Download as pdf
Download as pdf
You are on page 1of 12
603 - 613 « Valencia 1997 Cuad. de Geogr. « 62 VICENG M. ROSSELLO* ELS TOPONIMS DE MOSSIN CABANILLES RESUM ‘Hom ha escorellat el mig milena de toponims de Yea catalanopatlant fs bss 1 Rey de Valea (1795.97, ina tercera port dels quae foren trade « adapta espanol por ‘AJ, Cabaniles; a resta poten considera lingisticamenteatalans, et que qualia Yautor com a ss respectuse que es seo contemporanis A. Pong, 8, Espinal oT. Lip, a idelitatroponimica osia entre 'autenticiat (i/o vulgarisme) ia eastellnitacio, sense tune eriteris transparent. La fonitica és mareads pel diac apitsat | ortagraia malda per wn cor fendzecameat al qual degue portcipr algun corrector de Ta Tmpreata Real RESUMEN ‘Se han investigado el medio milla de topiniznos del tea catalonoparlnte en las Qbseraciones el Reyna de Valencia (1795-97, cayatercera porte fueron Waducides 0 adapladce por AJ. Cabarilles al espancl el esto se pueden considera ingusicamente catalane, hecho que califical antler como, ‘ds respetucco que us conterporineos A. Pong, 8 Espinal © T. Lipez. La fideidad toponimica cecil entre a stent (y/o vulgaris) yl castellanizacsn, sin ‘un citene extabillzado, La foneica est marcada por ol apstuimint y la ortografa tata de eld Ia danarguta vigente gracias ale probable Itervencin de algun corrector de la imprenta Real ABSTRACT Hive hundred topoayms have been investigated from the Catalan speaking area found in Obseraciongs det Rey de Vlenia (179597), the tad part of them veer fnalated or adapted to ‘Spars by A.J. Cabanils; the eet of them ean be considered linguistically Catal. Ths fat quali fs the author 36 more respect han his contemporaneous A. Pon, B- Espinal oT Lape? ‘The toponym fidaity moves betwen the authentic (andor Vulgansm) and is assimilation to the Spanish language without any established etter ts phonology appears market by the api samen! (among oer round changes all the voiced consonants become voiceless) and the O*ho- [sraphy ties to avoid the cureaty in Force anarchy thanks # the proboble intervention ofa prove Rader ofthe lmprenta Real ‘Departament do Geogr Unwed ens a 608 LVICENG M ROSSELLO. Corte la brama entre els Iletaferits—i tal volta el mestre Sanchis Guarner en fou una -mica responsable—que Vlustrat A.J. Cabanilles fou respectuds o fins i tot molt eseru- polos amb la toponimia valencians i si més no, el seu salvador, quasibé un oracle de con- ‘sults obligada, Calia posar les coses al seu punt i per aixd he despullat quast integrament cl text de les Obsercuciones pel que fa al tertori valencia catalanoparlant, com també els, mots corresponents de I'index. Volia convencer-me o alliberar-me duna impressi6, pre- cipitada tal volta, a base d'un inventari complet dels toponims que implicaven algun tet ccaracteristic 0 problematic. Més 0 menys els que no “s'eseriven igual” en castelld i en valencia, Leescorcoll abasta més de mig milenar de topOnims i, com a primera aproximacio, podem dir que massén Cabanilles en tradui o adapta a Vespanyol un 30 %; la esta, uns 350, poden passar en majoria com a lingifsticament catalans intocals 0 poc desfigurats ASPECTES MORFOLDGICS [La protesta de fidelitat a la toponimia que fa el nostre autor, paga la pena de trans- criurela “Los nombres de los lugares van estos come hoy dia se promuncian, 4 excepeion de Mar ede, yalgua ofr que el us ha coms econtrart siempre mea parson aso peril” Up. Sembla que vol condemnar, per una banda, els arcaismesi, per Vara, les raduccions ‘oadaplacions a Yespanyel, que troba abusives llevatd’excepcions legitimades per I (Quin tis f de qui? Al temps del mossen—que sapiguem—no hi havia cap tipus d”oficia- Jitat”; només la paperassa administrativa emanada de Macirid o coordinada per les auto- ritats central, devia fer un efecte “normalitzador" La diglossia facta d’un pais