Història de la psicologia

ORÍGENS DE LA PSICOLOGIA
Filosofía i Filosofía experimental
Psicofísica
Joseph Gall
Helmholtz
Teoria: Estudia el temps de reacció que necessita l’organisme triga en respondre a
un estímul.
Donders
Teoria: Estudia diferents temps de reacció
Weber
Teoria: Llindar diferencial (diferències entre els estímuls per notar un canvi)
Fechner
Teoria: Llindar Absolut (diferències entre els estímuls per notar un canvi però tenint
en compte el context)
Cerebrocentrisme “mite del cervell creador”
Acostumem a atribuir activitats al cervell que realment no són pròpies d’ell, sinó de
l’organisme.
Hiperreflexivitat: Autoconciencia intensificada: La persona s’utilitza com a objecte
d’estudi- A partir de trastorns mentals i emocions disfuncionals.
Wundt
Psicologia com a disciplina científica
- Psicologia experimental- Laboratori
- Aplicant mètodes de les ciències naturals
- Psicologia sense ànima
Primers passos de la psicologia
- Seguir la teoría de Darwin (evolució de les especies)
Galton
Per garantir la supervivència dels més aptes s’ha d’intentar la reproducció dels
éssers de classe superior
-La moral i l’intel.ligència són hereditaris
Primers passos a França
Il.lustració s XVIII
Pinel (1745-1826)
Esquirol (1772-1840)
Charcot (1825-1893)
Mesmer (1734-1814)
Primer passos a Russia
Pavlov (1849-1936)
Vygotsky (1896-1934)
Zona de Desenvolupament proxim. Primer passos de la Psicologia a EEUU
Watson (18788-1958)
Pscoanàlisi
Sigmund Freud
TEORIA PSICOANALÍTICA
ALFRED ADLER (1870-1937)
CARL GUSTAV JUNG (1875-1961)
AUTORS PSICOLOGIA DEL JO
ANNA FREUD ( 1895-1982)
MECANISMES DE DEFENSA
RENÉ SPITZ (1887-1974)
Depressió anaclítica
MARGARET MAHLER (1897-1985)
MELANIE KLEIN (1882-1960)
WINNICOTT (1896-1971)
BOWLBY (1907-1990)
Teoria de l’aferrament
Tipus d’aferrament:
REVISIONISTES FREUDIANS CONTEMPORANIS- REVISEN LES TEORIES DE
FREUD
OTTO KERNBERG (1928-...)
Estructures de la personalitat
- Va fer una entrevista per fer el diagnòstic a les persones per saber quina estructura
de l apersonalitat que té cada persona.
Jacques lacan (1901-1981)
CONDUCTISME I NEOCONDUCTISME
Watson (1878-1958)
Etapes
Temes d’estudi
Pavlov (1849-1936)
NEOCONDUCTISME- Critiques a Watson
MCDougall (1871-1939)
CARACTERÍSTIQUES DELS AUTORS NEOCONDUCTISTES
Tolman (1886-1959)
MAPES COGNITIUS- EXPERIMENT DEL LABERINT
PARC DE RATES (Els experiments d’Alexander, Coambs i Hadaway)-
influència de l’entorn- ADDICCIONS
Clases de terapia (conductista)
1- Teràpies conductistes (1950)
Era molt conductista, es centra en com un estímul pot estar condicionat per
rebre una resposta condicionada a ella. Es centren en l’aprenentatge i
l'associació d'estímuls.
Economies de fitxes: El psicoleg posa com a conducta objectiu i al
aconseguirla li doenen un premi.
2- Teràpies cognitiu-conductual (1970)
 3- Teràpies de tercera generació (1990)
HUMANISME
Esdeveniments que van fer possible l’humanisme
Motiu sperque el humanisme sigui tan abstracte
Forces
Objectiu
Mètode
Autors de l’humanisme
Maslow (1908-1970)- Motivació
Carl Rogers (1902-1987)- Terapia centrada en el pacient
Fenomenologia i Existencialisme
Fenomenològica
Existencialisme
Estudi de la Psicopatologia
Cognitivsme
Contextualització
Contingut teòric
Característiques
Autors principals
Albert Ellis (1913-2007): Teoría racional-emotiva
Reestructuració Cognitiva
Aaron T. Beck (1921-2021): Teoria cognitiva
Aportacions recents
Daniel Kahneman
Howard Gardner i la Teoria de les Intel·ligències Múltiples
MODEL SISTÈMIC
Bases del model sistèmic
Circularitat
Influencies
Teoria de la Comunicació Humana
Teoria General de Sistemes
Pioners de la sistèmica
 ORÍGENS DE LA PSICOLOGIA

Filosofía i Filosofía experimental

(Antiga Grecia) es feien preguntes.

Racionalisme
Raó: Principal via de coneixement.

Racionalisme (Plató) Descartes

Innatisme Dualisme

Món sensible i món tangible (mite Penso després existeixo: dubtar

de la caverna) de tot

Empirisme

- El moment del naixement no tenim coneixement i a través de les nostres

experiències el consolidem.
Experiencia: Principal via de coneixement (importància dels sentits).

Aristòtil La Gestalt
Percepció és el centre de la nostra
ment

Psicofísica

- Ciencia que intenta estudiar le nostres respostes fisiològiques

davant estímuls sensorials ( l’impuls nervios).
Joseph Gall

Teoria: Cada part del cervell correspon a una funció mental.

- Frenologia: Diu que cada part del cervell correspon a un tret de

la nostra personalitat.

Tècniques utilitzades:

- Tecnica de l’ablació : extirpar una part del cervell per examinar el

cervell ( Area de Broca i Wernicke: producció i comprensió del
llenguatge).
Helmholtz

Teoria: Estudia el temps de reacció que necessita l’organisme triga en

respondre a un estímul.

Donders

Teoria: Estudia diferents temps de reacció

Weber

Teoria: Llindar diferencial (diferències entre els estímuls per notar un canvi)

Fechner

Teoria: Llindar Absolut (diferències entre els estímuls per notar un canvi
però tenint en compte el context)

Cerebrocentrisme “mite del cervell creador”

Acostumem a atribuir activitats al cervell que realment no són pròpies d’ell,

sinó de l’organisme.

