TREBALL SOBRE LA LECTURA MATÈRIA DE BRETANYA,

CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS

ÍNDEX

INSTRUCCIONS PER A LA REALITZACIÓ DEL TREBALL, FORMAT I ENTREGA

PART 1. ACTIVITATS I QÜESTIONS SOBRE MATÈRIA DE BRETANYA, CARMELINA SÁNCHEZ-

CUTILLAS

PART 2. EL MEU LLIBRE DE MEMÒRIES

 INSTRUCCIONS PER A LA REALITZACIÓ DEL TREBALL, FORMAT I ENTREGA

El treball està format per una única part, hauràs de fer-lo al format indicat.

Indicacions

o La lletra ha de ser “ARIAL 12”

o L’interlineat no ha de superar 1,5
o El text ha d’estar justificat.
o Pots editar el color, el fons, etc. de l’arxiu, però no pots modificar ni la lletra, ni el nombre
de pàgines.

o Les respostes de cada activitat de la Part 1, al power point, han d’ocupar com a màxim una
diapositiva

Lliurament

o El treball es lliurarà en mà, és a dir, hauràs d’imprimir-lo prèviament

o La data d’entrega màxima és 14 de MARÇ - DIJOUS (no agafaré treballs fora de termini.)

TREBALL REALITZAT PER L’ALUMNE: IVÁN GUILLEM BABILONI

ALUMNE DE 1º DE BATXILLERAT “A”

CURS 2023/2024
 PART 1. ACTIVITATS I QÜESTIONS SOBRE MATÈRIA DE BRETANYA,
CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS

1. AUTORIA I CONTEXT DE L’OBRA

1.1. Explica qui era Carmelina Sánchez-Cutillas i quina relació o vincle té l’autora amb
Altea, el lloc on se situa el relat

Carmelina Sánchez-Cutillas va ser una de les escriptores més famoses de la literatura de

la postguerra després de molts anys escrivint, al 1975 saca “Matèria de Bretanya”, el llibre
que la catapulta fins al estrellat. L’autora conta el llibre al poble d’Altea, on des de molt
xicoteta viu la seua infància, després d’ella nàixer a Madrid.

1.2. Explica en quin context va viure Carmelina Sánchez-Cutillas i, més concretament, en

quin context va ser escrita Matèria de Bretanya.

El context de l’obra és molt important per entendre el llibre i es que Carmelina va tindre
que passar per esdeveniments molt durs que ja formen part de la història del nostre país,
com la guerra civil o la dictadura franquista. Parla de molts temes, com la figura de la dona
en aquella època, o la llibertat de expressió, la qual va ser complicada, perquè Espanya va
passar per una dura repressió que no deixava als autors expressar-se.

1.3 Explica com ha canviat la situació i el prestigi de la nostra llengua des que va nàixer
Carmelina Sánchez-Cutillas (anys 30 del segle passat) fins l’actualitat. Explica quines
foren les causes o els motius pels quals la llengua no tenia el mateix prestigi social.

La situació del valencià ha experimentat un procés de evolució des dels anys 30, on es
registra el pitjor moment, quan en la dictadura franquista es volia implantar una sola llengua
en tota la península ibèrica, deixant a un costat les llengües regionals, però quan va a
acabar i amb la transició democràtica, el valencià agafà impuls i cobra la importància que es
mereix. A partir d’ací, va tindre el seu moment estel·lar, quan al 1982, l’estatut d’autonomia
de la comunitat valenciana, reconeix el valencià com a llengua pròpia.

1.4 Francesc Martínez i Martínez és l’avi matern de l’autora. Qui era i a què es dedicava?
Escriu breument la seua biografia. Quina importància o vincle té amb l’obra llegida? Anota
aquelles dades sobre Francesc Martínez que consideres rellevants i que han influït o
poden tenir un vincle estret en l’obra llegida.