ilingiie ja comengaria a formar un clixé en determinats toponims (Morvedre-Murviedro, molt ben format, per cert ide possible arel aragonesa) dela dualitat, “Como hoy dia se pronuncian” implica, quant als topdnims que ens afecten, el ros: pecte a llur forma genuina i podem suposar que a llur fonética real; incloses © no les deformacions o alteracions incultes? Anem a pams. La posicis de Cabanilles en l'afer toponimic no era precisament la d'un centralista Jacobi. Gairebé gosaria dir que era un austracista vergonyant, encara que exerci de pro- ‘borbonic en demografia i economia politica (al cap il fi, en cobrava..). Lepisodl ’Ayora ala guerra de successié (ll, p. 2) el delata, per manté cautelosament l'oprobics nom Jmposat de San Felipe inomés, molt de passada, s’atreveix a escriure una vegada antigua Xétiva (I, 22). No oblidem I'impacte de la Nova Planta (1707s el gran plinol de la ciutat de Valencia executat el 1704 per TY. Tosca, un iMustrat de la primera generac, i retolat absolutament en catala (Rosssi10, 1992 | 1984), seria publicat devers el 1738 totalment tra- ‘duit i desfigurattoponimicament. Per una altra banda el nostre iHustrat també tradueix algun toponim dels Alps, tot citant H.B. Saussure: la Pérdida del Rédano (I, 183). El dilema castelanitzaciojcatalanitzacis 4a} La posici6 general de Cabarilles davant dels generics o mots entenedors que integren els noms de Hoc, inclosos els hagidnis, é la traducci al castella (en contra de I's habitual, Sbviament). Els cas0s s6n nombrosissims i no els podem referir tots, ni de ca) » a ELS TOMDNIMS DE MOSSEN CABANILUES 605 molt: agujas de Santa Agueda (53), barranco del Azufre (Il, 155), boca de infierno 47; Ullal de Boca Infern), eabez0 del Viento (I, 171), Canet el Roxo (I, 30; Canet To Roig al mapa de T, Lope7, 1788), Cruz de Foyes (I, 129, mapa), la Dehesa (I, 188), desierto de las Palmas (I, 42,51), fuente de la Tea Il, 4, 200), la fuente Marchante Al, 277), estanque de Beltran (I, 46), Frayles (I, 118), el Grao (passim), cabo de la Higerta (JI, 247), la Isla Plana (ll, 278), ano det Pozo (157), Manura del Arco (60; el Pla de VArc), Lugar de abaxo, det medio i de arriba (ll, 207; e1 Poble de Bas ‘Campell, Campsiel, d’Enmig = Felx, de Dalt = Benimaurel), el Maestrazgo de Montesa (I, vi, 1), (monte) Mediano (I, 254; Serra Mediana), Millares, Montalto (1, 128), muela de Ares (1,75) rio de los Ojos (I, 171, 196), peda Horadada (ll 8, 151); 1a plaza del Salto (I, 199), rincon de San Pedro (Il, 147), rio Seco , 77), Tenencia de Benifaza (Ii, 1), sierra Helada (Ul, 240, 42), Barranco de Torrente (1,185, mapa), el valle de Uxé (l, 113; la Vall d’Uixé), Villajoyosa (Il, 243), Villamarehante (1, 150), Villareal (, 98, 108). No sempre Vautor és coherent ia poques pagines de distancia trobem el estrecho de las aguas (I, 133) i Estrecho de les aigies I, 137); Villanueva de Alcolea (1, 42, , 65), pero, Vilanova (I 65, gravat| Villanueva de Castellé (, 177, 201; Castells dela Ribera), perd habitualiment Castell i prov. Mots entenedors que tradueix, sense ser genvrics: Alqueria de la Condesa (Il, 146), barranco del Arco (II, 24), el collado de San Antonio (Il, 121), etc. Molts hagionims —per no dir tots: cabo Martin (I 216), nuestra Sefiora de la Avella (I, 71a Mare de Deu de IAvela), nuestra Sehora de la Salud (, 3), Peyron de San Marcos (I, 7), el pocite de San Lazaro (I, 12; el Pouet de Sant Llatzer!, San Antonio (1, 193), San Christébal de Benasal (60,76), sierra de San Julian Il, 248), San Mateo, los Santos de la piedra (1, 244). San Jorge (1,28, 32) tanmateix, conviul amb San Jordi (I, 74) Aquesta practica eastellanitzndora, 'havien seguida aban T. Lopez als mapes de 1762 11788 Esreve-BeNrT0, 1995), B. Fspinalt (1784-86) ino menysel mapa de FA. Cassaus, 1693 (Resse110, 1958) ‘Aproximar-se la llengua dominent—o dels dominadors—pot fer-se per