TÈCNICA I TEORIA DEL TIR

Empunyadura
Policialment, l’arma s’empunya amb dues mans per obtenir major subjecció i
estabilitat. L’empunyadura influeix decisivament en el bon resultat del tret.
L’eix de l’arma ha de ser le prolongació de l’eix del braç, la pressió de la ma forta
sobre l’arma no ha de ser excesiva, ni tampoc ha d’haver espais buits entre les
mans i l’empunyadura de l’arma. L’empunyadura s’ha de fer el més amunt
possible. La ma feble abraça la forta, garantint una unió compacta amb l’arma.

Elements de punteria
Son els que permeten orinetar l’arma amb el fi que la trajectòria passi per un punt
determinat del blanc on es vol impactar.
A l’extrem del canó trobem el punt de mira, i prop del martell l’alça. Quan estiguin
enrasats podrem disparar amb punteria.
De punts de mira en podem diferenciar entre:
- Mira oberta (armes curtes o llargues). L’alça es pot regular lateralment o
verticalment per corregir desviaments dels impactes.
- Mira tancada (armes llargues de competició). Està formada per un
aparell òptic sense augments format per un dioptre.
- Mira òptica o telescòpica (caça major o unitats especials de policia).
Consisteix en un tub qe conté un conjunt de lents d’augment amb
l’objecte d’acostar i ampliar l’objectiu.
- Mira electrònica o especial. Consisteix en una mira amb una font
d’energia que projecta un punt de llum per ajudar a dirigir el tret. Entre
les més corrents trobem el làser, el visor de punt vermell o els visors
nocturns.

La punteria
A l’acció de disparar, la precedeix per aquest ordra, apuntar i enrasar. Apuntar
significa orientar l’arma correctament en la direcció determinada per obtenir un tir
precís. Consisteix a reunir simumltàniament a la trajectòria de l’ull l’osca de l’alça,
el punt de mira i el punt de detecció de la diana.
Tenint en compte que l’ull humà no pot enfocar nítidament dues distàncies, el
tirador haura de centrar-se en l’alça i el punt de mira, trobant el blanc borrós. Es
recomana tancar l’ull feble, no perdre mai els elements de punteria ni prologar més
de vuit segons el temps per efectuar el tret.

Enrasar
Per obtenir un bon rendiment de la punteria en el tret, cal enrasar correctament els
elements de punteria. En centrarà l’alça i el punt de mira, deixant un espai simàtric
a banda i banda del punt de mira dins l’alça. L’enrasament es produïrà quan l’aça i
el punt de mira es troben en un mateix pla horitzontal.
A l’hora de disparar, quan tinguem enrasat i apuntat el blnca, la nostra vista es
fixarà en el punt intermig de l’alça i el punt de mira per practicar un tir de precisió,
tenint en compte que el punt de mira restarà a la base del blanc.
Errors de punteria
Error angular, es dona quan l’arma no es troba correctament centrada i enrasada,
desviant-se el tret.

Error en paral·lel, es dona per l’inevitable i constant oscilament del braç al volant
del blanc. Es potencia amb l’estat físic (esgotament, respiració accelerada...)

Aberració ocular, es dona per la distorsió de la percepció de la realitat per diversos

factors que influeixen en l’ull (vista cansada, intensitat de la llum...)

Correcció de l’alça, l’alça es pot desplaçar en sentit contrari al de la desviació del

tret, per a corregir defectes.

Tècniques de punteria
Peu en blanc, Consisteix en apuntar al lloc on es pretén tocar (ideal pel tir policial).
Peu de diana, És una tècnica per apuntar sobre dianes circulars de precisió.
Consisteix a manipulat els elements de punteria en l’alçada per apuntar al fons
blanc de la diana per sota de la zona negra del centre.

Disparador o gallet
Per efectuar la correcta pressió sobre el disparador, la pressió ha de ser paral·lela
a l’eix del canó, uniforme i progressiva sense sacsejades ni aturades, on la part del
dit teòricament idònia que pressiona serà la meitat de la tercera falange del dit
índex.

Posicions bàsiques de tir

Es practiquen a l’EPC tres tipus diferents de tir, amb vistes a l’actuació policial
posterior.

Isòsceles, d’en peus, amb les cames semiobertes i els peus paral·lels a la mateixa
alçada de les espatlles, i els braços totalment estirats formant un triangle isòsceles
amb les espatlles.

Weaver, mantenint el cos girat lateralment amb el peu no dominant avançat i el

genoll semiflexionat, amb el braç fort totalment estàs i l’esquerre flexionat, mentr la
mà tanca completament l’empunyadura.

Crouch, partint de la posició isòsceles, es flexionen els genolls, avançant el cos

una mica en el moment de disparar.

Tir instintiu, Partint de la posició isòsceles, s’avança el peu i el braç dominant,

mentres el braç no dominant està flexionat i s’apropa al pit per protegir-lo.

De genolls, Es doblega el genoll i s’asseu sobre el taló, per situar-se en una

posició equilibrada.