1.3.

Fonaments teòrics i definició de política social

Política Social: definició

La política social és un tipus de política pública. Hi ha moltes definicions diferents ja que és
un terme ampli.

En termes generals fa referència a:

“la intervenció pública que incideix en el benestar de les persones, ja sigui canviant,
mantenint o facilitant les seves condicions de vida.”
Es pot definir com:
“aquella política relativa a l’administració pública de l’assistència, és dir, al
desenvolupament de serveis i prestacions que intenten pal·liar determinats problemes
socials o, d’una manera més modesta, perseguir objectius que generalment són percebuts
com a resposta a aquests problemes”.

La política social intervé en diferents àmbits referits al benestar humà i té (o hauria de tenir)
com a objectiu cobrir les necessitats de les persones en diversos àmbits.

Impliquen una intervenció dels poders públics en el mercat i en la societat, per fer
front a un conjunt de necessitats i problemes socials, definits políticament i
institucionalment, en el marc d’unes determinades estructures econòmiques, polítiques,
socials i culturals.

La intervenció dels poder públics en el mercat i la societat a través de la política social

afecta a les posicions dels diversos grups individus en l’estructura social
(igualtat/desigualtat) i a les formes i graus dels conflictes i canvis socials que es donen.

Les polítiques socials regulen i limiten la inseguretat i els riscos socials, i

institucionalitzen la solidaritat entre individus, grups, generacions i territoris.

La intervenció política i pública en el mercat implica:

- Regular el funcionament del mercat: Limitar el funcionament del mercat, per

corregir problemes, desigualtats i abusos. Ex: limitar la jornada laboral a 8 hores,
establir un salari mínim, etc.
- Desmercantilitzar: Limitar el paper del mercat a la societat i el seu impacte en la
satisfacció de les necessitats, per tal que els individus o famílies puguin mantenir un
nivell de vida socialment acceptat independentment de la seva participació en el
mercat. És a dir, treure del mercat diferents àmbits de la societat i posar-los a
càrrec del sector públic. Ex: creació d’un sistema públic d’educació o sanitat.

Reproducció social: La política social intervé en l’estructura social i en els processos de

reproducció social.

El concepte de reproducció social fa referència al conjunt d’activitats, processos socials i

institucions relacionades amb el manteniment de la vida i les relacions intergeneracionals
(ex: organització dels serveis públics, sanitat, sistema alimentari, educació, política
habitatge...).
Aquestes activitats de reproducció social estan creuades per desigualtats socials
(socioeconòmiques, de gènere...) que la política social pot reduir/mantenir en més o menys
intensitat

Àrees d’actuació de la política social: La política social té diverses àrees d’actuació
com ara: educació, salut, habitatge, seguretat social, política laboral i d’ocupació, igualtat de
gènere, serveis socials en general…

Política social i desigualtats

Compensació / Correcció de les desigualtats (distribució) i manteniment: La política

social redueix i corregeix les desigualtats. Però no les elimina, les manté. Té un caràcter
dual: redueix i a la vegada manté les desigualtats. Ex: fer que els rics paguin més impostos
redueix la desigualtat, però no l’elimina.

Significats de la política social

1. Política social com una visió del món: Principis generals que hi ha al darrere de
tota política social: valors, nocions morals i ètiques, concepcions de la societat i de
l'ésser humà, ideologies (visions de món i de la societat)...
2. Política social com a producte: A partir dels principis generals, els diferents actors
arriben a conclusions que es concreten en determinats productes: documents
programàtics, llibres blancs, plans integrals...és a dir, en projectes i propostes.
3. Política social com a procés: La política social és una realitat dinàmica. Les
decisions preses es modifiquen constantment, atenent a la interacció entre
institucions i actors (partits, sindicats, associacions...). És resultats de les
discussions i els conflictes.
4. Política social com a acció: La política social implica un conjunt d’intervencions, de
polítiques concretes, en la societat i el mercat, que tenen un determinat impacte.

En resum, quan s’estudia la política social cal tenir en compte aquest quatre aspectes de la
política social:

- Els principis generals

- Els productes en què es concreta
- El procés a través del qual s’elabora
- Les actuacions en què es concreta i el seu impacte

Justícia social i política social

La política social pot contribuir en major o a menor mesura a la justícia social o pot servir
per a mantenir i perpetuar injustícies.