El seu avi era jueu i estudiava la llengua i el folklore valencià i va ser molt influent en la
seua època. Principalment, el seu avi va ser molt important en la novel·la des de fora
perquè ell la influenciava literàriament . Va morir al 1954.
Pot ser que, com ell estava en el món de les lletres, la literatura i altres, Carmelina va seguir
els seus passos.
2 MATÈRIA DE BRETANYA

2.1 GÈNERE

2.1.1 Busca a que fan referència els següents termes relacionats amb obres literàries i
gèneres literaris:

a) Literatura autobiogràfica: aquest tipus de gènere fa referència a obres literàries escrites en

primera persona que narren les experiències i vivències de l'autor, centrades en la seva
pròpia vida, narrat amb tot tipus de detall.
b) Novel·la: la novel·la és una forma literària narrativa que destaca per la seua duració i
complexitat. Es caracteritza per presentar una forma elaborada, personatges desenvolupats
i una estructura més extensa en comparació amb altres tipus de novel·les, com ara el
conte.
c) Narració: en general, la narració es refereix al procés de contar una història o relat, no és el
mateix que una autobiografia.
d) Llibre de memòries: aquest terme es refereix a una obra literària que relata les memòries,
vivències o experiències d’algú, això no es el mateix que un llibre autobiogràfic, aquest és
més extens de duració i conta fets durant tota la vida.
e) Memorialisme: aquest terme fa referència al conjunt d'escriure memòries o records. Aquest
gènere pot abordar temes autobiogràfics e incloure reflexions sobre la pròpia vida i les
experiències. És com el conjunt del llibre de memòries, per dir-ho d’alguna manera.

2.1.2 Segons les definicions anteriors, explica en quina mesura els següents conceptes
s’escauen a Matèria de Bretanya i, concretament, explica a quin gènere pertany Matèria
de Bretanya, justifica la teua resposta.

Jo crec que, totes les definicions pertanyen a l’obra de Matèria de Bretanya, ja que és un
llibre autobiogràfic. Parla sobre les seues vivències durant la seua vida, a part de ser una
novel·la que narra fets, així com un llibre de memòries de la seua infància i altres etapes de
la seua vida, i una narració per qué va contant que passa en tot moment.

Aquesta obra pertany al gènere de novel·la històrica, pel context social i cultural del segle
XX

2.2 ELEMENTS NARRATIUS

2.2.1 Quina o quines són les veus narratives (veu del narrador) en Matèria de Bretanya?
Explica les veus narratives que hi observes i exemplifica la teua resposta amb almenys
dos exemples (fragments o oracions) del llibre

Al llibre trobem dos tipus de veu. La primera, la veu narradora protagonista, que ocupa
pràcticament tot el llibre, perquè Carmelina ho explica des de la seua persona, les seues
vivències i conflictes a Altea. I la segona, la veu omniscient, que sols apareix en moments
puntuals, com per a donar algun tipus d’informació sobre el paisatge o les qualitats d’una
persona. Aquest tipus de veu no intervé ni dona la seua opinió, simplement contextualitza
el temps o les persones.

2.3 PERSONATGES

A l’obra apareixen tot un seguit de personatges alteans com ara:

El tio Catalí, el tio Xinelo, la senyora Maria Ribes, Maria Ronda, Miquel el Pelut, les
Comandantes, la Mestra Cantarrana, la mare Paula, Angeleta la Fustera, el rector don Gregori,
la tia Mariàngela la Canària, la mestra donya Rosita, el tio Bohigues, Maria la canària, el tio
Batiste i la seua parada de canyamel, el tio Mut, el tio Pep el Moreno, Vicentica la Mussola, Pepa

la Cuetera, Angeleta la Berganta

2.3.1 Per què al relat de Carmelina tots aquests antropònims solen anar acompanyats
d’un malnom i per què molts d’ells van acompanyats d’un “tio” o “tia”? Quina finalitat
literària hi ha rere aquests mecanismes?

Bàsicament, abans era mes comú l’ús de malnoms per a referir-se a les persones o gent
del barri o del poble, ara ja no té la importància que tenia abans. Quan es posa aquests
noms, sol ser per motius concrets com ara: l’aproximació personal als personatges, per
exemple “tio Batiste”, encara que no fora el seu tio, és un mot, com d’amor cap a ell.