ba via de Va~ daplacis que segueix tines regles més tost fonétiques o eufoniques per a un suposat ‘astellanoparlant. Per aquesta via el Cavall pot esdevenir Cabal (I, 148); Livia, Lirla (CF. Eseavaut, 1784 § PONG, 1789); la Mare de Déu de Loreto, Lorito (Il, 257); Llucena, Lucena (|, #3, 93); Mutsamel, Muchamiel (ll, 249, 251); Morvedre = Sagunt, Murviedro; Orpesa, Oropesa (I, 48, perqué a‘hi ha una a Castell); Penya-serrada, Pefacerrada (ll, 249); Vinarbs, Vinaroz, Toga, Tuegal (I, 87, mapa). Al cas de Peniscola (I, 1, 39) Cabanilles anota: “Suele eseribirse Peniscola 6 Peniscola, y hasta Js Valencianos varian en la pronunciacion" (41, nota 2). Teneara podia haver afegit Panisela o Paniscola.T. Lépez (1762 i 1788) ja havia avancat Periscola. Un altre tipus dacomodacio a la lengua espanyola, que feu estralls entre els topo~ tims "majors", afecta les terminacions, El nostre illustrat revita moltes, perd no totes, com demostren els segiients exemples. 1)-e paragoica: Alfeche (II, 207; Fleix 0 Alle), Alicante, monte Almirante (Il, 150), Caroche, Crevillente, Elche. Aquesta - de suport final (Agullente, Calpe... segons que han insinuat Fsteve i Benito (1995), podia ser cosa dels informants al cas dels mapes de T. Lépe2: una consegincia a- sgotera del complex dinfcriorstat dels diglassics. 2) as en compte ac: (las) Uséras (I, 53, 59, 60, 62), rio Céfolas (I, 220; I, 28), las Rodanas (Il, 37). 3) -0 paragogiea: el ‘Pinoso (I, 262). 4) ~l en substitucio der: Petrél (1, 256), Sumacarcel (, 200), Vergé (1,207, 211) i Vivel (125) que convit amb Vibér (I, 92) el primer figura cortegit a 6) 606 VICENG M-ROSSELLO Ia fe d'errades. La grafia Vivel apareix al Vinge d’Antoni Pong (1780), erudit valencia coreut eet. ar ges pps na pi cen aye poe feria el castella al lat, Tanabe ho declara amb moti de la carta del deg® Marti (1705) sore el teatre roma de Sagunt que radix Pijor encars, renega del seu cog. nom valencia Pong = Ponz per a signar Antonio de la Puente! a catalanitzacié, lot ino ser frequent, presenta alguns casos que devien ser dis comiia Valencia: Alboraix (I, 37,38) per Alborache, Castelnow Il, 49,84, 87, 116) por Castelnovo, la Fontealenta (l, 247) per Fuencaliente, el balneari entre Gestalgar i Chulilla, tots en area castellanoparlant. Una altra cosa s6n topdnims de zones de tran sicié (ROSSELLG, 1986) com el Cafiart (ll, 24) o Cova de les Dones (Il, 22), fuente Donas ll, 2 Autenticitatifo vulgarisine Lafany d’autenticitat de mossén Cabanilles es tradueix d'una manera no gaire sis- tematica en Vis de les cursives, sobretot en noms de partides — alguna cosa com els mal anomienats toponims "menors"— i accidents puntuals. Aix eap del Alp (Il, 278) figura de més a més de cabo de Santa Pola. En algun cas important (Castell6 dela Plana, pefas dl Albi, I, 240; Vilafamés, |, 1, 60) satreveix a desafiar I's oficialese consagrat i en ‘mols altrestranseria gaireb Fonéticament: les Argoleges (Il, 34; les Algoleges), Benaflér, Selda y Benarrosa (li, 211; Setla, Mira-rosa i Miraflor = els Lloes), Benedites, antes Benavites (I, 118), rio Caldés (, 8, 13; Calders), Corachs (I, 24; Coratvan), Herbés (1,6; Herbers), Lloc nou de Sen Geréni (l, 141), la Madafena (I, 48), tio Mangraner (1,4) 0 de Malagranes (I, 6), Monnegee (l, 188), Monsercét(, 163), Sen Juan (1, 177, 180, 206), Sen Pere (ll, 127, 137), monte Sigil (ll, 209, rio Sote (I, 57, mapa), Tanger (Il, 249), la Torre- den Domenge i La Torre d’en Dumenche (I, 63, gravat), Vllanesa (I, 129, mapa) i Bilanesa (l, 132,140, 148) Villalonga (1 177,180), Xaraco (L177, 180) i Xaraeo (211,212) | no mai Xeraco com equivacadament sha imposat fa poc. Vall afogir que la canada de ‘Ares (19, 22,76), pronunciada cana, és transcrita correctarent. article és consignat quan cal —malgrat I'estalvi que n’han fet oficialitzacions poste- riors: Ia AlcoralAe6ra (1,93, 