La justícia social és un concepte ample que es pot definir de diferents maneres. En un sentit
genèric fa referència al repartiment igualitari dels recursos, i a garantir el benestar i una vida
digna a les persones sense discriminació. Implica accés a recursos, respecte per la
diversitat i els drets humans, igualtat, i capacitat de participació en la vida pública.

Política social, econòmica i fiscal

Les diferents polítiques públiques estan interrelacionades.

La política social té un fort lligam amb la política econòmica (intervenció general dels
governs en el terreny econòmic) i la política fiscal (política referida als impostos i la
despesa).

Política fiscal

La política fiscal és, de fet, una branca de la política econòmica, que s’encarrega de
gestionar la despesa pública i els ingressos de l’estat a través dels impostos.

La política fiscal és molt important per entendre la política social, ja que determina els
recursos econòmics amb els que compta l’estat per a fer les seves polítiques.

Tipus d’impostos:

Directes: S’apliquen sobre una manifestació directa d’una capacitat econòmica d’una
persona (física i jurídica), com ara l’obtenció d’una renda, la possessió d’un patrimoni o
l’obtenció d’una herència. Ex: Impost sobre la renda (ingressos laborals); impost de
societats (sobre el benefici de les empreses); impost de successions (herències); impost de
donacions (quan es donen diners a un altre).

Els impostos directes són progressius, és a dir, el seu % augmenta en funció de la renda i
ingressos d’una persona. Això vol dir que una persona que guanyi 3.000 euros al mes paga
proporcionalment més que una persona que en guanyi 1.000.

La fiscalitat progressiva té una funció redistributiva: serveix per transferir diners dels
sectors amb més ingressos als que en tenen menys. Com més progressiva sigui la fiscalitat,
és a dir, com més augmenta el % d’impostos a les rendes més altes, més redistributiva és i,
per tant, més redueix les desigualtats.

La fiscalitat progressiva ha estat la base de les polítiques socials i de la construcció dels

Estats del Benestar (que s’estudiaran al Mòdul 2 del curs). Ha permès finançar serveis com
l’ensenyament públic, la sanitat, les prestacions d’atur, les pensions, etc.
En les darreres dècades en el marc de les polítiques neoliberals (que s’estudiaran al Mòdul
3 del curs) la fiscalitat ha perdut progressivitat a tot el món (en graus diferents) i la pressió
fiscal a les grans fortunes i les grans empreses s’ha reduït molt.
És a dir, les persones més riques cada cop han anat pagant menys impostos.
Des de la dècada de 1980s s’han anat fent a molts països reformes fiscals que han reduït
els impostos a les grans fortunes. Ex: Als Estats Units a la dècada de 1960 els milionaris
pagaven el 91% dels seus ingressos en impostos i el 2020 paguen el 37% (de mitjana)
(Dades de la plataforma Americans for Tax Fairness, ATF, una associació que defensa una
reforma fiscal progressiva).

Hi ha molts mecanismes utilitzats per les grans fortunes per a pagar pocs impostos.

Les rendes més altes sovint practiquen enginyeria fiscal, és a dir, estratagemes complexos
amb assessorament legal especialitzats, per a minimitzar els impostos que paguen. Ex:
Societats d’inversió en capital variable. Són un instrument financer d’inversió. Per a
crear-les calen 100 accionistes i un capital mínim de 2,4 milions d’euros. Només tributen un
1% (a títol de comparació: a l’estat espanyol l’impost de societats habitual és del 25%). Les
grans fortunes les utilitzen per a invertir el seus diners.

L’augment de les desigualtats socials i la crisi econòmica ha portat als darrers anys a que en
alguns països grups minoritaris de milionaris/es demanessin pagar més impostos.

Ex: El gener de 2024 un grup de 250 multimilionaris (la majoria nord-americans i de Gran
Gretanya) van adreçar una carta, Proud to pay More, als líders mundials reunits al Fòrum de
Davos per demanar una reforma fiscal que gravés més als ultra-rics.
En els darrers anys han sorgit vàries iniciatives de milionàries d’aquest estil ( Millionaires for
Humanity, Patriotic Millionaires...).