També, pot ser, per qualitats del personatges, tan físiques com de personalitat, com per
exemple “Maria la canària”, per el seu origen, o per motius d’ofici com pot ser “Angeleta la
fustera”, que és la fustera del poble d’Altea.

Tot això, es posat per l’autora per a descriure a gent del poble d’Altea, que es coneguda i
més que res, es posa açò, pel context social d’aquella època.

2.4 ESPAI

Als diversos capítols Carmelina recorda i menciona paisatges, camins, carrers, places i indrets
del poble d’Altea i rodalies, fent així que viatgem a aquests punts en la ment. La xiqueta
Carmelina ens fa fixar la mirada i contemplar mitjançant les descripcions els diversos espais.
L’espai del relat és molt més que Altea ja que a l’obra es concreten i es detallen molts indrets. Tot
i que n’hi ha moltíssims, alguns d’ells són:

La badia d’Altea, el Puig Campana, El Penyal d’Ifac, la serralada de Tàrbena, la serra de Bèrnia,

la serra d’Aitana; la Punta de l’Albir, l’Olla, l’Illeta; l’església d’Altea, els murs del poble, els

portals, el Pla del Castell, la Sèquia Major, la Torre de la Bellaguarda i el barri de la Bellaguarda,
el barri del Fornet, el pont de Moncau, la costera del Sol, la costera del Mestre de la Música, el
carrer la Mar, el carrer Major, el carrer de la Sèquia, la Plaça del Convent, el riu Algar, etc.
2.4.1 Observa les imatges i digues a quin indret del requadre pertanyen:

IMATGE A

.
EL PENYAL D’IFAC, A CALP

IMATGE B IMATGE C

LA SERRA DE BÈRNIA LA PUNTA DE L’ALBIR, ALTEA

IMATGE D IMATGE E

L’ESGLÉSIA D’ALTEA LA SERRA D’AITANA

 IMATGE F IMATGE G

LA TORRE DE LA BELLAGUARDA ELS PORTALS D’ALTEA

2.5 RIQUESA CULTURAL I LINGÜÍSTICA

A l’obra Matèria de Bretanya s’hi recullen diversos i variats rituals i creences populars, com
ara:

Nugar una fulleta de ruda al bolquer del nounat com a amulet perquè no se’l pogueren emportar
ni les bruixes ni el dimoni; banyar un drap amb llavoretes perquè la persona en flat el xuclara i
se li llevara, posar un llum a l’hora de dormir a la tauleta de nit per il·luminar a les animetes amb

la creença que en un moment de la nit arribarien i volarien a l’entorn de les flametes, prendre

cullerades de llet amb mel calenta per al mal de gola...

2.5.1 Busca a l’obra dos rituals o creences diferents d’aquestes, situa-les al relat (indica
en quin capítol i en quin moment del relat són pronunciats) i explica-les

1. La creença del mal d’ull

Apareix quan Carmelina és una xiqueta, la seua mare la protegeix del mal d'ull, posant-li un fil
vermell al canell, al segón capítol.

L’explicació d’açò és, básicament, que es una creença popular que afirma que una mirada
carregada d'enveja o maldad, pot causar mal a una persona. Per a protegir-se, es col·loca un
fil vermell, ja que es creu, que aquest color té propietats apotropaiques.

2. El ritual de la matança del porc:

La familia de Carmelina i ella participen en la matança del porc, un ritual tradicional que
s'associa a la celebració del Nadal, sobre tot, en aquella época, era molt de celebracións.
Aparèix al capítol 8.

Explicació: La matança del porc era un esdeveniment important en la societat rural valen-
ciana. S'aprofitava tot del animal i se'n feien diversos productes alimentaris, com son els
embotits, llonganisses i botifarres. El ritual implicava una sèrie de passos per a que tot eixirà
bé.

A més d'aquests dos exemples, a l'obra “Matèria de Bretanya” s'hi recullen altres rituals i
creences populars, com ara, la celebració de les falles, que és la festa per excel.lència a la
ciutat de València o també les creences en les bruixes, que resolven els problemes o
esdevinen el futur.

