Oriol Mensa Loureiro NIU: 1706457

SESSIÓ 6

1. Quins són els principals factors que van provocar la variabilitat del clima entre els
segles XVI i XIX?

Les variacions en l’emissió de radiació solar: A partir del segle XVII el telescopi va permetre
observar les taques solars. Es considerava que l’increment de la quantitat de taques era
sinònim d’un descens de l’activitat solar. En realitat, l’augment de les taques solars està
associat a un increment de l’activitat del sol, i no al revés. A l’època Moderna hi hagué una
forta disminució del nombre de taques solars, sobretot al segle XVII. La disminució del
nombre de taques solars va comportar un descens de dos graus en la temperatura mitjana
del planeta durant l’anomenada Petita Edat de Gel. La forta baixada de les temperatures
mitjanes s’associa a episodis climàtics extrems, com tempestes, inundacions, fred i sequera.

Alteracions dels corrents oceànics: L’exemple més estudiar es el Niño (ENSO). Oscil·lació
de la temperatura i de la pressió en la temperatura del Pacífic. Quan el fred augmenta, la
pressió és més alta a l’oest del Pacífic i els vents bufen d'Àsia cap a América. En lloc
d’haver-hi monsons a l'Àsia, hi ha fortes pluges i inundacions a Americà. Entre 1618-1669 hi
hagué vint cicles de El Niño. A americà hi van haver molts episodis de pluja forta i fred
intens i molt pocs a Asia. El niño afecta el corrent de humbort.

Ascens de l’activitat volcànica: Les forts oscil·lacions en la direcció del vent fan pujar i bufar
el nivell del mar. El moviment d’un gran volum d’aigua exerceix molta pressió sobre les
plaques tectòniques. Fruit d’això, al segle XVII hi hagué molta activitat volcànica i sísmica.
L’increment de l’activitat volcànica frena la radiació solar i té efectes sobre la temperatura
del planeta. Es tracta d’un cicle tancat, ja que les oscil·lacions en la temperatura causades
per l’activitat volcànica provoquen canvis en els corrents oceànics.

2. Quines són les fonts documentals útils per al coneixement del clima a l’Època
moderna?

P.Alexandre a 1987 proposa els següents criteris per seleccionar les fonts documentals més
fiables i amb més objectivitat: Fonts Privades: Observacions instrumentals o quasi
elaborades per erudits, savis, científics, observatoris astronòmics o continguts en quaderns
de bitàcola, diaris de navegació, cròniques, dietaris o llibres de memòries que contenen
descripcions d’episodis climàtics.

Fonts administratives: Descripcions d’episodis climatològics que afecten a particulars o

administracions publiques, es troben en els llibres d’actes de governs locals civils o
eclesiàstiques.

Fonts econòmiques: Informació indirecte sobre afectacions climàtiques en activitats

econòmiques com la agricultura, producció d’energia hidràulica, sal... L’informació indirecte
Oriol Mensa Loureiro NIU: 1706457

es troba en estadístiques de preus, rendiments, reserves i fiscalitat inferida. Registres de

pous de gel, la seva producció i venda.

Fonts religioses: Elaboració de rogatives per part dels poders eclesiàstics, fer fer-les calia
seguir un procediment burocràtic que ens ha deixat fons amb prou validesa com actes
municipals, actes de capítols catedralicis, actes de comunitats de pervers, dietaris de rectors
de parròquia, documents de monestirs...

3. Quina és la tipologia dels fenomens meteorològics que causaven danys a l’època

Moderna i quines eren les principals conseqüències?

Eòlics: Mànegues, tornados i temporals de mar. Els seus impactes sovint són molt destacats
en zones habitades.
Tèrmics: Les onades de fred i calor generes impactes en zones molt extenses. Aquests
fenòmens tenen afectacions directes en la salut humana però també les onades de fred
acompanyades de grans nevades provoquen danys molt greus a l’agricultura, ramaderia,
interrompen temporalment les vies de comunicació i els molins hidràulics.
Pluviòmetres: Sequeres i pluges excessives. Riscos mes freqüents. Les sequeres malmeten
collites i deixen temporalment en desús els molins hidràulics. Les plujes persistents
malmeten collites, en el període de sembra i collita. Les plujes torrencials ocasionen
crescudes dels cabals dels rius fent que es desborden i originen grans inundacions,
construccions i infraestructures col·lapsen o desapareixen totalment.
Pèrdues humanes directes. Destrucció d’infraestructures i de camp de conreu. El fred,
l’excessiva pluja i la sequera perjudiquen l’agricultura. A l’època moderna moltes zones
depenien d’un sol cultiu anual, principalment cereals. (pwp) L’activitat dels volcans,
terratrèmols, cometes eren interpretats com el presagi de disputes polítiques, revoltes o
guerres. La societat cercava caps de turc, bruixes. Un altre efecte associat a les variacions
pluvials foren les plagues de llagosta, molt freq. Al sud d’Europa al S.XVII. Alguns efectes
del clima al segle XVII: El Bòsfor es va gelar l’any 1620. El tamisés es va congelar
nombroses vegades entre 1660 i 1684. 1629-1632 Oscil·lacions de pluja intensa i sequera
extrema a tot Europa. 1617 Any del diluvi a Cat. 1640 important sequera.