T1: INTRODUCCIÓ NEUROANATOMIA

INTRODUCCIÓ AL SISTEMA NERVIÓS

GENERALITATS

El cervell humà:

 Sistema nerviós representa el 2% del nostre pes corporal total.

 Consumeix el 20% de l'oxigen total corporal.
 100.000 milions de cèl·lules nervioses interconnectades.
 Cada neurona té unes 10.000 sinapsis.
 El cervell és la part del SNC que controla el nostre cos

FUNCIONS
Embriologia: el cervell comença com un tub a la 4a setmana de gestació. La part
Detecta canvis i provoca respostes apropiades: més superior del tub (acabarà sent el telencèfal) creix molt més respecte el
diencèfal. Això produeix que el seu creixement vagi englobant el diencèfal. Al final
 Rep informació de l’entorn intern i extern: receptors-senyals, elèctriques- només veurem el telencèfal des de la visió lateral. Per poder veure el diencèfal
conducció al SNP/SNA. serà fent un tall sagital anteroposterior. El mesencèfal, la protuberància i el bulb
 Integració (SNC) els podrem veure sense necessitat de fer un tall.
 Resposta: motora o no
El sistema nerviós perifèric proporciona informació i transmet ordres. Això ho
Encarregat de controlar, conjuntament amb el sistema endocrí, les diverses dur a terme gràcies a que els receptors capten la informació. Esta format per
activitats corporals. diferents nervis que poden originar-se a:

Com més evolucionat és l’animal  +funcions superiors (ex: aprenentatge  L’encèfal: són els nervis cranials, també s’anomenen parells cranials van del I
memòria...) al XII.
 Medul·la: són els nervis raquidis o espinals. En tenim 32 i s’uneixen entre ells
DIVISIÓ: SNC, SNP I SNA formant plexes.