Hiperreflexivitat: Autoconciencia intensificada: La persona s’utilitza com a

objecte d’estudi- A partir de trastorns mentals i emocions disfuncionals.
Wundt

Psicologia com a disciplina científica

- Psicologia experimental- Laboratori

- Aplicant mètodes de les ciències naturals
- Psicologia sense ànima

Primers passos de la psicologia

- Seguir la teoría de Darwin (evolució de les especies)

Galton

Per garantir la supervivència dels més aptes s’ha d’intentar la reproducció dels
éssers de classe superior

-La moral i l’intel.ligència són hereditaris

- Psicologia diferencial (investigar una mateixa variable, com per ex la
intel.ligencia en diferents individus)

Primers passos a França

Il.lustració s XVIII
Tenir una malaltia mental era una causa per l’internament hospitalari,
aïllamnet social i maltractament.
Pinel (1745-1826)

Psiquiatría científica
Va ser uns dels primers autors que van voler canviar el concepte de malalt
mental. Pensava que s’havien d'oferir recursos que no fossin medicacions ni
hospitatlització
Nen d'Aveyron (Victor): Era un nen que havia viscut aïllat i estava
“asalvatjat”, Pinel va dir que no es va poder desenvolupar però tenia una
intel.ligència normal.
- Reeducació: Tornar a educar al nen

Esquirol (1772-1840)
Diu que s’havia de trobar una forma per reeducar al malalt, ja que té una part
funcional
Va executar la llei “d’instruments de curació” del 1838

Charcot (1825-1893)

Va ser precursor del Psicoanàlisi

Va mostrar a Freud que era l'inconscient

Mesmer (1734-1814)
Considerava es que dins del nostre cos existeix una energia, llavors el malestar
emocional era perquè hi havia un desequilibri en l’energia. (MESMERISME)
Va utilitzar imants per restablir l’equilibri
Un factor important era la Sugestió: S’ha de creure en que si funciona
 Primer passos a Russia

Pavlov (1849-1936)
Condicionament clàssic.
Neurosis experimental.
Cercle- Menjar.
El.lpese (més temps)- Descarrèga electrica.
Conductes erràtiques: Actuar de manera incoherent.
Ex: Maltractament, una persona que maltracta et pot crear vincle afectiu.

Vygotsky (1896-1934)
Teoria sociocultural: Si un alt ajuda a l’infant ho farà millor- L'acompanya.

Zona de Desenvolupament proxim.

Primer passos de la Psicologia a EEUU

Watson (18788-1958)

Va fer expermient amb humans- Fòbia del Petit Alberth

Pscoanàlisi
Neix a partir de: Ferides narcisistes dels humans (deixar de pensar que el esser
humà està en el centre)
- Teoria heliocèntrica- (Copèrnic)
- Teoria de l’evolució humana (Darwin)
- Teoría del psicoanalista (Freud)

Sigmund Freud

- Va descobrir l’inconscient (les forces de l’inconscient motiven les

nostres accions)
 - Histeria: Quadre clínic on un pacient presenta símptomes físiques
(afectacions als sentits: pèrdua de visió, audició…). No té un origen
orgànic, està relacionat amb l’estat emocional i s'expressa a través del
cos.
- Els impulsos inconscientes provoquen un conflicte: el que vols fer i el
que has de fer
- Mètode d’investigació: treball de pacients i propi (autoanàlisi del
propi terapeuta). Canvi paradigma en que la consciència no és la
part important de l'anàlisi.

- Mètode psicoterapèutic: Tractament de la neurosi (conjunt de malalties

que provoquen símptomes físics). Tenen el nucli de problema a la ment.
Trobem la histèria.

- Conjunt de teories psicològiques: psicoanàlisi com a concepció teòrica

renyida amb el món científic. Polèmic.

TEORIA PSICOANALÍTICA

Tres dimensions o nivells dels processos psíquics per estudiar la psique

humana.
- Dinàmica.
- Tòpica.
- -Economica.

DIMENSIÓ TÒPICA: lloc. Diferenciacions de la psique humana en sistemes de

funcionament diferencial. Fa referència als llocs en els que es produeixen els
processos psíquics (pensaments i act. mental)

1) Primera tòpica
- Inconscient: principal part de la ment, vertadera realitat psíquica,
deposit dels desitjos reprimits. Obeeix el principi del PLAER. Domina en
simptomes i somnis. - Preconscients: marca el filtre per a que tots els
desitjos/impulsos reprimits no pasin a la parts consciència
- Conscient: poca atenció des del psicoanàlisi. Ens connecta amb
 allò que percebem.

2) Segona tòpica:
- Allò: fa referència a la part primitiva, desorganitzada i respon als
desitjos bàsics. Part sexual. Si ens domina, actuar de forma instintiva i
primària.
- Jo: intermediari entre el jo i superjo. Acomplir els desitjos i demandes
de l’allò i conciliar-se amb les exigències del super jo. Mecanisme de
defensa (la persona ho incorpora a la seva ment sense ser conscient
com la projecció*, dissociació, repressió…) per a l’ansietat. NO es
estàtic.
*Projecció: el pacient trasllada a l’anaista sentiments que son seus però
creu que son de l’analista. (debes pensar que yo soy una cagada…)
Dissociació: un pacient perd a la seva mare i diu que no ha sigut
capaç de connectar amb aquesta tristesa. (temporalment es
funcional)
Repressió: capacitat de reprimir i no ser conscient. ( persona que té
problemes en la seva vida i no és capaç d’articular que vol deixar a la
parella) - Super jo: ens fa actuar de forma regulada, pensaments morals
i ètics rebuts de la cultura.

- La psicoanàlisi com a mètode terapèutic:

Treball a París juntament amb Charcot. Treball de la histeria mitjançant
la Hipnosi (semiconsciencia)
La paraula té un gran poder en la malaltia mental (teràpia). La cura
mitjançant la parla al relatar la 1ª manifestació dels símptomes.

Associació lliure: psicoanàlisi com a mètode terapèutic basat en

l’exploració de l’inconscient.
- Mètodes per accedir a l'inconscient:

1- Hipnosi: en la histèria.
2- Mètode catàrtic: Breuer en el cas d'Anna O. Prové de purgar,
eliminar obstruccions (el pacient entra en un estat de
semiconsciencia on pot relatar cronològicament quan va relatar els
primers símptomes de la malaltia), cura mitjançant la parla.

Mètode de la pressió: Mètode suggestiu: pacient i terapeuta han de

confiar 100% en el mètode perquè funcioni.
Apretar en el front al pacient i el terapeuta li deia que quan deixes de fer
força, la persona deixar de censurar el records de l'inconscient
Mètode l’associació lliure: (Més utilitzada per Freud): Consisteix en
la interpretació dels somnis, imatges, idees del pacient, pensaments etc…
Es demanava que el pacient parles sense filtre i així analitzar el que diu.