95,95/ 57,59, 215) guanyaa Aleora/Alcéra (1,93 /56, només dues citacions), 1a Aleudia (, 154); la Salsadella ix quatre vegades (I, 1, 30,62, 69) contra tuna Salsadella (1, 62). Cal tenir en compte que la cartografia oficial, la pauta de la qual fou marcada per T. Léper (Esreve-BeNto, 1995) tendeix a V'austeritat en Inés de Varticle, sobretot davant apel-latius. Les errades i els cultismes os extrems que es poden trobar en una obs tan ambicioss. EI libre de les Observaciones —féra qui fora que en corregts les proves— té pocs errors toponimics. (No considerem les incongruéncies 0 vacillacions ortografiques). Abd itot, una anil mini cosa n’ha detectat una quinzena, bona part explicables per transcripeis o distracci Benitrachél (Il, 22; Cf. T. Lopez, 1762 i 1788, Boritacil; una pagina abans hom llegeix Benitachéll“correcte”), Montaiber (I, 213; Monte Uter, Lopez, 1788), lo Ombria (1,216), Oriols (I, 132; els Orriols o Horriols), Ortells (1,13, 12, la Rap (1, 18; rap). Dvaltres tenen explicacis diversa: Fontcalenta (Il, 253, 26) {Font calenta (I, 175) s6n ultracorrec- cons de Fontcalent. Hain, Hain (1, 106, 115) s6n transposicions d’Ahkin —porlarem da i ELS TONONIMS DE MOSSEN CABANILLES “or questa intervocica— 0 millor Ain, Llosa (Ul, 156,14, 197) vol apliae el princpt txposat per Cabaniles {, 136) que toes les /1/ ical serien/I/; nates, el once Cavestreptosamenta Lombay (, 163,165, I 7,36) Lomb (x). Es obs que els mots corrects in Loraa i Liombal Carrché (I, 152) tna ada per Carnoja Ta casa roi Lanuss (234, 237:la Nua) no té cap ni pous:el Font de tavles (i, 197) fa oor de “ees traduco6"7el Pouet de Larbasana (161) sobta pel canvi voces penqut el maeix autor escri correctament Hertwsana 353) en na ala pagina; io (de) Vinalap (162, 166,258) es una ara substitu voc, al volta popular, que ha du cua. i vessant calle o, tl vegada, cl conse algun erudit, Vindwebx a escrare ‘Concentayna I, 15, monte Hira (40,42 flsa esimologia dea Serra lta Selha be Nuss (230; 158), nsuditatransenipci de Stl de Nunyes Asters roveries oom ha dit sovint que el yocalsme det vaeneit —com de tot el catala occidental — 6 simple lampant, per aixd no exc, a determinades comarques, mafisos que pode indir els dubtes. Almenys et cicumspecte Cabanilles hi entopessh alguna vegada: Alfandeguilla (|, 113) pee Allondegmlla o Fondeguila, Almodayna (ll, 15) per ‘Almudaina, Larbasana 161) per Herba-sna, Rebosi 259 per Rabosiro Rabosal, Sellen 14,196, 200, 1,29) per Sallent. Lilusrat es va adonar que el voalisie aon del valencia meridional tenia més matsos i dia propsit de Font roca (I, 196), la Font Roja “Las aa finales se prouncion ali como ey ai suena rcke ame, done, en ver de rock, ana, don El tracoment den /3/ somivocal complex are les rglescastllanes que coinidien amb Is cata figurada amis /y/: Allbayda (iH, 122, 130, Alcoy, Aldaya (158), Ayelo (i, 124), Bayrém 141), Biseby (I, 16%), Bocayrént (0,121,164), Foya larga 158), Gayanes il, 159), Gayd6 (6). Faint Ayes de Busot 247) Aytana i 73), tenon Aigites vives (20,212, 218)) Aitana fl, 19) sn els dos nics esos on ix det paracigma expan, segut al pew deh letra per Tomas Lopez Ta quests cononantca —interorida per Tortoaralin—ce pron més complexa mala tivterprtar per un escriptor “apitat” doida, com devia ser el mossén mascut 0 Valencia. Aquesta condiis( un fort empeltcastella que Tafermarin) impedes de di tinge a cferencin del Tosca (1709), ef sons labiodental [ils ate sonor (6 «que acaen més sovint en //: la Abell (0, §T Avi), Alcocever (42; azcanme per Alcossbrel, Berisa(, 22; Vernssa), Boba (passin el Bova), Cabés de Corv6 i, 17; Case de Corde), Corvra i, 192,210; Corbera), la Drab (212, Ia Drow), lt Lacoba (8,27, la Rocsecova (1; la Roca Corba) La mateinaincapactt(o desintere) de dscrimiacis es prosenta ent a /s/ficatic va sonora [2] il // sordo ola /

You might also like