El sistema nerviós es divideix en:
 Sistema nerviós central (SNC)  vida de relació.
 Sistema nerviós perifèric (SNP)  vida de relació.
 Sistema nerviós autònom o vegetatiu (SNA) (alguns llibres diuen que estan
dins del perifèric, d’altres fora, és indiferent).  vida interna homeòstasi.
Hi haurà fibres motores (ordre de contracció/relaxació), fibres sensitives i fibres del
sistema nerviós autònom. Per tant, podran ser motors, sensitius i/o autònoms.
El sistema nerviós autònom comparteix vies comunes amb el SNC i SNP. El seu
origen és a nivell encefàlic o a nivell de la medul·la espinal. Proporciona
innervació a les glàndules, musculatura llisa (involuntària)... Es divideix en el
sistema nerviós simpàtic i sistema nerviós parasimpàtic.
COMPONENTS DEL SISTEMA NERVIÓS
NEURONES I NEUROGLIA
Les neurones son cèl·lules conductores d’impulsos nervioses que presenten dues
parts: el cos (soma) i les ramificacions (axons o dendrítiques). Les ramificacions
formen els tractes o fibres nervioses i transmeten la informació mitjançant la
sinapsi (zones on es localitzen els neurotransmissors).
A partir dels 2 anys comencem a formar sinapsi de manera exponencial, però si
no utilitzem les connexions concretes aquestes desapareixen i només es
mantenen les que sí utilitzem. Si en algun moment patim una lesió o traumatisme,
aquestes vies que havien desaparegut es poden tornar a formar. Aquest és el
concepte de plasticitat cerebral, la capacitat de modificació de l’organització
estructural i funcional que té el sistema nerviós davant d’una lesió.
És a dir, si tenim una sinapsi o una via que va a una altra via i patim una lesió al
mig, el nostre sistema nerviós té la capacitat de trobar una altra via per arribar a
aquest punt. La plasticitat disminueix amb l’edat, per tant, una mateixa lesió amb
un nen respecte a un adult no tindrà les mateixes conseqüències i recuperació.
La neuròglia és més petita i nombrosa, no transmet informació i no fa sinapsi, té
altres funcions. Alguns exemples de cèl·lules de la neuròglia són: els
oligodendròcits (beines de mielina), els astròcits (barrera hemato-encefàlica) o la
micròglia (funció fagocítica).
NEURONES AFERENTS, EFERENTS I INTERNEURONES
Neurones aferents o sensorials: transporten la informació que entra al SNC.
ENTRADA.
Neurones eferents o
motores / motoneurones:
transporten la informació
processada del SNC cap
als òrgans per fer tenir una
resposta adient. SORTIDA.
SUBSTÀNCIA BLANCA I SUBSTÀNCIA GRISA
Substancia gris = escorça cerebral  situada a nivel del telencefal a la part
periférica, s’anomena córtex. cossos neuronals. A la part de dins veiem uns nuclis
de substancia gris que son els nuclis basals. A nivel de medul·la només ho trobem
a nivel central.
Substància blanca = constituïda pels axons (la mielina fa que tingui coloració
pàl·lida), es troba a nivell de telencefal per sota el còrtex = subcortical i a nivell de
la mèdul·la espinal està a nivell perifèric. És al revés.
NUCLIS I TRACTES
Són grups de cossos neuronals i tenen les mateixes connexions i funcions
similars, van pel maeix camí i tenen la mateixa via amb funcions bastant
semblants. Tenim molts nuclis a nivell de SNC.
AFEGIR INFO DIAPOS
EXPLORACIONS DEL SISTEMA NERVIÓS
TERMINOLOGIA: ROSTRAL, DORSAL, VENTRAL, CAUDAL..
La nostra terminologia és diferent amb els animals, els animals que no estan en
bipedestació es diuen les ares diferents. Els humans que estem en bipedestació
s’encorba i creix de manera diferent. Els animals inferiors tenen una part del cap
que es diu dorsal i continua per la part dorsal del seu troncs i l’altra part del cervell
es diu ventral i continua amb la part ventral del tronc. La part de la cara será la
part rostral. Però en humans la part dorsal nostra no esta alineada amb la part
dorsal del nostre tronc i és = a la superior i la inferior és igual a la ventral. La que
esta alineada amb el tronc és la posterior. OJU AQUÍ DORSAL I POSTERIOR NO
SÓN EL MATEIX. I tenim la cara rostral que és = a l’anterior. En la tija si que la
dorsal és = a la posterior.
Ipsilateral = homolateral  si els tractes venen de la mateixa banda del SNC
Contralateral  si els tractes venen de la banda contaria, això és a causa de les
decusacions (creuament de dibres la linia mitja i que van d’amunt cap a a avall o
al revés)
PLANS: la terminologia és una mica diferent. AngioTAC  contrast + TAC, el mateix aparell et dona una imatge de només els
vasos i podem diagnosticar fàcilment oclusions

TAC amb perfusió  medeix el flux de sang a nivell cerebral i és important pels
ICTUS, aquesta prova s’altera abans que un angioTAC, angiografia etc. Primera
prova que s’altera

SPECT  des de flux sanguinis, demències, convulsions

Ecografies  només en nens, en adults no perquè esta ossificat

ESPECTROSCÒPIA per ressonància  avalua els neurotransmissors que hi ha

en un lloc concret del cervell  ús en tumors

RM funcionals  quan estas fent X cosa es fa (ex: parlant)

Tracctografia  es mires els tractes i substancies, és a dir substancia blanca. Per

esquizofrènia i crisi convulsives que no es poden aturar, dolor persistent de
migranya. Posen elèctrodes en determinats punts del cervell per aturar les crisi.
Per comprovar que va en aquest tracte i lloc determinat es fa una tractografia. Lu
d’abans era el tractament

EXPLORACIONS NO FUNCIONAL I FUNCIONALS

El TAC és el mé comú i es fa en urgències mèdiques. Valores l’encefal i sobre tot

es veu molt bé la part de l’os  diagnòstic fractura, on esta l’hemorragia
(intracerebral o per fora de les meninges), tumors cerebrals. Podem trobar cavitats
dilatades o perquè s’acumula líquid cefaloraquidi  el lloc on drena esta estenosat
i dona molt mal de cap que s’ha de drenar, també es diagnostiquen atrofies...

