COMPARACIÓ :

I
Hobbes Locke

↑
Semblances : E

L Empirisme anglés
, i n te ré s lilo política , postulanen E .
N com a pas premi a l'Estat , E organizats en e s t a ts x l i o re millor

↳ van cor mar part del

paradigma con t rac t u ali st a

I
Diferencies :q
Contractualisme absolutista Contractualisme liberal

c o n t r a c te -por/necessitat C o n t r a c te drets i
social protegir naturals
-
social p ro p

& asocial x naturales a

& social x naturalesa

E
. N- Ilibertat To t a l E
. N-lliber tar Limitada -

1 llei natural

Societat ciuil - Estat mana

,
individus obeeixen Soc
. Clil -
Estat protegeix diets natural s

- rebelilió - exc
. E st a t atemptés vida individus Si rebelió -
Estat viola c o n t r a c te s o c i a l.

7 d i.
l D o d e rs Si divisió poders (legislatio ,
exe c u t i v ,
Federativ

. N . N
E hostil hi ha cone d'interessos
quenla
E
L
ESTAT pero .
-
.

Monarquia ab s olu t a I Monarquía parlamentaria

Argument ontologic

Grillem d'Occam

Maquiquel

Descartes

3
Hobbes
Comparación

Locke

Hume
J-J Rousseau

· S’allunya de l’optimisme generalitzat.

· Critica la idea de progrés
· Indicis de nova sensibilitat romàntica:
- Ideal de vida natural.
- Nostalgia per la bondat primitiva. → esser humà bo x naturalesa.
- Societat hipòcrita (convencionalisme)
- Qüestionament de la racionalitat i les ciències com a beneficioses
- Malenconia.

Crítica de cultura:

“El bon salvatge” —> nostalgia vida natural (estat naturalesa)

Propietat privada: cofluència de tots els mals

Màxim exemple dels conlfictes

Propostes pedagogiques:
Emili, o de l’educació (1762)

“Bondat natural” —> en la infància Cal conservar-la

Educació:

• Personalitzada (centrar-se en les necessitats de l’alumne)

• En contacte amb la natura (experiencial i pràctica).

Obje
1. Descobriment Autonomia 1. Que l'alumni es pregunti.
2. Instrucció Autoabastament 2. Explicació de l'adult.
 IMMANUEL KANT

I
Influències:
· Racionalisme dogmàtic —> Leibniz i wolff
· Empirisme —> Hume

Ètica formal i autònoma Fonamentació de la metafísica dels costums (1785)

Obj: fonamentar racionalment la moral.
Filosofia moral neta de tota condició empirica.
“No hi ha res al món que es pugui considerar com a bo sense restricció, tan sols la bona voluntat”

X
Talents personals (valor, decisió,
perseverança, poder, riquesa) & Poder utilizar-se per a fer el mal

Per a saber que és, necessitem els imperatius

Acció bona moralment guiada només pel deure de fer el bé ~ Mandats de la raó

Bona voluntat= propòsit: actuar per deure

Actuar amb la necessitat d’obrar seguint un manament interior de caràcter racional

Hipotètics Indiquen mitjans —> finalitat Problematicopràctic (el fi es pot desitjar o no)
Tecnics (habilitat)

Manen accions en funció de propòsits ulteriors (més enllà)

Heterònoms —> condicionats i relatius.
Ex: “Si fas tal cosa, n’obtindràs tal altra Assertoriopràctic (el fi perseguit és la felicitat)

Imperatius Pragmàtics (felicitat)

No mira consequencies/resultat acció

Categòric s’ha de seguir per actuar bé
Expressa la forma mateixa de la llei moral
Mana una conducta per si mateixa
És autònom, no depén de les conseqüències que resulten de l’acció
Veritable imperatiu moral

Apodicticopràctic
El que ens ajuda a obrar bé = MORAL

“Obra de manera que la màxima de la teva voluntat pugui valer sempre, al mateix temps, com a llei universal”

Màxima: principi subjectiu de l’acció, aquí i ara.

Llei: principi objectiu de l’acció, vàlid per a tot èsser racional.

Ètica formal i autònoma

No diu què hem de fer, Les condicions de l’acció moral -bona voluntat i raó-
sinó com hem d’actuar. procedeixen de la pròpia naturalesa racional de l’home.

(No té a veure amb el

contingut de l’acció sinó
amb la forma com s’actua)
Ètica deontològica o de deure
 🧍
Imperfecció perqué no tenim una clara percepció del bé.
f
Llibertat, que és una condició de possibilitat de l’imperatiu categòric. Postulat (afirmació no demostrada, pero que es necessari acceptar)
Raó, facultat que ens permet coneixer (teorica) i actuar lliurement (practica).

.
Llei moral: Principi objectiu de la raó.

Imperatiu categòric: formula de la llei moral. “Actua de tal manera que…”

Máximes: normes o regles. Principi subjectiu de l’acció, aqui i ara. Per ser veritables màximes moral han de ser
universalitzables.

Bona voluntat L’únic bo sense restricció

Voluntat que actúa per deure Capacitat d’actuar per deure moral

Actuar per reverencial a la llei moral Obligatorietat, “haver de” (IMPERATIU)

Fonament de l’imperatiu categòric? —> Alguna cosa que existeixi en si mateixa com a fi i no com a mitjà.

3
L’esser humà.
Els eses racionals. Un fi en si mateix
Les persones.

Imperatiu categoric (2na formulació)

“Actua de tal manera que tractis la humanitat, tant en la teva persona com en la persona de qualsevol altre, siempre al mateix
temps com a fi, mai simplement com a mitjà

Formulacions de l’imperatiu categòric:

Formulació I: “obra només segons aquella màxima per la qual puguis voler que al mateix temps esdevingui una llei universal”.

Formulació II: “obra com si la màxima de la teva acció pogués esdevenir per la teva voluntat una Llei universal de la natura”

Formulació III: “Actua de tal manera que tractis la humanitat, tant en la teva persona com en la persona de qualsevol altre,
siempre al mateix temps com a fi, mai simplement com a mitjà”
 Criteris d’universalització d’una màxima:

1. Possible de pensar —> Criteri d'autocontradicció.

2. Possible de voler —> Criteri d'innacceptabilitat -Exitrencarbromesees només si
B

Tipus de deures - excepcions

2 Deures e nve rs un mareix

. -
Afecten propia persona

2 Deures e nve rs els a l t re s "Alecten a l t re s

3 Deures estric tes

,
n e c e ss a r i s o per fec tes >
-

NO admeten ser limitars per a l t re s deures

La máxima de l'acció es por pensar com a universalitzable

4 Deures meritoris Si
, contingents o imperlec tes -
admeten ser l i m i t a ts per a l t re s deures .

↳ a maxima es por desitiar/voler com a universalitzable

Exemples :

1 + 3 -
No suicidar-se

1 + 4 >
-

Talents naturals Cultivar-los) p q es possible de holer , però si pensar

2+ 3 >
Complic
-

promeses

I
2 + 4 Benevolencia (ser/practicar) -pq possible de
-
L es holer , però si pensar

↳ Aiudan als altres sense esperar

re s a canu.
i

&
Ac tuar Per re s Dec te

concorme te

contra