Fenòmens psicològics que afecten als mètodes:

- Resistencia: L’inconscient de la persona impedeix que certs
continguts reprimits no arribin al conscient: Ex: experiencia
traumática- Es doloros o difícil llavors no ho recordem.

- Transferència: Mecanisme on el pacient transfereix al terapeuta

sentiments de relacions passades-
Ex: Un pacient que vol complaure a tots i no sap dir que no llavors
intentara complaure al terapeuta.
- Contratransferència: És el terapeuta qui transfereix sentiments al
pacient: E
Ex: T’agrada molt que els pacients el tinguin en un pedestal i el
terapeuta es comporta com un exemple per al pacient
Només es transfereixen sentiments per es inconscient, si fos una
conducta seria conscient.

Autors després de Freud

Tots els psicoanalistes que van venir després de Freus no van estar
d’acord amb el que Freus havia dit i van contradir moltes de les seves
teories. Estan d’acord de que l’inconscient és el centre de la ment, pero no
acaben de veure clar que les motivacions de la conducta siguin la
sexualitat i l’agressivitat.

ALFRED ADLER (1870-1937)

Va utilitzar a Freud com a referent però després es va allunyar
Va crear la psicología individual
No considera la ment humana una cosa abstracta
Té molt en compte la relació entre les persones- precursor de la psicologia
social
Visió holística de la ment: No existeixen subdivisions de la personalitat
El que ens motiva per actuar són:
1- Els sentiment d’inferioritat - Es crear per l’observació i comparació
2- La voluntat de contrarrestar el sentiment d'inferioritat- promoure el
creixement personal

CARL GUSTAV JUNG (1875-1961)

- Psicologia analítica
- Introversió: Les persones introvertides tenen molta l’energia mental i no
tenen la necessitat de buscar-la fora, necessiten el seu espai mental i
físic.
- Extraversió: Les persones extrovertides tenen la necessitat de buscar
estímuls de l’exterior per carregar la seva bateria mental.
PSICOLOGIA DEL JO
Es va centrar en el desenvolupament infantil, ja que és quan es crear la
identitat a través del contacte amb els altres.

AUTORS PSICOLOGIA DEL JO

ANNA FREUD ( 1895-1982)

La seva teoria es va centrar en els nens que van passar la primera guerra
mundial
Va imitar les teories del seu pare
Va utilitzar la teoria dels mecanismes de defensa: Estrategia inconscient que
serveix per afrontar la realitat: perquè són una amenaça, ens creen angoixa i
frustracions. És una estrategia que és molt habitual utilitzar-la, llavors no
comporta un patologia, però poden ser perjudicials quan l apersona té
respostes neuròtiques (estrès, ansietat, depressió)
Serveix per protegir el JO conscient

MECANISMES DE DEFENSA

Ho fem servir tots però si s’utilitza de manera permanent i no surt aquest

mecanisme es perjudicial.

1- Negació: Negar el que ens passa (etapa del dol)

2- Dissociació: No connectar emocionalment amb la situació (no poder fer-
ho)
3- Regressió: Anar mentalment a una etapa previa a la qual la persona es
troba que li toca pel moment vital en el que està-Ex: un nen que sera germà
gran, fa una regressió i es comporta com un nen més petit del que és
4- Racionalització: Ser racional i buscar arguments racionals a un
esdeveniment emocional: Ex: En una ruptura t’argumentas dient que la relació
no tenia sentit…. sent 100% racional.
5- Projecció: Ubicar en l’altre persona un sentiment propi

RENÉ SPITZ (1887-1974)

A Partir de la primera guerra mundial va centrar-se a estudiar als nens

Es va centrar en la mancança de la relació nadó-mare i com això afectava al
desenvolupament dels infants.

Depressió anaclítica

La separació del nadó i la mare afecta psicologicament i anímicament al nadó

Importància del primer vincle, afecta a tota la vida del nadó (adults
desconfiats, temerossos…)

HOSPITALISME
Es refereix a l'ingrés urgent de la mare i com a conseqüència es separa del
nadó.

MARGARET MAHLER (1897-1985)

Diu que el nen evolucionan passant per unes fases, al principi està amb la
mare fins que aconsegueix autonomia i independència.
Importància: Per aconseguir ser una persona amb
autonomia/independència s’ha de passar per una fase on s’hagi viscut un
vincle amb la mare (persona referent no fa falta que sigui la mare)
Exterogestació (encar el nadó sent que la mare i ell són una cosa/molt units)
- També es centra en l’autisme
l’autisme normal adaptatiu: Incapaç de respondre als estimuls.

MELANIE KLEIN (1882-1960)

Relacions objectals: Relació que el nadó té amb objectes (persones),
genera una imprenta permanent.
Depenen de la relació amb la teva figura d’aferrament, marca el camí de
la teva vida / relacions futures (com jo em veig i percebo a l’altre)
 Es pot avaluar a l’infant segons hagi sigut el seu vincle
Una de les primeres en fer servir el Joc simbòlic: Un nen no
és capaç d'expressar el sent i va utilitzar el joc per l’avaluació i
tractament
Funció: Saber que li passa i intervenir (en el seu tractament)

WINNICOTT (1896-1971)

Mare com a mirall: A partir de la relació del nadó amb la mare, es

creara d’una manera o una altre la seva relació amb les persones
Mare suficientment bona: Està en els moments més importants del
nadó.
Self Vertader: Una mare que es pot mostrar tal com i acompanyar al
seu fill sense importar com estigui. (en las buenas i en las malas)
Mare banalment dedicada: Es sobreprotectora però és incapaç
d'estar amb el seu fill en totes les situacions
Fals self: No estar en totes les situacions del seu fill (ira, tristesa…)
Efectes: El nen acabi sent algú que acaba falsejant les seves emocions
(ja que la mare no ha estat capaç d’estar en aquest moments), amaga
les seves emocions que la mare no ha sapigut manejar

BOWLBY (1907-1990)
Pensa que nosaltres venim programats per establir un vincle ,s’activa en
situacions d’amenaça.
1- L’infant necessita una unió amb una figura d'aferrament.
2- L’infant necessita la cura continuada de la figura d’aferrament (període
crític).
3- La privació materna: té efectes emocionals i avegades cognitives.

Teoria de l’aferrament
La relació amb el cuidador porta a el model que es segueix per les relacions
amb els altres.
L’aferrament és dinàmic.