Ressonància  no irradiació malalt però més cara, es fa perquè els detalls a nivell
encefàlic son molt més acurats (es poden veure bés els nuclies). A nivell de la
medul·la es pot veure una hernia discal.

Angiografies  contrast per caròtida o vertebral (branca de la subclavia) i es

tenyeix tot el vas. Tenim una fase arterial i una venosa.
 TEMA 2: TELENCÈFAL LÒBULS

El sistema nerviós central es divideix en:

- Encèfal, aquest conté el cervell (on hi ha el telencèfal i el diencèfal), el tronc

encefàlic (on hi ha el mesencèfal, la protuberància i el bulb) i el cerebel.
- Medul·la espinal.

El soma neuronal (cossos neuronals) és la substància grisa i la trobem a la

perifèria (còrtex) o al centre (en forma de nuclis basals) a nivell del telencèfal. Els
axons són substància blanca.

INTRODUCCIÓ HEMISFERIS CEREBRALS

Els telencèfal forma els hemisferis cerebrals i constitueix el 85% del pes encefàlic.
Tenim 2 hemisferis (dret i esquerra) separats per la Cissura Sagital o
Longitudinal (no separa completament els 2 hemisferis, s’acaba al cos callós 
que és substància blanca). Hi trobem substància grisa (+ 50%), substància blanca
(sota l’escorça  subcortical) i presentaran una cavitat plena de líquid
cefaloraquidi que seran els ventricles laterals (I  dret i II  esquerre).

L’encèfal deriva del tub neural aquest tub que esta buit quan les parets comencen
a créixer. La cavitat es va fent més petita i com que creixen les parets a ritmes
diferents, les cavitats tindran parts que seran una mica grans i d’altres que seran
un tub molt estret. Aquestes cavitats on es manté el tub neural gran se’n diuen
ventricles. En tenim 4  1,2 nivell telencèfal, 3 a nivell del diencèfal i el nivell
4 estarà a la protuberància i al bulb.

ESCORÇA O CÒRTEX CEREBRALS (SUBSTÀNCIA GRIS)

La capa embrionària quan es forma la superfície és completament llisa (embrió 2-

3-4 mesos), al cap dels mesos es comencen a formar les irregularitats que es
coneixen com a solcs (no son tan profundes) i cissures (més profundes) Entre mig
hi tenim les “muntanyetes” que són els circumvolucions o gyrus. Amb aquestes El 5è lòbul és el lòbul de la ínsula o ínsula de Reil: el veiem a la norma lateral
irregularitats augmentem fins a 30 vegades la superfície. però només quan aixequem, separem, la cissura lateral que separa el lòbul
temporal del parietal i el temporal del frontal: aixequem la cissura i a la seva
El 70% del còrtex es troba situat a la profunditat. Només una petita part es troba a profunditat trobem el lòbul de la ínsula.
les circumvolucions. El gruix del còrtex varia segons la zona (2-4 mm, + gruix en
àrees associatives i motores i + prim en àrees sensitives (alzheimer)).
CISSURES
Cissura central o de Rolando: es diferencia de la resta perquè baixa de dalt cap
a baix. Hi ha 3 solcs que baixen de forma
paral·lela de d’alt a baix el del mig és el
central i és més profunda (en alguns llibres
com el Prometheus li diuen solc).

La cissura lateral o de Silvius: quan es

comença a formar surten 3 solcs, un que
va cap endavant que és l’anterior un que
es l’ascendent i el posterior. En el fons Els següents solcs els hem de saber:
d’aquesta cissura trobem la insula.

SOLCS

El solc parieto-occipital: separa el lòbul parietal de l’occipital, es veu a la cara

lateral i a la medial, on es veu millor.

