Dictà les ordenances de 1484-85 i 1488, que van crear el procediment
inquisitorial per perseguir els heretges (mitjançant acusacions anònimes,
interrogatoris i penes que podien arribar fins a la foguera).

Torquemada va ser un rigorós perseguidor de tota dissidència religiosa, que va

portar el seu zel ortodox fins a la crueltat. Convençut de la necessitat de la unitat
religiosa, va ser un dels inspiradors de l'expulsió d'Espanya dels jueus que no
acceptessin convertir-se al cristianisme (1492); i després va augmentar el rigor en la
persecució dels judeoconversos (als quals ell mateix pertanyia), acusats
freqüentment de continuar practicant la seva religió en secret.

- Altres inquisidors
 - Instruments de tortura que utilitzava la inquisició:

- Gairebé el més salvatge és l’aixafacaps. El condemnat recolzava la barbeta sobre

una base on deixava el cap encaixat en un casquet. En girar el cargol, començava
per trencar dents i mandíbula per acabar per destrossar el crani expulsant el cervell
per la cavitat ocular.

- El clàssic potro de tortura portava els condemnats a col·locar-se boca amunt

sobre una taula. Després de vessar-los de peus i mans, eren estirats per mitjà de
politges fins a dislocar les extremitats. Per posar-nos més a la pell dels demnificats,
la víctima era lligada a l'instrument i estirada ràpidament o gradualment per períodes
de dies. Es van reportar casos de cossos estirats fins a dotze polzades (30.5
centímetres) com a resultat de la sistemàtica dislocació de cada cuyuntura del cos,
forts sorolls d'ossos dislocats, crits d'agonia i futils comandes de misericòrdia
tombaven pel taller de l'inquisidor. Amb el presoner lligat a aquest horrible aparell,
l'inquisidor també feia servir una varietat de tortures més subtils.
 - Instrument de tortura inventat

La llança-encegadora: Aquest instrument es basa en la utilització de dues llargues

llançes. Els acusats, s’asseuen en unes cadires aferrades al terra i són totalment
immobilitzats. Les dues llançes són col·locades sobre unes guies assegurades al
sostre i, segueixen un moviment lineal. Aquestes guies es posen en la mateixa
altura que els ulls de la víctima. En el pas dels dies, les guies es van apropant més
al rostre progressivament fins que finalment, quan l’acusat testifica sobre la seva
heretgia, les dues llançes atravessen tota la zona ocular fins arribar a l’occipital i el
mata.