Tipus d’aferrament: EXAMEN

1- Segur: Jo valuós i tu confiat.
2- Ambivalent/ Insegur: atén a les necessitats però no de manera continuada-
persones que necessiten una atenció constant.
3- Evitatiu: No atén les necessitats.
4- Desorganitzat: No atén les necessitats de l’infant però hi ha abús,
agressivitat… No confies en l’altre ni en tu.

REVISIONISTES FREUDIANS
CONTEMPORANIS- REVISEN LES TEORIES DE
FREUD
OTTO KERNBERG (1928-...)
Estructures de la personalitat
1- Neurótica: Persona que té consciència del que li passa, es caracteritza per
respondre d’una manera molt intensa a les coses que li passen però li es molt
dificil controlar-ho (ex: Ansietat i Depressió).
2- Límit: Una persona inestable, que ho viuen tot d’una manera molt intensa
que pateixen molt, ho veuen tot blanc o negre- Tenen por a l’abandonament i
tenen estats d’ànim descontrolats (buidor, ira, avorriment..).
3- Psicótica: Una persona que no es consciente del que li està passant i
s’allunya de la realitat (ex; Al.lucionacions i deliri) Ex: Algú que pensa que
tothom li vol fer mal.

- Va fer una entrevista per fer el diagnòstic a les persones per saber quina
estructura de l apersonalitat que té cada persona.
(amanesi: preguntes principals que tenen a veure la vida personal de la
persona)

Jacques lacan (1901-1981)

Dona importància com a traves del llenguatge descrivim el nostre inconscient
però diu que el terapeuta pot influir en que el pacient arribi més a
l’inconscient.
Incentiva al pacient en que reflexioni sobre el que ha dit (repetint el que ha dit
el pacient).
CONDUCTISME I NEOCONDUCTISME
Conductisme: Es centra en allo observable- Aprenentatge, generant lleis per
mesurar i predir la conducta humana.

Watson (1878-1958)
Per primera vegada va crear l’escola psicologica on la conciencia era un
concepte que no tenia cabuda, ja que el que interesa es centrar-se en allò
que sigui observable.

Conducta: tot el que fa l’individu.

Etapes

1- Etapa de formació i pre-conductista

- Treballa amb animals.

- Càtedra de psicologia Experimental i comparada (1908)-Es centra en
comparar la conducta en especies animals- Despres es va centrar en els
humans.
- Substitueix la consciencia per la conducta.

2- Conductisme metodològic (1913-1920)

- Publica el Manifest Conductista 1913.

- Tot ho feia en un laboratori (ambient controlat).
- S'interessa en els àmbits apresos (respostes condicionades).
- Objectiu: Predir i controlar la conducta.

3- Negació de la conciencia: Exageracions propagandistiques (1920-

1930)

- Va tenir una relació amb una alumne i el van fer fora de la universitat.
- Va començar a treball en la publicitat- Per voler ser conegut per més
gent va acabar radicalitzant la seva teoria ( VA NEGAR LA
CONSCIÈNCIA).
 - El conductismo (1930): Obra que va ser ciritcada, ja que ell deia que
les persones érem com robots.
- El cuidado psicológico del niño (1930):
Educació espartana: Defensa que els infants fossin criats sense
l'afecte dels seus pares, ja que fomentaba que els adults fossin
dependents d’aquests estímuls.

Temes d’estudi
Experiment del petit Albert.
- Condiciona la por.
- Generalització : Fa que tingui por a tots els altres estímuls semblants.
(animals peluts).
- Persistència de la por.
- Qüestions ètiques.

- Contracondicionament en fòbies
- Desensibilització sistemàtiques: A través de pasos progressius la
persona s’aproxima a la seva fòbia.

- Conducta desadaptativa: A través de l'experiència ha tingut un mal

condicionament (Mal aprenentatge)- S’ha de refer l’aprenentatge
utilitzant el condicionament.- PER AQUEST MOTIU ÉS ÚTIL
EL CONDUCTISME.
- Neurosi: És perquè hi ha hagut un mal aprenentatge i no existeix
una causa biológica.

Pavlov (1849-1936)
- Condicionament clàssic

NEOCONDUCTISME- Critiques a Watson

MCDougall (1871-1939)
 Dogmatisme: Veuen molt simple/mecanica la teoria de Watson, ja que es
negava una part molt important de les persones perquè som éssers amb
autonomia, llibertat….

Gestalt: Va veure que els micos són molt intel.ligents INSIGHT- No responen
a Estimul-Resposta.

CARACTERÍSTIQUES DELS AUTORS NEOCONDUCTISTES

- Polarització de l’aprenentatge: Es centren en l’aprenentatge però

consideren que EL CONTEXT és molt important, ja que el context fa que un
individu desenvolupa una conducta concreta
- Interès per les conductes molars: Watson només sabia centrar en
conductes moleculars (EX: reflexos- termes fisiològic).
Els neoconductistes es van centrar en conductes molars, ja que són totes les
conductes que el subjecte fa perquè té un propòsit, per aconseguir una cosa,
encara que també té un factor biològic.
- Importància a L’organisme en les seves explicacions de la conducta

Tolman (1886-1959)
Diu que hi ha alguna cosa més apart de les conductes molars i moleculars.
Variables intermitges: Potser que un individu emeti una resposta amb una
intencionalitat diferent a rebre una cosa que li agradi, per exemple deixar de
rebre aquell estimul.
E-?-R— l'ésser humà no és una cosa pasiva
La recompensa positiva no es necessària perquè un ésser humà
aprengui- El reforça pot fer que un ésser faci una conducta perquè
motiva a l’acció.
Toman va diferenciar l’execució d’una conducta de l’aprenentatge,
potser que hi hagi conductes que no estiguin reforçades però
estiguin sent apreses (ho aprens però no ho portes a terme)

Proposits/Objectius: (APETIUS I AVERSIUS): Fas una conducta per evitar

estimuls que no són agradables.

Expectatives (Cognicions): fas una conducta perquè vols una cosa a canvi.

MAPES COGNITIUS- EXPERIMENT DEL LABERINT

2 Grups de rates
1- Des del princiì tenen aliment dintre del laberint (grup control)
2- No tenien manejar des del principi, sinó que les va deixar anar pel laberint i
al 6 intent li va posar l'aliment (grup experimental)

El grup experimental van ser més ràpids resolent el laberint que el grup
control control

Conclusió en el grup experimental les rates al principi quan caminaven pel

laberint sense menjar va aprendre el camí però aparentment semblava que no
estava fent res.