Solc calcari: situat al lòbul occipital que es perpendicular al parieto-occipital,

només existeix a la cara medial.
CIRCUMVOLUCIONS
Norma lateral: La circumvolució frontal inferior es divideix en 3 degut a la cissura
lateral que fa les projeccions anterior, ascendent i posterior: la més anterior és la
porció orbitària (ja que es relaciona amb la cavitat orbitària que és anterior), la del
mig (entre la part anterior i ascendent de la cissura) és la porció triangular, i la
posterior és la porció opercular.
Norma medial → El lobel paracentral envolta la cissura central per la cara medial:
té part del lòbul frontal i del parietal. La part anterior del lobel és la que pertany al
lòbul frontal (la seva part més posterior) i serà motora, i la part posterior del lobel
és la que pertany al lòbul parietal (la seva part més anterior) i serà sensitiva.
Veiem com el cúneus pertany al lòbul occipital, i el precúneus pertany al lòbul
parietal.
Les circumvolucions curtes són més petites i anteriors, i les llargues són més
grans i posteriors. El limen insular és el que és el començament del lòbul de la
ínsula, és un punt en la profunditat i és el començament o part més anterior de la
ínsula de Reil.
FALTEN 2 CLASSES AQUÍ AL MIG
ÀREES FUNCIONALS
AREA SENSITIVA O SOMATOSENSORIAL PRIMÀRIA
Escoltar audio per complementar el princpi
Homuncle de Penfield (1950): Hi tenim una representació somatotòpica del nostre
cos. Tenim representats els genitals (a la motora no), el braç és molt sensible. La
grandària de l’àrea cortical no és en funció de la mida sinó en funció de la
quantitat de receptors que té aquella zona. La informació arriba a l’hemisferi
contra lateral. Hi ha algunes parts homolaterals: oral i bilateral: ??? ESCOLTAR
AUDIO
ÀREA SENSITIVA SECUNDÀRIA
Esta localitzada en el llavi superior de la cissura lateral.
Integra i interpreta la funció sensitiva. Hi ha representació bilateral de gran part del
nostre cos, però el dominant és el contra lateral.
CÒRTEX O ESCROÇA (PUNT MOLT IMPORTANT, AGAFAR
ESQUEMA DIAPO)
Tota la informació sensitiva del nostre cos abans d’arribar a l’escorça o còrtex
PRIMER PASSA PEL TÀLAM. Hi ha una excepció: l’olfacte. Una vegada aquesta
informació es fa conscient va a l’àrea sensitiva secundària, aquí s’interpreta la
informació i deriva la informació a l’àrea corresponent (ex: m’estic cremant anirà a
les àrees motores per treure la mà).
Àrea sensitiva primària: AFERÈNCIES DEL TÀLAM i VIA OLFACTORIA.
EFERÈNCIES CAP A LA 2A AREA SENSITIVA I AREES MOTORES.
Àrea sensitiva secundària: AFERÈNCIES de l’àrea sensitiva primària i al tàlem.
EFERÈNCIES a l’àrea motores
CÒRTEX ASSOCIATIU PARIETAL
Es localitza a la cara lateral (lobel parietal, superior i inferior) i a la cara medial (per
darrere de la part posterior del lòbul paracentral i per tant de la primera àrea
sensitiva primària). Processa informació de moltes modalitats alhora (el que etsic
veient, tocant..) LES GNOSIES ÉS AIXÒ
 Tacte: ESTEREOGNOSIA  patologia és astereognòsia.
 Visual: GNOSIA VISUAL  agnòsia visual.
 Noció conscient de la meitat contra lateral del nostre cos: SOMATOGNOSIA