Carmelina també esmenta algunes cançons típiques del poble d’Altea, refranys, rondalles i
contes populars, etc.

«Sant Maria, la rata corria sota la cadira, / el gat l’alçava i ella se’n fugia», «Maria la xerevia,

trencadora de setrills, que es pixa davant dels xics fadrins...» o «Si Puig Campana porta capell,

pica espart i fes cordell»

2.5.2 Busca i explica a què fa referència aquesta última: «Si Puig Campana porta capell,
pica espart i fes cordell».

És un refrany popular de la comunitat valenciana que fa referència al temps, ja que el Puig

Campana és una muntanya a Alacant i vol dir qué, quan els núvols tapen el pic de la
muntanya, és que va a ploure. És un dit per a avisar que hi ha moltes probabilitats de
precipitacions.

A més, l’autora deixa plasmat, en la seua obra, tot un recull de paraules i expressions
populars i quotidianes pròpies del parlar de la Marina Baixa i més concretament, del
parlar d’Altea, tota una recopilació de detalls que ens fan recordar aquell món propi
d’un temps passat.

2.5.3 Explica a què fan referència o quin és el significat de les següents expressions:

a) «nàixer en samarreta»: aquesta expressió fa referència al fet de ser molt honest, o directe.
Es diu d'algú que diu les coses tal com les pensa, sense restringir-se o amagar els seus
sentiments u opinions.

b) «a boqueta nit»: vol dir com expressar alguna cosa d’una manera improvisada ,tal i com ha
arribat al teu pensament, el dius.

c) «anar en conill»: aquesta expressió s’utilitza quan vas a algun lloc sense una ruta marcada,
es dir, com de turista perdut.

d) «de bat a bat»: vol dir com que, les opcions que hi havien dalt de la taula, han desaparegut,
com que ja no hi ha altra alternativa.

e) «fil per randa»: expressar amb tot tipus de detall alguna notícia o fet que ha ocorregut a una
persona.

f) «donar la llanda» vol dir com molestar o insistir durant un temps relativament llarg.
 2.6 ESTIL NARRATIU

2.6.1 Llig el següent fragment sobre l’estil de Carmelina Sánchez-Cutillas:

Carmelina Sánchez-Cutillas, testimoni del seu passat, va viure una infantesa en que “tot s’ho
anava alçant al cor, fins avui que ho ha tret”. I així ha sigut, amb quasi cinquanta anys d’edat

rescata i plasma experiències viscudes, records d’un ahir, d’aquella xiqueta que va ser. A més,
aconsegueix ressuscitar éssers i racons que prenen forma i presència sobre els fulls blancs i a

les nostres ments. Carmelina també torna a sentir aquelles emocions de passat i les transmet al
lector. «La seua obra és profundament sensitiva i la sentim perquè l’oralitat és un dels trets més

aconseguits d’aquesta obra». Carmelina Sánchez-Cutillas a Matèria de Bretanya fa servir una

prosa que reprodueix l’oralitat i mostra una viva riquesa expressiva pròpia del parlar dialectal de
la Marina Baixa. L’autora construeix un relat fent servir una sintaxi senzilla, amb abundants
oracions coordinades copulatives (amb nexe –i-), sovint apareixen nombrosos hipèrbatons i

polisíndetons, a més, impregna el relat de recursos retòrics literaris

2.6.2 Explica quin és el significat dels termes subratllats en negreta i a què es refereixen:

a) “verb alçar”: en aquest context, la paraula "alçar" adquireix un sentit metafòric. En l'ús que es
descriu, significa guardar o acumular totes les vivències o experiències, com es diu ara
guardades a la motxilla, sense expressar-les emocionalment.

b) “ressuscitar éssers i racons”: reviure moments o llocs que pareixen familiars o et sents
identificat.

c) “l’oralitat és un dels trets de l’obra”: és com que, la autora s’expressa molt bé donant detalls i
explicant-ho d’una manera senzilla d’entendre.

