EXERCICIS REPÀS TEMA 3: ELS LÍPIDS

1. Digues i justifica quin d'aquests àcids grassos té el punt de fusió més alt:
àcid linoleic (18 Cdiinsaturat) i àcid linolènic (18 C triinsaturat).

En els àcids insaturats, el punt de fusió depèn del nombre d’insaturacions, ja que
aquestes formen uns anomenats colzes que afecten la simetria de les cadenes, la qual
cosa impedeix les forces Van Der Waals. En aquest cas l’àcid linolènic té el punt de fusió
més baix, ja que té TRES insaturacions, i l’àcid linoleic el té més alt pel fet que té menys
insaturacions que el linolènic.

2. Assenyala i justifica quin d'aquests àcids grassos té el punt de fusió més

baix: àcid palmític (16 C saturat), àcid esteàric (18 C saturat) i àcid araquídic
(20 C saturat).

El palmític té el punt de fusió més baix, ja que és el que te la cadena hidrocarbonada més
curta i, per tant, hi haurà menys forces de Van Der Waals.

3. Per què, a l'hivern, en un habitatge sense calefacció, l'oli queda pres, com
solidificat dins l'ampolla?
.
Ja que l’oli és un oli vegetal i aquests són insaturats, per tant, té un punt de fusió més baix
el qual fa que quedi solidificat a baixes temperatures, com és en aquest cas a l’hivern.

4. Quina característica estructural tenen els àcids grassos que els mamífers
som incapaços de sintetitzar? Com s'anomenen en conjunt aquests àcids
grassos? De quines molècules són precursors?

Els àcids grassos que els mamífers no podem sintetitzar s’anomenen àcids grassos
essencials, això es deu a la manca de certs enzims. Aquests àcids grassos s’anomenen
omega-3 i omega-6 i són precursors de les eicosanoides, que inclouen prostaglandines,
tromboxans i leucotriens.

5. Digues quins d'aquests aliments són més rics en àcids grassos insaturats:
formatge, blat de moro, fuet, oli d'oliva, pollastre, avellanes, costelles de xai i
llet. Explica per què.

L’oli d’oliva és un aliment molt ric en àcids grassos insaturats, ja que és un oli vegetal, les
avellanes també, ja que són riques en vitamina E.

6. Quina funció fan les ceres a les fulles dels vegetals? I a l'ànec de coll verd? I
en els ruscs de les abelles?
.
A les fulles vegetals recobreix la superfície per tal de protegir-les de possibles danys, en
l’ànec de coll verd recobreix les seves plomes impermeabilitzant-les, i finalment en els
ruscs de les abelles s’utilitzen com a material de construcció dels mateixos ruscos.

7. Per què s'han d'encerar les botes de muntanya que són fetes de pell? Per
impermeabilitzar-les

8. Si una persona de 70kg hagués de traginar l'energia que hi ha al seu teixit adipós
(uns 15kg) en forma de glicogen, quin increment de pes tindria? (dades: 1g de
glúcids són 4,1 kcal/g i la d'1 g de lípids 9,4Kcal/g).

Llegeix el següent text i contesta les preguntes.

 a) Defineix els termes glucèmia, hiperglucèmia i hipoglucèmia.

Glucèmia: És la concentració de glucosa en sang.

Hiperglucèmia: Quan la concentració de glucosa en sang supera els rangs normals
Hipoglucèmia: Quan la concentració de glucosa en sang està per sota dels nivells normals.

b) Quin altre nom rep la glucosa i a quina fruita abunda? Dextrosa i abunda en el raïm

c) Explica a partir de quins disacàrids i polisacàrids es pot obtenir glucosa.

El glucagó estimula la hidròlisi del glicogen en el fetge, cosa que fa augmentar el contingut de
glucosa en la sang. Es pot obtenir també de la sacarosa durant la digestió o de la lactosa,
disacàrid abundant a la llet.

d) Quin és el destí de l'excés de glucosa que s'ingereix durant els àpats?

L’excés de glucosa que s’ingereix durant els àpats es processa i s’emmagatzema en

forma de glicogen al fetge o als músculs.