 asomatognòsia
LÒBUL TEMPORAL:
AREA AUDITIVA PRIMÀRIA
Just per sota del solc lateral o de silvius tenim el temporal. En el llavi inferior del
temporal en la zona posterior tenim unes circumvolucions que són els girus de
Heschl i just per darrere tenim el plànol temporale (localitzarles a la sala de
dissecció).
L’area auditiva primària es localitza a la circomvulució de Heschl i a l’area
ESCOLTAR AUDIO M’HE PERDUT. Té una representació tonotòpica (freqüència
alta a la part més posterior i les baixes a l’anterior). Fa conscient un estímul
auditiu. Aferencies del talam del geniculat medial concretament i les eferencies
cao a k’area auditiva sceundària i a l’area de Wernicke (arees corticals)
AREA AUDITIVA SECUNDÀRIA
Localitzada a nivell del llavi inferior del solc lateral al planum temporale i situada a
nivell de la circumvolació temporal superior al voltant de la primaria. Interpreta el
que estem escoltant. Aferencies de l’àrea auditiva primària i del tàlam i les
eferencies van a altres arees corticals.
AREA SENSITIVA DEL LLENGUATGE O WERNICKE
Es troba localitzada al girus temporal superior més posterior i posterior a les areas
auditives i també la podem trobar a nivell del girus supramarginal i angular
(algunes persones). Es troba només en l’hemisferi esquerra (és el dominant),
97dretants-70%esquerants tothom a l’esuqerra. A l’altra banda són les arees
mudes  plasticitat cerebral davant de lesió. Rep aferencues de l’area auditiva i
visual interpreta la informació i envia la informació a l’area motora (area de Broca)
i dona ordres al còrtex motor a la cara (això l’àrea de Broca).
Lesió en aquesta area hi ha una afàsia fluida o receptiva.
AREA OLFACTÒRIA
Situat a la cara basal del lòbul temporal. El còrtex piriforme
AREA VISUAL PRIMÀRIA
AREA VISUAL SECUNDÀRIA
INSULA: DE DAVANT A DARRERE ORDRE
PUNTS
GUSTATIVA PRIMÀRIA
ASPECTES EMOCIONALS El nucli caudat es relaciona amb el ventricle lateral perquè fa la mateixa concavitat
(continua) amb el ventricle lateral. Situat dins de la concavitat dels ventricles
laterals. Es relaciona amb el putamen perquè la part més rostral s’uneix amb ell
PERCEPCIÓ DOLOR
(interconnexionx), les altres parts estan separades pel braç anterior de la càpsula
NO COMENTA RES D’AQUESTES NOMÉS DE DAVANT A DARRERE interna. Té relació amb el tàlem, sobre tot el cos del caudat amb la part més
posterior del tàlem.
NUCLIS BASALS
NUCLI PUTAMEN
NOTA ÉS MOLT IMPORTANT ESTUDIARHO PER COLORS PERQUE AIXI
PODEM DEDUIR LES AFERENCIES I LES EFERENCIES. Situat a nivell del telencèfal, nucli d’entrada. Amb el pàl·lid + putamen = nucli
lenticular // caudat + putamen = estriat. El putamen es relaciona lateralment amb
la ínsula, entremig hi trobem una substancia grisa que li diem claustre (no sabem
GENERALITATS
quina és la seva funció però esta en relació amb els estat de consciència). Entre el
FALTA DIAPO INTRO nucli putamen i el claustre trobem una substancia blanca que li diem càpsula
externa i entre el claustre i la insula trobem la càpsula extrema. Lamina medul·lar
externa es troba entre el pàl·lid i el putamen.