Aprenentatge latent: Es produeix sense recompensa

Execució: Es produeix depenen de la recompensa
Aprenentatges implicits: Més enllà de la conducta expressada que
es posa en pràctica.

PARC DE RATES (Els experiments d’Alexander, Coambs i

Hadaway)- influència de l’entorn- ADDICCIONS
Procedimet:
2 grups
1- Grup aïllat (laboratori)
2- Grup lliure
Tenien un dispensador amb una sustancia adictiva (heroína), per veure si
l'addicció era una cosa innata i no tenia a veure amb el context.
També van veure el període de recuperació.

Conclusió:
El grup aïllat va consumir molt més (19 vegades més). L’aïllamnet social es un
factor que afecta a la drogadicció.
El factor social (socialització positiva) ajuda a no consumir o recuperar-se
abans després del consum.

Aquest experiment va permetre tenir en compte l'entorn com a factor i no

només estímul-resposta.

Clases de terapia (conductista)

Avui en dia, són teràpies que s’apliquen en: La superació d’una fobia,
treballs específics psico-educatius (donar eines a la persona per modificar
hàbits/conductes apreses.

1- Teràpies conductistes (1950)

Era molt conductista, es centra en com un estímul pot estar condicionat per
rebre una resposta condicionada a ella. Es centren en l’aprenentatge i
l'associació d'estímuls.
Freud- Psicoanàlisi
Economies de fitxes: El psicoleg posa com a conducta objectiu i al
aconseguirla li doenen un premi.

2- Teràpies cognitiu-conductual (1970)

Segueixen valorant el condicionament (associació estímul
(esdeveniment activador)-resposta) però també incorporen el paper de la
Cognició. El que origina la conducta és pensament i processament que
fem de la informació.
És la més eficaç.

Objectiu: Modificar creences i pensaments- Com a conseqüència també es

canvia l’emoció.

Pensament-Emoció-Conducta

Problemàtiques tractades: Problemes d’estat d'ànim (Ex: Depressió).

La tasa de recaiguda era molt elevada (ABANS): En teràpia tot va bé però quan
els pacient ho intenten aplicar a la seva vida no era possible i hi havia una
recaiguda perquè és una teràpia que es centra tant en els símptomes
(creeences) però s’obliden del context/entorn social.

3- Teràpies de tercera generació (1990)

Volen donar una mirada més àmplia de la persona, tenint en compte més el
seu entorn i no només en el símptoma. Per evitar les recaigudes de
l’anterior teràpia.
Interessos: Coses transcendentals (Ex: Objectiu de la vida).
Teràpia d’acceptació i Compromís
1- Part d’acceptació personal
2- Compromís: La persona s’ha fer responsable del compromís amb la seva
vida.

Teràpia dialèctica de conducta

- TLP

HUMANISME
- Tercera força
- Nova visió de la Psicologia i de l'ésser humà.
- Va aparèixer després de la segona guerra mundial (tractar l'estrès
post-traumatic). Van ser tractats per el Psicoolegs de laboratori
- El psicòlegs clínics van intervenir (1950-1960)- Noves idees i
orientacions (Importància de la Cognició-Cognitivisme,
Pensaments i emocions)

Esdeveniments que van fer possible l’humanisme

1- Conflictes bèl.lics: Guerra Freda i Guerra de Vietnam- Centrat-se en el sentit
de la vida, com deixant de banda la guerra la gent continuava amb la seva vida.

2- Moviments pels drets civil: Gent actiu de canvi, proposar alternatives per
arribar a la igualtat- L’humanisme fa que l’esser humà es responsabilitzi i es
pregunta cap a on vol anar.
3- Revolució sexual de les dones: Proposta d’intentar trencar amb el codis
morals d’aquella època.

4- Moviment “Hippie”

5- Moviment Psicodèlic: Promoció de substàncies alucinogiques i tot el que

generaven-Per expandir la ment.

NOVA IDEA: L'ÉSSER HUMÀ NO ES UN SER PACÍFIC I CONSTRUEIX EL

SEU CAMÍ
Motius Perquè l'humanisme sigui tan abstracte
Es caracteritza per reunir Psicòlegs que venen de branques molt diferents:
1- Analistes existencials: Venen d’una escola Psicologica que es centra en
que l'ésser humà ha de ser responsable de saber quin és el seu destí a la vida
(figura capaç de determinar el sentit de la seva existència i trobar-li el sentit)

2- Psicoanalistes heterodoxes: No estan d’acord amb el que defensa el

Psicoanálisis- No creuen que l’infant estigui determinat per les experiències de
la infancia.

3- Psicòlegs de la personalitat: S’aproximen al que es la personalitat que

consideren que la persona ve amb una determinació de la seva personalitat
però la podem anar modificant.

Forces
1- Conductisme (Força 1 ): Visió estàtica de l’ésser humà, només es fixa en
estímuls i respostes i no pot fer res.
2- Psicoanàlisi (Força 2 ): Es centra en com les experiències del passat
determinen qui ets en el futur.
3- Humanisme (Força 3 ): Trenca amb el mecanicisme i la determinació de
les forces anteriors i diu que poden crear i modificar el nostre camí.

Objectiu
La persona és única- s’estudia tota la seva totalitat (idees, sentiments, valors..).
També parlen de creixement personal.

Mètode
Es centren en la visió holística, centrant-se en experiències de cadascú.
Investigació i análisi del discurs.
Dificultats
1- Poca concreció conceptual: Perquè es basa en experiències subjectives.
2- Combinació de moltes escoles: Molte idees que a vegades no
coincideixen.
3- Sense metodologia rigorosa (Llunys del que es feia a les universitats)-
Relació igualitaria entre pacient i psicoleg.
Autors de l’humanisme

Maslow (1908-1970)- Motivació

- Creador de l’humanisme: A partir de la segona guerra mundial i el
naixement de la seva filla- Es planteja la seva teoria de la MOTIVACIÓ
(Teoria de la jerarquia de necessitats)
Crítiques de la seva teoria-
1-hi ha poques teories científiques que la corroboren
encara que ajuda molt en l’àmbit clínic.
2- L'ordre de les necessitats cobertes no afecta a que
algú vulgui sentir-se realitzat.

- Es centra en el desenvolupament personal

(Autorealització) i no tant en les patologies

Carl Rogers (1902-1987)- Terapia centrada en el pacient

- Terapia: Psicòleg i client son iguals.
- Patologia: ve d’una incongruència entre l’experiència i l’autoconcepte
(sentit de la identitat)- Hi ha un problema quan la conducta i les
emocions no coincideixen (que vull ser i qui estic sent)
- Amb congruència / equilibri la persona podrà desenvolupar-se
plenament.