Indirectes: Sobre el consum de béns i serveis. Ex: Impost Valor Afegir (IVA). No són
progressius, graven a tothom per igual. Ex: tothom paga els mateixos impostos al comprar
la mateixa cosa a una botiga. L’IVA no varia en funció de si el comprador té més o menys
diners. No tenen un funció redistributiva.

Hi ha tipus diferents d’IVA en funció del tipus de bé o servei de consum:

- IVA general: 21%

- IVA reduït: 10%
- IVA super-reduït: 5%
- IVA super-reduït: 4%
- IVA super-reduït: 0%

L’IVA aplicat a l’estat espanyol variar durant el 2023 per fer front als efectes de la inflació (i,
per tant, té algunes variacions respecte al gràfic anterior). Alguns aliments elaborats van
passar del 10% al 4% (oli, llavors, pastes, etc). I alguns aliments van passar a tenir
temporalment una IVA del 0% (pa, farina per pa, llet, formatges, ous, fruita i verdura,
hortalisses, llegums, cereals, etc).

La decisió de quin tipus d’IVA s’aplica a cada tipus de producte és una decisió política, no
és neutral o tècnica. L’IVA pot servir per afavorir o reduir el consum d’un determinat
producte.
A Catalunya i l’estat espanyol hi ha hagut varis debats polítics en relació a l’IVA als darrers
anys:

Productes d’higiene femenina

El 2023 se’n va reduir l’IVA del 10% al 4% amb l’objectiu de fer front a l’anomenada
pobresa menstrual. El concepte fa referència a les dificultats de les dones amb menys
ingressos per a poder adquirir els productes d’higiene femenina (compreses, tampons,
copes menstruals…). És un fenomen particularment important als països del Sud, on es
barreja amb tabús sobre la regla, però també entre les franges més pobres de les
poblacions dels països rics. L’estudi Equidad y salud menstrual de l’any 2021 afirma que a
l’Estat espanyol un 20% de les dones en algun moment de la seva vida ha tingut alguna
dificultat per pagar els productes d’higiene menstrual.

Begudes ensucrades

El 2021 es va augmentar l’IVA del 10 al 21% de les begudes ensucrades amb l’objectiu de
reduir-ne el consum i fomentar hàbits saludables. Segons un estudi del 2022 el seu impacte
va se reduir-ne el consum en 11 litres a l’any en les llars d’ingressos més baixos i en 25 en
les llars amb ingressos baixos i amb fills. No va tenir efecte en les llars d’ingressos mitjos i
alts. Com a efecte colateral va produir també un descens de la despesa en snacks d’un 10%
en les llars amb pocs ingressos.

Apart del tipus d’IVA hi ha també altres mesures de política fiscal que poden afectar el
consum de begudes ensucrades.

A Catalunya l’any 2017 es va aprovar un impost sobre les begudes ensucrades

envasades (art. 69 a 83 de la Llei 5/2017, de 28 de març). Implica 0’1 euros per litre en
begudes amb un contingut de sucre de entre 5 i 8 grams per 100 mili-litres i 0’15 per
begudes amb més de 8 grams de sucre. Hi ha impostos similars en diversos països
europeus, com Irlanda, Finlandia, Noruega, Portugal, Francia, Hongria, o Gran Bretanya.

Les avaluacions fetes mostren que ha estat un impost útil per a reduir-ne el consum i
propiciar millores en la salut.

Les multes de tràfic

Les multes de tràfic no són un impost. Són una sanció administrativa de tipus econòmic que
té com a objectiu dissuadir cometre infraccions i penalitzar la seva realització. Serveixen,
però, també com a exemple per a discutir criteris de justícia i redistribució.
El tipus de multes existents són molt diverses a la Unió Europea en funció del país. En
alguns països europeus com Finlàndia, Suïssa, Suècia, Gran Bretanya i Dinamarca les
multes, no només tenen relació amb el tipus d’infracció, sinó que son també proporcionals a
la renda/riquesa de la persona. És a dir, les multes tenen un element de progressivitat.
Ex: el juny de 2023 un empresari milionari a Finlàndia, Andreas Wiklöf va ser multat amb
121.000 euros per excedir el límit de velocitat en 32Km/h.