Rep aferencies del còrtex (motora primària, motora secundària i la

somatosensitiva primària  M1, M2, S1). El nucli caudat serà d’associatives (S2) i
camp ocular.

NUCLI CAUDAT
Funcions: Actuen sobre aspectes cognitius dels moviments Actuen sobre l’activitat
A la part més rostral es relaciona amb el putàmen i per darrere amb el tàlem. La motora
substància blanca (5) entre el putàmen i el caudat s’anomena càpsula interna. El
caudat + el putamen = cos estriat. El caudat i el putamen estan connectat. NUCLI PÀL·LID
Entre el pàl·lid lateral i medial trobem la làmina medul·lar interna. Esta separat del FIBRES CURTES
causat pel braç anterior de la càpsula interna (SI només veiem el braç anterior vol
dir que estem situats molt ant). El pàl·lid intern és un nucli de sortida i el pàl·lid
FIBRES LLARGUES
lateral o extren pertany a nucli sintermedis.

NUCLI ACCUMBENS

Esta situat a nivell del telencefal i és un nucli d’entrada. Es un nucli molt específic
del sistema límbic. Situat rostralment al cos estriat.

NUCLI SUBTALÀMIC

Medial a la càsula interna.

SUBSTÀNCIA NEGRA
Esta situada a nivell del mesencèfal i separar els peus del peduncles i el tegmen.
Te dues parts: part compacta que forma part del circuit intern, nuclis intermedis i té
neurones que estan pigmentades el neurotransmissor és la dopamina, quan
aquestes neurones moren la susbtancies negra es perd i tenim malaltia de
parkinson (ttc: l-dopa )/ part reticular: és porta de sortida
RESUMILLO
El bucle és homolateral però la lesió es manifesta de manera contra lateral.
FIBRES COMISSURALS
COS CALLÓS
El cos callós es localitza a la part inferior de la cissura sagital. Són fobres
¿comissurals van d’un hemisferi a l’altre? Cada una de les parts del cos callós
uneix diferents lòbuls. És una estructura comissural més grans que tenim, esta
constituït per 300 milions de fibres, és enrome. S’ha descrit que és més gruixut
amb els ambidiestros (persones que utilitzen les dues mans) i també en les dones.
Esta localitzat al fons de la cissura interhemisferica o sagital. Relacio superior amb
la fals de cerebell i inferiorment amb els ventricles laterals. Les fibres que passen
pel genoll del cos callós es coneixen com a fòrceps menors perquè formen una
concavitat, aquestes uniexen el còrtex prefornatl d’un hemisferi amb l’altre. El
tronc és la part més gran i uneix els lòbuls frontals, parietals i occipitals a excepció
de S1 i V1. Per ultim tenim l’espleni i les fibres formen una concavitat que mira cap
enrere i que coneixem amb el nom de fòrceps major, uneixen els lòbuls occipitals.
Per sota de l’espleni o rodet hi passa una vena, la cerebral magna o vena de
Galè. Les funcions del cos callós és la de connectar els 2 hemisferis

SUBSTÀNCIA BLANCA
FIBRA COMISSURAL BLANCA ANTERIOR

FIBRES D’ASSOCIACIÓ
Són fibres comissurals que uneixen els 2 lòbuls temporals estan localitzades sota
el bec del cos callós i sota el fòrnix (les columnes anteriors). Posteriorment es
relaciona amb el tercer ventricle (III ventricle). Uneix els còrtex olfactòris.

FÒRNIX

FIBRES DE PROJECCIÓ

Són fibres que poden ser ascendents i descendents. Totes aquestes fibres
passaran per la corona radiada

CORONA RADIADA

Formada per fibres que venen del còrtex i situada en mig de les fibres associatives
té forma de vano

CÀPSULA INTERNA

Totes les fibres passen per un embut que és la càpsula interna. Situada a nivell
del telencèfals i diencèfal i té forma de V, diferenciem un braç anterior, posterior,
un genoll i una porció retrolenticular. El braç anterior esta situat entre el nucli
caudat i el lenticular, el braç posterior entre el tàlem i el lenticular o esta entre el
tàlem i el nucli pàl·lid (hi ha dos maneres de dir-ho). Esta situada posterior al
lenticular per això es diu retrolenticular. Per aquí hi passen unes fibres.

SISTEMA LÍMBIC

És el cervell emocional, gràcies a ell podem sentir emocions. Nosaltres no podem

aprendre sense tenir memòria. És tota una sèrie d’estructures que ens farà tenir
emocions, memòria i poder aprendre. Són àrees terciàries que necessiten rebre
informació de moltes altres arees. El sistema límbic esta situat a nivell del
telencèfal, diencèfal i mesencèfal.