Actituds terapèutiques

1- Autenticitat del terapeuta: Expresar un sincer interès per el pacient. Te

molt a veure amb l’aliança terapeutica (com a terapeuta t'intereses per el teu
client i sent que ets algú important en la seva vida).
Autorevelació: Element de proximitat.

2- Comprensió Empàtica: A través de l’expressió corporal també conectes

amb el pacient.

3- Acceptació incondicional: Forma d’aporximar-nos i interesar-nos sense

judicis ni mirades crítiques, estar presents en tot moment sempre des del
respecte i una forma oberta.
Fenomenologia i Existencialisme

Fenomenològica
Té una part d’investigació i es centra en el significat que li donem al significats
a les experiències viscudes

Existencialisme
Base filosòfica
Té una base filosòfica, ja que es centra molt en la persona i el sentit de la seva
vida.
Es preocupa per les preocupacions que són el motiu de l’ansietat: Mort,
tristesa, aïllament…
Autors generals:
Husserl, Heidegger, Sartre, Ortega y Gasset.

Autors principals:
Rollo MAY (1909-1994)
Irvin YALOM (1931- )
Fritz PERLS-Gestalt (1893-1970)
Viktor FRANKL-Logoterapia (1905-1997

Estudi de la Psicopatologia
Analitzar la forma “d’estar en el món”
Trastorns: S’ha d’entendre la biografia de les persones i les seves
circumstàncies (linea de vida).
Cercle neuròtic (Frankl): El nostre propòsit no ha de ser limitar el que la
vida ens posa (no lluitar), sino sortir del cercle neorutic (situació que evitem i
lluitem contra ella) i acceptar i asimilar.

Teràpia
El terapueta acopaña al seu pacient en el procès.
Es basa en: Identificar i remoure aquests cercles neuròtics.
 Cognitivsme
Contextualització
Anys 50- Conductisme (es limita en allò observable)
Es centren en : Estímul-Resposta

Va néixer a Harvard: Bruner i Miller

- Té el seu origen en els ordinadors, ja que es pensava que el cervell
funcionava igual que els ordinadors- Metàfora Computacional (va
haver critiques).
Critiques
- La nostra ment és més plàstica, versatil i complexa
- La ment es modula emocional i motivacional ment

Arreu del món:

Pre-cognitivisme a Europa
Alemanya
Escola Gestàltica de Berlín
Escola de Moscú
Vygotsky (1896-1934)
Regne Unit
Bartlett (1886-1969)- Reconstrucció de la memoria
Suïssa- teoria de l'aprenentatge
Piaget (1896-1980)

Contingut teòric
L'ésser humà és actiu, no només rebem la informació sinó que la processem i
creem la seva pròpia realitat (la visió subjectiva de les experiències).

”La Psicología cognitiva estudia los

procesos que permiten a los seres
humanos conocer el mundo y elaborar
conocimiento a partir de él” (Vásquez,
2015)”
Característiques

- Cada individu és el pensador i creador de la

seva pròpia realitat. (interpretació dels estímuls)

- Les persones responen a estímuls del medi

ambient i els hi donen estructura i sentit.

- La conducta no està determinada pels

estímuls, sinó per la percepció que tenim
dels mateixos.

- El raonament, les creences, les actituds i els

valors tenen una important funció en la
conducta.
Autors principals

Albert Ellis (1913-2007): Teoría racional-emotiva

- Nord Americà: estructurat

- TREC: Terapia racional emotiva, conductual-
Modificar creences irracionals
- ABC: A (esdeveniment) - B (creences i
interpretacions) - C (conseqüències emocionals i
conductual).

A- Estímul / Fet
B- La interpretació del fet
Tipus de creences irracionals:
- Demandes o exigència (pròpia / aliena)-
- Catastrofisme
- Baixa tolerància a la frustració
- Depreciació
Reestructuració Cognitiva
És molt útil encara en branques no cognitivistes, ja que es basa en
reestructurar els pensaments.

C- Conseqüències emocionals i conductuals

És més important la interpretació que fem del que ha passat que el fet en si.

Aaron T. Beck (1921-2021): Teoria cognitiva

Universitat de Pensilvania
Tracta la Depressió: La interpretació que les persones
fan dels nous successos tracten de ajustar-se a les
creences que ja té.
Esquema cognitiu: Estructura mental que rep la
informació del que ens passa i a partir d'aquí li donem un
sif¡gnificat.
Sistema de creences: Tipus de creences que tenim a
partir de les nostres experiències.

Distorsions cognitives: Maneres equivocades de pensar que apareixen en

forma de pensaments automàtics davant determinades situacions. Un factor
cognitiu important en persones amb depressió son les distorsions cognitives
(no es la causa de la depressió).
Per altres autors son: Creences irracionals

Triada cognitiva en persones amb depressió

Esquemes característics de les distorsions cognitives

1- Sí mateix: Com ens percebem.

La mirada d’una persona amb depressió: Es menysprea, infravalora-
Efecte Pigmalió: Els esdeveniments que et passen a la vida són oportunitats
per reafirmar la teva teoria.

2- Del món: Com percebem el entorn que ens envolta- Relació amb les altres
persones.
- Es veuen poc capaces de fer les coses i creuen que no mereixen les coses
bones que li pasa.
 - Posen moltes expectatives cap a l’altre persona i creu que es perfecte.

3- Futur: Com ens percebem en el futur

Pensen que no tindran un bon futur.

Esquemes negatius
Activitats que duen a terme persones amb depressió que els porten a cometre
errors en el processament de la informació que mantenen la validesa de les
seves creences.
Exemple distorsions cognitives:

1- Abstracció selectiva: Quan succeeix un esdeveniment i només

selecionem una part (negativa) del tot el que ha passat i traiem una conclusió.

2-Pensament dicotòmic: Persones que veuen les coses només d’una

manera- Blanco o Negre

3- Sobre Exageració: Fer gran les coses negatives

4- Magnificació o minimització: D'un fet negatiu ho generalitza tot- m’ha

sortir malament un examen i llavors tots m'anirà malament.

5- Personificació: Se lo toma a pecho todo de manera negativa- Si una

persona no et saluda perque no t’ha vist tu ja penses que has fet alguna cosa
malament.

6- Visió catastròfica: Visió negativa

7- Obligatorietat (“dueria”): Tendir a exigir-nos o exigir a les altres

persones obligacions molt marcades. Si una persona no está bé
emocionalmente no pot cobrir totes aquestes obligacions.