2.6.3 Localitza a l’obra els següents trets referits a l’estil i la prosa i explica com
contribueixen a la coherència i adequació del relat de la xiqueta Carmelina.

a) Hipèrbatons: s’utilitza per a donar-li força a la frase, per exemple al primer capítol quan parla
del mar apareix: "I la mar, com una fera enjaulada, rugia a la vora." . És dir, que la mar
estava revolta i duïa molta força cap a la riba.

b) Polisíndetons: aquest recurs s’utilitza quan afegeixes moltes conjuncions seguides per a
donar-li efesis a la frase, per exemple al capítol 3, apareix una que es:” I vaig córrer i vaig
córrer i vaig córrer fins que vaig arribar a casa”. És com dir que es va pegar una caminada
gran, corregent per a arribar el més ràpid possible a casa.

c) Llenguatge col·loquial: s’usa per a crear un ambient familiar entre la autora i el lector, utilitza
frases per a donar-li mes realisme a la situació com ara al capítol 5 apareix, "Em vaig quedar
 parada com un pardal." Significa que no sabia que fer en aquella situació, o que li va arribar
desprevinguda.

En diverses ocasions, al relat també s’hi reprodueixen onomatopeies

«gloc gloc»; «tin tin»; «tan tin tan»; «tac tac tac», «iiiiiiiu... iiiiiiiu... iiiiiiiu... », «rum, rum, rum»

2.6.4 De l’anterior llistat, explica’n tres indicant a quin soroll fan referència o quin so
reprodueixen i en quin moment del relat apareixen.

- “Tin tin”: vol dir, quan dos objectes metàl·lics xoquen. Apareix en varies ocasions, com ara
quan la campana de l’església d’Altea, comença a ressonar, quan ocorre l’incendi.

- “iiiiiiiu... iiiiiiiu... iiiiiiiu..”. : és el soroll d’una ambulància, i en el relat apareix quan passa el
incendi a casa de la tia Pepa, al capítol 4, o l’incendi del bosc, al capítol 10.

- “Gloc gloc”: aquest soroll sona quan et poses aigua al got. En el relat, es beu aigua d’un veí
després de l’incendi de casa de la tia Pepa, al capítol 4.

2.7 TÍTOL DE L’OBRA: MATÈRIA DE BRETANYA

2.7.1 Llig la pàgina 89 del llibre de text de l’assignatura de valencià Via Oberta 1

2.7.2 Llig el següent fragment sobre l’enunciat “matèria de Bretanya”.

«La matèria de Bretanya» era una mitologia que estava recollida en un conjunt de llibres,aquest
conjunt és un autèntic clàssic dins de la literatura popular. A l’obra que llegim conta Carmelina
que un dia va baixar amb el seu avi a la carretera general i van estar esperant a un foraster que
venia de lluny amb uns llibres que l’avi volia. L’avi era un bibliòfil molt important que, com ja hem
dit, tenia una de les millors biblioteques cervantines de tot l’estat, per tant, venien estudiosos de
tota Europa a consultar-la. Una vegada a la casa, aquell home deposità en les tendres mans de
Carmelina aquella Matèria de Bretanya.

2.7.3 A partir de la informació que has trobat al llibre de text, del fragment de l’apartat
anterior i de l’obra llegida, explica el sentit del títol, és a dir, explica per què l’autora
utilitza l’enunciat “Matèria de Bretanya” com a títol de la novel·la?
Para atenció al vincle entre “la matèria de Bretanya” (llibres i narracions), el relat de la
xiqueta Carmelina, l’avi d’aquesta i el valor folklòric de l’obra llegida.

El nom de l’obra agafa un sentit metafòric, perquè no es refereix al que realment és, però
agafa sentit si el comparem.

“Matèria de Bretanya” és un conjunt de llegendes i narracions medievals sobre el rei Artúr i els
seus cavallers, que lluitaven contra el mal. Aixó és el que passa a la novela, que Carmelina té
que pasar per molts obstacles dificils durant la seua vida, tant de l’infància, adolescència, com
l’edat adulta, aprenent així del que és la vida i les seues dificultats.

Ha de passar per la pobresa, la mort de molts éssers estimats per ella i el règim franquista i
demés, que no la permet expressar-se lliurement.