David Carvajal, Elena Gallego, Lucas Garcia i Izan Gòmez

Estoïcisme

Origen

L'estoïcisme és una escola filosòfica fundada a principis del segle III aC per Zenó de Citi.
Algú estoic, per tant, es manté ferm davant de l'adversitat. L'actitud estoica rebutja la
impulsivitat a la vida, perquè del que es tracta és de viure pensant en allò que més ens
convé.

- Etimològicament prové del grec “stoa” que significa pórtico que era el lloc on es
reunien en l'àgora de atenas.
- Defensa la indiferència cap als plaers i els dolors externs.
- Exposa l'autenticitat en els propis desitjos.
- Es basa en la raó universal que determina el destí de tot allò.

Característiques

- Heterònoma: Perquè dóna una sèrie de normes que té l'individu. Té interioritzat. les
normes li venen donades de fora. L'acció que està influenciada moral per una força
exterior a la voluntat de l'individu. Això implica que hi ha una ordre inherent en el
món, i els individus han de conformar-se a aquesta ordre en lloc de buscar imposar
les seves pròpies voluntats.

- Materialisme: Vol assolir allò que és bo per a accedir al be. Té un contingut concret
consistent en una serie de normes.Procedeix a Idees sensibles també
materials.Aquesta visió materialista de l'univers els conduïa a centrar-se en els
aspectes tangibles de l'existència i a veure les emocions i les virtuts com fenòmens
físics que es poden entendre i controlar.

- Ètica de màxims: No hi ha principis ètics universalitzables, ja que cada èsser humà

té com a ideal un model personal i subjectiu que es intransferible. Intenta donar raó
del fenomen moral a partir de bones propostes de vida.Aquestes màximes eren
principis generals que es centraven en valors com la raó, la moderació, el coratge i
la justícia.

- Eudemonista: Es una doctrina ètica que considera la felicitat com el bé suprem.

Segons els estoics, no es troba en els plaers superficials o en l'absència de dolor,
sinó en viure de manera virtuosa, en harmonia amb la naturalesa i en conformitat
amb la raó. Això implica acceptar els esdeveniments tal com es presenten, cultivar la
fortalesa interior i buscar el desenvolupament moral constant.
Criteri que determina el que està bé

El terme "impertorbabilitat" deriva del llatí "imperturbabilis", que significa "que no es pot
pertorbar". En el context de l'estoïcisme, aquesta idea implica que els individus han de ser
capaços de mantenir la seva pau interior i la seva lucidesa mental independentment de les
circumstàncies externes. Aquesta no implica una negació de les emocions, sinó més aviat
una capacitat per afrontar-les amb serenitat i raó.

S’estableix un paral·lelisme entre

El que està bé i està malament. El paral·lelisme en l'estoïcisme es refereix a la idea que la

naturalesa segueix un ordre racional i predictible, i que els humans han de viure d'acord
amb aquest ordre per assolir la felicitat i la virtut. Això implica acceptar els esdeveniments
externs amb equanimitat i enfocar-se en allò que un pot controlar, les seves pròpies accions
i actituds.

Representant

Sèneca va ser un filòsof, escriptor i polític romà nascut al voltant del 4 a. Va ser un destacat
representant de l'estoïcisme a l'antiga Roma. Malgrat el seu èxit polític, va ser bandejat i
després cridat de tornada per a ser tutor del jove Neró. Les seves obres, com "Cartes a
Lucili", aborden temes ètics i morals. Tot i que advocava per la virtut, la seva relació amb
Neró es va tornar complicada, i l'any 65 dC. va ser obligat a suïcidar-se després de ser
acusat de conspiració. El seu llegat perdura a través dels seus escrits, influint en la filosofia i
el pensament al llarg dels segles.