8- Culpabilitat: Pensa que el que pasa negatiu al teu voltat es culpa de la

persona mateixa.
Aportacions recents
Daniel Kahneman
Es centra en un model racional
Hi ha 2 pensaments:
1- Sistema 1: S’activa de forma
instintiva e inconscient
(primitiu i emocional)
2- Sistema 2: S’activa d’una
manera conscient, es racional

Teoria- L’ús dels sistemes i la ment ocupada

Quan el sistema 2 està ocupat, s’activa el sistema 1. Hem d’utilitzar la part del
cervell més instintiva, emocional…

“las personas que están con la mente ocupada son más propensas
a tomar decisiones egoístas, usar lenguaje sexista y hacer juicios
superficiales”- Kahneman

- Tendim a invertir en emocions intenses i curtes i no sentiments

duradors ( Igual que Bauman)
- Aspirar a un benestar perdurable- sentir-nos satisfets el que som i el que
tenim i no tenir com a objectiu “ser feliç”.
- Busquem constantment estímuls per no sentir buidor

Benestar= Quotidianitat de les petites coses

L’alegria està bé però s’han d’experimentar totes les emocions (frustració,

soledat..) per ser feliços.
Focalitzar-nos en el present
Howard Gardner i la Teoria de les Intel·ligències Múltiples

- Identificació emocional: que sento i com em sento

- Autoregulació
- Empatia i comunicació assertiva

Intel.ligència: Funció mental unitària- Les persones no tenen un intel.ligència

global.
Intel.ligència interpersonal (fora) i intrapersonal (dintre)

MODEL SISTÈMIC
- Va començar a finals del S.XX
- Al principi es va centrar en la família del malalt mental- Lectura
lineal (factors genètics afecten a l'individu)
- Tendeix a aïllar al pacient del seu context familiar habitual, perquè la
persona pot tornar a recaure en la seva patologia.
Pacient identificat: Persona que presenta els sintomes

Bases del model sistèmic

El seu foco es: La familia, la parella o la familia- NO ES TERAPIA DE
FAMILIA
S’ha de saber el context de la persona, que son les seves persones
properes
La ment= Relacional
Té una terapia breu (6-20 sessions)

Circularitat
Les relacions són circulars, ja que tot està condicionat.
Tu reps missatges lineals però s’ha de mirar com si fos un cercle- veure que la
conducta d’un reforça la conducta d’altre- Influències recíproques.
Ex: Si tu li regales flors a la teva parella, més contenta estarà i millor anirà la
relació i les seves conductes futures.
Mirada relacional: Veure que l’entorn també té influència i afecta a la
persona.

Influencies
Cibernètica
Teoria de la Comunicació de l'antropòleg (antropologia)
Teoria General de Sistemes del biòleg (Biologia)
Teoria de la Comunicació Humana

Teoria de la Comunicació Humana

Es imposible no comunicar- Els silencis també comuniquen
Comunicació: Contingut (el que diem) i relació (el que transmetem:
intenció).
Quan veiem el problema com un cercle (el que un fa afecta a l'altre i viceversa),
la causa no es pot saber, hi ha una corresponsabilitat
Nivells de comunicació: Digital (verbal) i Analògic (no verbal)

Com es la comunicació?
Comunicació simètrica: Tendeix a la igualtat
Ex: Persones que busquen estar en un mateix nivell de poder i d’acord.
Està millor vist a nivell social
Comunicació complementaria: Tendeix a la desigualtat
Ex: Una persona esta superior jerárquicamente

Teoria General de Sistemes

Sistema: Conjunt d’elements que estan en interacció que s'efectuen entre ells
(familia).

Tipologies de sistemas (famílies)

1- Sistema tancat: Funcionen d’una manera aïllada sense poca comunicació
amb l’entorn.
2- Sistema obert: Molta comunicació amb l’entorn.

INPUT: Entrada d'informació

OUTPUT: Sortida d’informació

Propietats dels sistemes

Totalitat: Les qualitats de cadascú s’uneixen per crear un total.
Circularitat: Es reforcen mútuament.
Equifinalitat: El procés de les relacions és important. Llega a un mismo
resultado final desde distintas estrategias.

Pioners de la sistèmica
John Bell: Pare de la sistèmica.

Carl Whitaker: Terapeuta familiar especialment en esquizofrenia, conegut

per el seu estil de terapia de l'absurd. (estil confrontador).

Grup de palo alto (John Weakland, Jay Haley i Dick Fisch): Casos de
comunicació per families amb esquizofrenia.
Comunicació i teoria del doble vincle.

MRI: centre de psicoterapia- terapia breu en la resolució de problemes.

Salvador Minuchin: Clinica d’orientació infantil– joves que venien de

famílies problemàtiques que havien acabat dintre de la delincuencia. Es va
adonar que els joves mentres estaven amb la seva clínica, es recuperaven però
quan tornaven a les seves cases, tornaven a estar malament en part per què
volien tornar a la clínica perquè la familia feia que estiguesin malament.
Estil terapèutic: Pèndol (entrar en el sistema familiar i canviar les coses i
després sortir) “més acció, menys parla”

Mara Selvini: Va treballar els TCA i la esquizofrenia.

Va fundar el centre de teràpia familiar de Milà
Estil terapèutic: familiar.

Escoles sistèmiques
Escola estructural
Minuchin
La familia= sistema
Cambio estructural per a que la familia respongui de manera adaptativa i
funcional a les demandes de l’etapa del cicle vital.
Les crisis s’han de resoldre per adaptarse.
Elements claus en el funcionament familiar:
-Estructura familiar sistema i subsistema
-Fronteres i límits.
-Tipus familiars segons la permeabilitat.
-Triades rígides.

Sistemes
Dins de de la familia (sistema) hi ha subsistemes.

Subsistemes
Conjugal:parella, sense tenir en compte els fills.
Parental: parella amb fills.
Filial: relació dels fill i filles sense tenir en compte els pares.
Estan relacionats però perquè hi hagi un bon funcionament han d’estar
diferenciats.

Fronteres i límits
Frontera: barrera que separa el sistema del seu entorn social, laboral….
Limit: barrera que separa els subsistemes.
Grau de permeabilitat: com es deixar passar a l’exterior
Límits en les famílies:
- Rigid: gran diferenciació entre subsistemes que no permet una
comunicació.
Ex: Els pares saben molt poc dels seus fills.
- Difús: permet molta informació entre subsistemes i sembla que no hi
hagués diferenciació entre ells.
Ex: Parella que tenen problemes entre ells i la dona li explica tot als fills-no es
diferencien la parella i els fills i pares. NO ES SALUDABLE.
- Clars: El límit es pot veure bé i es diferencia.
Ex: tens confiança amb els teus pares i li expliques coses però no tot.
Hi ha tipus de famílies, segons els límits que tenen.
Aquesta està en constant moviment, ja que pasa en per etapes i aquestes té
certes obligacions.
Crisi: Canvi d’etapa- procés adaptatiu i funcional que han de fer front totes
les famílies. SALUDABLE
ex: una parella quan espera el seu primer fill.

Famílies deslligades: No hi ha unió familiar. Molta diferenciació de

subsistemes. Límits rígids.
Famílies funcionals: Es senten pertinents a la familia. Clima de protecció.
Autonomia i límits clars.
Families aglutinades: Els subsistemes tenen poca diferenciació (una piña).
No queda clar quien es el rol de cadascú, estan molt units i no tenen espai per
ells mateixos. Límits difusos.
EX: els fills han de fer de pares.

Triada Rígida
Utilizen al fill per evitar conflictes entre els pares.
Familia aglutinada
Tipus:
1- Triangulació:
Conflicte de parella i busquen l’aliança per igual del seu fill.
Síndrome d’alineació parental.
2- Coalició:
Conflicte de parella i un dels dos s’intena aliar amb el seu fill i provocant que
s’allunyi de l’altre membre de la parella (parlar-li malament al seu fill de l’altre
per poder posar-lo en contra).

3- Desviació de conflictes:
Conflicte de parella i volen solucionar el problema del seu fill.
Ex: un fill adolescent que és problemàtic i la parella dedica tant de temps a
solucionar aquest problema que s’obliden del seu.

Model estratègic
Molt poques sessions
“l’art del canvi”, no plateja opcions de canvi molt profunds, sino que busca
solucions ràpides i curtes.
Esquema:
Qui és el client?
Quin és el problema?
Indagar les solucions intentades.
Pla d’acció o intervenció terapèutica.

HAlEY
Terapia de solució de problemes.
La responsabilitat del canvi es del terapeuta.
Directives: tot allò que diu el terapeuta i que es fa a la terapia.
Ex: parleu de com us sentiu quan…..

Tipus:
Directa: Es fa directament per seguir amb la terapia.
Paradoxiques: aparentment no són coherents per a la terapia però si
funcionen.

Finalitat:
A partir del plantejament del problema proposat per el client, el terapueta
l’accepta.
No importa el perquè, sinó el que està passant.
El terapueta planteja un pla d’intervenció nou.

SELVINI PALAZZOLI, PRATA, CECCHINI I BOSCOLO (ESCOLA

DE MIIÀ)

Cosa important: Metodologia (en una sessió hi ha psicòlegs darrere d’un

mirall (mirall unidireccional) ajudant al psicòleg). Els pacient ho saben, ja
que es un context clini però també formatiu.

Divisió de la sessió de teràpia

-Pre-sessió ( encara no està la familia, es reuneix l’equip de psicòlegs per

planejar la sessió).
Es proposa la hipòtesi relacional: Explicació que els terapeutas donen al que li
està passant a la familia ( de manera NO lineal sino relacional), l’objectiu és
donar una visió de cercle on tots els membres són responsables del que està
passant.

-Sessió
Entrene els terapeutes a la sessió
Tenen un actitud neutral (no com la humanista), ser capaços d’establir
vincles amb tots els membres de la família per igual (pacients). Perquè no hi
hagi una aliança dividia (tenir més vincle amb un dels membres de la terapia)
Preguntes circulars: Inclou a tots el membres de la familia i l’ajuda crear
un significat relacional del seu problema (perquè vegin que tot el que fan
afecta als altres).
-Discussió de la sessió
Els dos terapeutes que han fet la sessió després se'n van darrere del mirall per
comentar la sessió i decidir quin missatge final li diuen a la familia.

-Devolució
Dir-li el que han parlat a la familia.

Post-sessió
Plantejament de la dinàmica de les properes sessions.

Objectiu:
que hi hagi un canvi.

Tipus de preguntes circulars en terapia

Li preguntes a un però incloent als altres

Temes:
Símptoma: Que creus que preocupa als teus pares sobre la teva conducta?
Ajuda: Que creus que preocupa als teus pares?
Canvi:Com els teus apres et podrien ajudar per portarte d’una altre manera?
Relacions: Com es la realcioó dels teus pares?
Hipotética: es fa molt, sobretot si hi ha algun membre de la familia que no va
a a la terapia.

Situació actual i prospectives de futur de la psicologia

Psicologia positiva-Seligman
Anys 90
Objectiu: Tractar malalties mentals i els seus tractaments abans que
apareixin PREVENTIU.

Indefensió apresa: Consideració que tenim de les conseqüències dels

esdeveniments són independents de la teva conducta. (no todo lo que pasa es
por tu culpa, hagas lo que hagas va a ser el mismo resultado)

Emocions positives:
Afecten a la nostra percepció de la vida.

Dimensions de la felicitat:
1- Vida basada en el plaer
Promoure emocions positives que durin en el temps
Equilibri entre: passat, present i futur
Agrair i saber perdonar
Saber portar les emocions negatives
Mirar el futur amb esperança i optimisme

2-Construir una bona vida

Assolir el nostre potencial màxim, independentment del que ens ha passat pot
ser feliç.

3- Una vida significativa

Bondat->Altruisme (veure més enllà de tu mateix i poder connectar amb
l’altre). Contribuir a la felicitat de l’altre.

Critiques:

La idea de lligar felicitat a emoció positiva ha estat criticada per què es

considera que la resta d’emocions no ho són tant. Sobrevalorar la felicitat.

Hi ha aspectes negatius en la “felicitat” i aspectes positius en la tristesa. S’han

d’experimentar més emocions que no només la felicitat.

Diuen que totes aquestes teories ja existien abans.

Impacte de la tecnologia
Les persones no es mostren tal i com són
Es perd una base d’escolta, comprensió i connectar amb els demés.
EXAMEN
50 preguntas tipo test
restan 0,25
correcta 0,33
Aprovar: 4
tipo pregunta
1- Quina corrent filosofica dona relevancia a les experiències viscudes i poc
allò innat?

2- Quin joc triangular es basa en que els pares focalitzen l’atenció al seu fill?

3-Quina dissonància cognitiva té X persona-Tipus